Es compleixen 75 anys del naixement de l'escriptor William Ford Gibson, el 17 de març del 1948 a Carolina del sud. Quan fa dinou anys es trasllada al Canadà, on encara viu, per tal d'evitar l'allistament durant la guerra del Vietnam. Així entra en contacte amb el moviment de la contracultura i comença a escriure els seus primers relats de ciència-ficció, gènere en el qual és tot un referent.

Inicia la seva carrera literària amb la publicació d’un relat a la revista Unearth. La majoria d’aquests primeres narracions estan recollides al volum Quemando cromo on ja apareix per primera vegada el terme ciberespai. Concretament al conte Johnny Mnemonic, que va ser també adaptat al cinema (1995) amb Keanu Reeves de protagonista.

La publicació de la seva primera novel·la, Neuromàntic (1985, Premi Nébula i Premi Hugo) va significar una revolució al món de la ciència-ficció i va esdevenir una referència obligada del moviment ciberpunk, nascut dos anys abans de la mà de Bruce Berthke i Gardner Dozois. També segueix l'ambientació de Blade runner, basada alhora en una novel·la de Philip K. Dick i estrenada poc abans, però amb una trama més noir i complexa.

El ciberpunk situa les seves històries en un futur molt proper on presenta una societat basada en xarxes cibernètiques d'alta tecnologia dominades per grans corporacions multinacionals i a on els ciutadans es mouen en un entorn suburbial i marginal sense massa perspectiva de futur. Són consumidors intensius de tecnologia i van perdent progressivament part de la seva integritat humana, fonent-se amb l'entorn digital en què es mouen. Aquest plantejament va ser molt trencador en el món de la ciència-ficció i va suposar inclús una heretgia. Avui es considera visionari. El ciberespai, la nomenclatura informàtica, els implants, les drogues, les corporacions totpoderoses, la globalitat conformen aquest important títol. La influència d'aquest llibre, on es concreta una visió que feia anys que s'anava gestant, no es pot mesurar.

Neuromàntic inaugura una no declarada trilogia, de la que formen part Conde Cero i Mona Lisa acelerada. Tres obres situades als EUA dominat per corporacions japoneses.

Altres títols que destaquen de l'autor són els de la els Trilogia del Puente, formada per Lus virtual, Idoru i Todas las fiestas de mañana, on l'autor continua profunditzant en l'anàlisi d'aquest món cibernètic i en les relacions entre la intel·ligència biològica de l'ésser humà i les intel·ligències artificials que dominen el ciberespai.

Més tard publica la trilogia Blue Ant on destaca un molt bon títol, Mundo espejo, protagonitzat per la cool-hunter Cayce Pollard i la seva estranya i valuosa hipersensibilitat als logotips que li permet predir l'èxit o el fracàs d'una determinada marca.

Gibson es va anar apartant de les distòpies fictícies que el van fer famós, cap a un estil més realista, esquivant els seus salts dins la trama a favor de més continuïtat narrativa. Tot i això, encara hi ha un èmfasi en el canvi tecnològic, particularment en les seves conseqüències més fosques i socialment menys previsibles.

Aquests darrers anys ha publicat dues entregues de la Trilogia Jackpot amb Peripheral (un gran best seller per primera vegada per aquest autor) i Agency. El 2022 es va estrenat una sèrie de TV basada en el primer títol d’aquesta trilogia, adaptada pels creadors de Westworld.