Novel·la gràfica sense ficció i inclassificable, catàleg en vinyetes del Museu Nacional d’Art de Catalunya, o historia i assaig visual del què el el MNAC. 
El Museu s'inspira en els frescos romànics, els retaules gòtics o la pintura moderna per a recordar-nos que el còmic és un llenguatge tan antic com poderós. Alhora que recorre un museu concret, viatja per la història de l'art i de les idees, des de les coves prehistòriques fins a les pantalles contemporànies. Ho fa a través de personatges cèlebres, com Francisco de Goya, Jacint Verdaguer, Lluïsa Vidal, Pablo Picasso o Carmen Amaya, però també d'un vigilant de seguretat, una treballadora que va perdre la vista o un professor de secundària i els seus alumnes. Perquè els museus són els espais on els mestres conviuen amb els ciutadans. I on tots aprenem.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Manel Naher és una noia que treballa en una petita llibreria. També,  existeix una altra Manel Naher, una famosa cantant que posa en perill la vida de la nostra protagonista. El món distòpic que escenifica aquest còmic premia l’anomenada Presència de les persones, de manera que si ningú pensa en tu, desapareixes.
Aquesta disputa per existir porta la Manel Naher a lluitar per la seva supervivència en una carrera de fons trepidant que té lloc en una ciutat de gratacels immensos i farcida de noms que volen ser recordats. El Gran Buit és una reflexió punyent sobre la visibilitat a les xarxes socials i el culte a l’ego. Un còmic que apunta amb precisió geomètrica als perills de la dissolució de l’individu en la massa.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

"Us" ens explica la història de la Sara i la Diana i de com van canviar les seves vides quan la Diana es va adonar que era una dona trans. 

No pretén ser cap manual sobre com afrontar el procés de transició, sinó que amb una gran dosi d’humor i de tendresa, ens relata la seva història i com aconsegueixen vèncer tots els obstacles, inseguretats, dubtes i pors que van trobant les protagonistes en aquest camí.
L’autora ens mostra una història d’amor real que fuig del típic romanticisme i reivindica el respecte cap als altres i el fet d’estimar algú pel que és i no pel seu aspecte extern. 

Es tracta d’una obra més que necessària avui dia en una societat encara amb massa prejudicis imposats des de fa segles pel sistema cisheteropatriarcal, tal i com corroboren les 237 incidències registrades per l’OCH durant el 2022.

Més informació:

• Sara Soler a les Biblioteques

Recomanat per Gemma Planas. Bib. Jaume Perich i Escala. Premià de Dalt. 

El món de Sofia és un autèntic clàssic contemporani escrit l’any 1991. De seguida va ser un èxit mundial i va ser traduïda a 63 idiomes. El seu autor, Jostein Gaarder, ens hi explica la història de la Sofia Amundsen, una nena de 14 anys que viu a Noruega i que comença a rebre unes cartes ben estranyes d’un professor de filosofia anònim.
Ara, aquella obra de culte ha estat reconvertida en novel·la gràfica de la mà de Nicoby, que n’ha fet les imatges, i Vincent Zabus, que n’ha adaptat el guió. La història de base és la mateixa, però el llenguatge i la forma són una mica diferents: en el món de Sofia actual s’hi parla del Coronavirus, de la igualtat entre homes i dones i la protagonista té telèfon mòbil, com qualsevol adolescent del segle XXI. El seu format, novel·la gràfica, li aporta frescor i rapidesa la qual cosa  la fa més accessible vers l’original. Aquesta nova visió de la història, és adequada per a joves a partir dels 12 anys.
 A partir de les preguntes “Qui ets?” i “D’on ve el món?”, la Sofia comença el seu original i vívid viatge per la història de la filosofia, que continuarà  en un segon volum que encara no s’ha publicat. Si voleu fer un tomb ràpid per la història de la filosofia de Sòcrates a Galileu, aquest és el vostre llibre.

Més informació:

• Vincent Zabus a les Biblioteques

Recomanat per Bib. La Cooperativa. Malgrat de Mar. 

El passat 12 de juny ens deixava John Romita, un dels grans creadors de l’etapa daurada de Marvel. Tot i que Stan Lee i Steve Ditko van crear Spiderman el 1962, establint les seves característiques bàsiques, va ser ell qui va modelar la imatge definitiva del personatge. Romita va modernitzar l’estètica i va ser responsable de la creació de nous personatges (Rhino, Kingping...) i del disseny de secundaris com ara Mary Jane. Tot plegat va portar en uns anys a l’Home Aranya a ser l’emblema Marvel que continua sent avui dia.

Aquest volum de Panini inclou les primeres històries de Spiderman, dibuixades per Romita entre 1966 i 1967. Unes històries aptes per gaudir i poder llegir (o rellegir) en aquests dies d’estiu. Ideals també per conèixer unes aventures originals que més tard van ser espremudes i reversionades en un sense fi de productes multimèdia.

Així doncs, els vells roquers mai moren ja que les seves obres sempre estaran amb nosaltres, a punt per tornar a ser gaudides.

