Estiu de 1994. Marina, una monja molt atípica, arriba a una escola socialment depauperada que és a punt de tancar portes. Els alumnes posen a prova la seva paciència i, ben aviat, són conscients que aquesta dona no només té una gran força moral sinó també una imaginació sense límits. En un entorn difícil i saltant-se algunes normes decideix crear un equip de futbol i això ho canvia tot. A banda de canalitzar energies, l'esport esdevé una eina bàsica per a fomentar valors com la capacitat de lluita i el treball en equip.  La interpretació de Carmen Machi en el paper principal és de les que enamoren, igual com les de la resta del repartiment, entre les quals destaca Paula Usero. Una pel·lícula que es pot veure en família i que obre debat sobre el funcionament de la nostra societat

Recomanat per Anna Cabeza. Bib. del Nord. Sabadell 

El director d'un col·legi, el senyor Delasalle, conviu amb la seva esposa i la seva amant, la professora Horner. Però les dues dones, cansades de patir la constant tirania i maltractaments de l'home que comparteixen, decideixen que aquesta situació no pot continuar...

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Després de la Setmana de la moda, Carl i Yaya, parella de models i influencers, són convidats a un iot en un creuer de luxe. Mentre que la tripulació brinda totes les atencions necessàries als rics convidats, el capità es nega a sortir de la seva cabina, malgrat l'arribada imminent del cèlebre sopar de gala. Els esdeveniments prenen un gir inesperat i l'equilibri de poder s'inverteix quan s'aixeca una tempesta que posa en perill el confort dels passatgers.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Hae-Joon, un veterà detectiu, investiga la sospitosa mort d'un home en el cim d'una muntanya. Aviat, començarà a sospitar de Sore, la dona del difunt, mentre l'atracció que sent per ella li desestabilitzarà.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Basada en el polèmic llibre “Hollywood Babylon” del cineasta Kenneth Anger, Babylon està ambientada en Los Angeles durant els anys 20, i explica una història d'ambició i excessos desmesurats que recorre l'ascensió i caiguda de múltiples personatges durant una època de desenfrenada decadència i depravació en els inicis de Hollywood.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Carla és una jove rebel de 14 anys que es queda embarassada del seu millor amic, l’Efrain. Viu en un vell restaurant de carretera als afores d'un poble amb la seva jove mare soltera. Quan la treballadora social s'adona que està embarassada de cinc mesos, Carla ingressa en 'La Maternal', un centre per a mares menors d'edat on comparteix el seu dia a dia amb altres joves com ella. Juntes amb els seus bebès, s'enfrontaran a aquest nou món d'adults per al qual no els ha donat temps a preparar-se.    

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L’Helena i l’Ivan marxen a viure a una masia heretada amb un bosc d’alzines sureres, del qual en volen treure profit, per fer-ho contractaran un grup de la zona, compost per obrers del territori i immigrants marroquins subcontractats. Els conflictes de raça, sexe i classe aniran apareixent mica en mica i posaran a prova els seus ideals.  

*Recomanat per  Xarxa de Biblioteques Municipals 

Antonie i Olga són una parella francesa que fa temps es va instal·lar en una petita aldea de l’interior de Galícia. Un conflicte amb els seus veïns, els germans Anta, farà que seva vida no sigui tan idíl·lica com tenien previst. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La filmografia del nord-americà Tod Browning va desenvolupar-se a cavall entre el cinema mut i el sonor i va ser especialment remarcable en el gènere del terror, dins el qual va realitzar les seves millors pel·lícules. Algunes de les més destacables van ser Garras humanas (1927), Más allà de Zanzíbar (1928), Dràcula (1931) amb Bela Lugosi i la mítica Freaks (1932), titulada aquí La parada de los monstruos. També el film que recomanem a continuació, Muñecos infernales (1936). 

Paul Lavond, és un banquer injustament empresonat durant disset anys que s’escapa amb el propòsit de venjar-se dels qui el van trair. Ho fa amb un altre pres, un científic boig que ha descobert una formula per reduir la grandària dels éssers humans i dominar-los perquè actuïn a la seva conveniència. Lavond se n’aprofita i viatja a París, on instal·la una botiga de joguines. Mentrestant, orquestra la revenja i es guanya la simpatia de la seva filla de forma encoberta, ja que ella l’odia en desconèixer la veritat. 

Browning no va poder comptar amb el seu actor fetitxe, l’Home de les mil cares Lon Chaney, mort uns anys enrere, a qui el paper protagonista li hagués anat com anell al dit (passa gran part del metratge disfressat de velleta adorable). Per sort, hi havia un altre excel·lent actor, el guanyador d’un Oscar Lionel Barrymore, recordat per les seves intervencions en films imprescindibles com Vive como quieras (1938), ¡Qué bello es vivir! (1946) o l’aclaparadora Remordimiento (1932) d’Ernst Lubisch. Com a curiositat val a dir que Lionel formava part d’una nissaga d’actors important, era el germà gran d’Ethel i John Barrymore i el besoncle de Drew Barrymore. Una cosa similar ocorre amb l’actriu principal, Maureen O’Sullivan, la Jane de les pel·lícules de Tarzan amb Johnny Weissmuller, una bellesa contemporània lluny dels estàndards del cinema mut, ja que entre les seves filles hi ha ni més ni menys que Mia Farrow.

Un altre punt fort del film són els efectes especials, realment fantàstics. Podria afirmar-se que van uns vint anys avançats a la seva època. Els espectadors d'aquells temps devien obrir uns ulls com taronges. D’alguna manera compensen l’argument, no gaire original. En aquest sentit és d’agrair la durada ajustada del film (79 minuts), tot un exemple de com narrar una història de forma efectiva sense esgotar el personal (més d’un cineasta actual hauria de prendre'n nota).

Més informació:

• Tod Browning a les Biblioteques
• Tod Browning a la Viquipèdia
• Muñecos infernales a la Viquipèdia

Recomanat per Francesc Pujol. Bib. Can Casacuberta. Badalona.

Drama històric dirigit per Ridley Scott i protagonitzat per Matt Damon, Adam Driver, Jodie Comer i Ben Affleck. La trama es desenvolupa a França durant el segle XIV i explica la història real de dos cavallers que es veuen embolicats en un conflicte (una presumpta violació), que desemboca en un judici i un posterior duel per determinar la veritat. El film destaca per la seva narrativa no lineal i el seu enfocament als punts de vista dels personatges principals, cosa que li dóna un ritme únic i una profunditat emocional autèntica. El repartiment ofereix actuacions notables, especialment Jodie Comer, que interpreta amb poder i subtilesa la dona agredida. Ridley Scott recrea de manera precisa el món medieval on es desenvolupa l’acció. La fotografia i la música també són destacables, creant una atmosfera autèntica i emotiva. Ens trobem davant d’una pel·lícula intensa que ofereix una història commovedora sobre la justícia, la veritat i la violència sexual en el marc de l'últim duel judicial a França el 1386.

Més informació:

• Ridley Scott a les Biblioteques
• "El último duelo" a la Viquipèdia
• Ridley Scott a la Viquipèdia
• Filmaffinity

Recomanat per Bib. Singuerlín Salvador Cabré. Santa Coloma de Gramenet.

