Kenizé Mourad va néixer a París el 1939. Filla d'una princesa turca (Hanin Sai Selma Rauf) i d'un rajà indi, Amir al-Kotwara, de Badalpur (Pakistan), a qui no va conèixer fins als vint-i-dos anys, va créixer en un orfenat i més tard va ser educada en escoles europees.

Descendent de Murad V, l'últim sultà de Turquia, no va conèixer la seva identitat fins a l'adolescència: a la fi de l'imperi otomà, el març de 1924, la família de la seva mare va exiliar-se al Líban i a 25 anys la seva mare va casar-se amb un príncep hindú que no coneixia.

La seva mare va abandonar l'Índia embarassada, es va traslladar a la capital francesa el 1939  i va morir l'any 1941 en un hotel de París. Amb un any i mig se'n va fer càrrec l'eunuc de la seva mare mentre la capital estava ocupada pels alemanys. Zeynel, el fidel eunuc va lliurar la nena a l'ambaixador de Suïssa a França i fins als cinc anys va viure amb una família suïssa; es va educar en un col·legi de monges franceses que la van donar en adopció a dues famílies.

Va estudiar psicologia a la Sorbona. Fins als 22 anys no va conèixer el seu pare i aleshores va viatjar a l'Índia on va viure durant sis mesos, després va tornar a París i va treballar d'hostessa a Air France fins que va dedicar-se al periodisme.

Durant dotze anys va ser corresponsal a l'Orient Mitjà per al prestigiós diari Le Nouvel Observateur. El 1980 va abandonar el periodisme per dedicar-se a escriure la història de la seva mare. Actualment viu a París.

El seu debut en la novel·la fou amb De part de la princesa morta (1987), centrada en la història de la seva família i que va esdevenir un best-seller internacional. En aquesta novel·la reconstrueix pas a pas la fi de l'imperi otomà i els costums i la vida d'un Istanbul dividit en diverses religions que fins a l'arribada dels anglesos, grecs i italians, havien viscut tranquil·lament. També ens descobreix els costums i la manera de fer de les classes altes.

Així mateix és autora d'El Jardí de Badalpur (1998), centrada en la commovedora recerca del seu pare i les seves arrels i del recull periodístic Le perfum de notre terre (2003), dedicat al conflicte sobre el drama del poble palestí.