Cinc dones libaneses s’enfronten a diferents dilemes socials i morals.

El títol de la pel·lícula, Caramel, fa referència a un mètode de depilació emprat a Orient Mitjà que utilitza una barreja calenta de sucre, aigua i suc de llimona.

Grandma és d’aquestes pel·lícules que no es poden concebre sense l’actriu que interpreta el paper principal. El director Paul Weitz va reconèixer que mai no hagués existit Grandma si no hagués conegut la Lily Tomlin, que dóna vida al personatge protagonista. El film és una Road-Movie que es desenvolupa als carrers de Los Angeles, també és una historia sobre l’avortament, sobre la màgica complicitat entre àvies i netes, sobre prejudicis socials,  però principalment és una historia de dones, de dones que van per la vida sense demanar permís, sense disculpar-se per prendre allò que és seu.

És la història d’Adèle, una noia de 15 anys, que una nit coneix a Emma, una jove universitària. A partir de llavors els seus sentiments i identitat sexual es tornaran confusos. La pel·lícula ens mostra tot el creixement personal d’Adèle, el canvi en la seva forma de veure el món i la manera en la que els altres la miren.

El descobriment està marcat pel color blau -el color del cabell del personatge d’Emma- que anirà apareixent en la vida d’Adèle, i que funciona com a metàfora visual d’aquest canvi interior. Basat en el còmic de Julie Maroh, “Le Bleu est une couleur chaude”.

Fassbinder colpeja la societat alemanya dels anys setanta amb un retrat extrem de la relació turmentosa entre dues dones, interpretades per Margit Carstensen, Hanna Schygulla, la seva musa.

La pel·lícula, rodada amb un plantejament quasi teatral, s’enmarca dins de l’època del director estava interessat en dirigir melodrames distanciats amb els que pretenia la reflexió de l’espectador.

La pel·lícula està basada en el llibre del mateix títol escrita per nord-americà Michael Cunnhighma i que va guanyar el Premi Pulitzer l’any 1999.

Tota la història té lloc en el transcurs d'un mateix dia i tracta sobre tres dones en diferents èpoques i generacions, les vides de les quals es connecten a través de la novel·la de Virginia Woolf Mrs. Dalloway.

Nicole Kidman dóna vida a la mateixa Virginia Woolf l’any 1923, mentre escrivia la novel·la. Durant aquest periode Woolf comença a mostrar els seus problemes de salut mental, la seva lluïta contra la malaltia i l’incomprensió del seu marit.

Julianne Moore interpreta el paper d’una esposa i mare perfecta que arran de la lectura de la novel·la de Woolf l’any 1951, se n’adona que en el fons és molt infeliç, doncs està enamorada secretament de la seva veïna, malalta, i es debateix entre seguri amb la seva família o abanadonar-la.

Finalment, tenim a la Meryl Streep interpreta a una editora bisexual novaiorquesa, una Mrs. Dalloway moderna, que cuida d'un amic escriptor, amb qui va tenir un romanç en la seva joventut, en etapes avançades de la sida i ha decidit preparar-li una festa.

Malgrat viure a èpoques diferents, les tres dones estan unides pels seus desitjos i les seves pors.

Nic (Annette Bening) i Jules (Julianne Moore) són un matrimoni de lesbianesque vieun a Califòrnia. Cadascuna ha donat a llum a un nen amb el mateix donant d'esperma. Nic és ginecòloga, la principal font d’ingressos de la família i ha adoptat el rol de mare estricta, mentre que la Jules, una mestressa de casa que està intentant muntar un negoci de disseny de paisatge, és més relaxada i oberta.

El fill menor de la parella, en Laser vol trobar al seu donant d'esperma, però ha de tenir 18 anys per fer-ho i, per això demana a la seva germana gran, la Joni que es posi en contacte amb el banc d'esperma que determina que en Paul (Mark Ruffalo) és el donant.

Els tres es troben. Joni està impressionada pel seu estil de vida bohèmia, i Paul s'entusiasma per estar en les seves vides. Joni i Laser juren guardar el secret per no molestar a les seves mares però la Jules i la Nic ho esbrinen i conviden a Paul a sopar. Quan Jules revela que ella té un negoci de disseny de paisatges, Paul sol·licita els seus serveis per arreglar el seu jardí. Jules està d'acord, però a Nic no li agrada la idea que en Paul es fiqui a les seves vides.

Pel·lícula basada en la vida d’Aileen Wuornos, una exprostituta condemnada a mort a EEUU el 2002 acusada d’haver assassinat 7 homes. Interpretada per Charlize Theron, el paper va requerir d’un rotund canvi físic en l’actriu i li va reportar nombrosos premis, entre ells l’Òscar a la Millor Actriu l’any 2004.

Conmovedora i dramàtica història d’amor lèsbic en entorn marginal, cal destacar també la gran actuació de Christina Ricci que, com un Tadzio de Mort a Venècia, simbolitza aquí l’objecte del desig de la protagonista, que la conduirà a una fatal però hermosa perdició.

Som a París l’any 1971. La Delphine coneix a la Carole. La primera, filla de camperols, es muda a la capital per aconseguir la independència econòmica i ser propietària de la seva pròpia vida.

La segona té parella i viu feliçment els començaments del moviment feminista. A Delphine, misteriosa i reservada, li agraden les dones. Carole ni es planteja aquesta possibilitat. De la seva trobada sorgeix una història d'amor que desequilibrarà les seves vides en ensopegar amb la realitat.