Miss Annie és una encantadora gateta de cinc mesos, innocent i plena de sentiments felins que viu cada dia com una autèntica aventura. La seva família adoptiva està composta per Papa, un escriptor frustrat, Mama, una redactora molt estressada i Sarah, una nena molt petita que encara va a l'escola. El dia més important de Miss Annie és quan surt al carrer per primera vegada a la seva vida, allà coneix al vell gat Zenon, a l'elegant gata Rostropovna, amb la que viurà les seves millors aventures nocturnes i Keshia, la seva millor amiga, una ratolina.

Miss Annie és un relat molt encertat que aposta per una historia quotidiana i real. Ens mostra com és la visió limitada del món d'un gat, les seves entremaliadures i com veu i percep la vida dels seus amos a través dels seus ulls innocents. Unes il·lustracions a color, de traç realista i senzill fan d'aquest còmic una lectura molt recomanable per passar una bona estona, riure i desconnectar del nostre món per endinsar-nos en un altre, el món "gatuno".

 

Tenir cura de la salut és molt important, però tots els extrems són dolents. L'autor d'aquest llibre és metge i professor de medicina a la Universitat de Harvard, ens explica la part "industrial" dels sistemes de salut i com de vegades un excés de preocupació i impaciència no fan més que augmentar, innecessariament, els costos de l'atenció mèdica i la infelicitat de les persones. Mitjançant les seves experiències i els diàlegs amb molts pacients va desenvolupant les seves teories. Molt interessant i es pot llegir gairebé com si fos una novel·la.

Singular formació que factura un so alegre i dinàmic, proper als ritmes de la música balcànica, amb tocs de klezmer, swing o fins i tot ska. Les dues vocalistes del grup interpreten cançons en català i anglès acompanyades del so festiu de la pandereta, l'acordió, la mandolina, el clarinet, entre d'altres instruments. Un treball enèrgic i optimista, que es presenta en una edició molt acurada, amb el disseny i les il·lustracions d'una de les components de la banda.

Recomanat per l'equip del prestatge de música.

Els Very Pomelo són una formació inclassificable i sense complexos que demostra una gran desimboltura en la barreja d'estils i que amb només dos discos al mercat s'ha guanyat el favor d'un públic gratament sorprès per una amalgama de sonoritats enèrgiques i originals que deambulen entre el rock, el folk, l'ska, el rockabily i algun rampell circense.

Recomanat per l'equip del prestatge de música.

The Fiery Furnaces – Els Forns Calents (?) - són dos germans, Eleanor i Matthew Friedberger, d'Illinois. Ell composa la música i les lletres, a més de tocar casi tots els instruments i produir el disc. Ella ho canta tot (recita, afina, es posa xerraire i/o amorosa i/o extrema). Des del 2003 cada any publiquen un cd, gest extraordinari si considerem a) com està el pati discogràfic, i b) el que ha de costar pensar, composar i enregistrar discos tan plens d'idees originals i complexes com aquest. A Youtube hi ha un curiós vídeo promo sobre el procés de gravació de Widow City.

El disc es una batedora d'arranjaments, de melodies amb aquelles notes que fan mal però que ho canvien tot, i cada escolta revela matisos nous, sorolls secrets. A través de les lletres el disc resulta encara més surrealista. Llegiu si no la de Duplexes of the Dead, amb una escena que es va enredant i continua en altres temes. El seu aire és seu i fa la olor pròpia dels Friedberger desmanegats.

Més informació al blog musical AMPLI

Recomanat per l'equip del prestatge de música.

Més de deu anys han fet falta perquè la idolatrada banda britànica publiqués el seu esperat tercer treball. La formació, que va revolucionar el panorama musical amb el seu primer disc, Dummy (1994), es caracteritza per un so hipnòtic, electrònic i d'avantguarda, batejat per alguns mitjans com a trip hop. Fidels al seu esperit, aquest nou àlbum es planteja com una proposta més complexa i experimental, si hi cap, en comparació amb els seus treballs anteriors.

Recomanat per l'equip del prestatge de música.

El millor Kiko Veneno dels darrers anys se'ns plantifica amb un àlbum marca de la casa: pop-rock aflamencat, amb tocs de rumba i fins i tot renovats sons africans i lletres d'una lucidesa genuïna, ingeniosament quotidianes, que destil·llen una singular manera de prendre'ns la vida. A destacar una singular versió de la famosa Bird on a wire de Leonard Cohen.

