Rodada en technicolor l'any 1953, Niàgara és la primera pel·lícula amb Marilyn Monroe com a protagonista principal i la que va iniciar el seu mite com a icona sexual. Es tracta d'una intriga policíaca amb nombrosos cops d'efecte, ambientada a les cascades del Niàgara amb un destacable treball fotogràfic de Joe MacDonald.

Marilyn interpreta el paper de Rose Loomis, una dona casada amb George Loomis (Joseph Cotten), que en ple viatge de lluna mel a les cascades, s'acaba atipant del seu gelós marit. Al motel on s'allotgen coneixen una altra parella, Ray Cutler (Max Showalter) i Polly Cutler (Jean Peters), que també estan passant la lluna de mel a l'habitació del costat. Això fa que Polly descobreixi que Rose té un amant, Patrick (Richard Allan), però no sap que l'està persuadint per projectar l'homicidi del marit.

La interpretació de Marilyn desencadenà les crítiques del Women's Club d'Amèrica, que la van trobar massa sexi i provocativa en algunes escenes. Un motiu més per recomanar, encara a dia d'avui, la pel·lícula a tothom que vulgui embadalir-se contemplant l'eternitat de Marilyn i de les cascades del Niàgara. Tot i que després de veure-la potser el soroll dels dolls i salts d'aigua deixarà de semblar-vos relaxant... 

 

Recomanat per la Biblioteca Montserrat Roig de Martorelles.

Comèdia clàssica de Billy Wilder el guió de la qual parteix d'una obra de teatre que l'autor d'aquesta, George Axelrod, i ell mateix van adaptar.

Tracta d'un novaiorquès que treballa durant l'agost i es queda a la ciutat, mentre que la seva família marxa de vacances a la platja, i està disposat a deixar de beure, fumar i de ser infidel a la seva esposa. Però al cap de poc temps coneix la nova veïna del pis de dalt, jove, seductora i ingènua, que es convertirà en la seva temptació, tot i que intenta evitar-ho de manera obsessiva. Pel·lícula plena de diàlegs divertits, àgils i amb dobles sentits, que va llançar a l'estrellat com a mite eròtic la Marilyn Monroe. En aquesta pel.lícula és on apareix la mítica escena d'ella al damunt d'un respirador de metro, l'aire del qual li aixeca les faldilles.

L'acompanyava l'actor Tom Ewell, com a veí al qui temptava, qui va interpretar el mateix paper a l'obra de teatre. Tot i que aquesta pel.lícula es va estrenar als Estats Units l'any 1955, no es va poder veure a l'estat espanyol fins al 1963.

 

Recomanat per la Biblioteca Singuerlín - Salvador Cabré de Santa Coloma de Gramenet. 

Novel·la de ficció, no biogràfica que analitza i ens apropa la vida de Norma Jean Baker, Marilyn Monroe.

Escrita amb gran imaginació i amb un seguiment exhaustiu de la documentació sobre su la seva vida, Oates escriu d'una forma sorprenent i creïble la vida interior de Norma Jeane Baker - la petita sense pare, dona depenent de tranquil·lizants i estimulants - i la de la seva amiga, la idolatrada rossa que el món va arribar a conèixer com Marilyn Monroe.

Novel·la que ens va guanyant i absorbint a mida que vagin passant les pàgines fins a seduir-nos per complet.
 

A més de les excel·lents receptes que l'autora proposa en aquest pràctic i suggerent llibre, també ofereix algunes bones pràctiques per millorar els nostres hàbits alimentaris. Plats fàcils i deliciosos, diferents formes de conservació i tipus de recipients..., tot acompanyat de savis consells per menjar bé en qualsevol situació.

Hi va haver algú alguna vegada algú com Marilyn ? 50 anys després de la mort de Marilyn Monroe, mai cap actriu ha estat tan admirada i desitjada com ella.
Si bé la seva carrera , de fet la seva vida, va estar marcada per problemes personals, un caràcter difícil i una reputació poc fiable, tot això contrasta amb el seu immens talent natural,  un talent que juntament amb la seva singular bellesa l'ha portat a figurar entre les dones més sexys del planeta de tots els temps així com considerar-la una de les actrius més icòniques de la història del cinema.

