Autor anglès, Edward Morgan Forster va néixer al si d'una família acomodada que li va permetre estudiar a l'exclusiu King's College de Cambridge, on va freqüentar cercles intel·lectuals que més tard es convertirien en el Grup de Bloomsbury.

Després d'acabar els estudis es va dedicar a recórrer gran part d'Europa i el nord d'Àfrica, i va ser voluntari a la Creu Roja durant la I Guerra Mundial. Després de la contesa, Forster va passar diversos anys a l'Índia, treballant per al Maharajah de Dewas com a secretari personal, experiència que li va servir per completar una de les seves obres més conegudes, Viatge a l'Índia, per la qual va rebre el premi James Tait Black Memorial.

Un autèntic imprescindible de la literatura anglesa del s. XX, i de tots els temps, semblant a l’Evelyn Waugh amb Retorn a Brideshead. Contra les convencions, les diferències de classe (una paret ben fàcil de saltar-se-la, segons ell), i la repressió sexual (tot i no deixar publicar Maurice fins que fou mort).

A favor de la literatura i l’art, somniador (sense ser-ne esclau, que diria Kipling). Volent ser sempre piadós i complaent amb els defectes humans, també amb els que “no es poden comportar com se suposa que ho han de fer” a la vida. Cercant allò “bo, vell i veritable” en contrast amb el “correcte, bonic i adequat”, i el terme mig que es troba anant d’un costat a l’altre.

Homosexual en una Anglaterra victoriana que no li ho permetia, persona que vivia de renda (i gràcies a això va poder fer la seva gran obra), molt cagadubtes, contradictori, idealista, prolífic fins que va sofrir una crisi literària de la qual no se’n va sortir, coincidint amb el final de l’època victoriana. Convertit en crític brillant a Aspectes de la novel·la quan parla dels personatges rodons, els que “evolucionen psicològicament”, els “que sorprenen i convencen”. Com els seus llibres.