Mitad ficción mitad autobiográfica, Alan Bennett describe en "La dama de la furgoneta" su particular relación con una anciana que aparca su furgoneta en el carril de su casa de Crescent Road, en el barrio londinense de Camdem Town.
Ella afirma que su casa está cerca del Sr. Bennett y, aparentemente, el hombre parece interesado en ella. Sin embargo, la señorita Shepherd tiende a guardar su basura, papel higiénico, servilletas y otros desechos debajo de su camioneta y, de vez en cuando, entra a la casa de Bennett para usar su baño. Pronto se convierte en una molestia, una mujer en tierra de nadie. En realidad, ella no tiene adónde ir. Sin hogar y sin familia, su familia se convierte en el Sr. Bennett y la gente de Crescent Road. Al final cede a las pretensiones de su trabajadora social y acepta ir al Centro Social de Día donde se baña, se recompone un poco y regresa a su furgoneta a morir.

Més informació:

• Alan Bennett a les Biblioteques
• Alan Bennett a la Viquipèdia
• The Lady in the van a la Viquipèdia
• Lecturalia

Recomanat per Bib. Can Casacuberta. Badalona. 

Jordan Peele, nascut el 21 de febrer de 1979, és un aclamat director, guionista i productor nord-americà. Va començar la seva carrera en el món de l'espectacle com a membre del duo còmic "Key & Peele", juntament amb Keegan-Michael Key.
El seu debut com a director va ser l'any 2017 amb la pel·lícula "Get Out" o s'aborden temes de raça i discriminació d'una manera innovadora i provocadora. Peele va ser premiat al Millor Guió Original als Premis de l'Acadèmia.
La seva següent pel·lícula va ser "Us" (2019). On també explora temes socials a través del gènere del cinema de terror.
Jordan Peele és conegut per barrejar temes tan dispars com l'humor i l'horror, amb un enfocament atrevit i un estil de narrativa perspicaç.

NOP transcorre al Vall de Santa Clarita (Los Angeles. EEUU). OJ i Emerald Haywood (dos germans), han heretat el ranxo de cavalls del seu pare, el llegendari Otis Haywood , conegut en la indústria cinematogràfica per ser el millor domador de cavalls per a cinema i televisió. Al costat del ranxo es troba Jupiter's Claim, un parc temàtic familiar basat en la història i estètica de l'època la febre de l'or californiana, gestionat per pastors evangèlics i pel seu propietari, Ricky "Jupe" Park , una estrella de cinema infantil amb una tràgica història al darrere.

OJ i Emerald comencen a viure fenòmens inexplicables a la seva propietat i intenten registrar que és el que està passant amb càmeres. Decidits a descobrir, se submergeixen en situacions cada vegada més complexes i perilloses fins que acaben per posar en risc l'única cosa que tenen: el negoci del seu pare...

A la producció més ambiciosa de Peele es barregen enfocaments i gèneres diferents: terror, ciència-ficció, comèdia, drama i elements del western. La trama d'aquesta producció manté a l'espectador en constant tensió esperant la seva resolució.

Més informació:

• Jordan Peele a les Biblioteques
• Jordan Peele a la Viquipèdia

Recomanat per Marta Serrano. Bib. del Fondo. Santa Coloma de Gramenet. 

La nit de Nadal de 1877, Elisabeth d'Àustria (Vicky Krieps) compleix 40 anys i es considerada oficialment una dona gran. Primera dama d'Àustria, dona de l'emperador Franz Joseph I (Florian Teichtmeister), no té dret a expressar-se i s'ha de mantenir bonica i jove per sempre en el paper d'emperadriu. Per satisfer aquestes expectatives, adopta un estricte règim de dejuni, exercicis, perruqueria i mesurament diari de la seva cintura. Asfixiada per aquestes convencions, i amb una necessitat voraç de coneixement i de viure, cada cop es rebel·larà més contra aquesta imatge.

Aquest relat fictici d'un any en la vida de l'emperadriu Sissi esdevé un biopic poc convencional recolzat per la brillant interpretació de Vicky Krieps (La isla de Bergman, El hilo invisible, El hombre más buscado), per la bellesa de les seves imatges, i per una exquisida ambientació en la que s’introdueixen elements anacrònics com la banda sonora.

La emperatriz rebelde (Corsage, 2022) és el darrer llargmetratge de la directora, guionista i activista cultural Marie Kreutzer (Graz, Àustria, 1977). També ha dirigit El suelo bajo mis pies (Der Boden unter den Füßen, 2019) i The Fatherless (Die Vaterlosen, 2011). Guanyadora del premi a la millor pel·lícula al BFI London Film Festival, i del premi com a millor interpretació (Vicky Krieps) al Festival de Cannes 2022 i als Premis del Cinema Europeu EFA 2022.

Què n’ha dit la crítica?

"El retrato psicológico de Kreutzer juega a esos anacronismos que inauguró la María Antonieta de Sofía Coppola con una banda sonora pop, algún que otro objeto extemporáneo y una envolvente puesta en escena”. Elsa Fernández-Santos (El País)

Més informació:

• Reportatge al programa ‘Días de Cine’ (rtve)
• Marie Kreutzer a IMDB
•  Documental Women Make Film: una nueva road movie a lo largo de la historia del cine a les Biblioteques

Recomanat per Glòria Massana Figueras. Biblioteca el Molí de Molins de Rei.

Una periodista de Teheran se submergeix als barris amb pitjor reputació de la ciutat sagrada de Mashhad per investigar una sèrie de feminicidis. Aquests crims són obra de l'anomenat "Killer Spider", un assassí en sèrie que vol netejar la ciutat dels seus pecats i que ataca prostitutes a la nit. La pel·lícula està basa en la història real de Saeed Hanaei, un assassí en sèrie que el 2001 va matar setze dones en nom de Déu.

Aquest thriller policíac que denuncia l'odi a les dones a la societat iraniana, tot i ser una proposta visual i narrativa força arriscada, va obtenir una molt bona rebuda per part de la crítica. Entre d'altres, ha guanyat el Premi a millor actriu al Festival de Cannes 2022 i al Festival de Sevilla 2022 i el Premi a millor pel·lícula als Premis del cinema alemany (Lola 2023).
Holy Spider. Araña sagrada (Holy Spider, 2022) és el tercer llargmetratge del director i guionista iranià Ali Abbasi (Teheran, 1981). Anteriorment, ha dirigit Border (2018) i Shelley (2016).

Què n’ha dit la crítica?

"La mujer asediada según la mirada hipnótica de Ali Abbasi (...) El director (...) regala ahora un 'thriller' magnético con el poder de las metáforas que explotan sobre el machismo, el feminicidio y otros accidentes del patriarcado". Luis Martínez (Diario El Mundo)

Més informació:

• Reportatge de Holy Spider al programa ‘Días de Cine’ (RTVE)
• Ali Abbasi a IMDB
• Y nació el asesino en serie : el origen cultural del monstruo en el cine de terror estadounidense / Erika Tiburcio Moreno

Recomanat per Glòria Massana Figueras. Biblioteca el Molí de Molins de Rei.

Una jove estudiant brillant, amb un futur prometedor al davant, s'enfronta a un embaràs no desitjat als anys seixanta, una època en què l'avortament era il·legal a França. A mesura que el seu embaràs avança, Anne (Anamaria Vartolomei), se sentirà cada vegada més atrapada i desesperada. Un retrat brutal i honest d'una dona jove lluitant contra les restriccions socials i legals per prendre decisions sobre el seu propi cos i el seu futur.