Recomanat per: Cristóbal Hilazo. Biblioteca Sant Pere de Ribes. Manuel de Pedrolo.

Essex County és una petita localitat al sud-est d’Ontàrio (Canadà) localitzada en un paratge rural més aviat esquerp on la neu estira el seu llençol la major part de l’any. Les condicions de vida, sense deixar de ser còmodes, estan subjectes al territori i a la feina agrària, i sovint són limitades pel context tant humà com social. Es el típic lloc on no passa mai res... fins que passa.

L’hoquei sobre gel és l’esport nacional i sovint una vàlvula escapatòria per a molts dels seus joves, que poden trobar en ell una porta de sortida cap a una vida i entorn diferents. La vida de dos germans inseparables es veurà trencada per l’amargor d’uns silencis que acabaran estenent-se com a cicatrius al llarg de la seva vida. El que va passar i el que no planegen contínuament per les seves vides contaminant tot el seu entorn.

L’extraordinari Jeff Lemire ens presenta aquest títol tant personal, doncs Essex County no deixa de ser el seu lloc de naixement. Astiberri el reedita en un magnífic volum de més de 500 pàgines que esdevenen l’ocasió immillorable per apropar-se a aquest univers tan singular.

L’obra fou triada el 2011 com una de les cinc novel·les canadenques essencials de la dècada i fou guanyadora del premi Alex (a la millor obra adreçada a joves) per la American Library Association. Actualment ha estat adaptada com a sèrie televisiva: Essex County.

Qui no vol pols, que no vagi a l’era.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

És una biografia d’Emile Griffith, un boxejador molt famós als anys 60, però que va caure totalment en l’oblit per diverses raons: la boxa va perdre rellevància a nivell social i, tot i que Griffith va ser triple campió del món en tres categories (pes wèlter, superwèlter i mitjà), arrossegava una doble càrrega; era negre i homosexual, el racisme i l’homofòbia el van perseguir sempre... i el van fer invisible.

La figura protagonista, originari de les Illes Verges dels EUA, era un jove ingenu de família humil que va aterrar a la ciutat de Nova York. Va trobar feina en una fàbrica de barrets, on el seu cap li va saber veure el potencial per a la boxa. De seguida va despuntar i va començar la seva carrera d’èxit com a púgil. Guanyava tots el combats. Durant els anys 50 i 60 del segle XX, als EUA, els afroamericans tenien poques oportunitats de participar en la societat, i tenien vetats molts esports. L’esport de la boxa, finançat per empresaris moltes vegades relacionats amb l’hampa i els baixos fons, els permetia accedir a unes oportunitats econòmiques i de rellevància social que no podien aconseguir en altres àmbits prohibits per a ells. Griffith va portar sempre una doble vida amagant la seva condició sexual gairebé fins al final dels seus dies. En l’imaginari col·lectiu era impossible que un boxejador paradigma d’home fort i brutal fos homosexual. Ell va lluitar sempre a contracor, per guanyar diners i poder oferir una vida millor als seus. Era una persona sensible, molt imaginativa, i si la societat en què li va tocar viure l’hi hagués permès, s’hauria dedicat a dissenyar barrets, la seva gran passió. Knock out! fa referència a la fatídica nit en què els seus punys van abatre mortalment el seu rival. A partir de llavors la seva vida va canviar per sempre i la culpa ja no el va abandonar mai. Malgrat tot, va continuar participant en combats que el deixaven cada vegada més abatut.

Es tracta d’un còmic en blanc i negre amb unes vinyetes grosses i poques bafarades, molt visual. Hi ha pàgines senceres sense text però això encara ho fa més impactant, i t’has d’imaginar tu les paraules. Recomanable per la qualitat del còmic i pels temes que aborda: l’homosexualitat en l’esport, el racisme, l’heteronormativitat amb els seus dos pilars fonamentals –només reconèixer dos gèneres, home i dona, i donar per fet que aquests tenen una orientació heterosexual–. És un tema delicat que segueix estant a la palestra, ja que molts esports considerats masculins no admeten que hi hagi homosexuals als seus equips, segueix sent una minoria els que ho manifesten obertament ja que els pot comportar situacions imprevisibles, com ser assetjats, perdre patrocinadors, perdre prestigi.

Al final del llibre hi ha un article de Tatjana Eggeling, etnòloga europea i experta en homosexualitat i homofòbia en l’àmbit esportiu, molt interessant, i on aprofundeix en la vida de l’Emile i d’altres boxejadors i boxejadores que van patir discriminació per la seva condició sexual i de raça, esportistes oblidats que ella intenta recuperar.

Reinhard Kleist és un mestre del còmic biogràfic. Va néixer a Colònia el 1970 i ha rebut molts guardons prestigiosos, com el premi Max und Moritz al millor dibuixant de còmic alemany per tota la seva trajectòria. Altres còmics biogràfics seus han rebut premis i reconeixements internacionals com el de Johnny Cash: I see a darkness i el de Nick Cave: Mercy on me.

