El Rei Mides de la música

Tenim un problema:
Massa or per mirar, massa diamants en brut per polir i massa poc espai per descriure tot el què ha fet el nostre personatge, que el 14 de març complirà 83 anys. Així que hem decidit fer-li un petit homenatge, abans que ens hàgim de lamentar per males notícies (i que així no sigui).

De tal manera, que tornarem a jugar al joc de les pistes.

  • Va composar i produir el disc més venut de tota la historia -Thriller- i va produir també el mític "We are the world"
  • Premis Grammy: 79 nominacions 27 premis. L'artista més nomenat de la història.
  • Un dels artistes més influents en la música jazz del S.XX.
  • Ha produït i composat més de 400 LP's.
  • Pels més experimentats en la vida, us podem dir que és el creador de la música de la sèrie Ironside.
  • El primer en ajuntar música bee–bop (aquella que per uns és jazz marcià i per d'altres, que en són ben pocs, és de virtuós) i  hip-hop (aquella de barri, …. Jo sóc el més …. que ningú  i si no t'agrada, rapeja-ho tu, Mthfckr!)
  • Rols de compositor, productor, artista, productor de pel·lícula, arranjador, director d'orquestra, instrumentista, productor de televisió, executiu de companyia discogràfica, fundador de revista o col·laborador en ajuda humanitària.

El seu, és un nom conegut però de fet, moltes vegades no el sabem ubicar, ja que la seva faceta de productor, arranjador o director, és una figura que arriba poc als usuaris finals dels productes musicals.

Quincy Jones neix a Chicago però es cria a Seattle. Quan anava a l'escola, a secundària, va començar a estudiar trompeta amb 12 anys i va començar a cantar en un quartet de gospel. Quan en tenia 16, conegué a Ray Charles, el qual l'inspirà profundament, pel fet que Charles es sobreposés a la seva incapacitat.

Anys 50's

Després d'obtenir diferents beques (Universitat de Seattle, Berklee College of Music - Boston-) s'animà a fer a recórrer l'escena jazz Nord-americana i europea amb la banda de Lionel Hampton com a trompetista, arranjador i pianista. També fa gira per Àsia i Amèrica del Sud amb Dizzi Gillespie.

Establert a Nova York, començà a arranjar musicals de "primera línia" mentre la seva reputació com a arranjador anava creixent. A mitjans dels anys 50, treballava a la cabina de so amb gent de l'alçada de Sarah Vaughan, Ray Charles, Count Basie, Duke Ellington, Thelonious Monk, Big Maybelle, Dinah Washington o Cannonball Adderley entre d'altres.


Quincy Jones, Count Basie and Frank Sinatra

En els anys 60 fa una gira amb la que considerava : "Hem tingut la millor banda de jazz al planeta, i no obstant això, estàvem literalment morts de gana. Va ser llavors quan vaig descobrir què era la música, i el negoci de la música. Si volia sobreviure, havia d'aprendre la diferència entre una i l'altre."

Com a compositor: 

El 1964, Jones va ser ascendit a vicepresident de la discogràfica Mercury Records, convertint-se en el primer afroamericà a ocupar aquest lloc executiu. Més tard, Sydeny Lumet contactà amb ell per fer una partitura per a la pel·lícula "El Prestamista". Amb el gran èxit que va obtenir, deixà el càrrec de la discogràfica per centrar-se a composar músiques per a pel·lícules i fer arranjaments com per exemple a "La Veu" -Frank Sinatra-.

Com a productor:

Anys 70's

L'any 1974 sofrí un aneurisma i un cop recuperat, decideix baixar pistonada: dedicarà més temps a estar amb la família i amics. Per sort, es va recuperar perfectament.

Durant la dècada dels 70 fundà la companya Qwest Productions on seguia arranjant i produint per a molts artistes com Aretha Franklin o Michael Jackson.

