Guide detail
Guies de lectura
Premis Nobel de Literatura i teatre
Alfred Nobel va establir en el seu testament (1895) la concessió dels premis que porten el seu nom i va decidir que el de literatura hauria de ser per a "aquell que hagués produït en el camp de la literatura l'obra més destacada i ideal". Des de l'any 1901, quan es va donar el primer Premi Nobel de Literatura, molts han estat els escriptors que conreant el gènere dramàtic han aconseguit aquest guardó.
Any 1904. Premi Nobel per a José Echegaray "en reconeixement a les nombroses i brillants composicions que, d'una manera individual i original, han reviscut les grandioses tradicions del drama espanyol"
Trobareu en aquesta guia autors com Beckett, O'Neill, Fo o Pinter que han fet de l'escriptura dramàtica el seu principal vehicle de comunicació amb els lectors/espectadors; també trobareu alguns autors que tot i que potser són més coneguts per altres gèneres com la poesia o la narrativa, tenen una producció dramàtica prou significativa com Sachs, Vargas Llosa, Sartre o Camus.
Any 1966. Premi Nobel de Literatura per a Nelly Sachs "pels seus excel·lents escrits lírics i dramàtics, que interpreten el destí d'Israel amb una força commovedora"
Des de la nostra constant reivindicació del gran valor literari i també social de l'escriptura dramàtica, us proposem una mirada enrere, un viatge literari amb alguns dels dramaturgs més importants dels segles XX i XXI.
Any 1997. Premi Nobel de Literatura per a Dario Fo "per, emulant el joglars de l'Edat Mitjana, flagel·lar el poder i defensar la dignitats dels oprimits"
Date created: 04/12/2015
Last updated: 17/12/2015
Guide sections
Anys 2000 - actualitat
Gao Xingjian (Xina,1940- )
Premi Nobel de Literatura 2000
Autor francès, d'origen xinès, Gao Xingjian és pintor, novel·lista, poeta, dramaturg i cineasta; en la seva concepció de l'art abasta tots aquests camps i els fusiona en totes les seves facetes. Als 80 va treballar pel Teatre Popular de les Arts de Pequín i allà s'hi van representar les seves primeres obres El senyal d'alarma i L'estació d'autobusos, molt influenciada per Tot esperant Godot de Samuel Becket i el teatre de l'absurd. Per problemes amb la censura xinesa, la seva tercera obra, L'home salvatge, va haver de posposar la seva estrena. Finalment va ser prohibit a la Xina i es va veure obligat a exiliar-se a França el 1987, on va continuar escrivint obres teatre, ja en francès, com Al borde de la vida, El hombre en busca de la muerte, Cuatro cuartetos para un fin de semana o El sonámbulo (recollides al llibre Teatro y Pensamiento).
Harold Pinter (Anglaterra, 1930 – 2008)
Premi Nobel de Literatura 2005
Nascut el 10 d'octubre de 1930 a Londres dins d' una família jueva i marcat pel moviment antisemitisme de l'època, Harold Pinter, amb només dotze anys va iniciar la seva carrera com a actor a la Hackney Grammar School de Londres, escola on també va assistir l'actor Michael Caine.
Dramaturg, poeta i guionista, Pinter, és autor de 29 obres teatrals on destaquen peces teatrals, com ‘La festa d'aniversari' i ‘L'encarregat' escrites durant la dècada dels seixanta o 'Qui a casa torna', el text que el va consagrar i amb el qual va rebre el Premi Tony de teatre l'any 1967. Posteriorment, va conrear un seguit de peces teatrals on la desesperació i la desmemòria són temes recurrents, un to clarament influenciat per la profunda crisi personal que va viure al voltant dels anys setanta. D'aquesta època són obres com ‘Terra de ningú' (1974) o ‘Traïció' (1978). La seva trajectòria dramatúrgica està caracteritzada per la forta càrrega política o de denúncia vers les violacions dels drets humans i, a la vegada, per la presentació d' una atmosfera absurda i il·lògica típica del teatre de l'absurd, moviment que també va formar part Samuel Beckett.
Mario Vargas Llosa (Perú, 1936 - )
Premi Nobel de Literatura 2010
Tot i que als 50 ja va escriure alguna obra de teatre, és a partir dels 80 que la seva vinculació amb la dramatúrgia apareix intermitentment en la seva producció literaria. Ha escrit una desena d'obres de teatre, entre elles, "La Chunga" (1986), "Al pie del Támesis" (2008) i "Los cuentos de la peste", estrenada al 2015 al Teatro Español de Madrid, interpretada per ell mateix, basada en textos del Decameró de Bocaccio. A les obres de teatre de Vargas Llosa es reflecteixen els mateixos temes que caracteritzen la seva producció novel·lística: els traumes del passat i la llibertat.
