Dorothy Parker
Dorothy Parker
Figura llegendària del panorama literari novaiorquès, Dorothy Parker, de soltera Rothschild, va néixer el 1893 a West End, New Jersey (on els seus pares passaven les vacances). Dorothy va estudiar en una escola catòlica però al 14 anys va deixar els estudis.
El 1915 va entrar a treballar a la revista "Vogue2 i més tard, amb 25 anys, a "Vanity Fair2, en aquesta revista va convertir-se en una columnista famosa a tota la ciutat per les seves crítiques implacables.
El 1917 es va casar amb Edwin Parker, el matrimoni però no va anar bé, ell era alcohòlic i durant la 1a Guerra Mundial es va fer addicte a la morfina. Aquest matrimoni li va donar molts maldecaps i acabà també ella dependent de l’alcohol, sobretot del whisky, que l’ajudava a superar el fracàs del seu matrimoni però que va portar-la a diversos intents de suïcidi.
Als anys 20, fou una de les tertulianes de l’hotel Algonquin, on es reunien periodistes i escriptors famosos per parlar del que s’havia estrenat i publicat a la ciutat.
Uns anys més tard, va conèixer l’actor Alan Campbell i als anys quaranta es van establir a Hollywood, on van dedicar-se a fer guions cinematogràfics per a la Paramount: amb un dels seus guions, “Ha nascut una estrella”(1937) va quedar finalista dels Oscar.
Durant aquesta etapa va començar a adquirir un compromís polític, com a defensora de causes com la República Espanyola: visità Espanya i a la tornada va recaptar fons pel bàndol republicà, va fundar la Lliga antinazi de Hollywood i la Unió de Guionistes per reivindicar els drets d’aquests.
A mitjans dels anys seixanta, va tornar a establir-se a Nova York, a l’hotel Volney, on moriria el 7 de juny de 1967. El seu llegat, per voluntat de l’autora, es va destinar a la memòria de Martin Luther King.
Llegat literari
Dorothy Parker va ser contista, dramaturga, crítica teatral, humorista, cronista, poeta i guionista.
Va publicar els seus poemes i la seva prosa sobre la ciutat de Nova York a les revistes més destacades de l’època: Vanity Fair, Life, The New Yorker, Cosmopolitan, etc.
Els seus personatges i els seus escrits són un reflex de les seves pròpies experiències vitals i un retrat irònic de la societat americana de l’època, sobretot la novaiorquesa i de la gent que l’envoltava. Va saber copsar el costat fosc de la vida urbana, de fet ,els temes més recurrents en la seva obra són: la soledat de les dones, el fracàs de les relaciones amoroses, els intents de suïcidi, les relaciones amb l’alcohol, les heroïnes desgraciades, l’avortament, la llei seca, la 1a Guerra Mundial, la vida en un hotel , la crònica social o la denúncia del segregacionisme als Estat Units.
Amb moltes de les seves històries hi podem reconèixer aspectes de la vida de l’autora i potser el més biogràfic sigui el conte “Una rossa corpulenta”.
A Dorothy Parker se la descriu com una dona rebel, audaç en els seus comentaris, ideològicament compromesa, implacable amb els seus enemics, pessimista, alcohòlica, amants dels gossos, amb sentit de l’humor, sempre amb l’observació i el comentari més adient , trets que, junt amb l’elegància del seu estil, el cinisme sofisticat dels seus personatges i la fina ironia que envolta els seus relats, l’han convertit en una de les grans autores nord-americanes del segle XX.
In libraries you will find:
Search the catalog:
Selection of websites:
- Dorothy Parker Society
- Dorothy Parker a la Viquipèdia
- Algunes de les seves citacions més emblemàtiques
- 50 anys de la mort de Dorothy Parker a Traces