Aquest llibre és un homenatge il·lustrat que t'apropa a la seva vida i la seva filmografia des de els seus humils orígens fins el seu estrellat absolut. A més conté un disc amb les seves 20 millors cançons.

 

L'autora anglesa Penelope Fitzgerald (1916-2000) es dedicà a la producció literària de forma tardana. L'obra que et presentem té trets autobiogràfics. La protagonista d'aquesta novel•la és una dona de mitjana edat, viuda, sense fills ni cap família coneguda, que un bon dia decideix obrir una llibreria al seu poble i es converteix en l'objecte de la ràbia de bona part dels seus veïns. La flamant llibretera es diu Florence Green, i viu des de fa vuit anys a Hardborough, una petita localitat (imaginària) de la costa d'Anglaterra on la vida social es desenvolupa d'acord a un equilibri de forces rígidament establert: la cultura, en cas d'existir, ha de respondre a la iniciativa de les forces vives del poble; i una llibreria on s'acabaran venent coses com la Lolita de Nabokov no sembla una bona idea en termes d'equilibri. Som a l'any 1959, i les coses no són gens fàcils a l'Anglaterra rural.

La librería és un llibre senzill i lleuger que es pot llegir en una tarda. Tendre i divertit alhora, explica una història que enganxa. Llueix una prosa efectiva i brillant, els seus personatges són entranyables, i l'escenari de fons sobre el què es desenvolupa la història, aquest poble costaner asfixiant i decadent, resulta especialment encertat. Tota la trama traspua aspectes ètics que recorden a Iris Murdoch, un altra autora britànica. De la mateixa manera que la resolució d'alguns conflictes mitjançant la fantasia, et poden fer pensar en A. S. Byatt.

Existeixen diverses guies i recursos que ofereixen als aficionats a l'excursionisme la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar els càtars durant els segles XIII i XIV quan fugien de la croada i de la Inquisició.

L'Alta Ruta dels Càtars és un itinerari que ens portarà des de Berga fins a Porta o Puigcerdà, una ruta que tal i com diu en Jordi Torras i Rosell, l'autor d'aquesta guia, recorre alguns dels indrets pels quals podien haver passat els càtars. Les set etapes planificades per a aquesta ruta, apta per a tots els públics, ens permetrà conèixer alguns dels principals valors paisatgístics i naturals de les comarques del Berguedà i la Cerdanya, com ara el Parc Nautral del Cadí-Moixeró.

La guia incorpora, a part de la informació pràctica necessària per assolir cadascuna de les etapes amb les coordenades GPS dels punts més importants, unes interessants referències històriques al catarisme, informació sobre els refugis i la seva història, una breu descripció dels principals espais protegits que ens trobarem a la travessa, recomanacions diverses, així com un petit recull d'algunes llegendes pròpies de la zona.

Altres rutes relacionades amb els càtars les trobareu a: http://www.camidelsbonshomes.com
 

L'autora s'encarrega de desmuntar els tòpics infundats sobre alguns plats de la nostra cuina tradicional i els analitza fins a descobrir-nos els beneficis que aporten a la nostra salut. També ens orienta sobre a qui convé més cada aliment segons les seves característiques físiques. El rigor d'una gran especialista en dietètica i nutrició, els coneixements en medicina psicosomàtica i l'amenitat d'una gran comunicadora són els ingredients amb què Pilar Senpau cuina aquest llibre. Ideal per acompanyar la sobretaula d'un bon àpat.

Pilar Senpau es llicenciada en medicina i cirurgia i s'ha especialitzar en dietètica. Col·laboradora en diversos mitjans de comunicació (ràdio, premsa escrita i televisió) ha publicat diverses obres al voltant de la dieta i la salut. Al 2010 va ser distingida amb el premi Romànic d'Or per la seva tasca de difusió d'una dieta saludable.
 

Aquí podeu veure una entrevista emesa al canal 8TV.

Recomanat per l'equip del prestatge de salut.

