Un llibre que recull alguns dels trets més significatius del nostre país pel que fa als costums, les llegendes, la història, les manifestacions artístiques, el comerç o la gastronomia. I ho fa des del put de vista de les curiositats, de les històries poc conegudes i de la llegenda amagada.
Un viatge fascinant pels racons de la nostra gepgrafia que faran descobrir al lector alguns dels indrets sovint poc coneguts de la història de Catalunya.
 

L'animació acompanya al cinema des dels seus orígens però ha hagut de recórrer un llarg i complex camí abans de gaudir del reconeixement conquerit en les últimes dècades. Jordi Costa analitza i explica amb un llenguatge senzill i un bon treball de recerca, cent pel·lícules que han marcat la història del cinema d'animació.

[Tornar al prestatge Cinema]

Vint anys després que l'astronauta Earl Jensen fos donat per mort degut a un sabotatge a la seva nau, torna a la terra per venjar-se acompanyat de diversos extraterrestres. Quan aquestes mortíferes però adorables criatures revelen els seus poders secrets ni l'exèrcit més implacable podrà evitar que aconsegueixin el seu objectiu.

[Tornar al prestatge Cinema]

Fantasia nadalenca i musical on en Jack Skeleton, senyor de les carbasses de Halloween, decideix suplantar al Pare Noel i crear una versió renovada i alternativa del Nadal, on les bromes macabres substituiran els tradicionals regals. Un clàssic de l'animació contemporani amb una banda sonora fabulosa.

[Tornar al prestatge Cinema]

Carl Fredricksen decideix complir el somni de la seva dona Ellie, morta recentment, i viatjar a Sudamèrica. Per fer-ho, lligarà milers de globus a casa seva i volarà fins allà acompanyat d'en Russell, un jove boy scout, en una aventura plena de perills però també plena d'humor. La pel·lícula té un dels inicis més emocionants i tendres de la història del cinema! 

[Tornar al prestatge Cinema]

Una altra obra mestra de l'estudi japonès Ghibli ambientada a la Segona Guerra Mundial. En Seta i la Setsuko queden orfes després d'un atac aeri i han de sobreviure com poden. En Seta només té un objectiu, que la seva germana torni a somriure. Emocionant, seria i profunda, la pel·lícula adapta la novel·la d'Akiyuki Nosaka. Imprescindible.

[Tornar al prestatge Cinema]

L'alimentació vegana és una opció saludable i deliciosa. Així ho entenen cada cop mes persones que volen cuidar de la seva salut i disfrutar amb receptes sense ingredients d'origen animal. Aquest estil de cuina facilita la digestió dels aliments, és econòmica, respectuosa amb el planeta i evita el sofriment dels animals.

Dieta sense greixos i rica en cereals, fruites i verdures, llegum i tot tipus de proteines vegetals.

La traducción de Nunca me has gustado es una excelente noticia para el lector de
cómics español. La obra, que Chester Brown terminó de dibujar en 1993 y que desde
entonces ha conocido sucesivas ediciones, se cuenta entre lo mejor que ha publicado
el canadiense. Que ya es decir, porque estamos hablando del autor de El Playboy y
Louis Riel, entre otros títulos.

Componen Nunca me has gustado escenas de la infancia y la adolescencia del autor,
que completan un conmovedor autorretrato emocional de aquel chaval que, como
cualquiera en el tránsito hacia la madurez, no sabía cómo arreglárselas con los demás
ni consigo mismo. No despliega una historia que pueda resumirse en un arco
argumental claro, con su planteamiento, su nudo y su desenlace, sino que acumula las
situaciones y las anécdotas, de modo que la obra tiene un aspecto fragmentario, de
evocación discontinua. En dichas anécdotas prescinde por lo general de la voz
narrativa, dejando que los gestos torpes, los diálogos poco elegantes de los personajes
y los pensamientos y ocurrencias del protagonista expresen las dimensiones de su
mundo. Motivos recurrentes en todas ellas son la perplejidad y el bloqueo emocional.
El joven Chester se fabrica una coraza de silencios e impasibilidad para librarse de las
burlas en el colegio o eludir el trato difícil con las chavalas de la vecindad, y para
esquivar también el compromiso con una madre que siempre aparece sola y al borde
del desequilibrio y que, en los márgenes de esta historia de adolescentes, se
constituye en uno de los personajes más conmovedores y desgarrados de la obra.