Recomanat per l'equip del prestatge de música

Viatjar amb nens petits no serà un problema si seguim els  consells pràctics que ens proposa aquest llibre que està dividit en quatre grans capítols : el primer està dedicat a tot allò que cal tenir present abans de marxar i que ens ajudarà a triar el nostre destí en funció de les nostres necessitats,  la preparació de l'equipatge, tot el que necessitem per dormir còmodament fora de casa...

El segon capítol parla de la tria del mitjà de transport amb els avantgatges i inconvenients de cada un, el tercer ens recorda tot el relacionat amb la salut, què hem de portar a la farmaciola, la prevenció d'accidents i les precaucions que hem de pendre amb el sol, l'aigua, l'alimentació, sobretot si viatgem a altres latituds i  uns coneixements mínims de primers auxilis.

El  llibre també proposa idees per disfrutar al màxim l'experiència una vegada arribem al nostre destí, i finalment tot allò que hem de portar a la maleta per fer més curt el retorn : joguines, contes, música..

Concepción Vidales és una reputada metgessa madrilenya especialitzada en nutrició, directora de la clínica Nutrimedic i que ha escrit diversos llibres que trobareu al catàleg de la Xarxa. Vegeu-los aquí.

En aquesta ocasió us recomanem Zumoterapia ja que en aquest llibre la Dra. Vidal destaca un assortit de sucs de fruita adequats per a diferents trastorns i malalties. La teràpia basada en sucs depura l'organisme i aporta l'energia i els nutrients que necessita. Vidales recomana sucs i batuts classificats segons les estacions de la natura per tal d'aprofitar les fruites i verdures de cada temporada. Podreu combatre al·lèrgies, constipats, caiguda del cabell, trastorns del sistema immunitari, la menopausa, el colesterol... una guia imprescindible per a gaudir d'una bona salut sobretot ara a l'estiu.
 

Aquesta és la darrera novel·la del recent premi Príncep d'Astúries de les lletres 2012: Philip Roth.

El protagonista és Bucky Cantor, un jove professor jueu que fa de monitor d'esports d'una escola en un barri de Newark durant l'estiu de 1944. Quan l'epidèmia de polio arriba al barri i es comencen a morir alguns nens de l'escola, el jove professor inicia una guerra personal contra la malaltia, imposant una forta disciplina al seus alumnes.La proposta que poc després li fa la seva novia d'acceptar una feina lluny del barri l'obligarà a prendre una difícil decisió que marcarà el seu futur.

Aquesta decisió abocarà el protagonista a un conflicte personal i acabarà sentint-se culpable per la decisió que pren. Aquest sentiment de culpabilitat anirà creixent a mesura que va avançant el relat.

L'autor tracta en aquesta novel·la la reacció de la societat davant la impotència per trobar una sortida a l'epidèmia i la necessitat de trobar uns culpables. També retrata la situació personal del protagonista i la seva l'evolució psicològica davant els fets, el jove Bucky que ha crescut amb una educació basada en la disciplina i l'esperit de superació i amb uns forts principis morals, creu que té un deute amb la societat per fet de no haver-se pogut allistar, a causa de problemes de la vista. Aquesta culpabilitat l'abocarà a la pròpia desfeta personal.

Philip Roth, autor nord-americà d'origen jueu nascut a la ciutat de Newark el 1933, ha rebut diversos premis com el Pulitzer (1998) per la novel·la Pastoral Americana, el Franz Kafka (2001), el Médicis (2002) i el Booker Internacional el 2011.

També et pot interessar

• "Philip Roth, premi Príncep d'Astúries de les lletres 2012"

Estem vivint un període molt important. Els científics ens diuen que només tenim 10 anys per canviar els nostres estils de vida, evitar esgotar els recursos naturals i impedir una evolució catastròfica del clima mundial. Cadascun de nosaltres ha de formar part de l'esforç col·lectiu, i sensibilitzar al més gran nombre de persones.

El documental es una oda a la bellesa del planeta i a la seva delicada armonia, mostrant des de l'aire 54 paisatges amb la finalitat de transportar-nos en un viatge únic al voltant del planeta, per contemplar-lo i entendre'l.


Més informació:

• En aquesta web, HOME, teniu disponible el documental, de forma gratuïta, en anglès i francès.
• En aquest canal de youtube trobareu la versió en castellà.