La pel·lícula està basada en la novel·la autobiogràfica de l'escriptora Annie Ernaux, L'événement. Publicada el 2000, relata un episodi clau en la vida de l'autora: l'avortament que va dur a terme el 1963, quan tenia vint-i-un anys i just estava acabant la carrera universitària i preparant una tesina sobre la dona en el surrealisme.

Audrey Diwan (1980) és una periodista, escriptora, guionista i directora de cinema francesa d'origen libanès. És membre de Collectif 50/50, una ONG francesa que promou la igualtat entre homes i dones a la indústria cinematogràfica. Amb El acontecimiento (L'événement, 2021), Diwan va obtenir el Lleó d'Or a la millor pel·lícula i el Premi del Jurat de la Critica Internacional-FIPRESCI de la 78ena Mostra Internacional de Cinema de Venècia 2021. Convertint-se així, en la sisena dona que guanya el Lleó d'Or; la primera fou Margarethe von Trotta el 1981.

Què n’ha dit la crítica?

"Convierte el aborto en un duro, febril y extremadamente riguroso testimonio emocional y político (...) La directora adapta la novela de manera magistral". Luis Martinez (Diario El Mundo)

Més informació:

• L’esdeveniment d’Annie Ernaux a les Biblioteques
• Reportatge al programa ‘Días de Cine’ (RTVE)
• Audrey Diwan a IMDB
• Documental Women Make Film: una nueva road movie a lo largo de la historia del cine a les Biblioteques

Recomanat per Glòria Massana Figueras. Biblioteca el Molí de Molins de Rei.

A "El cotxe fúnebre a ratlles", el detectiu Lew Archer rep del coronel Mark Blackwell l’encàrrec trivial d’investigar els antecedents i la personalitat de Burke Damis, un pintor pobre, rebel i desconegut que amenaça convertir-se en marit de la seva filla única, pròxima a rebre un substanciós llegat. Tot i això, la investigació rutinària aviat es veu complicada per una desaparició i per un assassinat, relacionats amb Damis, i es desencadena una trepidant successió d'esdeveniments que descobreix progressivament el particular entramat de dolor, passió i frustració que articula les accions i omissions dels personatges. Macdonald va ser el primer hereu del llegat literari de Dashiell Hammett i Raymond Chandler com a escriptors de novel·la negra. A l'estil dels seus predecessors afegeix una mica de densitat psicològica i més disseny dels caràcters. A més, les trames de Macdonald són més complexes i ronden sempre sobre lamentables secrets de família; els fills pròdigs són tema recurrent. Com a dada curiosa, l'escriptor Jaume Fuster traduí al català el nom de Lew Archer i va crear Lluís Arquer, detectiu protagonista del recull "Les claus de vidre", que vol ser un homenatge a la novel·la 'La clau de vidre', de Dashiell Hammett.

Més informació:

• Ross Macdonald a les Biblioteques
• Ross Macdonald a la Viquipèdia

Recomanat per Joan R. Herredor. Bib. Pública de Cabrils.

El compte enrere de tres personatges, amb sengles històries entrellaçades, que tracten de sobreviure a 24 hores claus que poden canviar el curs de les seves vides. La pel·lícula explora l'efecte que una situació d'estrès econòmic té sobre les relacions personals, i com l'afecte i la solidaritat poden ser un motor per a tirar endavant. 

Estiu de 1959. Sandy (Olivia Newton John) i Danny (John Travolta) han passat un romàntic i meravellós estiu junts, però, quan les vacances s'acaben, els seus camins se separen. Inesperadament, tornen a veure's en l'institut Rydell, però l'actitud de Danny ja no és la mateixa: ja no és el noi encantador i atent que va enlluernar a Sandy. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Ransom Stoddard (James Stewart), ancià senador del Congrés dels Estats Units, explica a un periodista per què ha viatjat amb la seva dona (Vera Miles) per a assistir al funeral del seu vell amic Tom Doniphon (John Wayne). La història comença molts anys abans, quan Ransom era un jove advocat de l'est que es dirigia en diligència a Shinbone, un petit poble de l'Oest, per a exercir l'advocacia i imposar la llei. Poc abans d'arribar, va ser atracat i colpejat brutalment per Liberty Valance (Lee Marvin), un temut pistoler.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Presó Model, Barcelona 1977. Manuel (Miguel Herrán), un jove comptable, empresonat i pendent de judici per cometre un desfalc, s’enfronta a una possible pena d’entre 10 i 20 anys, un càstig desproporcionat per a la quantia del seu delicte. Aviat, amb el seu company de cel·la, Pino (Javier Gutiérrez), s’uneix a un grup de presos comuns que s’està organitzant per exigir una amnistia. S'inicia una guerra per la llibertat que farà trontollar el sistema penitenciari espanyol. Si les coses estan canviant fora, a dins també ho hauran de fer dintre.

Tot i que el jurat del Festival de Cannes 2002, presidit per David Lynch, la deixés fora del palmarès d’aquella edició, “El arca rusa” es va convertir instantàniament en una fita cinematogràfica entre la cinefília de tot el món.

El seu director, Aleksandr Sokúrov, no era en absolut un novell dins el gremi. En actiu des de mitjans dels anys setanta, ja era un dels noms clau del cinema soviètic i un autor reconegut i recurrent dins el circuit de festivals, amb participacions a certamens com els de Berlín o ja anteriorment a Cannes en dues ocasions, entre molts altres.  

Però “El arca rusa” era un projecte destinat a deixar empremta: més de dos mil intèrprets en el seu repartiment; accés a trenta-tres de les sales del Museu Hermitage per a representar tres-cents anys d’història russa; tres orquestres a disposició…i sobretot, l’audàcia de compactar-ho tot en un sol pla seqüència de noranta-sis minuts. Tan sols Hitchcock amb “La soga” s’havia atrevit abans amb una filmació tant llarga sense talls (pura màgia del muntatge, perquè el material fílmic de l’època no ho permetia).

Un cúmul d’ingredients que la van convertir en un film imprescindible per als paladars més inquiets de l’època, i en una obra de culte per a les noves generacions cinèfiles d’ara. Alhora, la seva radicalitat de forma (i de fons: sovint el cinema de Sokurov transita territoris reals i onírics per igual, amb un to contemplatiu) la condemnava fora del radar mediàtic.

En definitiva, “El arca rusa” és una pel·lícula com de ben segur no haureu vist cap d’igual abans. Un insòlit viatge en el temps, sensorial i aclaparador, en el qual pràcticament anem de bracet d’un sorneguer diplomàtic francés del segle XIX, que ens fa d’amfitrió mentre diverses personalitats històriques del pais eurasiàtic ens avancen, ens contemplen, i queden enrera a mesura que avancem en la història (i en la Història). 
 
En la edició en DVD que us recomanem la gaudireu, a més, remasteritzada.

Més informació:

• Aleksandr Sokurov a les Biblioteques
• Aleksandr Sokurov a la Viquipèdia

Recomanat per Arnau Espinach. Bib. Joan Pomar i Solà. Sant Esteve de Sesrovires. 