Anys 80's

Com a compositor:


El 1985, Jones ajunta una gran part dels grans artistes nord-americans en un estudi per  gravar i produir la cançó " We Are the World " -single per recaptar diners per a les víctimes de la fam a Etiòpia-. La gent es va meravellar de la capacitat per arrossegar tantes estrelles en un estudi de gravació i a més a més, tots a la vegada. Jones va explicar que havia escrit un rètol amb una simple frase a l'entrada de l'estudi de gravació: "Comprova el teu ego abans d'entrar".


We are the World: Quincy Jones, db, Bob Dylan, Stevie Wonder

Cal destacar també, que el director Steven Spielberg es posa en contacte per posar la BSO de la pel·lícula " El Color  Púrpura"

Paral·lelament, es converteix en productor i escull a un desconegut, de nom Will Smith, per fer una sèrie anomenada "El Príncipe de Bel-Air". Sèrie d'humor que es convertí en referent a principis dels 90's. Com no, Jones és qui composà les cançons.

Anys 90's

El romanç de Quincy amb el públic europeu continua viu, ja que el trompetista més important i conegut que ha donat la música, Miles Davis -amb permís de  Louis Armstrong- cedeix a tocar al Festival de Jazz de Montreux. Davis mai mirava cap enrere i no volia reinterpretar la música que ja havia compost anys ençà, però Quincy el va convèncer, fent així un grandíssim disc: Live at Montreux / Miles & Quincy. Trompeta + director d'orquestra / productor. Aquest fet, fa que Quincy Jones s'esdevingués coproductor  del festival.
En relació a aquest disc, us direm que fou l‘últim que gravaria Davis.
 

A banda d'això, us explicarem que durant aquesta dècada -més concretament l'any 1991- Quincy Jones guanya el Grammy al millor àlbum de l'any, amb Back on the block, unint en un mateix LP gent tant diversa com Ella Fitzgerald, Miles Davis, Joe Zawinul, Ice-T, Sarah Vaughan, Dizzy Gillespie, George Benson, Barry White, Take 6, Bobby McFerrin,o Al Jarreau, mesclant jazz, funk, hip-hop o bee-bop.

Anys 2000's

L'any 2001, publica la seva autobiografia: Q: The Autobiography of Quincy Jones.

El 2007 s'emeten una sèrie de vídeos protagonitzats pel nostre homenatjat on parla dels coneixements i experiència en el món de la música. També edita un LP tribut a un compositor molt admirat per part seva -Ennio Morricone- ajuntant també moltes estrelles musicals: Metallica, Yo-yo Ma, Dulce Pontes, Daniela Mercury o Roger Waters entre molts d'altres.

Honors i distincions

França va reconèixer Quincy l'any 1990 amb el seu més distingit títol,  la Legió d'Honor; Suècia i Itàlia també el reconeixen. Al seu país, també té molts distincions  com : Doctor Honoris causa de la  Howard University, The Berklee College of Music Brandeis University, Loyola University (New Orleans), Clark Atlanta University, Claremont University's Graduate School, University of Connecticut, Harvard University o la Seattle University per citar-ne només alguns.

Activista social

Com no, com tots els bons nord-americans tenen una fundació. Ell, no n'és l'excepció: té la fundació Quincy Jones Foundation que promou la conscienciació i proveeix amb recursos financers les iniciatives que donen suport als infants a nivell mundial en àrees de conflicte, l'eradicació del paludisme, aigua neta i coopera per restaurar la Costa del Golf de Mèxic (post-Katrina).

 

Per molts anys Quincy Delight Jones, Jr.!

 

 

 

 

A les biblioteques trobaràs:


"Back on the block"
"Big Band Bossa Nova"
"Nat King Cole - Quincy Jones and his Big Band"
"Swinging the big band"
 
"Walking in space'" 
 


Més obres de Quincy Jones a les biblioteques ►

 Selecció de webs:

 També et pot interessar:


Torna al prestatge ►
Torna a les efemèrides ►

Data d'actualització: 09/03/2016