Aquí pots veure el trailer oficial:

Robertson Davies (Ontario,1913-1995) és un dels grans novel·listes canadencs. Aquesta obra és la primera de la Trilogia de Deptford, junt amb Mantícora (1972) i Mundo prodigioso (1975). La trilogia es va publicar els anys vuitanta a Argentina i després, s'ha traduït arreu de món.

Aquesta primera part explora les coincidències entre destí i accident.Un nen llença sobre un altre una bola de neu que impacta sobre una dona embarassada i provoca el naixement prematur del seu fill; molts anys després, el secret que ocultava aquesta bola de neu acaba causant la mort de qui la va llençar. Així, el destí desfermat per aquell fet casual vertebra les vides dels dos nens que jugaven amb la neu, i també la del que va néixer prematurament com a conseqüència de l'accident. Boy Staunton, el nen que va llençar la bola, es convertirà en un famós milionari abans de morir assassinat; Dunstan Ramsay, qui la va esquivar, viurà una fosca vida d'estudiós i professor sempre a l'ombra del seu amic; Paul Dempster, el fill de la dona que va rebre l'impacte, acabarà convertit en un il·lusionista de fama mundial. Cadascun d'aquests personatges és el protagonista d'una de les tres novel·les de la Trilogia de Deptford.

Guardonada amb el Premi Llibreter l'any 2006, El quinto en discordia és una gran història, on la vida dels personatges està fortament influenciada per la infància i, en aquest sentit, veiem una semblança amb Philip Roth.

El dia dels innocents de 1936 Josep Maria de Sagarra i la seva muller Mercè Devesa, acabats de casar i exiliats a París, s'embarquen des de Marsella cap a la Polinèsia. Amb 2.000 francs suïssos, regal de Cambó a la núvia, emprenen un viatge de noces impensable en un home tan cosmopolita com Sagarra. En aquells moments ja era un autor consagrat, amb un gran èxit popular, reconegut per la seva trajectòria com a poeta, dramaturg, novel·lista, periodista i assagista.

Durant el viatge pren notes al seu quadern de bord, del qual en sorgirà La Ruta blava, publicada primer en castellà (El Camino azul) i pòstumament en català el 1964. El llibre de poemes Entre l'Equador i els Tròpics també és fruit d'aquest viatge.

Deu anys abans, Aurora Bertrana, que s'havia establert a la colònia francesa, havia publicat Paradisos oceànics, des d'una perspectiva idealitzada. La visió de Tahití que ofereix Sagarra no és gens idíl·lica, ans al contrari, les seves observacions depassen els límits del que avui es considera políticament correcte. El mitificat paradís dels mars del sud, alimentat en l'imaginari col·lectiu per les pintures de Gauguin i el romanticisme exòtic de les pel·lícules de l'època, se'ns revela com un indret brutal, amb un fort contrast marcat per la misèria i la malaltia dels polinesis, la mort omnipresent, i la bellesa exuberant del paisatge. L'autor, en un context històric de guerra, arriba a afirmar que s'estima més ser afusellat a Europa que morir entre flors a la Polinèsia. Tampoc no se salven de la crítica els personatges de vida dissipada que habiten el vaixell.

L'any 2009 se'n va fer un documental a TV3 i s'estrenà una obra de teatre al Romea, amb el mateix títol, que comptaren amb el suport del fill de l'escriptor, Joan de Sagarra.

Recomanat per la Biblioteca de Vilanova del Camí. 

Els imperfeccionistes és la primera novel·la de Tom Rachman, un jove periodista nascut a Londres, que va estudiar a Toronto i a Nova York, va treballar com a corresponsal a diversos països asiàtics i actualment viu a Roma.

Diu la portada del llibre que és una "mirada irònica i commovedora sobre l'ofici de periodista", però trobo que no és ben bé això..., que va una mica més enllà perquè en realitat Els imperfeccionistes explica la vida d'un diari internacional creat per un empresari nord-americà i que té la seva seu central a Roma. El periòdic és el protagonista de la novel·la i al seu voltant hi ha les històries de les persones que el fan.

