José Maria Guelbenzu

El proper 14 d’abril, l’escriptor José Maria Guelbenzu farà 75 anys. Conegut per la seva faceta d’escriptor gràcies a les novel.les policíaques protagonitzades per la jutgessa Mariana de Marco i ambientades a la comunitat de Cantàbria, ha estat lligat des de ben jove al món editorial, periodístic i de la cultura en general.

Tot i haver estudiat Dret, l’any 1964 encetaria la seva faceta de periodista a la revista “Cuadernos para el dialogo”. Més endavant col.laboraria a d’altres diaris com “Informaciones”, “Madrid”, “Signo” i revistes literàries d’aquella època. Posteriorment ha col.laborat amb el diari “El País! en les seccions d’Opinió i Cultura, el suplement “Babelia” i la “Revista de Libros”.

A partir del 1970 entra a l’editorial Taurus, de la qual esdevindria director editorial set anys més tard. Del 1982 fins al 1988, seria director de l’editorial Alfaguara compaginant la seva tasca a les dues editorials.

A partir de l’any 1988 deixa el món editorial per dedicar-se ja de manera exclusiva a la literatura.

Dins el món editorial destaquen les edicions fetes de llibres de Gustavo Adolfo Bécquer, el mexicà José Emilio Pacheco i les obres completes del francès Albert Camus.

Destaca també la seva col.laboració com a jurat de diversos premis literaris com el Premio nacional de Literatura, el Premi Nadal i el Premi Café Gijón.

La seva relació amb el món de les lletres l’ha portat a ser president i professor de la Escuela de Letras de Madrid, a més de dirigir seminaris de literatura en diferents Universitats.

Entre els premis i reconeixements, destaquen el Premio de la Crítica de narrativa (1981), el Premio Internacional de Novela Plaza & Janés (1991), el Premio Fundación Sánchez Ruipérez de Periodismo (2007) i el Premio Torrente Ballester de Narrativa (2010).

La seva darrera novel.la publicada va ser El asesino desconsolado (2017) el vuitè cas de la jutgessa Mariana de Marco, un personatge que ha anat evolucionant amb els anys, que és alhora una apassionada de la novel.la d’intriga del segle XIX , especialment de Wilkie Collins i una gran amant de la música de jazz.