La veritable història de la Flora Pomerània, besàvia de la narradora d’aquest llibre, està envoltada de misteri. D’ella en sabem que va desaparèixer l’any 1925, quan tenia 16 anys, i que va tornar 6 anys després amb un títol d’enginyeria sota el braç. Com s’ho va fer, tenint en compte com n’era de difícil per una dona estudiar en aquella època? D’on va treure els diners? I qui era en George Wood, el soldat republicà amb qui va tenir una filla?

A partir d’un treball de recerca, la Flora besneta i els seus germans comencen una investigació que de mica en mica ens anirà descobrint la increïble vida de la Flora Pomerània. Descobrirem la seva infantesa rebel i el desafiament dels valors d’una família burgesa que la volia tancada a casa, i viatjarem fins a Alemanya seguint la seva passió per l’enginyeria i una curiosa amistat amb l’Albert i l’Elsa Einstein. L’acompanyarem també en el seu retorn a Catalunya en el context de la Guerra Civil, on tindrà un paper important com a enginyera responsable d’una fàbrica que va passar de construir joguines de llauna a produir armes i munició.

Mitjançant una estructura d’investigació molt original, Anna Vilar ens fa descobrir la història per parts, desordenada cronològicament. Llegirem cartes antigues, farem recerques a Google i entrevistarem l’àvia de la Flora, una dona temperamental amb els records emboirats que amaga alguns secrets. Al final, totes les peces de la vida de la besàvia Pomerània acabaran encaixant com les d’una maqueta de llauna.

Els personatges dels tres germans estan ben trobats i generen dinàmiques divertides, amb una germana petita golafre i desvergonyida i un germà gran una mica massa saberut. Les il·lustracions de Jordi Vila, molt ben col·locades, ens fan saltar com qui no vol la cosa de l’habitació moderna de la Flora cap a la Barcelona de 1936.

El llibre té poc més de 100 pàgines repartides en 14 capítols força curts, que es devoren ràpidament. Una novel·la històrica ideal per a nens i nenes de cicle superior o una mica més grans, que ens convida a parlar de les desigualtats de gènere del passat i del present, però també de temes tan diversos com la memòria històrica, els dilemes de la ciència o la vellesa. Un bon llibre per compartir amb els companys de classe o de club de lectura i que obre moltes possibilitats per investigar.

Adequat d'11 a 12 anys.

Fragment

Mira com el recomanen al bloc de Jaume Centelles

Recomanat per la Biblioteca Ateneu les Bases de Manresa

Després de diverses novel·les de gènere negre, Jim Thompson va signar amb 1280 hab. una de les seves obres més punyents i corrosives.

L’autor ens endinsa en un petit poble aparentment tranquil del sud dels Estats Units. El xèrif, Nick Corey, es presenta com un home simple i inofensiu, però darrere d’aquesta façana s’hi amaga una ment calculadora, manipuladora i profundament immoral.

A través d’un relat narrat en primera persona, Thompson construeix un retrat inquietant del poder, la hipocresia i la violència que s’amaga dins la quotidianitat d’una comunitat petita. Les relacions amb els habitants del poble, la política local i els seus propis desitjos van revelant progressivament la veritable naturalesa del protagonista.

Amb un estil directe i carregat d’humor negre i cinisme, la novel·la combina situacions grotesques amb una crítica ferotge a la moral i a les estructures de poder. En definitiva, 1280 hab. és un clàssic del gènere negre que converteix la banalitat del mal en una història tan incòmoda com fascinant.

Més informació:

• Jim Thompson a les Biblioteques
• Jim Thompson a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Ressenya

Recomanat per Josep Vilardaga Cunill. Bib. d'Avinyó. Avinyó.

Guardonada amb els premis cinematogràfics més prestigiosos d’Itàlia, Siempre nos quedará mañana és una pel·lícula per gaudir-ne cada vegada que es mira, igual o fins i tot més que la primera. La devem a Paola Cortellesi, actriu, cantant i comediant que debuta com a directora amb aquesta cinta, a més d’encarnar-ne el paper protagonista. La història ens trasllada a la Roma de la postguerra, on la Delia es multiplica fent feines mal pagades per tirar endavant la família mentre sobreviu al maltractament del marit. Tots confien que el compromís de la filla amb un jove benestant els tregui de problemes. Quin color prendrà el demà?