Robertson Davies (Ontario,1913-1995) és un dels grans novel·listes canadencs. Aquesta obra és la primera de la Trilogia de Deptford, junt amb Mantícora (1972) i Mundo prodigioso (1975). La trilogia es va publicar els anys vuitanta a Argentina i després, s'ha traduït arreu de món.

Aquesta primera part explora les coincidències entre destí i accident.Un nen llença sobre un altre una bola de neu que impacta sobre una dona embarassada i provoca el naixement prematur del seu fill; molts anys després, el secret que ocultava aquesta bola de neu acaba causant la mort de qui la va llençar. Així, el destí desfermat per aquell fet casual vertebra les vides dels dos nens que jugaven amb la neu, i també la del que va néixer prematurament com a conseqüència de l'accident. Boy Staunton, el nen que va llençar la bola, es convertirà en un famós milionari abans de morir assassinat; Dunstan Ramsay, qui la va esquivar, viurà una fosca vida d'estudiós i professor sempre a l'ombra del seu amic; Paul Dempster, el fill de la dona que va rebre l'impacte, acabarà convertit en un il·lusionista de fama mundial. Cadascun d'aquests personatges és el protagonista d'una de les tres novel·les de la Trilogia de Deptford.

Guardonada amb el Premi Llibreter l'any 2006, El quinto en discordia és una gran història, on la vida dels personatges està fortament influenciada per la infància i, en aquest sentit, veiem una semblança amb Philip Roth.

Recomanat per l'equip del prestatge de novel·la

Dos àngels observen el món, en especial Berlín. No poden canviar la vida dels homes, només els poden donar ganes de viure i confortar-los en els moments de dolor. El desig de ser mortal d'un d'ells és tan gran que fins i tot serà capaç de renunciar a la seva immortalitat.

Aquesta és, a grans trets, la sinopsi de la pel·lícula. Però és important saber que després que Wenders li encarregués el guió al seu amic Peter Handke, aquest li va dir que no es veia amb cor d'escriure'l, que si volia li podia passar uns quants diàlegs que havia pensat i alguna que altra situació. I amb aquest material –només amb això- es va començar el rodatge.

Es per això que la pel·lícula flueix sense una estructura gaire clara, en una cadència de plans sigil·losos i veus en off xiuxiuejants que fan avançar la història, tot i que aquesta sempre queda relegada per la poètica, l'estètica i la forma. Per la memòria quedaran, doncs, plans zenitals increïbles, les figures dels àngels vigilants a la biblioteca, les meravelloses interpretacions de Bruno Ganz i Peter Falk (l'inefable Colombo fent d'ell mateix), els canvis entre el blanc i negre i el color, i la geografia d'una ciutat dividida (llavors) per un mur vergonyós.

Wenders va guanyar el premi a Millor director a Cannes amb aquesta cinta i anys després va rodar una continuació (Tan lejos, tan cerca) que ni de bon tros va obtenir l'èxit de la primera. Tampoc en va tenir cap l'infumable remake que el 1998 es va estrenar amb el títol de "City of angels", amb Nicholas Cage i Meg Ryan de protagonistes.

 

Recomanat per l'equip del prestatge de cinema

Compte, gent! Els superherois han deixat de ser protectors lleials de la societat, lluitadors incansables contra el mal, salvadors del món, etc. A partir d'ara i per obra i gràcia del guionista Garth Ennis (Predicador) i del dibuixant Darick Robertson (Transmetropolitan), no són res més que una patuleia de corruptes i degenerats més preocupats pels seus drets d'imatge o per trobar un bon prostíbul on passar la nit de festa, que pel destí de la humanitat. Per sort, The Boys s'encarregaran d'aturar-los els peus, això sí, per mitjà de la intimidació, el xantatge i la violència.

Teniu raó, The Boys no és un plat apte per a tota mena de paladars. El fet que DC Comics cancel·lés el 2007 la publicació de la sèrie després de les sis primeres entregues (recopilades en el v. 1 de Norma), tot i haver venut del n. 1 vint-i-set mil exemplars, n'és la prova més concloent. Ens trobem davant d'una visió subversiva d'un univers clàssic on els autors, anant un pas més enllà de Watchmen o Top Ten, presenten històries on el llenguatge groller, les imatges sanguinolentes o el sexe estan a l'ordre del dia.