Més informació sobre:

• Còmics de boxa
• Còmics sobre homosexualitat
• Boxa

Recomanat per la Montse Cutrina de la biblioteca Ateneu Les Bases de Manresa

La Teresa dirigeix una llibreria especialitzada en màgia i ocultisme i coneix molts rituals. Però quan aconsegueix convocar la Laura, un dimoni amant de l'anime, el ritual surt malament: la Laura és allà per concedir-li qualsevol desig, però la Teresa no sap què demanar. I així totes dues queden atrapades l'un amb l'altra... Així comença una estranya cohabitació. Al mateix temps, la Laura decideix investigar una sèrie de desaparicions inexplicables a la ciutat.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Melody és l'alter-ego de Sylvie Rancourt, que va ser la primera dona a autoeditar els seus còmics al Canadà i la primera a treballar el gènere autobiogràfic. El 1985, Sylvie Rancourt treballava com a stripper a Mont-real i relatava aquestes experiències en còmics que venia taula per taula als locals on ballava nua.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Comptem amb la resistència que és la paraula com a única artilleria i dins el perímetre  del propi cos, sabent que a qualsevol lluita s'aprèn una única regla. És aquesta: no és cert que de la batalla o tornes viu o no tornes; en cas que tornis, tornaràs ferit. El que esteu a punt de llegir és la meva ferida.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Nick és un jove il·lustrador incapaç de connectar amb la gent: Ja sigui amb el cambrer del bar de la cantonada, amb la seva família o amb la Wren, una oncòloga amb qui comença a sortir, al Nick sempre li fa la sensació que hi ha alguna cosa profunda en aquelles persones que no aconsegueix aconseguir per més que interactuï amb elles. La seva vida social no és més que una sèrie de converses superficials i hores perdudes en pretensioses cafeteries clòniques on espera trobar aquesta connexió que el defuig. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Tiembla és la primera novel·la gràfica de Ramon Ricart; en el sector del còmic ja havia col·laborat amb la revista Tretzevents. Professionalment ha impartit la docència en diverses Escoles d’Art i Disseny.

Ramon Ricart, autor i personatge principal de la novel·la gràfica, narra en primera persona la seva experiència amb el Parkinson: des dels símptomes previs, passant pel seu diagnòstic amb 47 anys, fins a la seva acceptació i convivència amb la malaltia.

La seva obra ofereix una narrativa realista, entenedora i sense embuts que ens permet entendre aquelles persones i famílies que directament o indirectament pateixen aquest trastorn neuro-degeneratiu.

Tiembla critica l’existència de problemes burocràtics al voltant del sistema sanitari, amb interminables llistes d’espera per rebre atenció i tractament; al·ludint la falta d’empatia d’alguns professionals de la sanitat. Alhora l’autor fa una picada d’ullet amb la visibilització de l’acalàsia, una malaltia rara explicada amb molta naturalitat.

Un llibre totalment recomanat. La seva lectura no et deixarà indiferent.

Més informació:

• Ramon Ricart a les Biblioteques

Recomanat per Bib. de Bellavista. Les Franqueses del Vallès. 

Alemanya, 1924. Corto Maltès deambula pels carrers de Berlín amb l’escriptor Joseph Roth quan descobreix la mort d’un vell amic. L’aguerrit llop de mar seguirà la pista del crim sobre el teló de fons d’un país sacsejat per la bancarrota, la guerra, l’assassinat polític, els cops d’estat i la incipient amenaça del nazisme.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El nou còmic mutant de Neomarvel, que retorna dels temps dels Krakoa. Viuen, estimen, lluiten i moren, moltes vegades per la fama. Peter Milligan i Michael i Laura Allred ens presenten el nou grup de superherois. Son els X-Celents. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Què passa quan una persona mor? No hi ha una única resposta. El cert és que neix un riu d'emocions i la certesa que aquella persona estimada ja no tornarà a estar prop nostre. 

La  Paula explica el seu procés de dol, després de la mort de la seva mare, en la que travessa diverses etapes. Ha d'aprendre a viure amb el dolor i transformar-lo. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Una jove dibuixant francesa acaba d'arribar al Japó per fer una residència artística. Vol pintar la natura. Però, quina natura? La que calma o la que aclapara? És possible capturar la bellesa d'un paisatge viu? Compartint el seu mateix camí, un pintor japonès vol pintar una dona. Quina dona? Nami, que té un establiment termal on els dos artistes s'allotgen? Ella, lluny de ser una model fàcil, és una dona inquietant, misteriosa, i que, lligada als elements de la natura, pot preveure l'arribada d'un tifó tan sols observant els plecs del mar.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un grup animalista anomenat Aliança d'Alliberament Animal assalta un laboratori d'investigació biològica per rescatar la primera primat que parirà un híbrid d'humà i ximpanzé. Passats quinze anys, els pares adoptius d'en Charlie, que s'així van anomenar la criatura, decideixen que vagi a l'institut, com els altres joves de la seva edat. Allà es farà amic de la Lucy, una jove intel·ligent però inadaptada. L'ALA té uns altres projectes per en Charlie, i no dubtarà de fer atemptats a Nova York per aconseguir-ho...