Lluny d’acatar la sentència al drama, el relat es converteix en una sàtira del masclisme. Per mitjà d’una banda sonora que combina clàssics italians amb temes contemporanis, es deixa en evidència el sense-sentit de la violència contra les dones. Lletres i melodies fan de contrapunt perquè puguem assistir a certes escenes sense haver de retirar la mirada o, potser pitjor, aguantar-la com si no res. Ara que l’exposició constant a imatges violentes ens ha fet impermeables, les giragonses d’aquesta pel·lícula ens tornen a despertar els sentits.

L’ús de cançons modernes sobre imatges dels anys quaranta encara ens vol dir alguna cosa més: passat i present s’encadenen en pantalla per advertir-nos que la lluita per la llibertat de les dones continua. Malgrat la distància marcada amb el blanc i negre —un homenatge al neorealisme italià—, Cortellesi aborda un problema vigent: el masclisme incrustat a Itàlia i a les societats pretesament desenvolupades. La pregunta queda ressonant: quantes llars són encara com la de la Delia, darrere del gruix de les parets i dels drets?

Jugar la carta de la comèdia amb un tema tan delicat sense relliscar en frivolitats és tot un repte, i la pel·lícula l’assoleix amb nota. Fa pensar en La vida és bella, pel seu encert a l’hora d’apropar-nos les vivències més dures amb un somriure. L’agudesa del to, de la mà d’una sensacional banda sonora, aconsegueix remarcar l’absurd de les escenes de violència sense restar-los pes dramàtic. Tot plegat fa de Siempre nos quedará mañana una obra difícil d’etiquetar: comèdia, drama, cinema històric, crítica social... moltes definicions li escauen, però cap no n’esgota el potencial.

Més informació:

• Paola Cortellesi a les Biblioteques
• Siempre nos quedará mañana a la Viquipèdia
• Informació de la pel·lícula a la distribuïdora

Recomanat per Mª Elena Mendoza. Bib. Pere Casaldàliga. Balsareny.

Darrerament, en novel·la, es parla molt d’autoficció: vol dir que els autors fan servir les vivències pròpies per fer ficció literària. D’aquesta manera, les històries semblen més reals. Per altra banda, tenim les autobiografies novel·lades, on tot és memòria de debò. En aquest gènere, si l’autor és un bon escriptor, no hi ha res millor per gaudir i viure en la pròpia pell les experiències dels altres. És el cas de Prohibit néixer: memòries d’una infantesa sud-africana.

Hi havia una vegada un règim polític que es deia apartheid, en què les lleis segregaven negres i blancs. Prohibien, per exemple, les relacions sexuals entre persones de «races» diferents. En el cas de Trevor Noah, era evident que els seus pares s’havien saltat la norma: la seva pell mestissa delatava el «delicte» d’un pare blanc i d’una mare negra. De fet, la seva mare va ser empresonada i multada pel govern. Trevor explica en aquestes apassionants memòries la seva infantesa i la seva adolescència. Són les peripècies d’un nen criat en un règim opressiu, que no encaixa enlloc i que es veu obligat a fingir que no és fill dels seus pares. El seu mestissatge desafia les lleis sud-africanes i posa en relleu les absurditats i les incoherències d’un sistema obsessionat pel color de la pell. És també una història protagonitzada per una mare rebel i tossuda, que lluita per donar al seu fill un futur lluny de la pobresa i la discriminació.

El gran atractiu del llibre és el to còmic del relat, amb algunes —no totes— històries divertidíssimes. No en va Trevor Noah és humorista, actor i presentador de ràdio i televisió. Actualment és una de les cares més conegudes de la sàtira política als Estats Units.

Un llibre, doncs, per passar una bona estona i conèixer altres realitats històriques.

Més informació:

• Trevor Noah a les Biblioteques
• Trevor Noah a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Canal de YouTube de Trevor Noah

Recomanat per Quim Crusellas Alberch. Bib. Sant Antoni Maria Claret. Sallent.

