Si vols començar a endinsar-te als llibres de misteri, no se'ns acudeix un millor que aquest: L'Anònim, de Natasha Preston.

Lylah és una jove universitària que viu amb els seus amics a prop de la universitat. Un dia, reben un anònim que amenaça a un d'ells. L'error és pensar que es tracta d'una broma... Ja que el seu amic desapareix i apareix... assassinat!

És així com comencen una sèrie de crims acompanyats de notes anònimes. L'assassí els coneix, es passeja entre ells, podria ser un d’ells... Ningú està fora de perill!

Una història addictiva i lleugera que no podràs deixar de llegir, et mantindrà alerta fins al final i et farà sospitar absolutament de tots els personatges. Una novel·la a la qual trobaràs intriga, suspens, assassinats, gelosia, desconfiança, atracció, terror... Ho té tot!

I si et quedes amb ganes de més, pots trobar més llibres de l'autora a les nostres Biblioteques.

Més informació:

• Natasha Preston a les Biblioteques
• Natasha Preston a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. La Florida. L'Hospitalet de Llobregat.

Colpeix l’actualitat d’aquesta novel·la d’Eduard Márquez, "El silenci dels arbres", publicada el 2003 i reeditada aquest 2022, que tracta sobre una ciutat assetjada per la guerra.

L’obra narra com el violinista Andreas Hymer arriba com a convidat a fer un concert a la seva ciutat natal, que es troba sota setge. Allí cerca a la seva antiga pianista i amant, l’Amela Jensen, i coneixarà al lutier Ernest Bolsi, que fa de guia i explica històries en un museu de música buit on es refugien els visitants per escoltar-lo i allunyar-se de la por. L’Ernest el guiarà a través de la misteriosa història de la desaparició i mort de la seva mare, la violinista Sophie Kesner, quan ell era petit. Aquesta intriga s’intercala amb les cartes que escriuen els visitants del museu on narren la seva lluita quotidiana per sobreviure a la guerra.

Malgrat la cruesa de la guerra, és una novel·la deliciosa en la qual la força de la música, de la imaginació i l’evocació de la bellesa de la natura s’uneixen a la voluntat dels personatges per vèncer l’horror i la destrucció que comporta la guerra i fer que la vida en resulti vencedora, malgrat tot.

Amb aquesta obra, Eduard Márquez (Barcelona, 1960), va quedar finalista en els Premis Llibreter de narrativa. El 2007 l’autor va guanyar el Premi de la Crítica de narrativa catalana amb la novel·la "La decisió de Brandes".

El silenci dels arbres és una novel·la molt commovedora i molt lírica. Molt recomanable en el moment actual.

Més informació:

• Eduard Márquez a les Biblioteques
• L’autor i la seva obra a la web de l’AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana)
• Entrevista a Eduard Márquez
• Eduard Márquez a la web lletrA (UOC)

Recomanat per Bib. Plaça d'Europa. L'Hospitalet de Llobregat. 

Les altres mares és la història de tres dones i tres maternitats.  
L'Emma que està embarassada de vuit mesos i perd el seu fill de manera sobtada quan ja ho tenia tot a punt per al naixement.

La Jhanet que viu a Bolívia amb l'àvia i amb quinze anys arriba a Europa per viure amb una mare que no coneix i que es dedica a cuidar els fills d'una família rica.
I la tercera història és la de la Natalka que viu a Ucraïna amb un home violent que pràcticament l'obliga a fer de ventre de lloguer tot i que ella no hi estigui d'acord.
Són tres històries de mares pobres i gent rica que tracta aspectes com les mares de lloguer a Ucraïna, tema que està d’actualitat tot i que l’autora diu que havia començat a escriure aquest llibre ja fa uns anys. 

El relat de tres vides dures  que poden recordar en alguns aspectes les del llibre de La trena de la Laetitia Colombani. Tres històries de dones amb un nexe final, tot i que les unes no tenen res a veure amb les altres.

