Randle McMurphy un home condemnat per assalt està intern en un hospital psiquiàtric. La inflexible disciplina del centre accentua la seva contagiosa tendència al desordre, que acabarà desencadenant una guerra entre pacients i personal de la clínica.

4 incloent millor pel·lícula, director, actor i guió

Antonio Salieri és el músic més destacat de la cort de l’emperador Josep II d’Àustria. Però quan arriba un jove anomenat Mozart, tot canviarà.

8 incloent millor pel·lícula, director, actor i guió

Alvy Singer és un comediant de clubs nocturns que als 40 anys fa un repàs de la seua vida després d'haver trencat amb la seua nòvia, Annie. Conta els seus amors, els seus matrimonis i la seua relació amb ella, a qui coneix després d'un partit de tennis. Alvy és una persona especial, una mica neuròtic, dominat per una sèrie d'obsessions que acaben per destruir cadascuna de les seues relacions.

4 incloent millor pel·lícula, director, actor i guió

La pel·lícula s'inspira en la història viscuda per dos atletes britànics que competien als Jocs Olímpics d'estiu de 1924 a París. L'anglès Harold Abrahams (interpretat per Ben Cros), jueu, supera l'antisemitisme i la barrera de classe per poder mesurar-se al que s'anomenava l'escocès volador, Éric Liddell (Ian Charleson) als 100 metres. Liddell, fervent practicant protestantpresbiterià, tanmateix es retira, ja que les seves conviccions li prohibeixen córrer un diumenge. Al seu lloc, Liddell és autoritzat a prendre la sortida dels 400 metres un dijous.

4 incloent millor pel·lícula i guió

Joe Buck, un jove texà, deixa la seva nadiua Texas per establir-se a Nova York amb la finalitat d'assolir una carrera com a Gigolo. Però la seva decepció és ràpida i es troba curt de diners. En un bar, troba Ratso Rizzo, un frustrat perdut, drogat i potser malalt de tuberculosi, que comença per estafar-lo amb la promesa de trobar clients rics.

8 incloent millor pel·lícula, director i guió

Tres treballadors de la siderúrgia en una petita ciutat de Pennsilvània, compromesos en la Guerra del Vietnam, seran marcats per l'atrocitat de la guerra, físicament o mentalment. 

5 incloent millor pel·lícula i director 

Una banda de tres nois roben per casualitat un guardaespatlles d'un important bandit de Nova York: Doyling Lonnegan (Robert Shaw).

7 incloent millor pel·lícula, director i guió

Amèrica, anys 40. Don Vito Corleone és el cap d’una de les màfies de Nova York. Quan Corleone es nega a invertir en el negoci de la droga, el cap d’una altra banda ordena el seu assassinat. Comença així una cruent guerra entre màfies. Comença una violenta i cruent guerra entre les famílies mafioses de la ciutat. 

3 incloent millor pel·lícula, actor i guió

Amèrica, anys 40. Don Vito Corleone és el cap d’una de les màfies de Nova York. Quan Corleone es nega a invertir en el negoci de la droga, el cap d’una altra banda ordena el seu assassinat. Comença així una cruent guerra entre màfies. Comença una violenta i cruent guerra entre les famílies mafioses de la ciutat. 

3 incloent millor pel·lícula, actor i guió

La vida de Pu Yi, darrer emperador de la Xina, i després de Manxukuo. El període comprèn de 1908 a 1967 (any de la seva mort).

9 incloent millor pel·lícula, director i guió

Els Jarrett són una família burgesa estatunidenca, aparentment feliç. El pare (Donald Sutherland) guanya un bon sou i la mare (Mary Tyler Moore) s'ocupa de la casa. Però les coses no són el que semblen, i darrere d'aquesta façana s'amaga un drama.

4 incloent millor pel·lícula, director i guió

La història gravita al voltant de la relació entre una mare i la seva noia que juxtaposa les seves vanes recerques de l'amor.

5 incloent millor pel·lícula, director, actriu i guió

Durant la Gran Guerra (1914-1918), T. E. Lawrence, un conflictiu oficial britànic, és enviat al desert per participar en una campanya contra Turquia. Els natius adoraran a Lawrence perquè demostrarà ser un amant del desert i del poble àrab. 

8 incloent millor pel·lícula i director

Londres, començaments del Segle XX. Eliza Doolittle, una pobra florista cockney demana al pretensiós professor Higgins, que es burla del seu llenguatge "primari", lliçons de fonètica per tal de parlar com una "lady en una botiga de flors". El coronel Pickering, amic i col·lega del professor, aposta amb aquest últim: transformar prou Eliza per fer-la passar per a una gran senyora refinada en una recepció a l'ambaixada de Transsilvània...

8 incloent millor pel·lícula, director i actor 

Oliver (Mark Lester), un nen orfe, fuig de l'orfenat en el qual es troba reclòs i arriba a Londres on és acollit per una banda de nens delinqüents dirigits per Fagin (Rom Moody) i Bill Sikes (Oliver Reed).

6 incloent millor pel·lícula i director.

El 1967, el jove Chris Taylor que desitja servir el seu país, s'allista voluntàriament a la guerra del Vietnam. És destinat a la 25 divisió d'infanteria, en una secció (platoon en anglès significa Secció militar) que ha sofert pèrdues en recents combats. El seu entusiasme s'esvaeix ràpidament mentre que efectua interminables patrulles dia i nit i s'esgota cavant forats que serveixen com a posició de defensa. Després d'una emboscada en la qual és lleugerament ferit, Taylor s'integra a poc a poc amb els soldats més experimentats.

8 incloent millor pel·lícula i director

Novembre de 1975, Filadèlfia. Rocky Balboa treballa per Tony Gazzo, un usurer, i disputa alguns combats de boxa per algunes desenes de dòlars amb el nom del semental italià. Tanmateix, Mickey, propietari del club de boxa on Rocky sol entrenar, decideix cedir la seva taquilla a un boxejador "amb més talent". 

3 incloent millor pel·lícula i director

la Maria és una jove que estudia per fer-se religiosa en un convent situat a Salzburg. El seu convent l'envia com a majordoma de set nens, en la família d'un vidu, el capità Georg Ritter von Trapp. Al començament, els nens es mostren hostils i trapelles. Ella resisteix, tot ensenyant-los a cantar. Aviat, però, els serveix d'amiga i de confident.

5 incloent millor pel·lícula i director

Les aventures d'un bastard educat per un noble, en l'elevada societat britànica del segle XVIII.

3 incloent millor pel·lícula i guió

A la pel·lícula es veu Thomas More, negant-se a reconèixer malgrat la seva fidelitat al rei Enric VIII d'Anglaterra, la nul·litat del seu matrimoni amb Caterina d'Aragó (el qual només li havia donat una filla sana) perquè aquest pogués casar-se amb Anna Bolena, fet que acaba provocant la ruptura entre l'Església de Roma i l'Església d'Anglaterra el 1534.

6 incloent millor pel·lícula, director, actor i guió

L'argument està basat en la història de Romeu i Julieta, de William Shakespeare, però adaptada als temps moderns: dues bandes de joves, els sharks, immigrants porto-riquenys, i els jets, nord-americans d'origen anglosaxó, estan enfrontades. El conflicte sorgeix quan María, porto-riquenya, i Tony, nord-americà, s'enamoren.

10 incloent millor pel·lícula i director