Kenneth Branagh se serveix dels seus records personals d’infantesa per signar una coming of age[1] situada a Irlanda del Nord a finals dels 60. En una època tempestuosa en molts sentits, la vivència del petit Buddy és la del nen que veu com el seu món, fins llavors segur, trontolla i s’esquerda. A banda de descobrir la violència desfermada i sense sentit, el protagonista experimentarà el dol i la pèrdua, però també l’amistat i la fantasia, i la capacitat única que tenim el éssers humans per desconnectar cap a altres realitats.

Feia anys que Brannagh no lliurava una història tan personal ni tan allunyada del mainstream (ara que ja s’havia identificat amb el Poirot), i cal reconèixer-li l’esforç que ha posat en Belfast per evitar caure en el més lacrimògen. L’aposta pel blanc i negre ja dona una idea de les concessions a que està disposat, i encara que hi ha moments en que no pot evitar voler agradar, el to general és d’estar davant d’una més que correcta obra.

De tots els premis a que aspirava, molts van coincidir a assenyalar que era el millor guió de l’any: els Oscar i els Globus d’Or; a Toronto es va endur el premi del públic.

Danny Boyle triant pel·lícules al videoclub:

Forrest Tucker (Robert Redford) és un lladre de bancs que, amb vuitanta anys i després d’haver fugit de la presó divuit vegades, viu en una llar de jubilats i ha trobat l'amor de la seva vida, Jewel (Sissy Spacek). Malgrat tot, encara no ha renunciat a la seva passió pels atracaments i quan un dia veu el detectiu John Hunt (Casey Affleck) per televisió, decideix donar un darrer cop.

Fins aquí la sinopsi de rigor, que podria ser la d’una pel·lícula més de lladres i serenos. Però no ho és, sobretot per dos motius: en primer lloc, per un ritme pausat (que no lent), una mirada un punt nostàlgica i emotiva (que no trista) i un subtil sentit de l’humor que el director David Lovery sap donar de manera molt encertada a tot el film; i en segon lloc, i és aquí on volíem arribar, per Robert Redford. La gran estrella del cinema (actor, director, productor, fundador del Festival de Cinema de Sundance, etc.) interpreta aquí el seu darrer paper, i ho fa amb un personatge fet a mida: elegant, seductor, amable i convincent. Robert Redford fent de Robert Redford? Potser sí, però quina meravella. Aquest aire de comiat amara inevitablement tota la pel·lícula, que no pot (ni segurament vol) defugir un cert to crepuscular i que s’acaba convertint en el millor testament cinematogràfic possible d’un actor de llegenda.

Més informació:

• David Lowery a les Biblioteques
• The Old man & the gun a la Viquipèdia
• David Lowery a la Viquipèdia
• Robert Redford a les Biblioteques

Recomanat per  Bib. Ferran Soldevila. Santa Maria de Palautordera. 

Una de les obres més controvertides de la literatura contemporània, convertida en obra de culte gràcies a l’adaptació cinematogràfica de Stanley Kubrick.

Burgess va començar a escriure la novel·la l’any 1961, just després del retorn a Anglaterra de la seva època com a professor a Malàisia. Un cop establert al seu país natal, l’autor té la percepció del notable canvi que ha experimentat la societat anglesa mentre era fora. Aquest pessimisme es veu agreujat pel patiment d’una misteriosa malaltia que l’autor creu, erròniament, que és un tumor cerebral.

El títol de la novel·la prové de l’expressió «As queer as a clockwork orange” que el mateix autor tradueix com es extraño hasta el límite de lo extraño. La trama es basa en un fet ocorregut a la seva primera dona, Lyne Jones, que va ser agredida i violada per un grup de soldats desertors nord americans.

A banda del títol, Burgess es va cuidar molt de donar sentit a l’estructura de l’obra. Concebuda en tres parts, cadascuna de les quals inclou 7 capítols, l’obra conté un total de 21 capítols: un número simbólico de la madurez humana en la aritmología tradicional.

Àlex, el protagonista i vuestro humilde narrador té 15 anys quan comet tots els actes violents amb la seva banda. Tot el que es pugui explicar de la novel·la referent a la violència dels protagonistes es queda ben curt. L’autor no dubta en recrear-se en el delirium tremens dels adolescents. Burgess, com a bon catòlic, creu en la redempció d’Àlex, no gràcies al mètode Ludovico, sinó a partir de la seva elecció personal i moral.

La novel·la està escrita en nadsat, un llenguatge inventat per Burgess a partir una barreja de rus, anglès amb tocs d’alemany i el bolo de los gitanos. L’equivalent rus al sufix -teen anglès és nadsat i així s’anomena el dialecte juvenil empleat pels protagonistes de la novel·la. La traducció del nadsat per al guió espanyol de la pel·lícula va anar a càrrec de l’escriptor Vicente Molina Foix, autor que participa al documental La naranja prohibida (2021) sobre l’estrena de la pel·lícula a l’Espanya franquista.

L’edició especial 60 aniversari, a banda d’incloure el glossari nadsat-castellà, conté una interesant introducció a càrrec d’Andrew Biswell sobre la gènesi de l’obra i la relació de l’autor amb Kubrick, així com articles del propi Burgess, entrevistes amb l’autor i la reproducció de part del manuscrit original de la novel·la.

Més informació:

• A Clockwork orange - The International Anthony Burgess Foundation
• La naranja mecánica a Tusitala451.blog

Els Farel són una parella poderosa: en Jean és un destacat expert francès i la seva esposa Claire, una assagista coneguda pel seu feminisme radical. Junts tenen un fill exemplar, l'Alexandre, que estudia en una prestigiosa universitat d'Estats Units. Durant una breu visita a París, l'Alexandre coneix la Mila, la filla de la nova parella de la seva mare, i la convida a una festa. L'endemà, la Mila presenta una denúncia contra l'Alexandre per violació, que destrueix l'harmonia familiar i posa en marxa una complicada màquina judicial mediàtica que confronta versions oposades.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Basada en la novel·la homònima de Delia Owens. Kaya, és una noia solitària,  que viu a les maresmes de Carolina del Nord i que va ser abandonada per la seva família. 
Atreta per dos joves de la ciutat, Kya s'obre a un món nou i sorprenent. Però quan un d'ells és trobat mort, la comunitat l'assenyala immediatament com la principal sospitosa.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Durant generacions la família Soler ha conreat fruita dolça a Alcarràs, ara les seves terres són arrasades per construir una planta de plaques solars. 
Pel·lícula dirigida per Carla Simó i protagonitzada per actors i actrius no professionals.  Ós d’or al Festival de Berlín a la millor pel·lícula (2022), Premi Feroz a la millor direcció (2022), 5 premis Gaudí (millor pel·lícula, millor guió, millor direcció, entre d’altres).

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

El cinema d’autor europeu produeix drames judicials molt diferents de les grans produccions nord-americanes. Une Intime conviction (2019), dirigida per Antoine Raimbault (1979 -  ), ens presenta un procés judicial absurd per un assassinat sense cadàver. Quan es coneix el rerefons de la història, encara sorprèn més que Raimbault volgués fer la seva primera pel·lícula a partir d’una trama que no podia aportar certeses. El film usa l’argument d’un cas real i els noms dels seus protagonistes, per bé que es permet algunes llicències amb la introducció de personatges ficticis. Suzanne Viguier, mare de tres fills, va desaparèixer l’any 2000, presumptament després de demanar el divorci del seu espòs Jacques, a causa de maltractaments recorrents. El marit va ser acusat d’assassinat i processat. Va ser absolt en primera instància i en apel·lació. Per seguir els tràmits de la recerca policial i els processos judicials, consulteu a la Viquipèdia en francès l’article “Affaire Suzanne Viguier”.

