Verge de la vall de Núria, voltada de soledats...

El dia 8 de setembre és la festivitat de la Nativitat de la Mare de Déu, també coneguda popularment com el dia de les Marededeus Trobades. En aquest dia se celebren aquelles advocacions marianes que segons una tradició llegendària foren trobades miraculosament. Entre altres moltíssimes, n’és un exemple la de Núria, una de les més populars dins i fora de Catalunya. Segons una antiga tradició, l’ermità sant Gil va passar uns anys a la vall de Núria, on va fer una capelleta en una cova i hi va deixar l’actual imatge, una campana, una olla i una creu. Més tard, cap al 1072 tot això va ser descobert per un pelegrí vingut de Dalmàcia.

Fora de la llegenda, cal dir que ja en el segle XII hi havia un refugi de pastors i una capella dedicada a Santa Maria. Però a causa de terratrèmols i altres vicissituds diversos edificis s’han anat fent/refent al llarg dels segles fins a l’actual temple, datat entre finals del XIX i començaments del XX.

Durant tants segles se li han atribuït a la imatge nombrosos miracles. Així mateix nombroses són les llegendes i les creences al voltant de la vall i la marededeu. Coneguda és la tradició basada en els objectes deixats per sant Gil:  és costum que les dones que volen ser mares posin el cap dins l’olla i toquin la campana. Cada toc representa un fill que es demana a la Mare de Déu.

No podem obviar el vessant polític del santuari i la imatge mariana, ja que han tingut la seva importància. Per exemple, l’Estatut de Catalunya de 1931, conegut com a Estatut de Núria, va ser redactat allà. Uns anys després, durant l’inici de la Guerra Civil Espanyola, la petita talla de fusta policromada (datada entre els segles XI-XIII), va haver de refugiar-se a Suïssa i altres llocs per evitar-ne la destrucció per grups anticlericals fins el 1941, quan va ser retornada.

Al juliol del 1967 activistes catalaniste “segrestaren” la marededeu amb l’objectiu d’evitar que encapçalés la cerimònia que s’havia de celebrar el 13 de juliol d’aquell any, amb Franco com a president d’honor. Va ser retornada al santuari el gener de 1972.

Nombrosos són els poetes que han dedicat versos a Núria i la seva marededeu, però els més coneguts són els “Goigs a la Verge de Núria” de Joan Maragall:

Verge de la vall de Núria,

voltada de soledats,

que immòbil en la foscúria

i en vostres vestits daurats

oïu l’eterna cantúria

del vent i les tempestats.

Verge de la vall de Núria,

a vós venen les ciutats.