"Aquest assaig gràfic reflexiona sobre les ganes de morir com símptome inherent de la societat capitalista, que identifique, com a responsable deln ostre malestar social... Imagina com tornar a confiar enel present i futur en que la vida sigui respectada, valorada i protegida per tothom"

L’autor defensa que l’esgotament, la desesperança i la sensació de buit no són només problemes individuals, sinó també conseqüències d’un sistema que converteix la vida en una competició permanent. Una lectura incòmoda i crítica, que obliga a mirar més enllà del discurs de l’esforç i la responsabilitat individual.

El mite del capitalisme ecològic desmunta la idea que el mercat i el creixement econòmic, per si sols, puguin resoldre la crisi climàtica. Amb arguments clars i contundents, l’autor mostra les contradiccions d’un sistema que pretén ser verd sense qüestionar les seves bases. Una lectura crítica i incòmoda que obliga a repensar molts discursos sobre la sostenibilitat.

"Una denúncia de mentides com la neutralització d'emissions i el zero net que demanen una alternativa amb decreixement sostenible"

Carolan analitza com la recerca constant d’eficiència i rendiment ha reduït el valor dels aliments a xifres econòmiques, deslligant-los del seu context cultural, ambiental i humà. Aquest desarrelament, sosté l’autor, contribueix a perpetuar una economia alimentària insostenible, amb greus repercussions per a la salut pública, la biodiversitat i les comunitats rurals.

Tot i el diagnòstic crític, El cost real del menjar barat no es limita a la denúncia. Carolan presenta experiències de mobilització col·lectiva i d’innovació social que ofereixen camins concrets per transformar el sistema alimentari. Aquestes iniciatives mostren com és possible construir un model més democràtic i sostenible, sense caure en visions apocalíptiques ni tecnològicament deterministes.

Santiago Vilanova presenta unes afirmacions i reflexions que ens generen més dubtes que respostes, més preguntes que respostes. Però com diu al seu pròleg. "El camí del canvi no hauria de ser mitjançant l'autoritarisme de la gestió climàtica, sinó amb respostes tecnològiques toves, socias, justes, solidàries i, sobretot, ètiques."

Afirma: No aturarem el cnvi climàtic. La crisi ecològica se'ns presenta cada dia més greu. 

Esperança sense optimisme és un assaig intel·lectualment exigent que desafia el tòpic del pensament positiu. Terry Eagleton defensa una esperança basada en el compromís i no en la confiança cega en el futur. Una reflexió lúcida i provocadora, tot i que a vegades massa abstracta i acadèmica. Ideal per a qui busca preguntes incòmodes més que no pas respostes fàcils.

Eudald Espluga, filòsof, sosté que vivim envoltats de relats apocalíptics: la crisi climàtica, els riscos tecnològics, els conflictes globals o les fantasies d’escapisme d’una elit privilegiada. Imaginar la fi reflexiona sobre com la idea del col·lapse ha esdevingut un element central de la nostra imaginació col·lectiva i sobre els efectes paralitzadors que sovint genera. A través de la filosofia, la teoria crítica i l’anàlisi de la cultura contemporània, l’obra qüestiona la percepció que és més fàcil imaginar la fi del món que no pas la transformació del sistema econòmic actual, i convida a entendre el futur com un espai obert a la disputa política i a l’acció col·lectiva.

Ressenya Vilaweb

Ressenya Debats pel demà

"A "Jo això ja no ho veuré", Masó reuneix nou relats especulatius ambientats en un futur proper, amb societats amorals controlades per estats repressors que promouen lleis malèvoles; un món a les acaballes en què les innovacions tecnològiques no sempre afavoreixen el progrés. Com és habitual en els seus llibres, Masó utilitza cadascuna de les històries per jugar amb les maneres de narrar: des de teixir la peculiar història d’un donant d’òrgans a partir del dramatis personae, fins a convertir els agraïments finals del llibre en un conte sobre una secta apocalíptica, passant pel guió d’un documental sobre apadrinar jubilats o per les ressenyes d’un web dedicat als prostíbuls del futur. Un recull d’artefactes distòpics ple d’humor i sàtira social que farà les delícies dels fans de Black Mirror." Ressenya Males Herbes

Aquesta és la única obra de la bibliografia que és ficció.

Entrevista a Ciutat Maragda

Ressenya a El Núvol