Les pedres del títol van apareixent al llarg de la novel·la com una metàfora d’allò que no deixa avançar. I és que la protagonista, una jove algeriana que viu i treballa a París, arrossega un doble desarrelament, el que pateix a la seva terra natal per haver emigrat a França i el que sent allà com a estrangera.  Quan sap que ha de tornar a Alger amb motiu del casament de la seva germana petita comença a angoixar-se. Ella, la germana gran que encara està soltera i per tant malvista socialment, no sap com afrontar aquest retorn. Sort en té de la seva amistat amb demoiselle Clothilde, “una dona de carrer... que és la llum dels meus matins”, que li dona bons consells i afecte sincer.
 
Mostra algunes similituds amb l’experiència de l’autora, Kaouther Adimi (Alger, 1986), que ja coneixíem per “Les nostres riqueses: una llibreria a Argel”. La traducció del francès d’Anna Casassas és excel·lent. Molt encertat el disseny de la coberta i la contracoberta, amb tot de mans amb anell al dit anul·lar.
 
Alterna temps passat i present, rememora amb enyor la infantesa i l’adolescència a Alger i explica fets del seu dia a dia a París. Escriu frases contundents que fan pensar i utilitza metàfores diverses, poètiques. No hi falta l’humor, ni tampoc les referències històriques (colonialisme, terrorisme), musicals (rai), culturals (tradicions i costums) i literàries (Camus, Miller, Salinger, Desnos, Kateb, Mammeri, Mahfuz).  
 
Com a temes aborda la soledat, la crisi d’identitat, el determinisme social per a les dones algerianes que tenen el casament com a únic horitzó de futur i el xoc cultural entre dos mons.

Un relat amè i commovedor que ens fa posar a la pell d’una dona sense nom que sent que és una barra travessera, sempre entremig.

Més informació:

• Kaouther Adimi a les Biblioteques
• Kaouther Adimi a la Viquipèdia
• Xavier Grasset conversa amb Kaouther Adimi sobre l’obra

Recomanat per Maria Àngels Fernández. Bib. Pare Miquel. Esplugues de Llobregat.