L’obra de Raimbault reprèn la història a l’inici de la preparació del judici d’apel·lació. El director va obtenir el permís de la família Viguier per usar els noms dels personatges reals. Notareu que Raimbault és un realitzador sobri, car no ens sorprèn amb girs inesperats per assolir l’efecte d’enjòlit ni exposa una conspiració recargolada que pretén d’enfonsar la vida d’un home exemplar. Els personatges d’Une Intime conviction són persones vulgars, de classe mitjana o quasi baixa i no tenen res a veure amb el cànon de bellesa a l’ús. Per descomptat, han estat caracteritzats sense el glamour i el vestuari de Perry Mason i Los Ángeles’ law.

La trama, simplement ressegueix de manera monòtona totes les proves acumulades. Explora les contradiccions de l’acusació i retrata la ceguesa d’una recerca policial destinada a encolomar la morta a un culpable abans que escatir la veritat. Marina Foïs (Boulogne-Billancourt, 1970 -  ) interpreta la Nora, una mare amiga de la família que creu en la innocència de Jacques Viguier i prova d’inculpar l’amant de la Suzanne. Va d’acord amb els fills de l’acusat, el pare i la sogra. Cau en l’atribució de la culpa perquè n’està convençuda, amb un raonament idèntic al que aporten la policia i la fiscalia per demanar la condemna de l’acusat: tot encaixa. És a dir, primer condemna l’amant i després cerca les proves. Potser ja ho intuïu, la Nora és el personatge de ficció i s’inspira en la nova parella de Jacques Viguier entre el 2001 i el 2008. Per contra, les germanes de la desapareguda creuen culpable el marit. Olivier Gourmet (Namur, 1963 -  ) fa el paper d’advocat defensor al judici d’apel·lació, fastiguejat entre la muntanya de documents legals i l’obsessió de la seva assistent. Laurent Lucas (París, 1965 -  ) és el marit i, amb un posat glacial, ens fa creure en la seva culpabilitat. Per sort per a ell i, com diu l’advocat, amb la convicció no n’hi ha prou per condemnar-lo: in dubio, pro reo.

Més enllà del cas judicial, la pel·lícula ens acara amb la pressió que fa recaure sobre la família i la vida laboral una causa aparentment justa. Defensar-la a ultrança acaba per perjudicar la família i la fidelitat als compromisos adquirits no sempre troba comprensió entre els qui en pateixen les conseqüències. A més a més, podreu veure com s’explora tot l’entramat de relacions i martingales a l’entorn de les febleses humanes, des de les relacions tòxiques fins a l’afany de notorietat, amb un bon repertori de mentides i accions de dubtosa explicació quan es tracta d’obtenir un profit.

Més informació:

• Antoine Raimbault a les Biblioteques
• Filmin
• “Interview Antoine Raimbault, réalisateur du film Une Intime conviction”. Baz’art : des films, des livres (4 février 2019)

Recomanat per Bib. Pública Municipal Josep Mateu i Miró. Castellbisbal. 

Fantàstica pel·lícula que ens situa a la França de finals de s.XVIII, a punt d'esclatar la Revolució Francesa. L'acció comença quan el cap de cuina d'una casa noble, Pierre Manceron, és acomiadat i perd el gust per cuinar. El cuiner decideix tornar a la seva casa al camp, i allà, amb l'ajuda del seu fill i l'enigmàtica Loiuse, aconsegueix retrobar la passió per la cuina i obrir el primer restaurant del món!! Una pel·lícula pels amants de la gastronomia i la història!!

Més informació:

• Éric Besnard a les Biblioteques

Recomanat per Bib. El Pont de Vilomara i Rocafort. 

És probable que Todo a la vez en todas partes no transcendeixi com una de les millors pel·lícules que han guanyat l'Òscar en les seves noranta-cinc edicions, però és evident que ha fet història en molts sentits.

Que una pel·lícula de gènere fantàstic, protagonitzada per dues actrius de més de seixanta anys que han fet carrera en el cinema de gènere, que visibilitzi la comunitat asiàtica als EUA i posi la maternitat i el desgast que això suposa per les dones al centre d'una història esbojarrada que passa al multivers... Doncs potser això sí que és quelcom destacable!

L'Evelyn és la propietària d'una bugaderia a qui hisenda està investigant. Mare d'una adolescent a qui no entén, amb un matrimoni que no funciona i un pare exigent amb les tradicions asiàtiques, la nostra protagonista està esgotada i desbordada... i just en aquell moment apareix una versió d'un altre univers del seu home, en Waymond, per dir-li que ha d'ajudar-lo a evitar que la Jobu Tupaki deslligui el caos al multivers.

Aquest punt de partida tant esbojarrat serveix als directors per parlar de la bretxa generacional i d'on ens porten les decisions que prenem a la vida, però també ens parla sobre l'amor incondicional que tot ho pot salvar... Sí, un pèl suat això, però who cares!

Todo a la vez en todas partes és una pel·lícula difícil de catalogar, a mig camí entre el cinema de ciència-ficció, el drama familiar o el cinema d'arts marcials, és la segona creació conjunta de Daniel Kwan i Daniel Scheinert, coneguts popularment com The Daniels.

Es van conèixer estudiant cinema a l'Emerson College de Boston i van començar fent videoclips, entre d'altres, el popular 'Turn down for what' de DJ Snake.

La seva primera pel·lícula va ser una altra bogeria, Swiss Army Man, on un nàufrag a una illa deserta acaba travant una bonica amistat amb un cadàver que l'aigua arrossega fins a la vora...to per parlar del sentit de la vida. Van guanyar diversos premis, entre ells, millor pel·lícula i actor (Daniel Radcliffe) al Festival de Sitges de 2016 i la trobareu també a la xarxa de biblioteques.

Trieu la vostra pròpia aventura!

Més informació:

• Prestatge de cinema
• Recorreguts cinematogràfics
• IMBD

Recomanat per Bea Garcés. Biblioteca de Vilanova Armand Cardona Torrandell. 

Arthur C. Clarke i Stanley Kubrick van escriure plegats el guió de la pel·lícula 2001: una odisea del espacio. Paral·lelament, l'autor va desenvolupar aquest guió en una novel·la, sense haver vist la pel·lícula completament . 

Malgrat que l’autor no es plantejava escriure una seqüela, l’any 1979 la sonda Voyager viatja a Júpiter amb les primeres fotografies properes del planeta i les seves llunes. Fet que impulsa Clarke a continuar la saga, que comença amb el despertar de Bowman a l’habitació de l’hotel, l'any 2010.

Clarke segueix amb interès les missions espacials. El desastre del Challenger impedeix tenir noves imatges de Júpiter i les seves llunes. Decideix no esperar una nova missió. La visita del cometa Halley l’any 1985 li proporciona la data i la trama de la tercera odissea, ja que el cometa tornarà al nostre sistema solar l’any 2061.

A 3001: odisea final retrobem els personatges en un futur ple d’avenços tecnològics. Una visió utòpica de Clarke del futur de la humanitat. De Moon Watcher a la desaparició de les guerres. Un punt final a una odissea que comença a la terra quan encara no érem humans.

