Joan Puig i Ferreter (Selva del Camp,1882-París,1956).
Viu una infantesa turmentada que marcarà vida i obra. Arriba a la novel·la ja madur i, degut als seus orígens modernistes, serà marginat pels intel·lectuals de l’època. Atret per la gran novel·la del segle XIX (llarga, amb molts personatges i un narrador omniscient), té com a models literaris Gorki, Dostoievski i Proust. La seva producció es divideix en obres autobiogràfiques i de ficció. “Camins de França” (1934), obra cabdal de la narrativa contemporània, és un document rellevant per conèixer la personalitat de l’autor i l’època. A “El cercle màgic” (1929) crea un univers de ficció en un escenari rural, el que millor coneix i descriu, poblat de personatges de gran força. Fa de les seves actituds i dels seus pensaments motiu de reflexió. El mateix autor confessava: “L’art d’escriure i l’home moral, les dues coses que sempre m’han interessat més”.

Carles Soldevila (Barcelona,1892-1967).
Destaca en teatre i novel·la. Propugna un model de burgesia culta i refinada. Influït pels francesos Maurois, Verlaine i Gide. Estretament vinculat a Barcelona, tractarà d’incorporar a la novel·la catalana el cosmopolitisme propi de la europea del moment. Assoleix la seva màxima popularitat amb la trilogia protagonitzada per jovent: “Fanny” (1929), “Eva” (1931) i “Valentina” (1933). Fanny és una jove poc convencional que, en perdre’s el patrimoni familiar, viu i treballa al Paral·lel com a noia de conjunt (chorus girl). Soldevila hi introdueix la tècnica del monòleg interior i l’amoralisme (la família vista en negatiu).

Miquel Llor (Barcelona,1894-1966).
Escriu abans de la Guerra Civil els seus treballs més interessants. La seva és una novel·la psicològica, centrada en personatges marginats per la societat. Són trets característics la soledat d’un personatge sensible en un món materialista i el culte platònic a la dona. Assoleix la màxima plenitud com a creador amb “Laura a la ciutat dels sants” (1931), que entronca amb la novel·la vuitcentista amb un personatge femení central en un escenari provincial. Laura és una dona sensible i inconsistent, nascuda i criada a Barcelona, que no s’adapta al món hipòcrita i tenebrós de Comarquinal (transsumpte de Vic). El fracàs de les seves relacions amoroses representa el de l’existència humana i l’empenyerà a la soledat. El sexe hi juga un paper clau. Una novel·la d’èxit i escandalosa, sobretot a Vic, en veure’s-hi retratades algunes personalitats de la ciutat.

Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita,1902-Barcelona,1984).
Prové d’una família pagesa, la seva formació és autodidacta i la narrativa, autobiogràfica. Rep influències de Dostoievski i dels tràgics grecs. Crea personatges conflictius i malaltissos, que se senten humiliats i marginats. L’autor té una visió agra i deprimida del món i l’ànima és l’element central de les seves novel·les. Introdueix un espai nou a la novel·lística catalana: l’Ebre. “Terres de l’Ebre” (1932) és la primera novel·la que va escriure i també la més emotiva i tràgica. Descriu el món primari i salvatge de la seva infantesa. Els protagonistes, pare i fill, hi porten una vida miserable. Mentre el primer aguanta i s’humilia, el segon es rebel·la i fuig.

Francesc Trabal (Sabadell,1898-Santiago de Xile,1957).
Forma part de la Colla de Sabadell amb la qual funda l’editorial La Mirada, que més tard s’incorporarà a Proa. Escriu amb estil àgil, periodístic, i de forma anàrquica, la qual cosa explica l’estructura poc coherent i els finals d’algunes de les seves obres. El tema principal acostuma a ser un amor boig. Evocador de sensacions, recrea un erotisme refinat. Un bon exemple n’és “Vals” (1935), romàntica i apassionada, representa el fracàs d’una generació, retratada amb una escriptura brillant i convincent, basada en el llenguatge col·loquial, i amb rerefons musical.