L'arquitectura del vi ha evolucionat constantment, des dels cups excavats a la roca fins als sofisticats cellers contemporanis. Al llarg de la història, s'ha passat d'estructures purament funcionals per a l'elaboració i guarda, a dissenys icònics on la funcionalitat, l'estètica i la identitat de marca es fusionen.

Si parlem d’arquitectura, si parlem de vi, no podem deixar de fer una menció molt especial a l’arquitectura de pedra seca, una de les expressions més característiques del paisatge rural català. Consisteix a construir utilitzant únicament pedres encaixades entre si, sense ciment, argamassa ni cap altre material d’unió. Aquesta tècnica tradicional ha estat utilitzada durant segles per crear murs, barraques, cabanes, marges, pous, tines, aljubs i altres estructures vinculades sobretot a l’agricultura i la ramaderia.

A Catalunya, la pedra seca és especialment abundant a comarques com el Bages, el Priorat, l’Alt Camp, la Terra Alta, el Penedès o les Garrigues. Les construccions sovint estan relacionades amb l’expansió històrica de la vinya i el conreu en terrasses. Les conegudes “barraques de vinya” servien d’aixopluc als pagesos i per guardar eines, i les “tines a peu de vinya” on s’elaborava el vi en les tines construïdes al costat mateix de les vinyes.

El 2018, “L’art de la pedra seca: coneixements i tècniques” va ser inscrit per la UNESCO a la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La candidatura va ser presentada conjuntament per diversos països mediterranis, entre ells Espanya.

Gaudir d’un bon vi hauria d’anar lligar a conèixer la seva història, la terra en la que ha crescut el seu fruit i les tines en les que ha envellit!