25 ANYS DE LA MORT D'ADOLFO BIOY CASARES

Adolfo Bioy Casares va ser un dels escriptors argentins més rellevants del segle XX de novel·les i contes fantàstics.

Nascut a una família acomodada de Buenos Aires, des de ben petit es va mostrar ben interessat per la literatura universal.

Va ser molt amic de Jorge Luis Borges amb el qual van compartir afinitats literàries, així com a obres escrites en col·laboració i signades amb diferents pseudònims: B. Suárez Lynch, H. Bustos Domecq, B. Lynch Davis i Gervasio Montenegro.

La seva carrera com a escriptor comença el 1940 amb la seva novel·la més coneguda i el clàssic de la literatura contemporània La invención de Morel.

Publica nombrosos contes, assajos i traduccions, participa en diverses revistes literàries i crea, junt amb Borges, la revista literària Destiempo, la col·lecció de novel·les policials El séptimo círculo i prepara la Antología de los mejores cuentos policiales.

Els trets més característics de les seves obres són l’humor i la ironia, el llenguatge clar i elegant i la impecable construcció dels seus relats.

Les seves obres més destacades són: La invención de Morel (1940), Plan de evasión (1945), El sueño de los héroes (1954), Diario de la guerra del cerdo (1969), Historias de amor (1972) i La aventura de un fotógrafo en La Plata (1985). I els contes: Historias desaforadas (1986), La muñeca rusa (1991) i Una magia modesta (1998)

La seva obra narrativa li va valer diversos guardons, com el Gran Premi d'Honor de la Societat Argentina d'Escriptors (SADE) en 1975 i el Premio Cervantes en 1990, entre molts altres. Va ser distingit com a Membre de la Legió d'Honor de França el 1981 i Ciutadà Il·lustre de la Ciutat de Buenos Aires en el 1986.