Per sort, l'Ennis i en Robertson van poder continuar la sèrie a Dynamite Entertainment, que l'ha publicat fins a l'actualitat. Així doncs, les aventures del Carnicer, del Francès, de la Femella (de l'espècie), d'en Llet Materna, i del Wee Hughie (curiositat!: té l'aspecte de l'actor Simon Pegg -Zombies Party-) segueixen. Tasteu-ne un mos, o millor dit, claveu-li una queixalada. Ara bé, us aviso que és pels qui els agrada la carn tirant a crua, ok? ;-)
 

Recomanat per l'equip del prestatge de còmic

Tenir cura de l'alimentació sempre és important, però durant l'embaràs pren una especial importància.

Hi ha aliments que tenen unes propietats nutritives especials, ja que aporten les vitamines i els minerals necessaris per ajudar a un bon desenvolupament del nadó.

Aquest llibre explica detalladament quins són aquests aliments, com es poden cuinar, i també com elaborar productes naturals per aplicar-se a la pell o per combatre efectes secundaris de l'embaràs.

Menjar sa i d'una forma ràpida i còmode ara és possible gràcies els estoigs de vapor de Lékué, aquests innovadors estoigs estan fets de silicona platí un nou material que estar revolucionant el món de la cuina, ja que ens permeten elaborar tota mena de plats: pastes, carns, arrossos, estofats, sopes, verdures o postres d'una manera fàcil, saborosa i en molt poc temps al microones o al forn. A més a més, els aliments conserven tots els seus nutrients, propietats i sabors originals. Aquests estoigs són l'alternativa a les olles convencionals de tota la vida! I en aquest llibre trobarem un ventall de 40 receptes ben diferents, saludables i senzilles per començar a introduir-nos en aquesta nova forma de cuinar i descobrir que menjar d'una manera sana i equilibrada sense perdre gaire temps ara estar a l'abast de tothom gràcies els estoigs de vapor de LéKué.

Màrius Sampere és un dels millors poetes actuals. Aquests darrers anys ha anat bastint una obra prou densa i originalíssima que, volum rere volum, ha anat prenent una dimensió cada cop més sorprenent. A diferència de poetes com Foix o Brossa, Sampere tracta la perplexitat a partir de l'alquímia del jo. A partir de l'aparició de "La ciutat submergida. Obra poètica inèdita (1970-2008)" Sampere ens ofereix la "cara b" de la seva poètica. Uns dotze llibres no publicats anteriorment, que responen a nous enfocaments de la poesia samperiana i que complementen la visió d'una poètica singular. En aquest volum Sampere demostra que es poden fer sonets més enllà de l'ombra de Foix, que es poden fer poemes elegíacs i de gran calibratge, i també poemes breus i contundents.
El resultat és la col·lecció d'uns texts que són: exactes, efectius, arriscats i ben resolts. Un exemple de les motivacions contemporànies que ens qüestiona la realitat calidoscòpica dels temps moderns. Sampere, acaba sent subversiu perquè ens la transforma amb la seva poesia i esdevé un tot inclassificable.
Carles Duarte al pròleg del llibre reconeix aquesta dificultat: "Màrius Sampere és una figura singular dins la literatura catalana, que difícilment encaixa a cap generació."

Articles relacionats: 

• Article sobre l'obra a la web "Art i Cultura a Pollença":
• Article de Jordi Cervera
• Article de Carles Duarte 

Recomanat per la Biblioteca Singuerlín - Jaume Cabré de Santa Coloma de Gramenet.

A qui hagi agradat la novel·la epistolar La dona de blanc, de Wilkie Collins, li agradarà aquesta que us presentem avui. Es tracta de La clau oculta de James Wilson , que pot inscriure's perfectament en el que entenem com a prosa victoriana i que tantes obres notables ha donat a la literatura anglesa.

