L'any 1930, Agatha Christie va viatjar a Bagdad convidada per uns amics arqueòlegs. Allà va conéixer un jove de vint-i-sis anys, Max Mallowan, que en aquell moment estava treballant com a assistent a les excavacions. A finals d'aquell mateix any, la nostra escriptora (que llavors tenia trenta-nou anys, era mare divorciada i venia llibres a cabassos) ja s'havia convertit en Agatha Christie Mallowan. I axí és precisament com la novel·lista signa aquest curiós llibre de memòries, amb el cognom del seu segon marit enganxat darrere el seu nom de guerra habitual, en una mena d'acte d'homenatge a l'home que, degut a la seva professió, va fer possibles les aventures que aquí se'ns expliquen.

Perquè el matrimoni amb Max Mallowan va significar, per a Agatha Christie, l'inici d'un nou periode a la seva vida. La dècada de 1930, al menys fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial, va ser una època de viatges continus, d'estades a tota mena de països exòtics i de llargues hores de feina a les principals excavacions arqueològiques del Pròxim Orient i de l'Orient Mitjà. I aquest és l'assumpte de Ven y dime como vives: els viatges, les excavacions i les aventures de tots colors del matrimoni Christie Mallowan. O millor dit: els viatges, les excavacions i les aventures d'una novel·lista anglesa hipercivilitzada que segueix el seu marit per diverses parts del món (parts del món sovint plenes de pols i de gent no anglòfona amb uns costums ben estranys) i que no pot, ni vol, evitar mirar-s'ho tot amb ulls de novel·lista anglesa hipercivilitzada i amb sentit de l'humor.

El primer aspecte que crida l'atenció d'aquest llibre és, justament, el sentit de l'humor que anima totes les seves pàgines. Sense assassinats ni detectius de per mig, Agatha Christie és el prototipus d'escriptora anglesa cool d'entreguerres: plena d'enginy i lleugeresa, juganera i irònica, una mica esnob i molt chauvinista. Ella ens porta de la mà fins a Turquia, Síria, l'Iraq o Palestina, però, un cop allà, no vol parlar-nos d'arqueologia, de política exterior ni de sociologia comparada (tot i que aquests temes també hi són presents al llibre, inevitablement): ella vol riure amb nosaltres explicant-nos les coses que li poden passar a una senyora britànica ben educada quan s'arrisca a creuar el canal de la Mànega. I no s'està de res per aconseguir-ho. Mentre es mou pels escenaris de futures novel·les seves que tots coneixem, Agatha Christie Mallowan exagera, filosofa, opina, fabula, malparla, explica intimitats i, en definitiva, es riu de tothom: del seu marit, dels seus col·legues, dels seus companys de viatge, dels anglesos i dels no anglesos, dels arqueòlegs i de la seva mà d'obra local. Però de qui més es riu és d'ella mateixa. I això, no cal dir-ho, està molt bé.

Si vosaltres sou, com jo, d'aquells que vau patir una època Agatha Christie als inicis de la vostra vida lectora, i que encara avui sentiu de vegades nostàlgia d'aquell món del senyor Poirot i la senyoreta Marple però no us decidiu (prudents que sou) a obrir cap de les seves novel·les, aquest llibre és una bona opció per tornar a fer amistat amb l'escriptora.

Recomanat per la Biblioteca Ca n'Altimira de Cerdanyola del Vallès. Bloc espai de llibres

Les càmeres rèflex digitals han revolucionat el món de la gravació de vídeo en alta definició, oferint tant a l'aficionat com al professional un món de possibilitats. Resulten formidables en una filmació professional ja que per les grans prestacions i versatilitat que ofereixen, permeten treballar amb la mateixa qualitat cinemàtica que equips d'altíssim nivell, però amb un baixíssim pressupost. Aquesta obra ens presenta diferents estils de gravació, consells i tècniques reals d'experts per aconseguir filmacions d'altíssima qualitat professional. Amb una àmplia varietat d'informació tècnica sobre composició, il·luminació, moviment de càmera, objectius, estils d'imatge, àudio, treball de postproducció, etc. A més compta amb nombrosos casos pràctics de directors internacionals, experts i innovadors en el món de la gravació amb càmeres DSLR.

Millorar el rendiment cerebral no és tan
sols possible,sinó que també pot ser divertit. "1001 juegos de inteligencia para toda la família" conté entretinguts exercicis de memòria, mots encreuats, problemes matemàtics, jocs de lletres i endevinalles que ajudaran a potenciar les capacitats del cervell tant de la gent gran de la família com dels més petits. Els jocs d'aquest libre estan classificats en sis tipus que es corresponen amb les sis habilitats cognitives que els psicòlegs coincideixen a seleccionar com a indicadors essencials de la intel.ligència: percepció, càlcul, espai, llenguatge, memòria i raonament. En cada joc s'indica a través d'un pictograma la principal habilitat que es desenvolupa. Però s'ha de tenir en compte que no hi ha jocs purs o que en desenvolupin només una. També s'assenyala mitjançant pictogrames el temps proposat per solucionar cada un dels jocs i el nivell de dificultat.
 

