La primera representació teatral de l'època moderna del Festival de Teatre Clàssic de Mèrida va tenir lloc el 18 de juny de 1933. L’obra inaugural va ser “Medea” de Sèneca, amb un text adaptat per Miguel de Unamuno i protagonitzat per l'actriu Margarida Xirgu i l'actor Enric Borràs.

Davant de tres mil persones, l’estrena es va celebrar a la caiguda de la tarda, encara amb llum solar. L’obra incloïa fragments de "Orfeu i Eurídice", de Gluck, i de la Simfonia número 35 en Re Major KV 385 "Haffner", "Ave verum corpus", "Te Deum" KV 141 i "La flauta màgica", de Mozart que van ser interpretats per  l'Orquestra Filarmònica de Madrid amb la direcció de Bartolomé Pérez Casas acompanyat d’un cor de sopranos, tenors i barítons que interpretaren en directe a escena. Els figurins del vestuari utilitzats eren de Miquel Xirgu, germà de l'actriu. Els detalls ornamentals, de Sigfrido Burmann i Piti Bartolozzi. L'assessor literari i artístic, Cipriano Rivas Cherif.

En finalitzar l’obra, el Parador de Turisme de Mèrida -inaugurat també l’any 1933- va oferir un sopar per a la companyia i les autoritats convidades.

La “Medea” de Margarida Xirgu és molt més que un obra clàssica escenificada. La seva representació va ser la primera que es va dur a terme en aquest teatre després de la seva restauració i la seva presència, al costat de la de les primeres autoritats republicanes marcava el clar objectiu d'un teatre popular, el mateix somni que embargava a molts dels seus col·legues de l'època com Cipriano Rivas Cherif, Federico García Lorca o Rafael Alberti.

La Guerra Civil i la postguerra, van paralitzar tota activitat cultural i el silenci va cobrir durant dinou anys el teatre romà. L’any 1954 es van reprendre les representacions fins a l’actualitat.

'Medea', l'obra més emblemàtica de la història del Festival

Moltes actrius espanyoles han sucumbit davant d'un dels personatges més polifacètics de la cultura mundial. Si l’any 1933 el va interpretar Margarida Xirgu, 75 anys després L'actriu Núria Espert va recrear fidelment la representació inaugural del festival.

L’any 2009 pren el relleu Blanca Portillo i el 2015, el festival compta amb dues versions del mite femení grec protagonitzada per Ana Belén i Aitana Sánchez –Gijón. Altres adaptacions destacables de la tragèdia grega són  l’òpera de la soprano Montserrat Caballé i el tenor Josep Carreras de l’any 1988, l’òpera xinesa de la companyia Habei Bang Zi Theatre amb la direcció de Luo Jin Lin l’any 2002 i la del Ballet Nacional d'Espanya dirigit per Jesús Cimarro l’any 2013. L’any 2023 Carme Conesa va interpretar la versió de Medea de Georg Anton Benda i llibret de Friedrich Wilhelm Gotter.

El personatge: Medea

Fa 2500 anys, més o menys, Eurípides, va escriure un terrible drama sobre el desamor. Una dona, poderosa, s'enamora cegament i després, humiliada, es venja de l'amor perdut amb una ferida infernal matant als seus propis fills. Es deia Medea. Filla d'Etes, rei de la Còlquida, i de la nimfa Idia. Neboda de la maga i deessa Circe i néta d'Helios. Sacerdotessa del Hécate. Dona de Jàson. Medea, la bruixa i la dona traïda pel seu marit, deixada, gelosa i venjadora. 

Medea a les biblioteques | Medea llibre electrònic (eBiblio) 

El Teatre Romà de Mèrida

Es va començar a construir l'any 16 a.C. amb el patrocini del cònsol Marc Vipsani Agripa. El teatre de planta llatina es forma amb quatre triangles equilàters inscrits en un cercle, estant el front de la “scenae” a la base del triangle central. Els vèrtexs dels triangles assenyalen l'emplaçament dels accessos i la col·locació dels eixos de les portes. La graderia, de tres altures, tenia capacitat per a 5.800 persones amb un diàmetre és d'uns 95 metres. La “orchestra” és semicircular, de 30 metres de diàmetre, i envoltant-la hi ha les tres grades de la “poedria”, reservades per a l'alta societat d'Emèrita Augusta (actual Mèrida). El front d'escena (“frons sceanae”) és l'element més espectacular. Està format per dos cossos de columnes corínties i arriba als 30 metres d'altura. Va ser reformat almenys en dues ocasions, a finals del segle I i a mitjan segle IV.

En els espais entre columnes “intercolumnis” se situaven estàtues que representaven déus i personatges mitològics. Al centre de l'escena es troba en l'actualitat una reproducció d'una estàtua de la deessa Ceres. A la part posterior de l'escena hi ha un jardí porticat “peristil”.

L'arribada del cristianisme va suposar la fi de les representacions teatrals i l'abandó de l'edifici, que va ser cobert de terra formant terrasses per permetre el cultiu. A principis del segle XX només eren visibles algunes parts de la part alta de la graderia que sobresortien del terreny i que semblaven cadires gegants. Les excavacions van començar en 1910 i al llarg de tot el segle XX s'ha dut a terme una important tasca de reconstrucció a partir dels elements originals de l'edifici.

Documental Xirgu: La semilla del Festival de Mérida (Canal Extremadura, 2023)

Més informació:

• 14 moments estel·lars de Margarida Xirgu
• Xirgu: La semilla del Festival de Mérida - Documental (Canal Extremadura)
• Así comenzó Mérida. Efemèride CDAEM
• Margarida Xirgu a les biblioteques
• Margarida Xirgu, la desterrada - Programa el meu avi (TV3)
• La Xirgu (TV3)
• Margarita Xirgu -  Programa Fin de siglo (RNE)
• 4 grans tragèdies gregues
• Núria Espert, una vida de teatre
• Festivals de teatre d'estiu
• Dones de teatre - Vida d'actriu