Les altres mares de la Laia Aguilar és  una novel·la enlluernadora de mares no convencionals i incompreses que malgrat tot no perdren l'esperança. I ens mostra també una visió de la maternitat allunyada de la que moltes vegades ens volen fer creure.

Més informació:

• Laia Aguilar a les Biblioteques
• Laia Aguilar a la Viquipèdia
• Laia Aguilar. TV3

Recomanat per Bib. La Ginesta. Begues. 

Si ho resumíssim com trenta anys d’història d’una revista nord-americana (1945-1975), seria un encert. Tanmateix, no hi cabria la complexitat de la història que Díaz Canales i Valero han traçat, ni les arestes, ondulacions, plecs i amagatalls del guió, ni la vibració dels personatges. 150 pàgines fàcils de llegir i agradables de veure, però on cada diàleg t’evoca alguna sèrie, pel·lícula, llibre, quadre o tira humorística i porta la història més enllà.

Menció a part és el treball gràfic d’Antonio Lapone, adaptant la forma, el traç i el color a l’estètica de cada moment des dels anys 30 als 70. L’evolució és tan subtil que no genera estranyesa, sinó que acompanya harmònicament la història.

Un còmic que no podem deixar de llegir i rellegir.

Més informació:

• Juan Díaz Canales a les Biblioteques
• Juan Díaz Canales a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Central. Cornellà de Llobregat. 

Lola Venegas és llicenciada en periodisme i filologia hispànica, amb una àmplia trajectòria com a col·laboradora i redactora en diversos mitjans de premsa, així com a directora de publicacions periòdiques sobre dones i desenvolupament, entre altres temes.

Aquest llibre es mou entre el reportatge periodístic i l’assaig divulgatiu, per a documentar diferents tipus de violència vers les dones, des de la física i sexual, passant l’estructural i cultural.

La negació o infravaloració d’aquesta violència, esdevé així agosarat i irresponsable. I ho és per la magnitud de la qüestió; una magnitud que testimonien la història, la premsa, les dades estadístiques, les cròniques negres, el cinema, la literatura, la moda o la publicitat. Així doncs, el llibre permet sacsejar algunes consciències i formular preguntes. I és que, en paraules del metge Miguel Lorente, la violència no té gènere però el gènere sí té violència.

Recomanat per Eva Rodríguez Veiga. Bib. Miquel Martí i Pol. Sant Joan Despí.

Recuperem la lectura d'Assaig sobre la ceguesa, la novel·la de José Saramago, arran de l’adaptació teatral que va passar pel Teatre Nacional de Catalunya durant el mes d’octubre de 2022 i de la celebració del centenari del naixement del seu autor, Premi Nobel de Literatura l’any 1998.

L’obra de Saramago, publicada l’any 1995, és una de les més conegudes de l’autor juntament amb altres com “L’evangeli segons Jesucrist”. La novel·la havia estat adaptada per al cinema l’any 2008, amb el títol de "Blindness", i dirigida pel director brasiler Fernando Meirelles.

L’Assaig és una distopia que planteja un món on tothom perd la vista de sobte, de manera progressiva, inesperada i inexplicable. En aquest escenari -on s’imposa la lluita per sobreviure dels més forts-, un petit grup de persones, entre les quals hi ha l’única dona vident, s’uneixen per col·laborar i no perdre el que queda de la humanitat.

Saramago fa servir el relat com una metàfora per reflexionar sobre els mecanismes del poder i el control social en un entorn on les persones han perdut la capacitat de percebre la realitat tal com és.

En aquest sentit, i com al·legoria, la novel·la ens fa pensar en un problema tan actual i real com és el del Canvi climàtic, i com els éssers humans estem ignorant cegament un problema tan dramàtic sobre el qual, si no actuem ràpidament, estem abocats a un futur incert per a tota la humanitat.