Wilson, autor polifacètic que ha fet incursions en el teatre, cinema, televisió, assaig, etc., que ha treballat des d'assistent en una llar d'infants fins a professor d'anglès i que ha mantingut sempre la seva lluita en favor del pobles indígenes d'Amèrica del Nord, fa seus els protagonistes i l'estructura epistolar de Collins i, 150 anys més tard, els fa parlar en una investigació sobre un dels personatges més enigmàtics i malinterpretats del segle XIX britànic, el gran pintor J.M.W. Turner.
I això encara fa més interessant aquesta novel·la d'intriga i misteri: descobrir la vida secreta, els enigmes i les contradiccions d'un dels grans pintors romàntics europeus i precursor de l'impressionisme, de paisatges magnífics i d'un cromatisme espectacular.

Recomanat per la Biblioteca Can Peixauet de Santa Coloma de Gramenet.

És una pel.lícula sueca basada en el llibre del mateix títol, ubicada en un suburbi d'Estocolm, ens explica la història d'un nen de 12 anys que pateix assetjament escolar de forma continuada i que acabarà entaulant amistat amb una nena vampir.

Tot i que podria semblar la història d'amistat, i inclús per moments d'amor, entre un humà i un vampir, anem veient que es tracta d'una conversió perversa, una manipulació del vampir vers el nen fins a convertir.lo en el seu fidel servent. La pel.lícula es podria considerar com un reflex d'una societat moderna i industrialitzada, pero alhora sense valors: els personatges (companys de col.legi, veïns alcohòlics, la família desestructurada..) es presenten deshumanitzats, el paisatge és fred, la neu com a protagonista...tot això envolta al protagonista i provoquen que caigui seduït sota la influència d'una nena vampir d'apariència tendre i innocent.

Pel.lícula de ritme pausat, però intens i amb unes interpretacions excepcionals dels dos protagonistes.


Pàgina web


 

Recomanat per la Biblioteca Lloreda de Badalona

Molt adults acaben a la peixera girant sobre les corbes de vidre, anhelant el món que hi ha més enllà de les reduïdes aigües, pensant, mentre donen voltes, com deu ser l´altre món que imaginen i al qual no poden accedir perquè la por socialitzada en el més profund d'ells mateixos els impedeix ser lliures.

Els personatges de la novel·la de Muriel Barbery lluiten per ser realment com han triat ser. René és la portera d'un edifici de parisencs adinerats. Sota l'aparença de ser una dona inculta i normal amaga un secret que cap dels aburgesats veïns pot arribar a imaginar. La seva persona passa desapercebuda per a la majoria dels habitants de l'edifici, excepte per a la Paloma, una nena de dotze anys que observa el món dels adults amb un sentiment crític i que planteja meticulosament el suïcidi per al seu proper aniversari. La historia d'aquestes dues dones convergiran el dia que un estrany inquilí arriba a l'edifici i sense proposar-s'ho posa en contacte aquestes dues dones que procedeixen d'estatus socials molt diferents.

L'Elegància de l'eriçó és una lectura imprescindible plena d'un humor intel•ligent i subtil. Si no voleu ser peixos acorralats a dins de la peixera us recomanem aquesta novel.la que commou per la seva senzillesa i per la lucidesa dels tres personatges principals que intentant sobreviure en el seu propi món compartit.

Recomanat per la Biblioteca Pomar de Badalona. 

És un fet que des de la passada dècada les sèries televisives han experimentat un auge espectacular, que les han fet igualar si no superar en popularitat a les millors i més cares produccions cinematogràfiques. Un dels artífexs d'aquest fenomen ha estat el canal de televisió per cable i satèl·lit HBO, les sèries de producció pròpia del qual constitueixen un referent de qualitat indiscutible. Parlem de Los Soprano, Hermanos de sangre, A dos metros bajo tierra o la més recent Juego de tronos, entre altres, sense oblidar, és clar, The Wire.

The Wire està considerada per molts com la millor sèrie televisiva de tots els temps. Es va realitzar entre 2002 i 2008 i compta amb seixanta episodis, repartits en cinc temporades. L'acció transcorre a Baltimore, i la trama gira al voltant del tràfic de drogues que assola els seus suburbis i el treball policial per combatre'l.