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Any 1991, un escriptor és assassinat a una habitació tancada sense cap obertura. Per trobar el motiu ens haurem de remuntar fins als anys 30 i a la II Guerra Mundial. Una trama que el guionista ens presenta a través de diverses històries paral·leles, personatges del més pur estil noir del gènere d’espies i la fusió de les novel·les de misteri amb les de l’ocupació nazi a França.
La força dels diàlegs, de la fragmentació i interconnexió de la història estan reforçats per unes il·lustracions que confereixen a l’escenari aquesta singularitat i raresa que ens manté contínuament enganxats a les pàgines del còmic. No és d’estranyar que guanyés el Premi René Goscinny al millor escenari al darrer Festival d’Angoulême.

Benvinguts a un thriller psicològic que us atraparà immediatament. Sota l’aparença d’una mare devota i sobreprotectora, Seiko amaga una obsessió envers el seu únic fill Seiichi. Fins ara ha pogut controlar les poques amistats que tenia i retenir-lo dins de l’ambient familiar. Seiichi té 13 anys i comença a obrir-se als companys de classe i voler sortir amb ells. Les noves amistats no agraden a Seiko i farà tot el possible per retenir-lo al seu costat.
L’autor dona molt d’èmfasi al dibuix del rostre i les seves expressions per fer-nos partícips, només al protagonista i als lectors, de les veritables intencions de la bondadosa mare. Un estudi psicològic de les relacions matern-filials i les seves conseqüències portades al límit. Un còmic de terror ambientat en la quotidianitat i amb monstres amb cara d’àngel. Ha obtingut el premi a la millor sèrie al prestigiós certamen d’Angoulême 2023.

El Festival d'Angulema, una de les cites més rellevants del còmic europeu, ha premiat recentment l'obra d'Ana Penyas Todo bajo el sol amb el Premi Éco-Fauve RAJA, dedicat a obres amb temàtica d'ecologia i medi ambient.
Es tracta d'una crítica a l'especulació urbanística i, turística, que ha sofert la costa de Llevant durant les darreres dècades exemplificada en una família amb la qual ens podem identificar, i per tant entendre la dimensió humana de la història.
Pel que fa a el registre gràfic, la il·lustradora valenciana fa servir un "mixed media" de llapis, retoladors, transferències i collage que sorprèn i que segueix l'estil del seu primer còmic Estamos todas bien amb el que va ser la primera dona guardonada el Premi Nacional de Còmic.

Recomanat per Chus Rodríguez. Biblioteca de Viladecans

Es difícil definir aquesta capçalera doncs s’escapa per tots els costats a comparticions, etiquetatges, o límits. Diríem que és un continent d’imatges i texts relatius en totes direccions, o prescindibles en algunes, però, si ho hem de fer comprensible, direm que és alguna cosa tant romàntica com una revista de còmics en paper. I insisteixo en què és de paper perquè això de poder tocar i copsar textures i olorar matisos sona casi a pornogràfic i a denotat, però no. El món del còmic continua fermament lligat a aquest suport que és el paper, i per molts anys.
El responsable que ha concebut aquesta publicació (de dos números ja) no és altre que en Marc Charles: periodista, editor, i divulgador lleidatà que exerceix d’alquimista barrejant aquí un bon grapat de joves autores i autors amb unes expectatives de futur enormes i tots de casa nostra. Sorprenents, originals, seductors, explosius, inconformistes, trencadors i, sobretot, narradors. Seria injust no nombrar-los a tots.
Forn de Calç (Extinció Edicions), s’ha alçat guanyadora del prestigiós Prix de la BD Alternative d’Angoulême 2023, mai cap publicació espanyola ho havia aconseguit. Tant de bo algú ho repeteixi algun cop.
Així que amic lector, si ets dels que t’agrada que et sorprenguin, no saps la sort que tens, acabes de fer: Match!

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà.

Calvin i Hobbes és sens dubte un dels còmics més populars de tots els temps. Narra les divertides entremaliadures de Calvin, un nen de sis anys precoç, revoltós i aventurer; i de Hobbes, el seu sarcàstic tigre, un felí tan real per a Calvin com a tendre peluix per als altres.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Què pots fer quan tens quinze anys i no necessites anar a classe? És el que  els passa a James, Jessica, Albert, Amber o Diego, cinc adolescents novaiorquesos que un dia desperten dotats del coneixement absolut. Malgrat això, no tindran gaire temps per pensar-hi.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El dibuixant que estima els llibres torna amb el seu punxant humor amb La venjança dels bibliotecaris. Amb el seu estil més que reconeixible, a Tom Gauld no hi ha objectiu que se li resisteixi: és capaç d'abordar qualsevol temàtica amb la mirada irònica i encertada. En aquesta ocasió, torna al món literari per posar el focus al temple dels llibres i els seus guardians: biblioteques i bibliotecaris.