Més informació:

• José Saramago a les biblioteques
• Jose Saramago al Prestatge virtual de Novel·la
• “Assaig sobre la ceguesa”. Wikipedia.
• “Assaig sobre la ceguesa”. Adaptació del Teatre Nacional de Catalunya. 
• “A ciegas”. Filmaffinity.
• Fundació José Saramago
• José Saramago: «Abans escrivia per no morir, ara escric per comprendre». Conversa amb l’autor. Eva Piquer a Catorze.cat

Recomanat per Eva Montiel . Bib. Central. Santa Coloma de Gramenet

Josep Maria Busquets (Manresa, 1934), industrial tèxtil i promotor cultural, qui fou l’administrador general del Consorci del Gran Teatre del Liceu durant el període 1985 – 1992, signa aquesta crònica sobre un dels equipaments culturals centrals de la nostra geografia que enguany celebra el 175è aniversari de la seva creació.

Estructurat com una òpera romàntica a l’estil de Lohengrin del mestre Wagner, El Meu Liceu està estructurat en tres actes i diversos visos, sota els quals se’ns presenta un recorregut per la història del Liceu des dels seus orígens fins a la seva remodelació provocada pels diversos incendis ocorreguts i, tanmateix, per les dependències interiors del mateix teatre. Un itinerari que ens ajuda, no només a comprendre el funcionament d’un dels grans teatres operístics europeus, sinó també algunes de les seves anècdotes al llarg del seu funcionament. D’aquesta manera,  podem destacar els orígens del Liceu a l’antic convent de Montsió el 1838, l’impuls de la societat civil catalana per edificar un teatre operístic de qualitat seguint el model de les grans capitals europees, artífex de què avui en dia és l’edifici del Liceu que coneixem, o l’entrada de les administracions públiques en la gestió, aspecte que va democratitzar l’ús del teatre a les classes populars.

Un trajecte històric i educatiu, on es descriuen els col·lectius que formen part del Gran Teatre del Liceu, des de personal tècnic a artístic, les diverses sales i la seva transformació, com el famós Saló dels Miralls, el qual ha passat de ser un espai restringit a esdevenir un lloc de descans i trobada per a tothom o la Sala Mestre Cabanes en honor a Josep Mestres Cabanes, pintor i escenògraf del Liceu.

Finalment, en aquesta crònica també se’ns exposa alguns dels episodis més tràgics del teatre, com l’atemptat anarquista produït l’any 1893, o els incendis dels anys 1861, o el més recent, 1994, que va originar la gran remodelació de l’equipament fins a convertir-se en un referent simfònic i cultural on han passat grans noms de la lírica mundial, des de Luciano Pavarotti o Montserrat Caballé, o grans projectes de ciutat, com l’òpera comunitària amb veïns i veïnes del barri del Raval, La gata perduda, un èxit rotund d’aquesta temporada.

Més informació:

• El Gran Teatre del Liceu a les biblioteques
• Històries del Liceu. Pòdcasts de Catalunya Ràdio
• Programa: Històries del Liceu: Capítol 1 |   - TV3
• Òpera prima, la construcció de “La gata perduda” -  TV3

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Sibil·la Durfort. Collbató.

Aquest és un llibre que no deixa indiferent, és una història en forma de llegenda que ens atrapa a partir de la primera pàgina."Els ulls del germà etern" fou un èxit extraordinari des de la seva primera edició el 1922.

L'autor, Stefan Zweig, novel·lista i poeta, va nèixer a Viena el 28 de novembre de 1881 dins d' una família benestant cosa que li va permetre realitzar els estudis de Filosofia. El seu contacte amb la cultura budista després d'un viatge a l'Índia el 1908, el van impactar de tal manera que es plasmarà en la seva obra portant-lo a escriure històries com aquesta des de la visió d'una cultura i món molt diferents del que podem trobar a l'Europa de la seva època. Stefan Zweig fou un gran pacifista que va viure les dues grans guerres europees del sXX i aquesta actitud vers la guerra la trobem a tota la seva obra.