En Nunca me has gustado se suceden las escenas que aparentemente no conducen a
nada pero que, por lo mismo, traducen con claridad los desconciertos y las
decepciones que puntúan el laborioso trayecto del madurar. Una escena recurrente es
la del protagonista y su hermano desmadejados en el sofá viendo aquellas monótonas
series televisivas de los setenta, en una bendita inactividad que los libra del fastidioso
compromiso de continuar viviendo.

Brown dibuja la obra con trazo suelto y sencillo, estilizando personajes y escenarios
aunque a veces detalle éstos. Juega a conciencia con las posibilidades expresivas que
ofrece el diseño variado de las páginas, de modo que el número y la colocación de las
viñetas en cada una se convierten en uno de los elementos expresivos más elocuentes
de su relato. Muestra, con diálogos anodinos o de repente insólitos, la soledad y la
confusión íntima, de modo que, sobre el fondo tranquilo del acontecer cotidiano, con
sus monotonías y sus aburrimientos, desnuda las angustias y los miedos. Pocas
historietas han sabido traducir la turbación y el dolor de la memoria con tanta claridad y
tanta fuerza.

Recomanat per la Biblioteca Tecla Sala. Cómic Tecla

Arribava l'agost, el meu pare agafava vacances a la fàbrica, i a vegades sense dormir, quina irresponsabilitat!, agafava el 124 familiar i començaven les nostres vacances d'estiu. Teníem per davant tot un més al poble d'Andalusia, d'on tinc els meus millors records d'infantesa.

Retrobar les cosines, parar per casa només per menjar i dormir, banyar-nos al safaretjos del poble, jugar a fet i amagar per tot el poble, estar desperts tota la nit per festes, comprar "polos de a duro" i gaudir dels passejos en bici… era fantàstic.

Tot això és Herois, un flashback intermitent als estius de la meva infantesa, de la infantesa dels nens dels 80.

El film comença amb un executiu de camí cap a Barcelona a una important reunió. En una carretera secundària de la costa catalana agafa a una noia que fa autostop i les seves converses són el detonant per una sèrie de tornades al passat on es narren les vivències d'un grup d'amics que es retroben cada estiu a un poble de la costa. Les seves innocents aventures plenes d'imaginació són el fil argumental de la cinta.

Pau Freixas i Albert Espinosa signen un guió amable que ens endinsa en una història commovedora. Entre la comèdia i el drama, és tracta d'una història a mig camí entre Els Goonies i Cuenta conmigo i potser, perquè no, també Verano Azul.

Tot i que segurament no es tracti d'una pel·lícula amb gran qualitat narrativa això al final no és important perquè potser tampoc no ho pretén. El que intenta és només parlar de com han viscut els estius els nens d'una determinada generació, i això ho aconsegueix fent servir un bon grapat de tòpics.

Val la pena esmentar-ne les interpretacions, els actors infantils estan més que bé i els adults… uns pesos pesats de l'actuació, el tàndem és més que correcte.

En definitiva, una pel·lícula agradable, innocent, entranyable, estimulant i extraordinària. Podem demanar res més?

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona. Bibarnabloc
 

Jean-Christophe Camus ha escrit Negrinha inspirat en les històries escoltades i viscudes de petit al Brasil. El còmic descriu les desigualtats socials a les grans ciutats brasileres, a través de la vida d'una adolescent, Negrinha,  i la seva mare, que lluita per allunyar la seva filla de la favela on malviuen. Negrinha és doncs una jove feliç, estudiant en un ambient de classe alta, que tanmateix sent curiositat per la vida que la seva mare vol amagar-li: el jove venedor de fruits secs al carrer i al mateix temps excel·lent percussionista; la música als carrers de les faveles; els prejudicis de la classe acomodada dels blancs cap a la resta de la població negra; les persecucions policials. Amb tendresa, certa ironia, i amb el dibuix de tons càlids d'Olivier Tallec, el llibre parla al final de la bona sort i la mala sort; casualment, la segona està més pròxima al destí dels pobres.

[Tornar al prestatge Còmics]