Andreu Martín lo explica perfectamente en el prólogo. Explica la sensación que iba
teniendo a medida que leía esta obra. Una sensación de miedo, al principio, por
entender que muchos relatos de serie negra, policíacos, empiezan bien, están bien
ambientados, pero al primer tercio de la narración uno se ha perdido con los nombres y
con los hilos argumentales, lo peor que te puede pasar en un relato policiaco. Lo
explica muy bien, insisto, Andreu Martín en el prólogo, explica esa sensación que se
apodera de un lector de este género cuando siente que el escritor inventa el argumento
a medida que escribe, que tiene cabos sueltos que luego se ve obligado a recoger, que
no sabe cómo acabará la historia. Y eso, de nuevo, es terrible en una narración del
género negro. Por suerte, Andreu Martín así lo cuenta, todas esas sensaciones se van
desvaneciendo a medida que uno lee Bajo la piel. Estamos ante un relato que ofrece
todas las constantes de la serie negra, pero que sabe condimentarlas, espaciarlas,
repartirlas, contenerlas: los policías humanos, nada de héroes ni antihéroes; sus
historias personales, ácidas, complejas; un entorno gris, oscuro, que te atenaza, que te
oprime, la ciudad; ambientes de bares con proxenetas y prostitutas, otras historias,
otras vidas que pululan por el relato; mafiosos clásicos en lucha por un pedazo de
terreno, sin concesiones; medios de comunicación que viven en y de la mierda social; y
un elemento más, definitivo, que no puede desvelarse, porque sería como contar el
final.
Sergi y Sagar demuestran haber asumido muy bien las enseñanzas de los mejores
maestros del género negro, pero eso ya lo dice Andreu Martín en el prólogo. Creo que
muy poco puedo añadir. Que Sergi, el guionista, modula muy bien la historia y sabe
dotar a sus personajes de encaje vital propio; que Sagar, el dibujante, posee un trazo
que remarca el rigor dramático de la historia, que sitúa bien al lector, un trazo de
ambiente, muy suelto, enérgico. Que, en definitiva, si ésta es una de las primeras obras
completas de Sergi y de Sagar, cabe esperar mucho de ellos, porque con aun con su
timidez y juventud han conseguido un buen cómic de género, de esos que algunos
echamos tanto en falta.
Os aconsejo que leáis Bajo la piel, empezando por el prólogo de Andreu Martín, que
cuenta las cosas mucho mejor que yo, que introduce perfectamente esta obra. Una
obra que es una muy buena lectura de evasión, con rigor y calidad. Y eso es mucho.

Recomanació feta per la Biblioteca Tecla Sala. Còmic Tecla

Aquest llibre us servirà d'ajuda per identificar els tipus de vins que són del vostre grat. Com? Si us centreu en cert tipus de vins que de ben segur us seran familiars, passareu a explorar d'altres varietats que s'elaboren i assimilen a l'estil pels quals teniu predilecció.

Però què influencia en els diferents estils i sabors? Doncs, les varietats de raïm, el clima i sòl, les tècniques de vinificació o la criança en fusta. Després d'aquestes informacions trobarem el nucli en què es centra aquesta obra, la descripció dels principals estils de vi. Dels quatre apartats per a blancs i negres passarem als rosats, escumosos, dolços i fortificats. Dins de cada secció trobarem una important llista que s'ajusta a cada categoria i que s'acompanya d'una sèrie d'icones de gran utilitat per veure ràpidament tant les característiques gustatives com el preu aproximat que tenen.

Per finalitzar, si voleu encertar a l'hora de combinar vi i menjar, conservar-lo i esbrinar si està en mal estat teniu el llibre adequat entre les vostres mans.

[Tornar al prestatge Cuina i vins]

Som petroaddictes, sí. I no sabem com posar-hi remei. L'endemà que l'aixeta del petroli es tanqui, potser d'aquí a unes dècades, el món es paralitzarà? Esperem que no! Però des d'aquest precís instant hem de buscar altres aixetes que garanteixin l'abastament energètic perquè la roda de la vida segueixi girant. El futur passarà per un model energètic mixt, on les energies renovables, respectuoses amb el medi ambient i inesgotables a la natura, tindran un paper fonamental. En aquest llibre trobaràs una munió de receptes a l'abast de tothom per a cuinar un món energèticament més sostenible.

[Tornar al prestatge Any Internacional de l'Energia Sostenible per a Tothom]

No sóc una gran fan de les pel·lícules espanyoles, però de tant en tant, quan trobo alguna petita joia, com aquesta, no puc deixar de recomanar-la a tothom. És una llàstima que, tot i guanyar tres premis Goya, passés una mica desapercebuda pels nostres cines.

Azul oscuro casi negro és una pel·lícula molt centrada en els personatges, on tots tenen històries personals i originals, un drama que gira al voltant de l'amor i el sexe, amb alguns tocs d'humor, on els protagonistes, sobretot els masculins, fan unes brillants actuacions.

