Juan Carlos Onetti va néixer a Montevideo el dia 1 de juliol de 1909 i va morir a Madrid el 30 de maig de 1994.

Ha estat un dels autors emmarcats dins del "boom de la narrativa llatinoamericana", juntament amb el recentment desaparegut Gabriel García Márquez o Vargas Llosa, amb els quals va mantenir una bona amistat.

Però amb el pas del temps, Juan Carlos Onetti ha esdevingut un escriptor de culte, amb una narrativa difícil de vegades, descrivint un món situat a la ciutat imaginària de Santa Maria, com Macondo per a Gabriel García Márquez. Els personatges d'aquest món imaginari es caracteritzen per la seva avarícia materialista, sempre a prop de la desesperació. Efectivament, Onetti creia que el pitjor enemic de l'home era la desesperança i la indiferència moral que porten els homes a la destrucció mútua, en el món caòtic que caracteritza la vida urbana.

Format en la novel·la europea d'arrel existencial, representada per l'escriptor francès Louis-Ferdinand Céline, va estar molt influenciat pels nordamericans William Faulkner, Ernest Hemingway o John Dos Passos. Dins el seu estil narratiu trobem tècniques d'investigació psicològica característiques de la novel.la negra i policíaca del seu temps.

Les seves primeres novel.les són "El pozo" (1939) i "Tierra de nadie" (1941). Altres títols destacats de la seva narrativa són, "La vida breve" (1950), "Para una tumba sin nombre" (1959),"Tan triste como ella" (1976) i especialment, "El astillero" (1961). Aquesta novel.la parla en una al.legoria de la condició humana que és al mateix temps l'al.legoria d'un país i d'un temps concrets. La visió que ens ofereix aquesta obra mestra de la literatura universal és la de la precarietat de l'home en un món que devora el mateix ésser humà.