La vida del diari –escrita en cursiva i intercalada entre els altres apartats del llibre – comença als anys cinquanta i arriba a l'actualitat seguint el fil conductor dels tres homes que l'han dirigit: el fundador, el seu fill i el seu nét. Tots tres americans, residents a Roma i amb interessos ben diferents.
Per altra banda, la resta del llibre tracta de les diverses persones que treballen al diari, però treballar al diari no vol dir necessàriament ser periodista. Així, coneixerem els caps de redacció, els redactors i els corresponsals, però també la sotsdirectora, el coordinador lingüístic, els correctors, la comptable i fins i tot una lectora molt especial... Sabrem les tasques de cada una d'aquestes persones, però també descobrirem els seus problemes i la seva vida privada, sovint lligada a l'activitat professional.

Fins a onze personatges en onze capítols encapçalats per un titular periodístic i entrelligats amb la història del diari mateix. A mesura que es van llegint els capítols les històries individuals van encaixant com en un trencaclosques i, tot i les petites mesquineses d'alguns personatges, estan tractats amb una certa tendresa no exempta d'ironia.

És una novel·la coral, sense cap protagonista apart del diari. Un diari que viu, cap al final, la crisi de la premsa escrita, i els homes i les dones que l'envolten també en pateixen les conseqüències.

Els imperfeccionistes és un llibre recomanable, que ens descobreix la realitat d'un diari entre bastidors, sense l'aura màgica que a vegades s'ha creat al voltant dels periodistes, i que ens apropa a uns personatges imperfectes però alhora molt humans. 


Pàgina web oficial


Recomanat per la Biblioteca Central d'Igualada. 

 

"Si no mengem bé es perquè no volem" diu el cuiner més conegut mundialment Ferran Adrià.

Basant-se amb la seva experiència al conegudíssim restaurant elBulli ens explica una trentena de menús ben estructurats, fàcils, amb un toc tradicional i sobretot econòmics (ja que tots ronden al voltant de 4 euros) i ens dona les claus per a preparar grans receptes sense ser grans cuiners.

El llibre comença amb una explicació sobre com organitzaven els menús per al personal del Bulli i com s'organitzaven per portar-los a terme. Totes són receptes que podem posar en pràctica diàriament a casa nostra o a nivell professional.

El segon capítol ens dona les bases per una bona organització domèstica; la planificació en la compra d'aliments, com cuinar-los, com conservar-los, consells sobre coccions, l'ús d'herbes aromàtiques i especies i altres trucs per ser grans supervivents a la cuina.

El següent capítol ens ensenya a com hem de tenir el rebost, la nevera o el congelador i quins són els aliments bàsics que no ens poden faltar a casa i que necessitarem per portar a terme les receptes d'aquest llibre.

El quart i últim capítol és el més extens ja que ens ensenya pas a pas els menús que proposa i que podem fer diàriament.
Receptes explicades de manera visual amb fotografies dels aliments, els passos a seguir i la presentació final del plat i que inclouen un entrant, un plat principal i un postre i encara més; poden ser per una família de 2 o 6 persones però també per a grans àpats des de 20 a 75 comensals.

A més ens ensenya a escollir els productes i aplicar les quantitats necessàries per a cada plat segons el nombre de comensals i com organitzar-nos a la cuina perquè tot estigui a punt al moment de servir-ho.

Amb aquest llibre aconseguirem fer grans receptes i menús estructurats i saludables que ens permetran quedar bé en grans ocasions però també menjar bé en el nostre dia a dia.
En definitiva un gran llibre d'un gran cuiner que ens deixarà un bon gust de boca.  

Recomanat per la Biblioteca Josep Pla de Sant Pere de Ribes.

Divertit monòleg -o potser diàleg- escrit sense cap punt i apart, que fa una anònima bibliotecària amb una imaginació prodigiosa. Ens parla d'allò que envolta la seva feina diària: els usuaris, la vida, dels quals, sense saber-ne res s'atreveix a elucubrar, sobre l'ordenació dels llibres a la biblioteca i sobre la classificació de Dewey, utilitzada pràcticament a totes les biblioteques del planeta.

Per a ella, no hi ha més món que aquest, reduït a l'espai que ocupa, però a la vegada d'un molt ample abast ja que disposa de tot el coneixement que contenen els llibres dels quals ella en té cura.

És el primer llibre de S. Divry , escriptora francesa que sembla conèixer molt be el món de les biblioteques i dels bibliotecaris.


Més informació 


Recomanat per la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges. 

