Maria Barbal

(Tremp, 1949) es va llicenciar en Filologia Romànica i Hispànica. S'ha dedicat a l'ensenyament de llengua i literatura a secundària fins l'any 2000.

Es va donar a conèixer amb la noveŀla Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l’autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990) i Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003), País íntim (Premi Prudenci Bertrana 2005) i Emma (2008). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994), La pressa del temps (2009) i Cada dia penso en tu (2011). L’any 2014 va publicar la novel·la En la pell de l’altre, sobre la capacitat de la protagonista de brillar damunt d’una mentida. La novel·la, A l’amic escocès, clou l’anomenat Cicle del Pallars. L'any 2021 publica Tàndem amb la que guanya el Premi Josep Pla. El mateix any rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva trajectòria literària.

L'any 2022 publica Al llac, novel·la que recrea el pas de la infantesa a l’edat adulta d’una noia de dotze anys a partir d’una imatge molt definida: un llac del Pallars.

El 13 de desembre de 2012 va visitar la Biblioteca Joan Triadú de Vic.