"La violación no es un acto sexual, es un acto de poder, de dominación, es un acto político" Rita Segato

Rita Laura Segato (Buenos Aires, 14 d'agost de 1951) és una antropòloga, feminista i una ferma militant contra el racisme. És especialment coneguda pel seu pensament crític decolonial i gran referent internacional sobre la investigació entorn la violència masclista, fenomen que va començar a estudiar a les presons del Brasil l’any 1993.

Entre els seus llibres més importants destaquen "Las estructuras elementales de la violencia" (2003), "La nación y sus otros" (2007), "La guerra contra las mujeres" (2016), "La crítica a la colonialidad en ocho ensayos" (2015) i "Contra-pedagogías de la crueldad" (2018).

Nascuda a Argentina,  es va diplomar en el Conservatorio Municipal Manuel de Falla (1967) i a l'Escuela Nacional de Danzas (1973). Va cursar la llicenciatura en Ciències Antropològiques a la Universitat de Buenos Aires. L’any 1975, es va exiliar a Veneçuela i es va especialitzar en etnomusicologia a l'Instituto Interamericano de Etnomusicología i Folklore de Caracas amb Isabel Aretz (1975), on va romandre com a investigadora de l'arxiu de música llatinoamericana fins al 1980.

El 1984 va obtenir el seu doctorat en antropologia social a la Universitat Queen's de Belfast  (Irlanda) on va estudiar Antropologia de la Música i Antropologia Social.

Va ser professora del Departament d'Antropologia de la Universitat de Brasília entre 1985 i 2010 i investigadora del Consell Nacional de Recerques del Brasil des de 1998.

El 2011 va  exercir la docència en els postgraus interdisciplinaris de Bioètica i de Drets Humans de la mateixa universitat, a més d'actuar com a professora visitant en diversos programes de doctorat d'Amèrica Llatina.

Rita Segato defineix el patriarcat com una estructura política de poder que ha estat present en totes les civilitzacions de la història. Aquesta forma primigènia d’expropiació del poder no és natural. Se sosté i es reprodueix a través del mandat de la masculinitat i s’ha anat justificant a través de diferents mites i narratives a partir de les quals les dones són sempre sospitoses d’immorals i mereixen un càstig.  Segato té una llarga experiència en la conceptualització de les violències masclistes amb un  llarg camí de 10 anys treballant amb violadors, tant a Brasília des de l’any 1993 com el 2006 amb la recerca  que va fer dels feminicidis a  Ciudad Juárez.

Per a l’antropòloga argentina la violació no és tant un crim sexual com un crim expressiu a través d’un mitjà sexual.  La violació s’explica com un mandat patriarcal a través del qual els homes busquen exhibir-se a altres homes per confirmar la seva potència i crueltat masculina. Per això, és necessari i imprescindible desmuntar aquesta idea i demostrar als homes que la violència no és potència, sinó un clar senyal de debilitat i que cal construir models alternatius de masculinitat.

Segato afirma també que el patriarcat és funcional pel capitalisme, actuen com un conjunt que s’enforteix mútuament. Segons aquesta autora, vivim la fase apocalíptica del capital,  una època de “re-feudalització”, on un grup reduït d’homes  concentren tota la riquesa i s’erigeixen com a amos, apropiant-se de la vida i dels cossos de les dones. Aquesta “dueñidad” és la forma extrema del patriarcat.

De tota manera, Rita entreveu una nova era,  una espurna d’esperança en un tipus de  feminisme que no tendeix al poder i que no reprodueix el patró patriarcal.

“ Pero hoy pienso que las mujeres estamos tocando el núcleo de la reproducción del poder: el patrón patriarcal. Por primera vez veo posible el acceso a una nueva politicidad y una nueva era social. Pero no viene por el Estado. Viene por las prácticas de las mujeres mismas, que son las guardianas del arraigo, del tejido de los vínculos. Y mi esfuerzo ahora es demostrar que esas prácticas de ese tejido del vínculo son políticas”