És una meravella carregada de sentiments, tendresa i humanitat que es guanya a tothom que s’hi acosta i paulatinament, va entrant sota la nostra pell fins deixar-nos feliços amb una sensació d’haver-nos acostat a un magistral exemple del què es pot aconseguir amb paraules i dibuixos, i un talent sobrenatural que destil·la la barreja d’ambdós en un tresor de la narrativa seqüencial. 

Samuel, el protagonista és un adult, la vida del qual és del tot menys satisfactòria, treballa a una agència de publicitat de productes per a animals, i a la seva vida grisenca no hi lloc per gaire més. Així que, quan al dia del seu aniversari no troba amics o antics amors que l’acompanyen, decideix marcar l’únic telèfon que coneix de memòria, el de casa de la seva infantesa. Per la seva sorpresa, el que contesta és un nen de 10 anys que es diu Samuel, però no és cap coincidència, és ell mateix amb trenta anys menys, que des de la seva visió de nen, li capgirarà el seu futur. 
Basat en una novel·la homònima de Cyril Massaretto que adapta, Panaccione, agafa la idea, la fa seva i ens regala un tebeo que és un míssil directe al cor; una injecció  d’optimisme i d’autoconfiança que només per això, val la pena la pena llegir-lo i molt.   
Extret de Sergio Benítez a  www.fancueva.com

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

En aquesta breu i atípica autobiografia, on no hi trobarem gaires detalls biogràfics dels  personatges que hi apareixen, Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) ens explica la història de la seva conquesta de la llengua catalana, quin ha estat el seu vincle amb el català des de ben petit. Fill d’immigrants catalans al sud de França, va viure el canvi que les famílies van anar fent, de parlar en català als seus fills a passar al francès per evitar que no fossin homes i dones de profit. Des de les institucions educatives s’insistia que el francès era la llengua digna i el català la llengua bruta, pobra, indigna. 

A la Catalunya Nord de principis del segle XX gairebé tothom era monolingüe en català; a l’actualitat, el català ha perdut pràcticament tot el terreny en favor del francès, l’única llengua oficial de l’estat. Aquells que encara s’estimaven el català, o que almenys el parlaven en el darrer quart del segle XX, són els que l’autor anomena “els invisibles”. Tot i aquestes adversitats Joan-Lluís Lluís, que va ser un alumne brillant de francès, va decidir ser un escriptor en català i se n’ha sortit prou bé. Escriu en diversos mitjans de comunicació, ha guanyat entre d'altres el Premi  Sant Jordi 2017 per Jo sóc aquell que va matar Franco i el Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any 2022 per Junil a les terres dels bàrbars. 

Cal remarcar que Els invisibles no és només una llista de greuges, sinó sobretot una explicació de tot allò que l’ha portat a tenir la relació que actualment té amb la llengua catalana. I aquesta és la part més apassionada i estimulant del llibre, perquè és aquí on veiem la relació que hi ha entre llengua i literatura, entre llengua i música, entre llengua i cultura, en definitiva entre llengua i emocions.

A través del llibre de Joan-Lluís Lluís s’estimen les varietats dialectals del català, s’estimen les paraules i s’estima el patrimoni cultural que ha generat. I sobretot entenem que estimar una llengua no vol dir deixar d’estimar les altres. Aquesta també és la gràcia d’aquest llibre, que no pretén excloure sinó incloure.

Més informació:

• Joan-Lluís Lluís a les Biblioteques
• Joan-Lluís Lluís a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Vilanova del Camí.  

Laetitia Colombani torna a l'Índia per explicar-nos una història de superació i amistat. Després de l'èxit de "La trena", l'autora francesa ens transporta a un país singular i únic, ple de contrastos, i ens el mostra amb tota la seva cruesa, defugint els tòpics.

Com a “La trena” en aquesta novel·la hi trobem tres personatges principals: la Lena, una professora francesa que decideix anar-se’n un temps al golf de Bengala, després de perdre la parella. Aquí coneixerà la Lalita, la filla d’un dels personatges de “La trena”, que ha perdut la parla després de morir la seva mare. I també la Preeti, la líder d’una patrulla de joves que ensenyen autodefensa a nenes i joves. A través dels seus ulls coneixerem la brutalitat de tradicions com els matrimonis forçats de les nenes però també l’esperança en un futur diferent, gràcies a l’educació.
“El vol de l’estel” és una novel·la delicada que trenca prejudicis i tòpics. Una novel·la que ens ajuda a entendre millor els altres.