S’ha posat preu a la captura de Lucky Luke! El nostre estimat cowboy solitari, en companyia del seu cavall Jolly Jumper, ha d’afrontar com li surten caçadors de recompenses per tot arreu mentre que es compromet a ajudar a tres joves germanes solteres en una travessia pel perillós desert. Un Lucky Luke sempre disposat a ajudar als necessitats i que haurà de decidir fins a on arriba la seva soledat.

Matthieu Bonhomme ens mostra una versió del personatge més adulta, en una història entretinguda i amb una genial ambientació del vell oest americà. Un western on no pot faltar els indis apatxes, els malfactors, un duel de pistolers, el desert, trets a dojo... i un ramat de vaques! El gènere etern del western i el vell personatge més ràpid que la seva ombra units en una nova visió evolucionada respecte a la que va idear Morris el 1946.

Nostàlgia i homenatge, sí, però en un còmic fresc i modern.

Recomanat per: Cristóbal Hilazo Santos. Biblioteca Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes

De la mà de la il·lustradora Keum Suk Gendry-Kim, aquesta narra la vida de Lee Ok-Sun, una jove coreana raptada de ben jove per ser finalment explotada com a “dona de consol”, el que seria una esclava sexual, de l’exèrcit japonès durant la guerra del Pacífic. 

A través de vinyetes en blanc i negre i amb un gran respecte cap a les víctimes, “Hierba” mostra, per una banda, les vexacions i l’esclavisme que van patir durant molt anys, però també, la manca d’ajuda de la societat quan finalment van poder “alliberar-se” en acabar la guerra. Quan van sortir a la llum les seves històries, aquestes dones van ser apartades i repudiades no només per la societat coreana sinó també per la seva pròpia família. 

El còmic va teixint alhora dos moments a la vida de Lee Ok-Sun. Per una banda, les vivències a les “estacions de consol” i per l’altra a la “casa per compartir” on viu amb altres víctimes. I mentre va explicant aquests moments, trobem mencions a temes de gran debat i controvèrsia: el factor patriarcal en societats com la coreana, l’educació com a element clau per al desenvolupament, la pobresa de les famílies com a factor decisiu per a l’opressió i, sobretot, la manca de recolzament a les víctimes.

Més informació:

• Keum Suk Gendry-Kim a les Biblioteques
• Keum Suk Gendry-Kim a la Viquipèdia

Recomanat per Montserrat de la Torre Garcia. Bib. Districte 6. Terrassa. 

“Las mujeres de nuestra familia tenemos un secreto: poseemos una piel de hombre. La llamamos Lorenzo. Una vez te pones la piel, nadie puede sospechar que no eres un chico. Así podrás viajar de incógnito al mundo de los hombres.”

Faula medieval protagonitzada per la Bianca, que utilitza la pell anomenada Lorenzo per conèixer al Giovanni, l’home amb el que s’ha de casar. El que succeirà és que en Giovanni s’enamorarà del Lorenzo, la Bianca del Giovanni, però en Giovanni de la Bianca no, tot i que ella en realitat és el Lorenzo. Aquesta història d’embolics i malentesos va molt més enllà, i és el punt de partida per fer una anàlisi dels rols de gènere i les convencions socials. Una reflexió sobre la identitat sexual, els estereotips i les imposicions socials d’una societat patriarcal. Una història amb un tema vigent actualment, amb clars paral·lelismes.

El tema de la pell, és molt enigmàtic i simbòlic. No sabem d’on ha sortit, és una pell que es conserva... Esdevé el llegat de les dones de la família, fruit de la saviesa femenina. 

Gràficament és molt interessant, amb un estil que evoca el gravat amb un punt caricaturesc, les vinyetes de narrativa continua que enriqueixen el discurs, i l’ús del color segons l’ambient i el moment per emmarcar la trama.

Recomanat per Mireia Martínez Bailón. Biblioteca Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar.

Adaptació del llibre Pied-nois, poing nus escrit per Michel Acariès, un dels propis protagonistes, i per Pierre Ballester. Jean-Christophe Deveney i Pierre Ballester signen la conversió al còmic, que Sagar sublima amb els seus dibuixos. I es que l’autor Saragossà es troba en un moment de gràcia, en plena maduresa i en un punt de gran fertilitat. Els seus dibuixos sempre sorprenents, combinen alhora expressivitat i sintetisme amb una narració del tot impecable. Els tramats són quan es necessiten i en el pla adequat. El color mereix un punt i apart. Acompanya totes les accions creant climes adients i reforçant les escenes com un protagonista més. Llegir a Sagar avui en dia és llegir a cavall guanyador, un dels autors més en forma del moment dins el nostre panorama.

La història òbviament pendula al voltant dels germans Acariès, Louis i Michel, algerians humils d’una barriada obrera i fills d’ immigrants d’origen francès que es veuen forçats ha tornar a França durant l’alliberació algeriana de 1962. Un cop allà, aviat la boxa es convertirà en la seva obsessió i, posteriorment, el seu modus vivendi. Els germans coneixeran l’èxit i el fracàs. La dualitat de l’esport es viu dins la boxa amb una intensitat extrema. Louis serà professional, comentarista, i entrenador, mentre que Michel serà manager i representant, arribant a ser, tots dos, dues les persones més influents del mon de la boxa, tant dins com fora del dels quadrilàters. Una historia de superació i de misèria, però endolcida també per l’èxit professional i l’arribada de les següents nissagues de la família.

T’agradi o no la boxa, un magnífic títol per anar superant assalts.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà

Us recomanem el còmic Estamos todas bien on l'autora i il·lustradora Ana Penyas fa un homenatge a les seves dues àvies: la Maruja i l'Herminia. És una joia guanyadora del premi Novela gràfica Fnac Salamandra Graphic (2017) que fa un retrat realista i intimista de les dues protagonistes, ens mostra com era ser una dona a l'Espanya de la postguerra i com aquestes dones van aconseguir tirar endavant les seves cases amb tots els reptes que suposava, les peripècies, els enginys, l'astúcia necessària per superar tots els moments difícils i les tristors però també els moments alegres i les batalles guanyades fins a arribar avui en dia amb un somriure. A més totes les il·lustracions i imatges són una delícia. No us el deixeu escapar! 

Més informació:

• Ana Penyas a les Biblioteques
• Ana Penyas a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. del Sud. Sabadell.

Conta una antiga llegenda que una onada gegant arribarà submergint-ho tot en el més profund dels oceans. Tres són els personatges principals d'aquesta història: una jove en crisi, un home i la seva pèrdua, i un gos.

Gràficament, els protagonistes són el color, les formes sinuoses i hipnòtiques i l'absència gairebé total de text. Una meravella per llegir vora al mar o, si volem, per transportar-nos cap a illes desertes.

La novel·la gràfica més llarga de la il·lustradora Mayte Alvarado (Badajoz, 1978) fins al moment, i que ha rebut el reconeixement d’Autora Emergente de l’ACDCómic i el Premio Antifaz del Salón del Cómic de València.

Recomanat per Chus Rodríguez. Biblioteca de Viladecans.

Les vivències de la mare de l'autor i les seves amigues són retratades amb afecte i humor: tres dones marcades per la cinquantena que escapen de les convencions a Corea del Sud.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Amb motiu del seu 45è aniversari com a parella, Hank i Molly Nonnar decideixen sotmetre's a un procés experimental de rejoveniment, però les seves esperances d'evitar la vellesa fan aigües quan contemplen les conseqüències: uns duplicats d'ells mateixos, greument desfigurats però intel·lectualment i físicament superiors. Podran els Hank i Molly originals coexistir al mateix món que els seus clons?

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

L'Ari ha acabat la preparatòria i està preparat per començar la seva vida: viure a la gran ciutat, triomfar amb la seva banda ultracool i, sobretot, deixar el negoci familiar, si acaba convencent el seu pare. Quan era petit li agradava treballar-hi, però ara no s'imagina passar la resta de la seva vida pastant i fornejant. Ell vol tenir històries per explicar. Mentre entrevista candidats per substituir-lo, coneix l'Héctor, un  noi que s'estima tant el forn com ell desitja fugir-ne. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Carlos ha aconseguit el seu somni: un lloc d’enginyer automobilístic en una gran multinacional. Però mai no hauria pogut imaginar que això suposaria un descens als inferns per la progressiva deshumanització, pressió i sobrecàrrega mental a la feina. Una situació tolerada pels directius de la seva empresa i que serà fatal, portant-lo al suïcidi.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La premiada escriptora Shannon Hale i la il·lustradora supervendes del New York Times LeUyen Pham ens porten una altra història d’amistat després del best seller Amigas de verdad. Aquest cop, la Shannon i la Jen, la noia més popular de l’escola són millors amigues, fan sisè, i les seves preocupacions son els nois, la roba i la música, entre d’altres. Amb un llenguatge proper, un guió entretingut, i una narració àgil Mejores amigas és una lectura adreçada a majors de 9 anys que forma part d’una trilogia que finalitzarà amb Friends forever.

Segueix l’exitosa línia d’altres autores nord-americanes com Raina Telgemeier (Sonrie) i Vera Brosgol (¡Prepárate!). El trobareu editat per la col·lecció de còmic infantil i juvenil de Planeta Còmic.

Més informació:

• Web de l'autora
• @haleshannon

Recomanat per Chus Rodríguez. Bib. de Viladecans.

“Todo el mundo aquí, salvo yo, sabe de mi procedència”... Segona generació d’alemanys nascuts després de la Segona Guerra Mundial, Nora Krug ha fet un assaig en forma de còmic/llibre il·lustrat autobiogràfic cercant els orígens de la seva família alemanya. Durant els seus viatges de joveneta el seu accent provocava reaccions desagradables. Més tard, i després de més de vint anys vivint als Estats Units, va comprendre que mai no sabria qui era si no s’enfrontava amb els seu lloc de procedència. Només així podria arribar a anomenar llar un país on han tingut lloc fets com l’holocaust.

El treball de traducció i maquetació d’una obra on s’entrellacen fotomuntatges, collage, il·lustració i tipografies diferents no ha estat fàcil. L’edició de Salamandra Graphic és excel·ent a l’alçada d’un llibre que The New York Times i The Guardian van escollir com un dels millors llibres del 2018.

Recomanat per Chus Rodríguez. Biblioteca de Viladecans

Si ho resumíssim com trenta anys d’història d’una revista nord-americana (1945-1975), seria un encert. Tanmateix, no hi cabria la complexitat de la història que Díaz Canales i Valero han traçat, ni les arestes, ondulacions, plecs i amagatalls del guió, ni la vibració dels personatges. 150 pàgines fàcils de llegir i agradables de veure, però on cada diàleg t’evoca alguna sèrie, pel·lícula, llibre, quadre o tira humorística i porta la història més enllà.

Menció a part és el treball gràfic d’Antonio Lapone, adaptant la forma, el traç i el color a l’estètica de cada moment des dels anys 30 als 70. L’evolució és tan subtil que no genera estranyesa, sinó que acompanya harmònicament la història.

Un còmic que no podem deixar de llegir i rellegir.

Més informació:

• Juan Díaz Canales a les Biblioteques
• Juan Díaz Canales a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Central. Cornellà de Llobregat. 

Tenyits de ciència-ficció i fantasia, els relats gràfics reunits en aquest volum estan ancorats en la vida contemporània: gerents que parteixen a la recerca del paradís; dues germanes, vestides amb els seus vestits mediambientals antitòxics, que s'acomiaden del seu pare moribund, o persones que intenten omplir els seus buits interiors amb bebès, ioga i pa sense gluten.   

“Cómo ser feliz" és un recull d'històries curtes, on Astiberri ens descobreix els primers treballs d'Eleanor Davis en forma d'antologia, en les quals l'autora reflexiona sobre temes molt variats. A més de ciència-ficció, trobareu emocions, relacions personals i també fantasia. I cadascuna d'elles tractada amb un estil gràfic diferent (és increïble la varietat i qualitat del dibuix), magistralment executat per la gran Eleanor Davis.

Més informació:

• Eleanor Davis a les Biblioteques
• Fitxa Eleanor Davis. Astiberri ediciones
• Cómo ser feliz. Zona negativa

Recomanat per Bib. Tecla Sala. L'Hospitalet de Llobregat.  

Joe Sacco ho ha tornat a fer. Aquest cop sobre el Territori del Nord-oest, la tercera regió més extensa del Canadà i la tercera amb menys població, formada per grans extensions territorials deshabitades, una pobra xarxa de comunicació terrestre i una font suculenta de recursos naturals (gas, petroli i minerals). 

Joe Sacco ha tornat a fer un apassionat treball periodístic sobre una part desconeguda i remota del Canadà, assolada per l’atur, l’alcoholisme, la violència intrafamiliar, la desesperança i l’autodestrucció. A través d’entrevistes i un relat coral anem coneixent la història de la relació entre els denes (els habitants originaris) i l’Estat canadenc, però també la relació de la cultura amb el territori i la de l’esperança amb l’autoestima.

Més informació:

• Joe Sacco a les Biblioteques
• Joe Sacco a la Viquipèdia

Recomanat per David García. Bib. Clara Campoamor. Cornellà de Llobregat. 

 La Natasha té 18 anys. Acaba d'arribar a la ciutat per a estudiar en la universitat. Comença a viure en un pis que comparteix amb l'Elena i l'Ane. Lluny del poble i amb noves amigues, la Natasha descobreix una nova vida plena de reptes: la convivència al pis, els estudis, la feina a un bar, els banys a la platja nudista, les sortides nocturnes… Fins que un dia, tot fa un gir. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Dick Grayson té una vida nova. Ha presenciat l'assassinat dels seus pares i, ara, està a càrrec de Bruce Wayne. Però el milionari no és un home normal. És Batman, l'heroi de Gotham City, i Dick està cridat a convertir-se en el seu ajudant en la lluita contra el crim que assota la ciutat. El jove Robin començarà un viatge replet de personatges sinistres com Killer Croc, de prodigis com la Lliga de la Justícia i d'amics com Alfred Pennyworth o els futurs Joves Titans. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Ismael Tayeb forma part d'una banda criminal. El seu cap li mana trobar una bateria nuclear. Per a això haurà de tornar a posar-se en marxa i robar l'Últim Atlas, un dels enormes robots francesos usats en construccions titàniques fins a mitjan anys 70, quan després d'un greu incident a Batna,  durant la guerra d'Algèria, van ser desmantellats, a excepció del George Sand. Al mateix temps, una ex reportera de guerra Françoise Halfort, s'enfronta al parc de Tassili a fenòmens sense precedents que trastornaran l'equilibri del món.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

A August Crimp li encanta portar roba de dona. Quan ho fa, vola. Sí, com un superheroi. En un Londres saturat de justiciers emmascarats, es converteix en Dragman. Per desgràcia renuncia a la seva vocació. Però la malversació de l'empresa Boira Negra i les accions d'un assassí de noies trans obliguen a Dragman a tornar al servei. I aquesta vegada, reprovat o no, haurà d'anar fins al final.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Poques vegades queda palesa la importància del còmic com a vehicle didàctic, divulgador de la realitat,  mitjà reivindicatiu i plataforma d’expressió per a temes d’actualitat com ara a Persèpolis de Marjane Satrapi.

Aquest còmic autobiogràfic va ser publicat per primera vegada a França entre 2000 i 2003 i narra, en primera persona, cóm el triomf de la Revolució islàmica a l’Iran, entre 1979 i 1980, va suposar la pèrdua de llibertats individuals pels iranians en general i especialment per les dones. L’autora ens explica la història recent del seu país des d’un punt de vista quotidià, començant des que era tan sols una nena de 10 anys.

Satrapi doncs narra els orígens d’un conflicte, malauradament encara molt actual, sense deixar de narrar una història que enganxa i commou.

Un còmic alhora clàssic, actual i imprescindible.

• Marjane Satrapi a les biblioteques
• Entrevista a Letra global
• Persépolis (pel.lícula) a Zona negativa
• Filmin

Recomanat per Cristóbal Hilazo Santos. Biblioteca Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes.

Sylvie Rancourt (1959) és una autora canadenca pionera en la creació del còmic autobiogràfic, una època en la que els millors comicaires del gènere biogràfic encara no havien publicat les seves obres cabdals.

"Melody" és l’alter ego de l’autora, que a mitjans de la dècada dels 80 del segle passat es va guanyar la vida com “stripper” als clubs de Montreal. Aprofita la seva experiència per, de manera autodidacta, dibuixar i  auto -editar els seus còmics, dels quals els seus primers lectors van ser els clients dels clubs d’ “strippers” on treballava l’autora.
Si t’agraden els còmics autobiogràfics no pots deixar de llegir “Melody: diario de una stripper”, una obra que posteriorment ha rebut el Premi del Patrimoni al prestigiós festival de còmic de Angouleme.

Més informació:

• Sylvie Rancourt a les Biblioteques
• De stripper a historietista, llega a España la vida de Sylvie Rancourt
• ‘Melody. Diario de una stripper’, de Sylvie Rancourt

Recomanat per Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet. 

A Badalona durant els anys 90, van aparèixer un nou tipus de negoci, anomenat "banys" que oferia servei de restaurant i de piscina, tot a peu de costa. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Els Guardians de la Galàxia han tornat a l'espai i la seva aventura més gran i més estranya està a punt de començar. El Cos Nova segueix el rastre de Starlord i els seus amics, que aviat es veuran al mig de la guerra entre El Col·leccionista i l'Amo del Joc. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

"L'atemptat del 7 de gener del 2015 es repeteix en bucle a la meva ment. Tot s'ensorra, només em queda el dibuix...".

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

En un antic hotel del sud d'Itàlia, un home (que no estava convidat) i una dona (que no volia assistir-hi) es coneixen per casualitat durant un casament. Aliens a una celebració que no els concerneix, tots dos intentaran aprofitar la vetllada per conèixer-se i donar sentit a les seves respectives vides, que naveguen a la deriva sense punts de referència.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Després d’un accident, una gosseta recorda els diferents amos que ha tingut al llarg de la seva vida i als quals ha estimat incondicionalment, omplint d’innocència i de llum totes les cases en les que ha viscut. Així, a través dels ulls de la Marona ens endinsem en les vides, amb les seves alegries i les seves misèries, de les diferents famílies.

Un conte fantàstic ple d’amor, emoció i tendresa que és un homenatge a la mascota de la directora. I, a la vegada, proposa un exercici de gran llibertat creativa a través d’una meravellosa animació directament inspirada en les avantguardes artístiques.

Las vides de Marona (L’Extraordinaire Voyage de Marona, 2019) és un llargmetratge d’animació de la directora, escriptora i productora d’origen romanès, Anca Damian (Cluj-Napoca, 1962), que també ha dirigit la pel·lícula d’animació Crulic, camino al más allá (Crulic - drumul spre dincolo, 2011). Guanyadora del Gran Premi del Públic al Festival Internacional de Cine de Gijón i Menció Especial del Jurat al Festival Européen du Film Fantastique de Strasbourg.

> Què n’ha dit la crítica?

"Un conte modern d’una gran poesia i ple d’invencions visuals ." Véronique Cauhapé (Le Monde)

“Il·lustracions vibrants que recorden les pintures impressionistes de Matisse i expressionistes de Grosz o Dix.” Jordan Mintzer (The Hollywood Reporter)

Recomanada per Glòria Massana. Biblioteca El Molí de Molins de Rei.