Fem música i fem riure
Fem música i fem riure
Un d'aquests dies em va venir el record de quan ens passàvem els cassets de mans a mans, de bobines a bobines… gravàvem sobre gravacions, cara A, cara B i retorn a passar testimoni a una altra mà desitjosa de prémer el ‘play’. Gigatron es va conèixer així: sense Spotify, sense Internet, amb reproductors de cintes magnètiques, fent camí a peu de barri a barri, sempre a peu, amb els elàstics i les Converse quan encara no estaven de moda.
Gigatron va triomfar sense xarxes socials amb un rock humorístic, autocrític, una paròdia del heavy metal irreverent i políticament incorrecte. Llavors, la nostra societat lidiava amb els diferents colors de l’humor, el negre, el groc, el verd o l’absurd amb millor cara que avui en dia.
Com aquest grup n’hi ha un bon grapat arreu del món: tots busquen fer sàtira i riure, passar-ho bé, apropar-se a la comèdia des de la música, la indumentària, l’energia coreogràfica del show, i la lírica.
El punk rock i el metall són dels que han tingut més gosadia i insolència a l’hora de burlar-se de si mateixos o prendre’s la vida amb alegria i comicitat.
Us deixem alguns exemples que no tenen pèrdua!
Gigatron
Amb el seu primer disc, Gigatron es va inventar tota una discografia 'fake' i un passat demolidor fent gala d'una autobiografia de l'absurd com a superestrelles dels Estats Units.
Mama ladilla
Juan Abarca és un mestre dels jocs de paraules, referències de la cultura popular, l’escatologia i les lletres surrealistes. La banda aborda un estil, com ells en diuen, de punk-rock progressiu i barroer. Fugen de l’autoidentitat punk per crear un antidiscurs, l’antimissatge.
El sobrino del Diablo
El barceloní Joan Gómez, àlies, ‘El sobrino del Diablo’ destaca per la seva faceta com a showman i els seus concerts en acústic amb influències tan variades com ara el blues, el heavy metal, el reggae o el folk. Nando Caballero, de La Produktiva Films li va dedicar un documental: ‘Disculpen las molestias’.
Lendakaris Muertos
Punk ortodox, gran velocitat i cançons curtes en una combinació magistral d’humor àcid, crítica social i irreverència.
The New Raemon
Amb un jugar constant entre l’humor i una tonalitat solemne a les seves cançons, The New Raemon, nom artístic del cantautor català Ramón Rodríguez, ens engalana amb el seu pop rock independent.
Manolo Kabezabolo
Amb uns textos àcids, lúcids i directes, Manolo Kabezabolo empunya l’humor i la mala llet a parts iguals. Amb una veu i una guitarra bàsiques és tot un fenomen. El seu primer disc va vendre 30.000 còpies.
The Presidents of The United States of America
Banda de rock alternatiu nominada dues vegades als Grammy. Fills de Seattle, van abordar la música amb sorna, actitud punk i estètica postgrunge. Això els va permetre entrar i sortir del mainstream quan van voler.
Lordi
Monstres aterridors amb ecos dels anys 80’, una posada en escena a l’estil Kiss i tints grotescos. Van guanyar Eurovisió del 2006 amb ‘Hard rock hallelujah’.
Dethklok
Banda fictícia de melòdic death metal que protagonitza la sèrie d’animació Metalocalypse, coneguda pels seus temes lírics, satírics i paròdics. A partir de l’èxit televisiu es va crear una banda real per interpretar la música en viu.
Toreros muertos
Pablo Carbonell té clar que el seu espectacle és una oda a la diversió i que per fer música cal tenir sentit de l’humor. Capaç de fer sevillanes sense sevillanes, el grup de la moguda és una autèntica llegenda de l’antirock.
Albert Pla
Nascut a Sabadell, Albert Pla ens desmembra amb una música provocadora, sarcàstica i polèmica tot buscant la reflexió i no deixar indiferent.
Def con Dos
Fundats a Vigo, Def con Dos és una fusió de rap i rock. Caracteritzats per la ironia i els jocs metafòrics de doble sentit, no tenen pèls a la llengua per crear cançons de difícil digestió. Van formar part del conegut film “El día de la Bestia” d’Àlex de la Iglesia.
La trinca
Trio humorístic amb una proposta artística inusual per l’època. Des d’un prisma irònic i cert punt surrealista, parlaven de la vida quotidiana i de l’actualitat del país tot desafiant la censura del règim franquista. Després de més de 20 anys de carrera van deixar la música per dedicar-se al món audiovisual amb la productora Gestmusic.