Recomanat pel Prestatge de novel·la

El 7 de març de 2008 s’estrenava “Germanes” a La Villarroel de Barcelona, una peça teatral premiada amb el Premi Max a la millor autoria teatral en català, tres Premis Butaca al millor muntatge de la temporada, actriu per a Maria Lanau i text teatral més el Premi de la Crítica de Barcelona a la millor direcció.

Tot un fenomen que va consagrar a la dramaturga Carol López l’any 2008, amb més de 66.000 espectadors, fins al punt que l’any 2012 va fer el salt a la pantalla amb la TV-Movie creada per TV3, en què es va respectar gairebé tot el repartiment teatral a excepció de Nora Navas que substituí l’actriu Marta Domingo.

Un èxit que segons el crític teatral Marcos Ordoñez en un article al diari El País, Al fin una comedia: “Germanes”, de Carol López, té molt a veure amb la valentia d’arriscar-se a fer comèdia, un gènere que moltes vegades s’encasella sota un teatre banal, evasiu i comercial, malgrat la necessitat de portar la comèdia a la vida quotidiana com a experiència vital i terapèutica.

“Germanes”, entre l’humor i el drama, narra la història de tres germanes protagonitzades per Aina Clotet (Ivonne), Marta Domingo (Irene) i Maria Lanau (Inés), les quals es reuneixen a la casa de la seva infància després de la mort del seu pare juntament amb la inefable mare, interpretada per Amparo Fernández. Una primera trobada on se li sumarà un segon retrobament al cap d’un any, i que servirà no només per gestionar emocionalment la pèrdua del progenitor sinó també per examinar les complicitats familiars. Un argument aparentment senzill en un entorn molt quotidià, la cuina d’una casa rural, on s’aniran desmembrant els secrets i les angoixes a través dels arquetips de cada una de les germanes fins al punt de posar a prova la mateixa unitat familiar.

Una comèdia melodramàtica, intel·ligent i moderna amb referències a Txèkhov, pel títol i la situació inicial de l’obra, que accentua l’estil trepidant de Carol López, la primera dona a dirigir un teatre a Barcelona, el Teatre Villarroel, i també la necessitat de l’humor en la mateixa vida i també en la ficció.

Més informació:

• Carol López a les biblioteques
• Secrets i mentides de família a "Sala 33", amb "Germanes [TV3alacarta]

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Sibil·la Durfort. Collbató.

Si haguéssim de posar data d'inici al fenomen de les fake news, probablement la temptació més forta seria la de relacionar-les amb les xarxes socials o l'inici de l'Internet. En realitat la primera fake new coneguda la va publicar el diari novaiorquès The Sun el 1835, informant del fet que a la lluna hi vivien éssers intel·ligents. La capacitat de tiratge de les premses, la distribució de diaris en trens i vaixells de vapor, i el preu dels exemplars, baratíssims, van contribuir que la notícia falsa es difongués a gran escala.

Només un parell d'anys després, Honoré de Balzac publica Les il·lusions perdudes, el retrat d'un jove poeta de províncies amb ganes de triomfar a París. Del que estarà disposat a fer i de la baixada als inferns que li suposarà aconseguir-ho el mestre francès en fa una crònica deliciosa, aprofitant, com és costum en l'autor, per diseccionar diverses capes de la societat pel camí.

L'adaptació cinematogràfica de Xavier Giannoli conserva totes les virtuts del text original sense renunciar al que el llenguatge audiovisual pot oferir. La posada en escena i la reconstrucció de l'època són magistrals, el ritme àgil, la veu en off que ens acompanya un gran encert, i l'elecció d'intèrprets (fins i tot la del Gérard Dépardieu, tot un risc avui dia), la millor mostra del talent.

Les ilusiones perdidas va ser la gran triomfadora dels Premis César 2021, guanyant set premis, incloent-hi millor pel·lícula, dels quinze als que es presentava.

Xavier Dolan fa de secundari, però atenció al guanyador del premi del Jurat a Cannes per Juste la fin du monde

Recomanat per Jaume Felipe. Biblioteca Maria Àngels Torrents i Rosés de Sant Pere de Riudebitlles

La pel·lícula explora la vida i la música d'Elvis Presley a través del prisma de la seva relació amb el coronel Tom Parker, el seu enigmàtic mànager. La història aprofundeix en la complexa dinàmica que existia entre Presley i Parker que dura més de 20 anys, des de l'ascens de Presley a la fama fins a la seva fama sense precedents, en el context de la revolució cultural i la pèrdua de la innocència als Estats Units. I en el centre d'aquest periple està Priscilla Presley, una de les persones més importants i influents en la vida d'Elvis.
*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Seqüela de la pel·lícula de 1986 Top gun.
 Després de més de trenta anys de servei com un dels millors aviadors de l'Armada, Pete Mitchel , "Maverick" , es troba on sempre va voler estar: superant els límits com un valent pilot de proves i esquivant l'ascens de rang, que no li deixaria volar emplaçant-lo en terra. Quan és destinat a l'acadèmia de Top Gun amb l'objectiu d'entrenar als pilots d'elit per a realitzar una perillosa missió en territori enemic, Maverick es troba allí amb el jove tinent Bradley Bradshaw, el fill del seu difunt amic "Goose. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

L'Amaia acaba de donar a llum i surt de l'hospital amb la seva filla. És mare d'un primer fill i, per primera vegada, s'adona dels canvis que comportarà. En les primeres setmanes, la seva parella i els seus pares l'ajuden. Però aviat els seus pares marxen i la seva parella ha d'absentar-se per motius laborals. Atabalada per la incessant tasca de ser mare, l'Amaia decideix anar a casa dels seus pares, a un poble de la costa basca, perquè l'ajudin a cuidar a la nena. No obstant això, la mare cau malalta i els papers s'inverteixen.

La família que atraca unida, s’esmuny unida. Steve McQueen (Beech Grove, 1930 - Ciudad Juárez, 1980) i Ali MacGraw (Pound Ridge, 1939 -  ) varen brodar el paper dels joves esposos McCoy, units per l’exercici criminal d’una professió. Amb aquesta parella, les maneres esquerpes i les insinuacions de mitges paraules entre Humprey Bogart (Nova York, 1899 - Los Ángeles, 1957) i Lauren Bacall (Nova York, 1924 - Nova York, 2014) varen deixar pas a una joventut que ho fiava tot al desig i l’atractiu físics, per bé que sense por de comprometre’s i amb prou honradesa per parlar obertament de les ferides que impedeixen d’avançar en una relació. The Getaway (1972) acara l’espectador amb els atributs típics d’una pel·lícula de Sam Peckinpah (Fresno, 1925 - Inglewood, 1984): ús de la càmera lenta en algunes seqüències, ritme sense aturador quan comença la gresca, plànols a curta distància i tot el temps del món a l’hora d’ensenyar els forats a la carn i els dolls de sang oberts per les bales.

