La natura no entén de circumstàncies excepcionals i segueix el seu curs. És per això que la primavera ha arribat igualment, i amb ella, l’esclat de flors típic de l’època. Si fem un tomb pel camp (si tenim la sort de que ens caigui dins el quilòmetre) veurem que aquest any l’explosió prolífica ha estat salvatge i desproporcionada: les herbes ens arribem a l’espatlla, les rieres baixen plenes, els camps semblen selves, han vingut més orenetes que mai, i s’estan fent un banquet amb la quantitat d’insectes que brunzen. Hi ha qui diu que aquest any ha estat especialment plujós, i d’aquí tota l’exuberància... segur que hi ha influït, no direm que no, però que els monstres de dos potes no hagin pogut sortir a caçar, trepitjar, arrencar, trekkinejar, bicicletejar, runnejar, marxanordiquejar, i destruir tot el que troben al seu pas cada vegada que surten dels caus, també deu haver tingut algun efecte. Es rumoreja que cada vegada que s’allarga el confinament, a Greenpeace obren una ampolla de cava.

En qualsevol cas el que us oferim a continuació és una sèrie de novel·les i pel·lícules florides i enjardinades, però per no ser tant evidents i previsibles, us oferim històries on les flors i els jardins,o ni hi són per enlloc ni se’ls espera, o surten com a metàfora. Obriu els narius, que comencem.