Conegut com el gran poeta del Puerto de Santa María (Cadis) i pare d’una de les grans obres poètiques de la literatura espanyola com “Marinero en tierra”, Rafael Alberti (1902-1999), és conegut  per a molts lectors com una de les figures claus de la Generació del 27 juntament amb altres autors del gènere poètic com Dámaso Alonso, Gerardo Diego i Vicente Alexandre entre d’altres.

Enguany 115 anys del seu naixement, concretament el 16 de desembre de l’any 1902, és una magnífica oportunitat per reivindicar la seva trajectòria teatral que durant molts d’anys ha sigut desconeguda per la majoria del públic o, fins i tot, prohibida als escenaris espanyols.

Casat amb l’escriptora Maria Teresa León, l’artista gadità va estrenar els seus primers textos teatrals a l’exili, a la ciutat de Buenos Aires, la capital mundial del teatre espanyol als anys quaranta, i també a París i Roma on va viure fins al restabliment de la democràcia espanyola l’any 1977. Un fet vital tràgic que va permetre a Alberti conèixer artistes de la talla de Picasso o Alejo Carpentier, així com saber de primera mà els moviments d’avantguarda europeus de principi del s. XX. D’aquesta manera la seva obra, tant la dramatúrgica com la poètica, estarà composta per dos components essencials: la unió del fet popular i modern en el seu estil literari més el seu compromís per la lluita per la llibertat i la democràcia davant el franquisme, com a membre del Partit Comunista Espanyol.

En la seva primera obra teatral, “El hombre deshabitado” estrenada l’any 1931 a Madrid, Alberti no només va voler fer una crítica ferotge als estaments eclesiàstics i a la burgesia, sinó també al teatre convencional de l’època buit de continguts i terriblement avorrit. Una lluita per incorporar la modernitat i la revolució estètica al teatre espanyol, que va continuar amb una altra peça clau de la seva dramatúrgia, “El Adefesio”.  Estrenada a Buenos Aires a l’exili l’any 1944 i interpretada per Margarita Xirgu en el paper principal de Gorgo, l’obra és un xoc ferotge amb la tradició més clàssica del teatre i els valors familiars de l’època franquista, la ideologia patriarcal i autoritària. De manera que va ser prohibida l’any 1966 de representar-se sota la direcció de la Companyia Adrià Gual fins al 1968 on Mario Gas va dirigir-la a Barcelona en un teatre menor i sota vigilància de la censura.

Però sens dubte, serà en les obres “La Gallarda” estrenada a Sevilla l’any 1992 després de 45 anys de ser escrita i “Noche de guerra en el Museo del Prado”, que podem  apreciar l’aportació albertiana al teatre espanyol s.XX, la modernitat del llenguatge i l’escenografia d’avantguarda en els seus espectacles.

En definitiva, una efemèride que pot fantàstica per recuperar el valor teatral de Rafael Alberti, poderós en el seu estil i llenguatge modern, i també popular i terriblement crític en el contingut.

Més informació:

• Obra de Rafael Alberti a les Biblioteques
• Estudis sobre Rafael Alberti a les Biblioteques
• Fundación Rafael Alberti
• A fondo – Rafael Alberti. Entrevista de Joaquín Soler Serrano en motiu del seu retorn del exili, 03/07/1977. Arxiu RTVE.

“¡Viva el exterminio! ¡Muera la podredumbre de todo el actual teatro español!”
Frase que va pronunciar Alberti després de l’estrena “El hombre deshabitado” l’any 1931 al Teatre Zarzuela de Madrid.