Aquest llibre és la història d'en Virata, un noble i fidel servidor que fa de la cerca de la justícia i la pau la missió, l'objectiu de la seva vida. Virata lluita per fer el bé, lluita per no ferir. Una història que parla de l'impacte que tenen totes les nostres accions o no accions, per petites o grans que siguin sobre la vida dels altres independentment de la nostra bona intenció.

És una història que qüestiona la llibertat individual de les persones. És un relat que exposa el debat sobre l'amic i l'enemic, sobre aquell que és bo i aquell que és dolent.

Stefan Zweig com a lector fugia sempre de les lectures sobrecarregades i amb descripcions supèrflues per això en la seva obra i aquí es pot comprovar plenament, les paraules estan ben triades després d'un procès de condensació per treure tot allò que hi és de més, procés que fa augmentar el dramatisme narratiu i el ritme de la lectura.

"Els ulls del germà etern" és un llibre que sempre ens vindrà de gust rellegir-lo. 

Més informació:

• Stefan Zweig a la Viquipèdia
• Stefan Zweig: Vida i obra
• Stefan Zweig a BiblioDigital 

Recomanat per Bib. Guillem de Berguedà. Puig-reig.

Principis del segle XIX. Costa de l’Àfrica Occidental. L’armada francesa Alliance, també coneguda com La Méduse, naufraga. Una balsa de fusta amb 147 persones marxa a la deriva.
Aquest fet històric va ser reflectit pel pintor J.L.T. Géricault en el quadre Le radeau de la Méduse (1818-19), icona del romanticisme francès; i per l’escriptor Alessandro Baricco, l’any 1993, en el llibre Oceano mare. L’any 2021, el director Agustí Villaronga estrena El ventre del mar, pensada en un primer moment com a obra de teatre, però finalment filmada per a la gran pantalla, com a obra experimental, en blanc i negre, fusionant els llenguatges teatral i cinematogràfic. 
La pel·lícula tracta el naufragi, real i metafòric, la tragèdia no camuflada, i el desig d’un món millor, com a elements atemporals i universals.

El ventre del mar va rebre la Biznaga de Oro del Festival de Màlaga, 24a edició, i cinc premis més: Millor Direcció, Millor Actor (per a Roger Casamajor), Millor Música, Millor Fotografia i Millor Guió.

Més informació:

• Agustín Villaronga a les Biblioteques
• Agustín Villaronga a la Viquipèdia
• "El vientre del mar" a la Viquipèdia

Recomanat per Yolanda Zamora. Bib. Ramon Fernàndez Jurado. Castelldefels. 

Tenyits de ciència-ficció i fantasia, els relats gràfics reunits en aquest volum estan ancorats en la vida contemporània: gerents que parteixen a la recerca del paradís; dues germanes, vestides amb els seus vestits mediambientals antitòxics, que s'acomiaden del seu pare moribund, o persones que intenten omplir els seus buits interiors amb bebès, ioga i pa sense gluten.   

“Cómo ser feliz" és un recull d'històries curtes, on Astiberri ens descobreix els primers treballs d'Eleanor Davis en forma d'antologia, en les quals l'autora reflexiona sobre temes molt variats. A més de ciència-ficció, trobareu emocions, relacions personals i també fantasia. I cadascuna d'elles tractada amb un estil gràfic diferent (és increïble la varietat i qualitat del dibuix), magistralment executat per la gran Eleanor Davis.

Més informació:

• Eleanor Davis a les Biblioteques
• Fitxa Eleanor Davis. Astiberri ediciones
• Cómo ser feliz. Zona negativa

Recomanat per Bib. Tecla Sala. L'Hospitalet de Llobregat.  