Pel que hem vist, la trama del film s’ha construït ben enllaçada i amb una perfecta gestió de l’enjòlit. Sempre hi ha expectatives interessants sobre què passarà, tant per a l’acció en si com en la seva afectació sobre els personatges. Des de l’esperança de llibertat condicional per a un pres —no acomplerta— fins a l’escena final, la incertesa i el neguit planen a la pantalla. Ja fa sospitar que McQueen hagi de fer el paper d’atracador metòdic al costat de dos trinxeraires ben capaços d’espifiar-la. Pecats tan humans com l’avarícia i la luxúria paren el llaç de la traïció, esquivat al darrer moment perquè Mr. McCoy ha vist món i Mrs. McCoy li és fidel per més gripaus que hagi d’empassar. Hem de comentar que avui, potser algunes escenes farien descatalogar l’obra per apologia de la violència de gènere, però el context hi aporta sentit i, a més a més, el protagonista masculí no retrau a la senyora els seus errors professionals —només els maritals—, ans recupera el patrimoni perdut amb una elegància a prova d’escombreries i abocadors que ja voldrien molts cupaires. Amb l’ai al cor, arribarem al duel entre la parella i els esbirros del cap mafiós que els ha enredat per atracar un banc. Si us intriga el resultat, ja el sabreu quan callin les armes i, no patiu, que a bon fi, tot li és camí.

La versió disponible a la XBM, distribuïda per Videohits (2014), permet de veure la pel·li sencera, fins i tot amb el metratge furtat per la censura d'uns altres temps.

"The Getaway" és una adaptació de la novel·la homònima (1958) de Jim Thompson (Anadarko, 1906 - Hollywood, 1977). A més de Peckinpah, diversos directors n'han fet d'altres versions. Potser us les comentem en una altra ocasió. Per ara, gaudiu-ne amb McQueen i MacGraw.

La podeu trobar a la XBM i, mentre no caduqui l’accés, també a la plataforma de llibres electrònics Catalunya eBiblio. *

Més informació:

• Sam Peckinpah a les Biblioteques
• Sam Peckinpah a la Viquipèdia
• The Getaway a la Viquipèdia
• La fugida a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Pública Municipal Josep Mateu i Miró. Castellbisbal. 
_____________________________________________________
* Dates de naixement i mort de les persones citades extretes de la Viquipèdia.

Corea està de moda. Miris on miris trobes referències a aquest país asiàtic en totes les seves manifestacions culturals. Un país divers, que es mou entre la tradició i la modernitat i que, actualment, està en ple creixement econòmic. Estrelles del K-pop triomfen entre joves d’arreu del món, els influenciadors coreans exporten moda, estètica i rituals de bellesa, gastronomia i, fins i tot, decoració … Algunes produccions audiovisuals coreanes estan entre les més vistes en el món de l’entreteniment i les inversions en tecnologia mòbil i videojocs converteixen aquest país en un referent mundial en innovació.

El llibre està dividit en capítols curts que tracten sobre alguns d’aquests aspectes de l’estil de vida de la cultura coreana actual, amb la K de Korea per bandera (K-skin, K-food, K-pop ...). Les fotografies i il·lustracions intercalades amb el text, el fan amè de llegir.

El primer capítol parla sobre la cura de la pell i la famosa rutina de deu passos per cuidar-la, la tècnica exfoliant del seshin alhora que toca algunes tendències del maquillatge coreà. En el capítol dedicat a la moda coreana veiem com es recuperen els handboks, vestits tradicionals que tornen a estar d’actualitat, i es veuen les noves propostes de l’estil coreà,  urbà i luxós a la vegada. El llibre continua fent una explicació del món musical del K-pop, com a fenomen global, i el que ha suposat a nivell mundial la seva música, els balls, l’estètica i els vídeos. No podia faltar un capítol dedicat a les sèries i pel·lícules coreanes que han triomfat internacionalment, ens n’explica alguns secrets i ens fa recomanacions. Hi ha un apartat dedicat a la gastronomia; la cuina coreana actual està basada en un enfocament holístic, hi trobem pinzellades dels superaliments, les infusions i també del menjar de carrer. Per acabar podem veure les tendències en decoració i la premissa de rodejar-se de coses autèntiques i que aportin benestar a les persones. 

Aquest llibre ens apropa de manera senzilla a Corea, el país de moda, i ens mostra el pas implacable de la globalització, ensenyant-nos les tendències que ja ens han arribat i que estan influint el nostre estil de vida. Potser a alguns, després de la lectura els vindrà de gust anar a conèixe’l en directe.

Més informació:

• Top 10 Cinema Coreà. Prestatge de cinema

Recomanat per Marta Mans. Bib. Can Pedrals. Granollers. 

Les minories ètniques i la seva integració a un altre país és un tema que ja s’ha tractat àmpliament. El director de la cinta, Damien O’Donnell, va rebre l’encàrrec de portar al cinema aquesta exitosa obra de teatre i tot i que al principi va sentir cert recel en creure que tenia pocs coneixements sobre el tema, finalment va pensar que això li permetria donar un punt de vista més objectiu i així va ser.

La pel·lícula transcorre als anys 70. Un immigrant paquistanès casat amb una anglesa vol que els seus fills segueixin la tradició del seu país, però ells prefereixen adoptar una actitud més occidental. El pare els comença a arreglar matrimonis concertats i els fills es resisteixen a acceptar-ho.

La virtut d’aquesta pel·lícula és que toca el tema de la intolerància i les dificultats que comporten els matrimonis mixtos amb cert humor però sense restar-li profunditat. Cal destacar les notables actuacions de tots els seus intèrprets. Una excel·lent elecció per veure amb fills i filles adolescents.

Més informació:

• Damien o'Donell (Viquipèdia)

• Pel·lícula (Viquipèdia)

Recomanat per Sandra Farré Oliveres. Bib. Ripollet

Quan el director David Fincher va començar a agafar embranzida amb el seu estil de direcció, tan personal com inquietant, es va treure del barret aquesta joia que, tot i no ser de les seves millors pel·lícules, es un entreteniment molt digne i eficaç contra l’avorriment. Fincher és el director d’obres mestres del gènere del suspens com ara 'Seven' o 'The Game'. Jodie Foster, Forest Whitaker i una molt joveneta Kristen Steward, protagonitzen aquest thriller claustrofòbic que conté moments tan intensos i emocionants com d’autèntic horror.

Una mare i la seva filla s’han d’amagar dins una habitació del pànic mentre uns lladres entren a casa seva i no deixen d’assetjar-les perquè surtin a fora. La tensió de la pel·lícula va in crescendo fins arribar a un desenllaç que et deixarà sense respiració.

Més informació: 

• La habitación del pánico (2002) - IMDb
• La habitación del pánico (2002) - Filmaffinity

Recomanat per Adrià Serra Álvarez . Bib. del Nord. Sabadell

Principis del segle XIX. Costa de l’Àfrica Occidental. L’armada francesa Alliance, també coneguda com La Méduse, naufraga. Una balsa de fusta amb 147 persones marxa a la deriva.
Aquest fet històric va ser reflectit pel pintor J.L.T. Géricault en el quadre Le radeau de la Méduse (1818-19), icona del romanticisme francès; i per l’escriptor Alessandro Baricco, l’any 1993, en el llibre Oceano mare. L’any 2021, el director Agustí Villaronga estrena El ventre del mar, pensada en un primer moment com a obra de teatre, però finalment filmada per a la gran pantalla, com a obra experimental, en blanc i negre, fusionant els llenguatges teatral i cinematogràfic. 
La pel·lícula tracta el naufragi, real i metafòric, la tragèdia no camuflada, i el desig d’un món millor, com a elements atemporals i universals.

