Guide detail
Guies de lectura
Cinema i món laboral
Per trobar els orígens de la relació entre el cinema i el món laboral ens hem de remuntar a l'any 1895 a la primera pel·lícula muda que es va projectar comercialment amb públic. ‘La sortie des usines Lumière' (La sortida dels obrers de la fàbrica), dirigida pels germans Lumière, donava el tret de sortida a la temàtica de l'univers laboral que sempre ha estat molt present en el setè art.
També et pot interessar:
Guide sections
La lluita per la feina i els drets
Sandra ha de ser acomiadada. Però si durant el cap de setmana convenç els seus companys de feina que renunciïn a la paga extra, potser li podran mantenir el lloc de treball.
Disponible a eFilm
Són els anys de la privatització del ferrocarril a Gran Bretanya. Un grup de cinc operaris de manteniment de les vies al sud de Yorkshire han de decidir si accepten les noves regles de la recentment creada companyia: salari en funció de la productivitat i vacances no remunerades. En cas contrari haurien d'acceptar una indemnització i treballar com eventuals en una agència de treball temporal.
Els obrers d'una important empresa de la Rússia tsarista estan descontents i decidits a anar a la vaga. El director de l'empresa comunica les seves sospites a alts funcionaris polítics, i aquests envien als seus informadors. Es produeixen reunions dels treballadors. La tensió es dispara quan un obrer se suïcida en ser acusat injustament de robatori.
A Nou Mèxic, un grup de miners del zinc pateixen de discriminació en condicions de vida i de treball respecte als seus companys anglosaxons. Després d'un accident a la mina, els obrers mexicans decideixen anar a la vaga i exigir igualtat. No obstant això, aquesta mateixa igualtat és la que exigeixen les dones dels vaguistes, que es neguen a quedar-se a casa sense prendre part de la protesta. Per fi, els treballadors comprenen que treballant tots junts és com aconseguiran fer front a les desigualtats entre patró i obrer, entre blancs i mexicans, entre marits i dones, etc.
Barcelona, entre els anys 1917 i 1923. Les lluites entre els treballadors anarquistes i els amos de la fàbrica d'armes Savolta s'agreugen quan aquests volen aixafar el moviment amb assassins pagats i intrigues, per així ocultar els comerç il·legal amb Alemanya.
Michel i Marie-Claire formen un matrimoni sòlid i molt estable, després de més de trenta anys vivint junts en l'humil barri de l'Estaca de Marsella. Michel rep la notícia que l'han acomiadat de la feina, però res pot enterbolir la felicitat que sent la parella. Tots els seus fills es mostren orgullosos de la seva forma de ser, els seus amics i veïns els respecten per la seva lluita, per la seva consciència social durant tots aquests anys fins que pateixen un atracament i les coses comencen a canviar.
Torí, finals del s. XIX. Els obrers d’una fàbrica tèxtil reivindiquen la jornada de 13 hores en comptes de 14 per evitar els accidents per cansament. L’aparició d’un estrany professor Sinigaglia farà que de la protesta es passi a la vaga.
Disponible a eFilm
Dues germanes mexicanes, Maya i Rosa, treballen de netejadores en un edifici d'oficines de Los Angeles. Quan coneixen a Sam, aquest els fa veure que la seva situació laboral és molt precària i que han de fer una campanya per millorar la seva situació laboral, tot i el risc de ser retornades al seu país.
Fidel és un miner asturià que després del tancament de la mina on treballava decideix anar caminant fins a Madrid amb la família per demanar-li comptes al rei de per què en el seu cas no es compleix la Constitució, en concret l'article que assenyala que tots els espanyols tenen dret a un treball digne. El camí a Madrid serà llarg i ple d'anècdotes.
Any 1920. Els emigrants anarquistes italians Niccola Sacco i Bartolomeo Vanzetti van ser sentenciats a mort, falsament acusats de robatori i assassinat. Les seves creences polítiques radicals van pesar molt més que les proves en la seva condemna.
La filial espanyola d'una empresa nord-americana es veu obligada a posar en funcionament les normes antitabac. A partir d'ara hauran de fumar al carrer aquells que vulguin fer-ho. Ramírez, un dels treballadors, decideix reunir signatures per evitar-ho i poder tenir una ‘smoking room' o sala per a fumadors. No obstant això, el suport que tots els companys li prometen inicialment es transformarà en tot un seguit d'excuses.