Joe Sacco ho ha tornat a fer. Aquest cop sobre el Territori del Nord-oest, la tercera regió més extensa del Canadà i la tercera amb menys població, formada per grans extensions territorials deshabitades, una pobra xarxa de comunicació terrestre i una font suculenta de recursos naturals (gas, petroli i minerals). 

Joe Sacco ha tornat a fer un apassionat treball periodístic sobre una part desconeguda i remota del Canadà, assolada per l’atur, l’alcoholisme, la violència intrafamiliar, la desesperança i l’autodestrucció. A través d’entrevistes i un relat coral anem coneixent la història de la relació entre els denes (els habitants originaris) i l’Estat canadenc, però també la relació de la cultura amb el territori i la de l’esperança amb l’autoestima.

Més informació:

• Joe Sacco a les Biblioteques
• Joe Sacco a la Viquipèdia

Recomanat per David García. Bib. Clara Campoamor. Cornellà de Llobregat. 

En un futur pròxim, la humanitat ha trobat un antídot contra un virus mortífer – l’obra és de 2011!- que ha soscavat els fonaments de la societat. Hi ha hagut, però, una conseqüència imprevista: els immunitzats per via natural o gràcies a la vacuna han augmentat les capacitats físiques i intel·lectuals molt per sobre de la mitjana d’aquells que no han patit el procés, els ara anomenats antics o curiós.

Els nous humans, més freds i racionals, que no envelleixen ni emmalalteixen i que tenen una major orientació a l’harmonia social tenen dues limitacions importants. La primera és que no toleren els raigs ultraviolats, és a dir, no poden exposar-se al sol. I la segona, tenen problemes per reproduir-se. Són aquests humans nocturns, els nox, una evolució o un cul-de-sac en l’evolució humana?

L’obra de Tomohiro va una passa més enllà en el tema de l’especulació sociocientífica sobre una humanitat dividida en subespècies que han de conviure. Els nox i els curios, en aquest sentit, segueixen la tradició dels elois i els morlocks d’H.G. Wells (La màquina del temps, 1895) o la societat fordiana feliç i els salvatges d’Aldous Huxley (Un món feliç, 1932). La contradicció entre els valors i les característiques dels dos grups, és el motor de la història, que es concreta en els espais de frontera, en aquest cas fins i tot física.

Aquesta contradicció és explotada amb mestria per Maekawa perquè la duu a la petita escala dels personatges, la vida dels quals respon d’una manera o una altra a aquesta divisió i a les preguntes que els hi genera, a les situacions a les quals han de fer front i a les relacions humanes que es desenvolupen.

Teatre japonès de ciència-ficció. Així d’entrada pot sonar dur, però us encoratgem a endinsar-vos en un la seva lectura que, d’altra banda, és àgil i està farcida de valors i espiritualitat oriental, aire fresc per al lector occidental. Tot rematada amb un final realment espectacular.  

Tomohuro Maekawa és dramaturg, guionista i director d’escena, fundador de la Companyia de teatre Ikiume (que es pot traduir per una cosa semblant a “enterrat en vida”). La ciència-ficció i els elements sobrenaturals són els seus temes més habituals, així, a més de Sol (2011), ha escrit Strolling Invader (2005), The Obelisk of the Beast (2013) o Time for Lost Childen (2020), entre d’altres.

Més informació:

• Tomohiro Maekawa a les Biblioteques
• Ikiume "THE SUN"
• Dossier de premsa

Recomanat per Raquel Segura. Bib. Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat. 

Hellen Graham és una dona forta, amb les idees clares i independent, que no està disposada a suportar un marit maltractador, alcohòlic, ludòpata i infidel, ni a permetre cap atemptat contra la seva vida i dignitat. Hellen Graham és la protagonista de La inquilina de Wildfell Hall, una novel·la escrita per Anne Brönte (Regne Unit, 1820-1847) i publicada el 1848, sota el pseudònim (ni masculí ni femení) d’Acton Bell.