Quan algú em va recomanar El novio del mundo la van definir con una novel·la molt divertida. Tot i que el seu autor fins aleshores tenia més reconeixement com a escriptor de poesia, Felipe Benítez Reyes és un autor que ha escrit tant poesia, com narrativa i assaig entre d'altres.
La novel·la que ens ocupa es un repàs al viatge vital del seu protagonista, Walter Arias.
Walter ens portarà pels seu paissatges, per les seves relacions amb les persones que a conegut. Ens interrogarà sobre coses que fins avuí no ens haviem plantejat, i també ens donarà la visió del "walterisme" la seva filosofia.
Recomano aquest llibre perquè m'ho vaig passar molt be, perquè crec que està molt ben escrit i perquè estic segura que per a molts és un gran desconegut. 


Blog de l'autor.


Recomanat pel Bibliobús Montau. 

Que la història la escriuen els vencedors és cosa sabuda. ¿Vencedores o vencidos?, la magistral pel·lícula de Stanley Kramer, explica com la escriuen i, sobretot, com han de lluitar amb els dilemes morals i ètics d'aplicar la llei en situacions extremes i davant de persones normals.

Un magistrat americà jubilat (Spencer Tracy) arriba a Nuremberg el 1948 per jutjar quatre jutges alemanys (un d'ells, Burt Lancaster) acusats de connvivència amb el règim nazi en l'aplicació de les lleis d'esterilització i eutanàsia del III Reich. Davant del tribunal, la defensa (Maximilian Schell) i l'acusació (Richard Widmark) intentaran esbrinar si els jutges eren coneixedors de la política d'extermini que aplicava el govern alemany, tot recolzant-se en testimonis (Montgomery Clift, Marlene Dietrich) que la van patir.

La pel·lícula no adopta en cap moment un to victoriós ni moralitzant, ni tant sols pretén donar explicacions; és un passeig pels dilemes d'uns personatges que són tant bons o dolents com les extraordinàries decisions que han de prendre. Interpretats per uns actors en plenitud, per a la història queda la mítica escena de l'interrogatori de l'advocat defensor a un atribulat Montgomery Clift: "Señor Petersen, ¿podria formar una frase con las palabras liebre, cazador, campo?".
 

[Tornar al prestatge Cinema]

Menorca és una de les illes mediterrànies amb més caràcter i una de les més ben conservades gràcies a que el 1993 la UNESCO la va declarar Reserva de la Biosfera en reconeixement dels seus valors medioambientals.

La guia proposa un recorregut per visitar els millors racons a partir de 13 rutes que es poden fer en cotxe. El repertori, molt ben estructurat i de fàcil consulta és ben variat: de les idíl·liques cales d'aigües cristal·lines i arena blanca protegides pels boscos de la costa sud, a les verges platges de la costa nord, sacsejades per la tramuntana i vigilades per imponents fars i penya-segats.

Hi són presents el port de Maó, un dels ports naturals mediterranis més cobdiciats al llarg de la història, Ciutadella, la Florència del Mediterrani, pobles de pescadors com Fornells, l'albufera, els barrancs, les restes megalítiques: taules, talaiots que demostren que el culte a la pedra és una de les essències menorquines com ho és el culte al cavall durant les Festes de Sant Joan.
 

[Tornar al prestatge Turisme]

Cures depuratives, en les quals la fruita te un paper protagonista, existeixen moltes. Davant d'aquest allau tan variat es fa palès establir els criteris que s'han de seguir per triar la cura que es més adient pel nostre cos.

Què ens aporta la fruita? el contingut de potassi es molt recomanat pels malalts coronaris. El seu consum diari: afavoreix l'eliminació de líquids, conserva la nostra pell, dificulta l'aparició de l'esclerosi i el càncer, es rica en fibra, i sobretot és remineralitzant i antioxidant.

En aquesta guia pràctica trobarem les claus per escollir la cura que més beneficiï a la nostra salut. També es parla del dejú i dels seus avantatges. Una vegada exposats aquests beneficis s'aborda la cura mitjançant la utilització del raïm, sens dubte, la més coneguda de totes les cures a base de fruites.

Christopher Vasey es un naturòpata amb residència a Suïssa, on ha portat a terme una important tasca d'investigació i difusió de la naturopatia. Els seus llibres son èxits de vendes a tot el món.
Johanna Brandt, va ser una metgessa sud-africana que va superar un càncer d'estómac amb una dieta especial a base de raïm. A partir de la seva pròpia experiència personal va començar a divulgar el seu revolucionari sistema curatiu.

Recomanat per l'equip del prestatge de Salut.