A la pel·lícula el color blau fosc, quasi negre, representa moltes coses: un estat d'ànim, un futur incert, però que es pot arribar a canviar, … o no?

Jorge (Quim Gutiérrez) és porter, però no de futbol, sinó d'un edifici, i ha heretat aquesta feina del seu pare, Andrés (Héctor Colomé), després que quedés invàlid per un infart cerebral. Els últims anys s'ha esforçat per fer bé la seva feina, tot i que no li agrada, ha cuidat del seu pare i ha estudiat una carrera, ara ha arribat el moment de canviar de feina, i de vida, tot i que no és fàcil.

A través del seu germà Antonio (Antonio de la Torre), que està a la presó, coneix a Paula (Marta Etura), una reclusa, amb qui començarà una estranya relació, això farà que es reveli contra el seu destí, que deixi de preocupar-se per tot i tothom i comenci a pensar en el que ell desitja. Al mateix temps, el seu millor amic, Sean (Raúl Arévalo), descobreix la homosexualitat del seu pare i intenta assumir la seva.

La pel·lícula descriu molt bé la psicologia dels dos germans, els personatges principals, totalment antagònics: Jorge, el petit, amb greus problemes d'autoestima i comunicació, i Antonio, el gran, amb una gran autoestima i cap remordiment pel què fa o a qui afecten els seus actes.

Azul oscuro casi negro va ser el primer llargmetratge del director, Daniel Sánchez Arévalo, guionista profesional des de 1993 i que ha treballat en sèries de televisió tant conegudes com Farmacia de guardia o Hospital Central. Ha rebut més molts premis pels seus curtmetratges, incloent una nominació als premis Goya, uns presentació als Oscar i la presència a la Mostra de Venècia. Amb la seva primera pel·lícula, va guanyar 3 premis Goya: a la millor direcció novella, al millor actor de repartiment (Antonio de la Torre) i al millor actor de revelació (Quim Gutiérrez). Al 2009 va estrenar Gordos, que va ser candidata a representar Espanya als Oscar 2009, tot i que al final va ser Los girasoles ciegos la pel·lícula que va ser presentada. Al 2011 va estrenar Primos.

Quim Gutiérrez, el protagonista i la gran revelació de la pel·lícula, és conegut a casa nostra per haver-se fet gran a les sèries de televisió catalanes, com Poblenou o El cor de la ciutat. Amb aquesta pel·lícula va guanyar el Goya com a "Millor actor revelació" i el Sant Jordi com a "Millor actor en pel·lícula espanyola". Va tornar a treballar amb el director Daniel Sánchez Arévalo a la pel·lícula Primos (2011).

La banda sonora, creada per Pascal Gaine, no és la protagonista, passa desapercebuda a la pel·lícula, però és la responsable d'unir totes les històries i fer-les veure com una única i homogènia.

Un equip multidisciplinar d´experts en cada àmbit i  dirigit  per Laurence Pernoud s´encarrega de desenvolupar de manera clara i planera els temes de cada capítol. Completa guia sobre l´embaràs i el part en una nova edició actualitzada. Conté informació sobre psicologia, dietètica, esport, bellesa, legislació... destinada a respondre totes les preguntes que poden aparèixer al llarg d´aquesta etapa de la vida.

David Bowie és un dels músics més reconeguts i respectats del pop-rock mundial. Conegut a tot el món com el gran camaleó de la música, la seva brillant creativitat i constant reinvenció l'han convertit en una icona del nostre temps. No obstant això, malgrat la seva fama, Bowie segueix sent un enigma. A Starman, el guardonat periodista musical Paul Trynka, ha pintat el retrat definitiu d'aquest gran artista. Des dels seus anys d'infància en el Brixton de la postguerra fins al glamour decadent de Ziggy Stardust passant pel seu controvertit període berlinès. Basada en centenars d'entrevistes a amics i detractors, examants i companys de professió, Starman revela com Bowie va construir la seva música i a si mateix. A més, tracta la vida i trajectòries professionals de moltes altres figures rellevants del món de la música que es creuen en lavida de Bowie com Iggy Pop, Lou Reed o Brian Eno.

Charles Dickens (1812-1870) La vida del narrador més emblemàtic de l'era victoriana és en realitat tan interessant i amena com la millor de les seves novel·les.
Ackroyd aconsegueix desemmascarar el respectable capdavanter de la rectitud victoriana, de la confortable vida familiar i de les normes de cortesia per mostrar-nos un home que va arrossegar tota la seva vida un enigmàtic sentiment de pèrdua, i que a més d'acompanyar Wilkie Collins en tèrboles escapades nocturnes, va portar una vida amorosa tan complicada i poc convencional com la de qualsevol dels grans genis del segle xx.
La manera en què els aspectes biogràfics incideixen en l'obra creativa de Dickens, és un aspecte que Ackroyd s'ocupa d'analitzar d'una manera rigorosa, traçant al mateix temps un esplèndid panorama del Londres en què va viure un dels escriptors més importants de tots els temps.