Però The Wire és molt més. A través d'una munió de personatges colpidors i entranyables la sèrie broda una crítica despietada de la societat capitalista, injusta i corrupta, que anul·la la llibertat de les persones convertint-les en víctimes d'un destí gaire bé sempre irrevocable. A The Wire difícilment trobem bons impol·luts o dolents recalcitrants. Només tenim un grapat de supervivents que llençats a l'arena lluiten per trobar un sentit a les seves vides. El cercle que s'obre en el primer episodi es tanca de manera magistral en l'ultim, amb un desenllaç com no s'ha vist en cap altre sèrie. El que ens quedarà serà un record inesborrable que atresorarem amb estimació i que ens posarà la carn de gallina cada vegada que en parlem. Així doncs, què més podríem desitjar?   

	Pàgina web
	Facebook

Recomanat per la Biblioteca Can Casacuberta de Badalona. 

El Parc Nacional dels Pirineus, al vessant francès, el Parc nacional d'Ordesa i Mont Perdut, a l'Aragó i el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a Catalunya , són els tres parcs nacionals dels Pirineus.

Aquesta guia ens ofereix la possibilitat de recorre'ls a peu d'acord amb la nostra forma física i el nostre coneixement de la muntanya. Les excursions per cada parc es presenten en una fitxa tècnica que inclou el grau de dificultat (de 1 a 4), el temps estimat de l'excursió , el desnivell, l'accés al punt de partida, un mapa  i la referència dels mapes de la zona que podem consultar. Seguidament trobem una descripció detallada de l'itinerari amb tot el que anirem trobant: boscos, cabanyes, estanys, circs, fites, barrancs... amb el temps estimat, fotografies i consells pràctics. A més de les 80 excursions d'un dia, la guia ens descriu dos circuits circulars pel Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: la Ronda dels Estanys (tres dies i dues nits) i el Tour dels Encantats (4 dies i 3 nits) dormint als refugis del parc.

Teresa Solana va néixer a Barcelona l'any 1962. Llicenciada en Filosofia i traductora de professió, és reconeguda com un referent en la narrativa policíaca en català, l'èxit de la Traducció de les seves novel·les a l'espanyol, francès, anglès, Alemany,  o italià, ha consagrat a una autora que es va donar un conèixer el  amb Un crim imperfecte (Premi Brigada 21 a la millor novel·la original en català 2006),  com una de les veus més interessants de la novel·la negra en català.

L'assassinat d'un catedràtic d'Història que està emparentat amb una família de l'alta burgesia barcelonina, fa que s'engeguin les alarmes dels alts càrrecs de la policia i assignin el cas a la sotsinspectora dels Forester.
Amb la dificultat afegida que el mort no tenia enemics coneguts, la manca de testimonis i de proves físiques, la detectiu haurà de posar en pràctica la seva formació com a antropòloga i les seves dots pel que fa a les relacions socials.

Amb Negres tempestes  va rebre el III Premi Crims de Tinta i és la primera aventura de la sotsinspectora dels Mossos d'Esquadra, Norma Forester. I dic la primera perquè el fet que l'obra hagi tingut tant bona acollida entre els lectors, presagia que la detectiu pugui tornar a estar activa entre les pàgines de la novel·la negra en alguna altra ocasió.
Els lectors es trobaran amb una obra clàssica del gènere negre, pel que fa a la investigació i a la figura del policia/detectiu, però amb l'afegit que l'autora ha creat una família prou excèntrica perquè la vida personal de la protagonista sigui prou entretinguda: un marit que és metge forense, una filla okupa, un ex que s'ha fet homosexual i que també és el seu cunyat, una mare hippy i una tieta monja de clausura més que aficionada a la informàtica. Tot aquest acompanyament coral fa molt més entretingudes les vicissituds de la detectiu a l'hora de conciliar la seva vida laboral, amb la pressió que suposa resoldre ràpid i bé el cas encomanat, amb la vida familiar.