Més informació:

• Laetitia Colombani a les Biblioteques
• Laetitia Colombani a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Central. Igualada. 

L'argument: En Laurent, un llibreter parisenc es troba un matí, mentre es dirigeix a la seva llibreria, una bossa femenina abandonada i l’agafa amb la intenció de tornar-la a la seva mestressa. Dins no hi ha ni el moneder, ni el mòbil ni cap pista que pugui portar a la identitat de la propietària, només una  llibreta vermella amb anotacions personals. En Laurent, mogut pel sentiment de que alguna cosa ha de fer, va estirant del fil de les anotacions de la llibreta  fins que troba la noia, la Laure, l’altra protagonista de la història. 

L'autor: Antoine Laurain va néixer a París el 1972 i és un escriptor molt reconegut i premiat a França. "La femme au carnet rouge" va ser escrita l'any 2014.

Una petita joia d’antiquari que us transportarà a l’ambient parisenc del segle XX: cafès de barri, carrers interiors plens de plantes, munió de gent multicultural...
És d’aquelles novel·les que sap greu que s’acabin perquè et deixen flotant i amb un somriure als llavis. I encara que la història en si és previsible, des del principi sospitem què passarà, no és motiu per deixar-la de banda, tot el contrari. En aquest cas, la predictibilitat es converteix en ham.
Útil també, per aquells qui alguna vegada heu sentit aquell sentiment de “I si hagués... i si no hagués...”

Gaudireu d’una lectura àgil i fresca.

Més informació:

• Antoine Laurain a les Biblioteques
• Antoine Laurain a la Viquipèdia

Recomanat per Francesca Llambès. Bib. L'Atzavara. Òdena. 

Amb la novel·la "Agnes Grey" debuta com a escriptora, l’autora anglesa Anne Brontë 
l’any 1847. L’Anne Brönte és la germana petita d’una família de sis germans, fills d’un pastor amb escassos ingressos i una dama ben situada que es va casar per amor. Des de ben petits tots els germans van demostrar una gran afició per la lectura i des de ben petites l’Anne i la seva germana Emily, famosa per la seva novel·la Cims Borrascos, van demostrar un gran interès per l’escriptura. A aquesta família d’escriptores i hem d’afegir la Charlotte Brontë, autora de Jane Eyre. 

Agnes Grey és el nom d’una jove que per necessitats econòmiques es veu obligada a treballar d’institutriu, malgrat l’oposició de la mare i la germana gran que la veuen encara com una nena. D’aquesta manera comença a treballar amb els Bloomfield, una família de classe alta amb dos fills malcriats. Posteriorment treballa amb els Murrays, una altra família benestant amb quatre fills maleducats dels quals s’haurà de fer càrrec.

Agnes Grey té moltes pinzellades autobiogràfiques, no només pel que fa al paral·lelisme de la vida de l’autora amb el seu personatge, sinó també d’altres persones que van formar part de la vida de l’Anne Brontë i que surten reflectits a la novel·la.  Agnes Grey és també una crítica a la societat victoriana que només permetia a les dones amb formació accedir a càrrecs d’institutrius, on la majoria de vegades eren tractades cruelment pels membres de la familía on treballaven. Podríem definir Agnes Grey com una novel·la autobiogràfica, que representa el retrat d’una època i amb una marcada crítica social.

Més informació:

• Anne Brontë a les Biblioteques
• Emily Brontë a les Biblioteques
• Anne Brontë a la Viquipèdia
• Agnes Grey a la Viquipèdia

Recomanat per Marta Talló. Bib. Mont-Àgora. Santa Margarida de Montbui.

Torna Jacques Tardi, als 76 anys i acompanyat de la seva parella de tota la vida: la cantant i lluitadora social Dominique Grange (l’Elise del còmic) autora i narradora del guió on deixa testimoni d’una part determinant de la seva vida.

