Quan els amants i l'amor es fan eterns, quan es supera el límit entre la vida i la mort, quan el sacrifici per l'altre significa perdre el teu món i endinsar-te en un univers diferent. Quan això passa només sabem del cert que els cors de les ànimes bessones sempre estaran junts. Passi el que passi.

Però el nostre amor era molt més fort que l’amor

Dels que eren més grans que nosaltres

— I més savis—

I cap dels àngels de dalt del cel,

Ni dels dimonis de sota del mar,

Podrà mai separar la meva ànima de l’ànima

De la bella Annabel Lee.

Edgar Allan Poe, Annabel Lee (fragment), traducció de Xavier Benguerel