Durant molts anys, aquesta novel·la va viure a l’ombra de les grans obres de les altres germanes Brönte, Jane Eyre  —de Charlotte Brönte— i Cumbres Borrascosas —d’Emily Brönte. Ara, però, el text es reivindica com un clàssic de la literatura anglesa.

Tant en la seva primera novel·la Agnes Grey, com en la que ara us recomanem, la petita de les germanes Brönte denuncia la crua realitat d’unes dones victorianes oprimides pels homes, la religió i la moralitat; sense capacitat per prendre decisions, tenir propietats ni independència econòmica i exposades, massa sovint, a la violència masclista.

Un al·legat feminista abans del feminisme.

Recomanat per Vanessa Rodríguez. Bib. Josep Soler Vidal. Gavà.

És simptomàtic de com el problema  de la violència envers les dones sempre ha estat enfocat en la víctima i mai en l’agressor. Aquesta detestable pregunta la va fer una jutgessa a una dona víctima de violació. descarregant així tota la responsabilitat del crim a la víctima i deixant entendre que si va passar el que va passar a aquesta dona és només perquè ella n’ha sigut la responsable. Aquesta manera de pensar té un nom i es diu CULTURA DE LA VIOLACIÓ. Quan parlem de cultura de la violació ens referim a aquella actitud de tolerància i fins i tot de complicitat que la nostra societat té quan es parla d’agressions sexuals. Entre les pagines d’aquest llibre trobareu una llarga explicació de les formes en que aquesta manera de pensar entra al nostre imaginari col·lectiu i de com actua. Un exemple clar és el fet que quan parlem d’un violador sempre pensem a un monstre, un salvatge, una persona que no se sap controlar o que viu al marge de la societat. Tot això és mentida; és una manera de deresponsabilitzar l’agressor dels seus actes i així tractar el problema com a un cas patològic i no estructural. A la nostra cultura, diuen les autores d’aquest llibre, sempre s’ha unit el sexe a la violència i s’ha presentat com una cosa fins i tot desitjable. Només basta amb fer una volta per les principals sales de museus d’art d’Europa i trobarem escenes de violència sexuals de la mitologia grega i romana maquillades d’escenes d’amor (Danae i la pluja d’or, un quadre de Tiziano, el Rapte de les Sabines de Rubens, etc..) Des de les sales  dels museus on les dones no entren a menys que no vagin despullades als bikinis amb farcit per nenes que al 2014 Carrefur va haver de retirar de les botigues Rosa Mérquez i Marta Jaenes analitzen el tractament de la violència per part de la societat, els medis de comunicació, i la justícia. Recomanem la lectura d’aquest llibre com a necessària i fonamental per veure més enllà del que veiem (sabies que Cinquanta ombres de Grey no és un llibre sobre alliberament sexual femenina sinó una versió moderna de la Ventafoc? ), reconèixer la violència quan la veiem i començar a dir prou.

Rosa Márquez (Madrid, 1978)

Coodirectora del documental sobre feminisme a Espanya “Que coño està pasando?” de Netflix del 2019, és llicenciada en Comunicació Audiovisual por la Complutense de Madrid. Ha escrit i dirigit cinc cortometratjes premiats en diferents festivals i ha publicat relats en la antologia Incomodos (2016) i Cuando fuimos malos (2018)

Marta Jaenes (Madrid, 1983)

Periodista especialitzada en igualtat de gènere des de el 2012 treballa com a reportera en LaSetxa Noticias. A més del documental sobre feminisme a España “Que coño està pasando?” ha escrit i dirigit “Sentidos”, un documental rodat a Cuba.

Recomanat per Giulia Bellisai. Bib. Ramon Bosh de Noya. Sant Sadurní d’Anoia. 