El ventre del mar va rebre la Biznaga de Oro del Festival de Màlaga, 24a edició, i cinc premis més: Millor Direcció, Millor Actor (per a Roger Casamajor), Millor Música, Millor Fotografia i Millor Guió.

Més informació:

• Agustín Villaronga a les Biblioteques
• Agustín Villaronga a la Viquipèdia
• "El vientre del mar" a la Viquipèdia

Recomanat per Yolanda Zamora. Bib. Ramon Fernàndez Jurado. Castelldefels. 

 En Rahim està a la presó per un deute que no ha pogut retornar. Durant un permís de dos dies, tracta de convèncer al seu creditor perquè retiri la seva reclamació d'impagament d'una part del pagament. Però les coses no aniran com tenia previst.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Diferents personatges es reuneixen en una diligència per a un llarg i dur viatge, entre ells, un fora de la llei a la recerca de venjança, una prostituta a la qual han fet fora del poble, un jugador, un metge, la dona embarassada d'un militar, un xèrif... Les relacions entre un grup tan variat seran difícils i tibants. El moment de màxim perill serà quan enmig d'una planúria siguin atacats per una colla d'indis apatxes.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

En l'estiu de 1969, Buddy, un noi de nou anys, sap exactament qui és i quin és el seu lloc. És un nen de classe obrera, del nord de Belfast, que se sent feliç, estimat i segur. El seu món és un remolí de vida i diversió als carrers d'una comunitat que riu i roman unida. Una comunitat on tots els seus familiars viuen en el mateix carrer i on és impossible perdre's, perquè tothom a Belfast es coneix, o almenys això sembla. I, en cada minut de temps lliure que té, la foscor dels cinemes o el televisor projecten les pel·lícules i els programes estatunidencs, que són l'embriagadora divisa que fa viatjar la vida interior i els somnis de Buddy. Però, quan els anys seixanta toquen la seva fi, mentre l'home arriba a la mateixa lluna, un calorós mes d'agost converteix els somnis d'infància de Buddy en un malson. El descontentament social acumulat de sobte esclata en el propi carrer de Buddy i la situació s'intensifica ràpidament.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Raymond Barry ens resulta simpàtic des de la primera línia i no es pot evitar tenir certa empatia envers el personatge. El geni narratiu de Thackeray, un dels grans escriptors de la època victoriana i contemporani de Charles Dickens, es manifesta en el seu estil satíric i el seu humor irònic. L’autor es basa en la vida de l’aventurer Andrew Robin Stoney per descriure’ns, en primera persona, la biografia de Redmond Barry. El protagonista escriu les aventures viscudes des de la presó de Fleet, aproximadament des de 1745 fins al 1814. Hi ha certa influència d’El príncep de Maquiavel i de la novel·la picaresca del Segle d’Or espanyol. També hi ha present alguns elements de la vida de Thackeray ja que l’autor, com el protagonista, va dilapidar fortunes a través d’arriscades inversions financeres. Les reflexions del narrador són un bon exemple de la seva filosofia vital.

El caràcter de Redmond Barry no és gaire comú en la literatura. Podria estar inclòs en la llista dels malvats tràgics, per la seva manca d’escrúpols a l’hora d’aconseguir la riquesa i el rang que creu que li corresponen. Un idiota que viu segons un codi d’honor propi sense remordiments però que reclama a la resta de la societat complir els deu manaments al peu de la lletra.  El seu caràcter arrogant, cregut i presumit no tenen límit i no dubta de reconèixer la seva manca de cultura i educació com un dels innumerables talents naturals que posseeix.

El llibre va passar gairebé inadvertit pels seus coetanis, malgrat que Anthony Trollope, un dels escriptors més populars de l’època, en fa fer una crítica favorable. És famosa l’adaptació cinematogràfica que Stanley Kubrick va fer l’any 1975.  Va pel·lícula va recuperar una novel·la i un autor que mereixen ser reconeguts i encimbellats al pòdium de la literatura.

Un vividor manipulador (Bradley Cooper) s'alia amb una psiquiatra tan engalipadora com ell (Cati Blanchett) per a estafar als rics de la societat novaiorquesa dels anys 40. Nova adaptació de la novel·la de William Lindsay Gresham, portat al cinema amb anterioritat per Edmund Goulding en 1947. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Julio Blanco, el carismàtic propietari d'una empresa que fabrica balances industrials en una ciutat espanyola de províncies, espera la imminent visita d'una comissió que decidirà l'obtenció d'un premi local a l'excel·lència empresarial. Tot ha d'estar perfecte per a la visita. No obstant això, tot sembla conspirar contra ell. Treballant a contrarellotge, Blanco intenta resoldre els problemes dels seus empleats, creuant per a això totes les línies imaginables, i donant lloc a una inesperada i explosiva successió d'esdeveniments d'imprevisibles conseqüències.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Maixabel Lassa perd l'any 2000 al seu marit, Juan María Jaúregui, assassinat per ETA. Onze anys més tard, rep una petició insòlita: un dels assassins ha demanat entrevistar-se amb ella en la presó de Nanclares de l'Oca (Àlaba), en la qual compleix condemna després d'haver trencat els seus llaços amb la banda terrorista. Malgrat els dubtes i de l'immens dolor, Maixabel accedeix a trobar-se cara a cara amb les persones que van acabar a sang freda amb la vida de qui havia estat el seu company des dels setze anys.
3 Premis Goya 2021: millor actriu (Blanca Portillo), millor actor de repartiment (Urko Olazabal) i millor actriu revelació (María Cerezuela).
 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

John Peele, una de les darreres promeses del gènere de terror, torna amb Us (Nosotros) , una pel·lícula sobre doppelgängers plena del cinema fantàstic més del·lirant. Guió correcte, però sense arribar al seu anterior film Déjame salir, trobem una bona posada en escena i una excel·lent fotografia i banda sonora.

El missatge social, subtil, queda ben resolt. 

Més informació:

• Jordan Peele a les Biblioteques
• Nosotros a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Lloreda. Badalona. 

Matteo Civaschi és dissenyador gràfic i un apassionat del cinema; Matteo Pavesi és autor i crític de cinema. Inclou un pròleg entusiasta d’Isabel Coixet. Flow Press és una editorial independent i barcelonina especialitzada en llibres visuals per explicar el món des d’una altra perspectiva.

Un viatge visual pel món del setè art, on el lector descobrirà, a través d’infografies minimalistes molt entenedores, la història del cinema en 10 escenes, anècdotes i rècords, frases cèlebres per jugar a identificar a quina pel·lícula corresponen, retrats de directors de tot el món, i el brillant capítol “short movies” que planteja un repte: ets capaç d’endevinar 101 títols de pel·lícules en 5 segons cadascuna?

Humor i informació per arribar a tot el públic amant del cinema i despertar la seva curiositat a través de la gran capacitat narrativa de la imatge.

Un llibre fresc, diferent, sorprenent i molt divertit, per gaudir-lo tant en solitari com en grup.

Més informació:

• Mateo Civaschi a les Biblioteques
• Cinegràfics. La gran història del cine, en síntesis | Llibres

Recomanat per Bib. Singuerlín - Salvador Cabré. Santa Coloma de Gramenet.