Elise és una jove cantant Lionesa que arriba a París el 1958 per tal de desplegar la seva carrera artística, però que a partir dels fets del maig del 68, es veu totalment arrossegada per la seva implicació en la lluita obrera i en la defensa dels drets comunitaris contra l'explotació social i el racisme. La seva lluita comporta un fort compromís amb les reivindicacions de les causes justes dels pobles maltractats que la portaran a formar part de l'organització comunista maoista: La Gauche prolpetarienne fins a la data de la seva dissolució. Veurem els sacrificis de la vida en la clandestinitat i en la presó així com l’abatiment de veure caure companys o el triomf de règims feixistes com el de Xile. A pesar de tot es pot veure un apassionament i una determinació admirables per aconseguir una societat millor. L’entrada als anys 70 signifiquen un canvi de paradigma en l’essència de la militància, un cert aire de desencant que haurà de compaginar amb la seva feina com a traductora en un nou magazín de còmic on coneixerà a un jove il·lustrador anomenat Jacques Tardi.

Elise deixarà constància de totes aquestes reivindicacions amb una sèrie de cançons que esdevindran himnes com aquesta: Els nous partisans o d’altres en aquest elapé.

Per altra banda, Tardi dibuixa i acompanya tota la història amb la seva característica línia clara gruixuda en blanc i negre, adobat d’una paleta de grisos que l’han fet absolutament reconeixible.
Una ocasió única d’apropar-se a l’univers d’aquests dos apassionats artistes.
Salamandra Graphic acompanya amb magnífica edició en tapa dura i edició en català.
Un Tardi és un Tardi, i mai és tard si la lluita és bona.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Aquesta pel·lícula, guanyadora de diversos premis, entre els quals l’ oscar a la millor actriu, la gran Frances McDormand, ens apropa a aquells que s’han allunyat del model de societat establert als Estats Units.

Es l’adaptació del llibre de no ficció "País nómada : supervivientes del siglo XXI", el film Nomadland, es centra en les conseqüències derivades de la crisi de 2008, que es concreta en el tancament d’una fàbrica que posa punt i final a la vida que fins ara havia conegut la protagonista. Ella, ja havia rebut un cop molt dur amb la mort del seu home, però aquest nou cop, és el definitiu que fa que vengui la majoria de les seves possessions, compri una furgoneta i comenci una vida nòmada al llarg i ample dels Estats Units.

La directora Chloé Zao transmet una sensibilitat increïble especialment a través de la Frances McDormand, les relacions entre els 'workampers' i dels impressionants paisatges de natura.

Més informació:

• Chloé Zhao a les Biblioteques
• Choé Zhao a la Viquipèdia
• Nomadland a la Viquipèdia
• Frances MacDormand a les Biblioteques
• Frances MacDormand a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Josep Roig i Raventós. Sitges.

Una guia diferent que descriu com viatjar pel nord d’Espanya: Galícia, Astúries, Cantabria, Aragó i Catalunya amb un gos, com a membre de família i dins les vacances familiars i com integrar-lo de manera habitual als viatges. 
Les rutes que descriu son fantàstiques: Camí de Sant Jaume, els Aiguamolls de l’Empordà, les patges basques, degustació a la Rioja, passejar per Sant Sebastià, Bilbao, Santiago de Compostel·la, entre moltes.. A cada comunitat autònoma s’ofereixen  propostes de viatges amb rutes, allotjaments, restaurants i moltes idees. A més, la primera part de llibre t’ajudarà amb la planificació del viatge i quina documentació és necessària. Tot molt descriptiu i motivador. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Aquest llibre de rutes està escrit a tres mans: Txusma Pérez, autor de diversos llibres de muntanya i apassionat dels viatges, Marta Montmany, fotògrafa de natura i gran aficionada a la muntanya i César Barba, periodista i editor especialitzat en viatges. 
Al llarg dels més de 500 quilòmetres de la serralada pirinenca els autors proposen diverses rutes on es podran visitar espais de gran valor ecològic, alguns d’ells amb la categoria de Parcs o reserves protegides, i d’altres sense aquest reconeixement però de gran bellesa i amb valors naturals. 
En total són 30 rutes que van des dels Aiguamolls de l’Empordà, al Pirineu català, passant per la Cascada de las Negras, al Pirineu aragonès fins arribar a la fageda d’Artikutza, al Pirineu navarrès. De cada itinerari es fa una descripció detallada, amb la fitxa corresponent amb les dades més tècniques, i tot seguit apunten curiositats de la zona. Les fotografies que acompanyen cada una de les rutes són molt il·lustratives.

Així doncs, ja podeu planificar ponts i caps de setmana, carregar motxilles, calçar les botes i cap als Pirineus s’ha dit.

Recomanat per Imma Bover. Bib. Moià

Adaptació cinematogràfica del musical guanyador dels premis Tony i Grammy. La vida d’Evan Hansen no és fàcil, és un estudiant del darrer de secundària amb trastorns d’ansietat social. L’obra és un viatge d’autodescobriment personal i acceptació després del suïcidi d’un company de classe.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Quins nervis! Avui és l’estrena. La classe de primer C està a punt de representar “Violeta i Julieta”. Tot i que ja tenen experiència perquè l’any passat ja van representar una obra. L’Àngel està nerviós perquè el llibret adaptant l’obra de Shakespeare li ha costat moltíssim. Walter només desitja guanyar el concurs per veure si els seus problemes es resolen. La Sofia emocionada, perquè juntament amb l’Ena són els protagonistes de l’obra. Però l'Ena.... on està? Com és què no apareix?

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

 

 

"Enmig de la foscor, en el cor de la foscor, hi ha llum"

Al voltant dels dies de Nadal, l’època més fosca de l’any a Islàndia, quan el dia dura només sis hores, la protagonista de La veritat sobre la llum, una llevadora de l’hospital de Reykjavik, evoca la figura de la seva tia-àvia Fífa, també llevadora, per reflexionar sobre aquest ofici que a la seva família s’ha transmès de generació en generació. Fruit de la seva experiència, Fífa ha deixat per escrit les seves particulars consideracions sobre la condició humana i la seva relació amb la naturalesa en una sèrie de llibres que no ha aconseguit publicar i en una successió de cartes procedents d’una relació epistolar amb una amiga. A mesura que la protagonista va llegint aquesta manuscrits, i va recordant algunes converses mantingudes amb ella, va descobrint la saviesa d’unes paraules on s’hi endevina una cerca constant sobre el sentit de la vida, representada simbòlica i espiritualment a través de la llum.

"La vida humana és un enfilall de coincidències. La coincidència més important de totes és la nostra pròpia concepció, però he constatat que les coincidències juguen un paper important en la majoria de coses rellevants de la vida”.

És per això que al llarg de tota la narració l’autora estableix un joc permanent entre conceptes contraris, entre la vida i la mort, entre la fosca i la resplendor, entre la fragilitat de l’ésser humà i la seva crueltat amb el Planeta. Mentre les dones de la família de la protagonista són per tradició llevadores, la branca familiar s’ha dedicat al negoci funerari. Tot i que la seva història quotidiana transcorre en l’època de més obscuritat és també el moment en que Islàndia celebra el naixement de la llum, quan els dies comencen a guanyar uns minuts de claror.

La veritat sobre la llum és, doncs, una bella i serena meditació sobre la vida i la mort i sobre els contrastos, oposicions i complexitats que comporta l’existència. Un llibre que per l’autora és una celebració de la vida i una reivindicació de la professió de llevadora, una mare de llum segons l’etimologia de la llengua islandesa.

"Durant tota la meva llarga vida he intentat escatir per què naixem els humans. Finalment ho entenc, ara ho entenc, em sembla que ho veig tot clar: naixem per estimar".

• L’autora al catàleg Aladí
• Entrevista a l'autora
• Al Més 324
• Ressenya al Núvol 

Recomanat per Cris Valls Solé. Biblioteca Antoni Comas Mataró

@EtimosDirectos, un dels comptes sobre el nostre idioma més seguits a les xarxes socials, acosta al lector l'origen de les paraules, les seves històries, significats primigenis i, en definitiva, el viatge que han realitzat fins al present.

Un llibre que no pretén ser un diccionari etimològic de consulta, sinó una lectura divertida i curiosa amb la qual experts i profans gaudeixin i aprenguin. La curiositat és l'únic requisit per a endinsar-se en aquestes pàgines i conèixer els secrets que els vocables que emprem en la nostra vida quotidiana oculten.
*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

En aquest llibre trobaràs: 

- Alternatives a les frases més típiques.
- Els trucs més top de gramàtica per a recordar sempre.
- Aquelles paraules que et sonaven i que per fi sabràs utilitzar.
- Les expressions més útils per al teu dia a dia.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

John, un netejador de finestres de 34 anys, dedica la seva vida a criar al seu fill Michael, un nen de quatre anys a qui la seva mare va abandonar just després de néixer. Tots dos porten una vida simple, elaborada a través de rituals diaris, en una relació d'amor sense fissures. Per desgràcia, a John només li queden uns quants mesos de vida. Atès que no té família, decideix invertir els dies que li queden a buscar una nova família que adopti a Michael amb la finalitat de salvar al seu fill de descobrir la terrible realitat de la vida.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Gener de 1942, 400.000 jueus de tota Polònia porten més d'un any confinats pels nazis en un estret gueto a la meitat de la ciutat. Fora del mur, la vida segueix endavant. Dins, els seus habitants lluiten per sobreviure. No obstant això, l'alt mur de maons no aconsegueix parar la creació d'un grup d'actors jueus que, en una gelada nit hivernal, interpreta una comèdia musical en el teatre Dona. Els espectadors riuen i s'emocionen davant una història d'amor, oblidant per un moment la seva difícil situació. Entre bastidors, els actors s'enfronten a un dilema de vida o mort davant la possibilitat de dur a terme una fugida després de la funció.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Relata una setmana en la vida de Valero, Moha i Pep, treballadors d'una petita empresa de lampisteria i electricitat dels afores de Barcelona. Formada per sis capítols que narren les situacions que sorgeixen quan els protagonistes s'enfronten a una reparació. Cada capítol correspon a un dia de la seva setmana laboral i es construeix al voltant de la relació que s'estableix entre els protagonistes i els clients que han sol·licitat els seus serveis

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Aquest és un llibre adreçat a educadors, alumnes, empresaris i tota persona amb interès del mon educatiu, que busqui talent i excel·lència, els valors i el lideratge de servei.  
La idea principal és impulsar i promoure el canvi que necessita la nostra societat. Donar a conèixer la importància de situar la persona al centre i apropar l’educació a les necessitats del món laboral on es requereix una mentalitat oberta al canvi i a l’aprenentatge continuat. Promou una educació orientada a aconseguir les fites i els metes. El treball de les habilitats socials i les eines transversals que introdueixen el lideratge de servei a l’educació, des de la família, l’escola l’entorn laboral, durant el desenvolupament professional i al llarg de tota la vida. Pretén ser una obra transformadora i ajuda a prendre decisions fonamentades, per actuar de manera individual, col·lectiva i cuidar el planeta. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Aquest interessant llibre aclareix tots els dubtes sobre la pell i el cabell a l’embaràs, el postpart i sobre la pell del nadó. Lidia Maroñas és una dermatòloga que explica clarament molts temes de manera àmplia per exemple, sobre l’embarassada: la línia alba, l’acne gestacional, les taques a la cara, els tints, els tractaments estètics, i respecte als nadons: la dermatitis atòpica, la dermatitis del bolquer, entre altres. Un llibre per tenir a mà, durant l’embaràs i mentre hi ha nens petits a casa.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La tragèdia d'un amor romàntic

A Ghost Story (David Lowery, 2017) és un film del director i guionista nord-americà David Lowery, que es va estrenar al Festival de Cinema de Sundance el gener del 2017 i que compta amb les interpretacions com a protagonistes de Casey Affleck i Rooney Mara. Tot i que pel títol podríem pensar que ens trobem davant d’una pel·lícula de terror, aquesta història de fantasmes se situa dins del gènere dramàtic de caràcter filosòfic i existencialista. Difícilment passarem por mentre visionem la pel·lícula, però sense dubte ens resultarà inevitable acabar submergint-nos dins la seva atmosfera kierkegaardiana, estremidora i inquietant a la vegada.

Amb uns diàlegs minimalistes i fent del silenci la veu més eloqüent, Lowery ens incita a la reflexió sobre el sentiment de l’amor, el pas del temps, els projectes personals, el paper de la memòria i de l’oblit, la nostra vulnerabilitat i finitud, la petjada que deixem en els altres. És a dir, sobre quin és el sentit profund de la vida i la mort. Per fer-ho, només li cal presentar-nos una jove parella que comenta si es canvien de casa i mostrar-nos com, quan l’home mor en un accident de cotxe l’endemà, el seu nou cos fantasmagòric rebutja traspassar la porta que condueix a l’altra dimensió: decideix enfilar el camí cap a casa seva per poder continuar vivint al costat de la seva dona. Tanmateix, el problema que patirà en el seu retrobament amb ella serà el de la impossibilitat de comunicar-se i fer-se present.

El fantasma de l’home apareix així com una mena d’espectador mut. Potser és una metàfora de la nostra condició contemporània, nihilista i apocalíptica, que ens aboca al paper de mers consumidors d’imatges, davant de les quals sovint assumim una posició passiva. La pel·lícula es nodreix d’un complex joc de mirades. El fantasma mira constantment el que ella fa, mentre nosaltres mirem com se la mira, alhora que la dona mira de refer la seva vida sense poder sentir mai aquesta presència que l’acompanya i que pateix l’angoixa de saber que ella no el pot veure. 

Tot i això, la tendresa que endevinem en la mirada del fantasma (per l’efecte d’una música i una fotografia excel·lents, més que no pas pels seus ulls, suposadament amagats darrere dels dos forats negres que veiem en un llençol enorme) i la nostàlgia que aquest sent pels dies que havien viscut junts a la casa, aconsegueixen que arribem a entendre el perquè roman al seu costat, malgrat tot. Contemplem la tragèdia d’aquest amor romàntic i preciós de qui no pot fer res més que dedicar-se a observar com, a mesura que passen els dies, la seva parella tracta de superar la pèrdua (impressionant l’escena on ella menja compulsivament el pastís que li ha portat una amiga) i comença a tenir noves relacions sentimentals. I tal volta nosaltres, els espectadors, no podem deixar-nos de fer una pregunta: com pensem que continuaran amb les seves vides les persones que formen part de la nostra quan ja no siguem en aquest món?

Passat el temps, quan ella deixi la casa per iniciar una nova vida, el fantasma entendrà que ell no l’ha de seguir, car ell ja no n’ha de formar part d’aquesta nova vida. Abans, però, i seguint el que sembla ser un costum arrelat en ella cada cop que marxava d’una casa, introdueix una nota amb un breu missatge en una ranura d’una porta. Descobrir què va deixar escrit es convertirà en la raó principal per la qual el fantasma continuarà lligat a la que havia estat la casa de tots dos. Per això, quan altres famílies entrin a viure a la seva llar, ell farà el possible per fer-los sortir d’allà (i actua, ara sí, com un fantasma clàssic que mou i fa caure objectes, que apaga i encen llums, etcètera). 

Una menció especial mereixen els moments en què el nostre fantasma és reconegut per algú altre. Des d’una casa veïna veiem que també algú (probablement una dona), va decidir no traspassar, de manera que aquest altre fantasma sí que detecta la seva aparició. Ambdós fantasmes es comuniquen telepàticament, sense sortir cadascun de la casa que habiten i en la qual estan situats, de la mateixa manera que vivim cadascú de nosaltres en una determinada perspectiva, com diria Ortega y Gasset. El seu diàleg no deixarà de ser gairebé anecdòtic: es veu limitat a intercanviar quin és el propòsit de cadascun (en el cas de l’altre, arriba al patetisme d’estar esperant que arribi algú que ni tan sols recordes qui era, la qual cosa ens fa pensar en la relativitat del temps i la temàtica de l’absurd).

Amarat plenament pel pessimisme i el cansament provocat per la buidor de sentit, el nostre fantasma arribarà a un punt de desesperació que l’aboca a desitjar la seva desaparició. Ara bé: com s’ho ha de fer un fantasma per matar-se? Lowery resoldrà aquest interrogant amb la paradoxa del viatge en el temps: el seu suïcidi el portarà al mateix lloc on ja hi era, però en una època diferent. Aquest recurs, efectiu en el relat, permet al fantasma descobrir finalment què estava escrit a la nota que ella havia amagat a la porta, a la vegada que ens  dona la pauta per entendre l’escena inicial del film (on un fet paranormal desperta a una parella quan és al llit), i genera la coincidència a la mateixa casa d’un nou fantasma (segurament ell mateix en un altre moment). D’aquesta manera s’arrodoneix magistralment aquesta petita obra d’art que no deixarà indiferent a ningú.

Crítica elaborada per Joan Méndez de la Biblioteca Marc de Vilalba (Cardedeu) en el marc del projecte Escriure de cinema.