En ple període de transformació personal i literària, el narrador d'aquesta novel·la comença a observar senyals a les portes d'habitacions veïnes, símbols que comuniquen París amb Cascais, Montevideo, Reykjavík, Sant Gallen i Bogotà, i que van tornant sigil·losament en escriptura, al desig de transformar en làmines de vida certes experiències que, com a mínim, demanen a crits ser narrades.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Per superar el bloqueig artístic que l'impedeix pintar, aconsellat pel seu psiquiatra, l’Aleksy rememora l’època més feliç i devastadora de la seva vida: el darrer estiu que va passar amb la seva mare en un poble rural de França. Llavors l’Aleksy era un adolescent rosegat per la tristesa i el ressentiment: com superar la pèrdua de la seva germana? Com perdonar la mare que l’havia ignorat? Com fer front a la malaltia que ara la devorava? Feridorament bell, aquest és el relat de l’estiu en què mare i fill finalment abaixen les armes, esperonats per l’arribada de l’inevitable i la necessitat de reconciliar-se. Una història d’abast universal destinada a convertir-se en un clàssic de la literatura europea. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L'Havana, 2016. Un esdeveniment històric sacseja Cuba: la visita de Barack Obama en allò que s'ha anomenat el «Desgel cubà»-la primera visita oficial d'un president nord-americà des del 1928-, acompanyada d'esdeveniments com un concert dels Rolling Stones i una desfilada de Chanel, posen de cap per avall el ritme de la illa. Per això, quan un exdirigent del Govern cubà apareix assassinat al seu apartament, la policia, desbordada per la visita presidencial, recorre a Mario Conde perquè doni un cop de mà en la investigació. Conde descobrirà que el mort tenia molts enemics, ja que en el passat havia exercit de censor perquè els artistes no es desviessin de les consignes de la Revolució, i que havia estat un home dèspota i cruel que havia acabat amb la carrera de molts artistes que no havien volgut plegar-se a les extorsions. Quan uns dies després hi ha un segon cadàver assassinat amb el mateix mètode, Conde haurà de descobrir si les dues morts estan relacionades i què hi ha darrere d'aquests assassinats.

A aquesta trama, s'hi suma una història que escriu el protagonista, situada un segle abans, quan l'Havana era la Niça del Carib i es vivia pensant en el canvi imminent que produiria el cometa Halley. Un cas d'assassinat de dues dones a l'Havana Vella destapa la lluita oberta entre un home poderós, Alberto Yarini, refinat i de bona família, capo dels negocis de joc i de prostitució, i el rival Lotot, francès, que li disputa la preeminència. El desenvolupament d'aquests fets històrics tindrà connexió amb la història del present d'una manera que ni el mateix Mario Conde sospita.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

L’any 2018, Diégane Latyr Faye, un jove escriptor senegalès, descobreix a París un llibre llegendari: El Laberint de l'inhumà, publicat el 1938. Ningú no sap què li va passar al seu autor, T. C. Elimane, a qui havien anomenat el «Rimbaud negre» després que la publicació del llibre provoqués un bon escàndol en la societat de l’època. Diégane queda fascinat i decideix buscar el rastre del misteriós autor. Durant la recerca viatjarà a diversos països, i també es veurà obligat a revisar algunes grans tragèdies de la història, com ara el colonialisme i l’Holocaust. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

 En Rahim està a la presó per un deute que no ha pogut retornar. Durant un permís de dos dies, tracta de convèncer al seu creditor perquè retiri la seva reclamació d'impagament d'una part del pagament. Però les coses no aniran com tenia previst.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Diferents personatges es reuneixen en una diligència per a un llarg i dur viatge, entre ells, un fora de la llei a la recerca de venjança, una prostituta a la qual han fet fora del poble, un jugador, un metge, la dona embarassada d'un militar, un xèrif... Les relacions entre un grup tan variat seran difícils i tibants. El moment de màxim perill serà quan enmig d'una planúria siguin atacats per una colla d'indis apatxes.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals