"Mis fronteras son todas trascendibles, como lo es la membrana de la célula, sin cuya permeabilidad no sería posible la vida, que es dar y recibir, intercambio, cruce de barreras."

Desde la frontera. José Luis Sampedro.

Enguany es commemora el centenari del naixement de l’escriptor José Luis Sampedro, nascut a Barcelona per atzar. Novel·lista, historiador i economista crític, va fer sentir la seva veu a l’hora de criticar les injustícies socials, sent un transmissor de la cultural que s’adreçà a diverses generacions d’espanyols.  

Va dedicar molt anys a l'ensenyament universitari com a catedràtic d'Estructura Econòmica a la Universitat Complutense de Madrid. Després va ocupar el càrrec de sotsdirector i assessor del Banc Exterior d'Espanya, i a partir de 1981 en va ser el seu president. I des de l'any 1990 va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua.

La seva producció s'estén en dos grans camps: el primer, de tipus assagístic, inclou treballs de temàtica econòmica; el segon comprèn novel·les i obres de teatre. Del primer grup destaquen: Principios prácticos de localización industrial (1957); Principales efectos de la unidad económica europea (1957); Realidad económica y análisis estructural (1959); El futuro europeo de España (1960); Las fuerzas económicas de nuestro tiempo (1967); Estructura económica mundial (1969); Conciencia del subdesarrollo (1973); Inflación: una versión completa (1976); Conciencia del subdesarrollo veinticinco años después (1996); El mercado y la globalización (2002); Sobre política, mercado y convivencia (2006); i Economía humanista (2009).

Com a escriptor va començar la seva carrera amb dues novel·les: La estatua de Adolfo Espejo (1940), relat d'un viatge que és, al mateix temps, la iniciació a la vida del seu jove protagonista, coneixement del món i de l'amor, i conté alguns elements autobiogràfics; i La sombra de los días (1947), ambientada a la Guerra civil, amb molta emotivitat i dramatisme, guanyadora del Premi Internacional de Novel·la. Ambdues no van ser publicades fins l'any 1994.

A aquestes les segueixen: Congreso en Estocolmo (1952), llibre amb un llenguatge auster i atractiu, reflexiu, irònic i sorprenent, que descriu el despertar a la vida d'un professor de quaranta anys que descobreix els plaers d'una joventut a punt d'esvair-se; El río que nos lleva (1961) que narra la vida dels transportadors de troncs del Tajo des d'un enfocament que supera el realisme i explora possibles simbologies; i El caballo desnudo (1970), fantasiosa burla de la moral sexual espanyola.

Tot i que el reconeixement del públic i la crítica va arribar amb Octubre, octubre (1981), novel·la culturalista, on es troben interessants al·lusions metaliteràries, un argument intens, jocs de veus narratives, accions i personatges que conformen un ric entramat.

A la dècada dels noranta, Sampedro va explorar també el gènere històric amb les novel·les: La vieja sirena (1990), situada a l'Alexandria del segle III després d. C.; i Real sitio (1993), que es desenvolupa a Aranuez, a la Cort de Carles IV.

El amante lesbiano (2000) es va convertir en tot un fenomen editorial, amb un gran nombre de vendes, gràcies a la passió amb la que l'autor mostra la cara oculta de l'ésser humà. La història d'una submissió, d'un amor gairebé místic, i de la reconstrucció d'una personalitat i vida, en un ambient contradictori, entre l'extrema modernitat i les constants referències al món àrab del nord d'Àfrica. La seva última novel·la La senda del drago es va publicar l'any 2006.