Aquest 2023 fa 25 anys que va morir “La Veu”. D’aquí que li fem un petit homenatge.

Frank Sinatra va néixer el desembre de 1915 a Nova Jersey, a la part pobra de la ciutat de Nova York, la ciutat que no dorm mai, la ciutat que el va fer créixer, triomfar, i a la qual tantíssimes vegades va cantar:

 

Frank Sinatra va ser el gran cantant urbà del segle XX i a la vegada una persona extraordinàriament solitària, una gran contradicció que el va fer ser diferent de la resta de cantants de la seva època. Aquesta solitud va ser el tema principal de les seves cançons i el bàlsam que va trobar per enfrontar-s’hi.

La seva era una veu genial, melancòlica i adolorida, plena de tonalitats. La que amplificava els fills d'immigrants italians com ell, però també irlandesos i jueus, de Nova York i la resta del país.

I per sobre de registres i tècniques vocals, Sinatra va ser un torrent de carisma i un cantant incalculablement talentós amb una extraordinària capacitat d'emocionar tothom que hi parava atenció.

Des dels seus inicis, fent de cantant amb l’orquestra de Tommy Dorsey, ja va esdevenir el primer ídol de les adolescents de la història del pop. Aquesta cançó anava dedicada a Nancy Sinatra, la seva filla.

Enamorat d’Ava Gardner, la gran diva cinematogràfica, va deixar la seva primera dona, Nancy Barbato per ella, però el resultat va ser fatal: escàndols, infidelitats i baralles van provocar que la seva carrera musical caigués en l’oblit durant uns anys arran també d’assumptes tèrbols amb l’alcohol i la màfia.

Però just divorciat, la discogràfica Capitol Records va aprofitar aquest estat trist i melancòlic del cantant, per convèncer-lo de fer uns discos rodons i comercials.

Un és “In the Wee Small Hours” (1955) que començava amb aquesta cançó:

i “Songs for Swinging Lovers!” (1956), que conté aquesta altra:

Tots dos discos es consideren com a “clàssics”, dins del gènere de la balada.

La dècada dels anys 50 va ser molt profitosa per a l’artista començant a fer gires internacionals i aconseguint nombrosos premis i reconeixements del públic. L’any 1961 va deixar Capitol Records i va fundar la seva pròpia discogràfica: Reprise.

Sinatra jugava a la lliga de Crosby, Presley, Cash, Dylan i Jackson, però va tenir encara més influència que ells, perquè no hi va haver ningú que es mogués tan bé com ell entre els cercles de poder, ja fos polític, social, cultural o directament fora de la llei.

La seva producció va ser enorme: el cantant nord-americà va enregistrar més de 1300 cançons al llarg de la seva carrera musical.