Alaitz Leceaga (Bilbao, 1982) es va donar a conèixer amb El bosque sabe tu nombre (2018) i amb la novel·la Hasta donde termina el mar va obtenir el Premi Fernando Lara 2021. També ha escrit altres novel·les d’èxit, com Las hijas de la tierra i La última princesa.

La història d’Las dos vidas de Mina Índigo se situa a la Barcelona de l’any 1888, just abans de l’Exposició Universal. Guillermina Índigo, aparentment una mèdium molt sol·licitada, viu envoltada de luxe i d’una clientela poderosa, però no només juga amb l’espiritisme com a espectacle —tot i que té una sensibilitat real cap al món dels morts—, sinó que també actua com a investigadora, utilitzant una xarxa de contactes i informadors per obtenir informació comprometedora dels seus clients. Quan la filla d’una de les seves confidents apareix assassinada en terribles circumstàncies, la Mina i el doctor Ellis, un patòleg britànic que acaba d’arribar a la ciutat, es veuen obligats a involucrar-se en la investigació. A mesura que avancen, la Mina ha d’enfrontar-se també als fantasmes del seu propi passat, mentre que entre ella i el doctor Ellis sorgeix una complicitat molt especial.

El que més destaca d’aquesta novel·la és el personatge de la Mina. Tot i que d’entrada pot resultar una mica difícil empatitzar amb ella, veiem com evoluciona al llarg de l’obra i, a poc a poc, descobrim una dona complexa, amb carisma, contradiccions, un punt de foscor i una força interior addictiva. Sap moure’s en un món que no està fet per a ella i utilitza la seva intel·ligència i la seva intuïció per sobreviure, mentre arrossega un passat que pesa. Aquesta combinació de força i fragilitat la fa molt humana i creïble.

Un altre punt fort és la recreació de la Barcelona de 1888, que mostra una ciutat viva, plena de contrastos, llums i ombres. Tot plegat crea una atmosfera gòtica i vibrant que fa de la ciutat gairebé un personatge més. Las dos vidas de Mina Índigo és una novel·la de ritme àgil i trama molt ben construïda, amb una protagonista potent, una ambientació fascinant i una barreja molt ben equilibrada de misteri, gènere negre i tocs d’ocultisme. Amb una escriptura fluïda i evocadora, aconsegueix mantenir la tensió i l’interès fins al final. Si us agraden les històries de misteri, amb dones fortes, ambients gòtics i secrets del passat, segur que gaudireu molt amb aquesta novel·la.

Més informació:

• Alaitz Leceaga a les Biblioteques
• Alaitz Leceaga a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Maria Solà Cunill. Bib. El Casino. Manresa.

Animals inexpressius, de Xavier Mas Craviotto, és un recull de deu contes que confirma la maduresa literària d’una de les veus més destacades de la narrativa catalana actual. Amb una escriptura precisa i suggeridora, l’autor construeix un mosaic d’històries aparentment independents que comparteixen una profunda mirada sobre la condició humana.

Al llarg del llibre hi desfilen personatges molt diversos: un nen prodigi obsessionat amb les banderes del món, una mare i un fill que s’amaguen en un hotel de muntanya, un actor desaparegut de l’escena pública o un matrimoni que viatja fins a un país polar perseguint un iceberg. Tots ells es mouen en escenaris marcats per la incertesa, el desengany, la mentida o la pèrdua. A mesura que avancem en la lectura, els relats estableixen connexions subtils que reforcen la unitat del conjunt i conviden a reflexionar sobre les màscares amb què ens relacionem amb els altres i amb nosaltres mateixos.

Craviotto combina amb habilitat registres, atmosferes i estructures narratives diverses, tot mantenint una gran coherència temàtica. El resultat és una obra exigent i captivadora, que explora les fragilitats dels seus personatges sense renunciar a l’emoció ni a la complexitat. Un llibre ideal per a lectors que gaudeixen dels contes amb profunditat psicològica i d’una literatura que deixa petja.

Més informació:

• Xavier Mas Craviotto a les Biblioteques
• Xavier Mas Craviotto a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Entrevista a 3Cat
• Vídeo sobre l'obra a 3Cat
• Presentació del llibre

Recomanat per Neus Capdevila. Bib. Ateneu Les Bases. Manresa.

Hermann Hesse (Alemanya, 1877 – Suïssa, 1962) podria haver esdevingut teòleg, però va abandonar-ne els estudis molt aviat. A aquest fet segurament li devem molt, ja que, si no, probablement hauria esdevingut religiós, no hauria viscut totes les experiències que va viure i no n’hauria sorgit aquesta obra literària tan magnífica.

Hesse va escriure més d’una vintena d’obres, entre les quals destaquen Sota la roda (1906), Demian (1919), Siddharta (1922) i El llop estepari (1927). Llibres com aquests el van portar a guanyar el Premi Nobel de Literatura l’any 1946.

Els contes més bells (La Magrana) recull setze relats de temàtica variada, on Hesse demostra que és un virtuós de l’escriptura i fa honor al títol del volum. Tots els contes valen molt la pena i deixen empremta en el lector. L’escriptura de Hesse és molt descriptiva i això ens fa entrar dins de les narracions com mai. Té un estil pulcre, gairebé refinat, segurament lligat al seu perfeccionisme. Alguns contes tenen un deix clarament melancòlic; d’altres desprenen ironia. En la traducció de Pilar Estelrich, cada paraula és escollida amb encert.

Entre els relats més destacats hi trobem El vell hostal del Sol, Dels temps de la infantesa, El pare Mathias, La ciutat i Una classe interrompuda, cadascun amb una veu pròpia i una gran capacitat per emocionar i fer reflexionar. Hesse va escriure tant novel·les com contes i poemes, i en bona part de la seva obra hi trobem influències orientalistes. Fins al centenari del seu naixement se n’havien escrit més de dues-centes tesis doctorals, uns cinc mil articles i una cinquantena de llibres sobre la seva figura i la seva obra.

Més informació:

• Hermann Hesse a les Biblioteques
• Hermann Hesse a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Deu frases de Hermann Hesse

Recomanat per Núria Planas Torrella. Bib. Marc de Cardona. Cardona.

Trèvol és la història d’una nena que viu en una granja al costat del bosc, envoltada dels seus germans i d’animals. El seu dia a dia és ple de decisions constants: anar a buscar bolets o anar a buscar musclos al riu, anar cap a un cantó o cap a un altre... A poc a poc va trobant la manera de seguir endavant.

Qin Leng, la il·lustradora, nascuda a Xangai i mudada a França i després al Canadà, ens apropa a l’escriptura de Nadine Robert, l’escriptora, nascuda al Canadà. Ho fa amb imatges senzilles i de bonics colors. És així com ens endinsem a la vida de Trèvol.

Recomanat per la Biblioteca Sant Valentí de Navarcles

Bioenergia, litúrgia mil·lenària, tradició i supervivència.

Ens trobem davant d’un dels assaigs més rigorosos i complets que parlen de la fusta i de tot el que l’envolta: els boscos, la tipologia d’arbres, la millor manera i més pràctica de talar-los, les eines més adients, com tallar la llenya, l’art d’apilar-la i assecar-la..., I que a pesar de la temàtica, ha sabut captar l’atenció de milers de persones arreu del món convertint-se en un best-seller internacional.

L’autor del llibre, en Lars Mytting, que abans de convertir-se en un dels escriptors més reconeguts de la narrativa escandinava, va ser periodista i editor, ha escrit un manual molt instructiu fruit d’un recull de trobades amb coneixedors de la fusta i de la llenya.

Per fer-ho es va recórrer Noruega de cap a cap a la recerca de llenyataires i entusiastes de les estufes, recollint totes les seves experiències i vivències. Aquest n’és el resultat. Un llibre d’àgil lectura, farcit d’un munt d’anècdotes, curiositats i dites de tots els temps sobre la llenya totes elles fascinants. Descobrim per exemple que als països escandinaus hi ha una llei que obliga cada família a tenir una font d’energia alternativa a l’electricitat. Amb temperatures de 30 i 40 sota zero s’ha d’estar preparat i el fet de disposar de fusta a casa et pot salvar la vida.

És ben sabut que la llenya és la font d’energia més antiga de què disposem, i continua sent imprescindible i a la vegada ben considerada en ser una energia verda, de combustió neta, i amb la idea de respecte a el medi ambient que tenen molt estesa en aquelles contrades.

En definitiva, el llibre de la fusta parla de l’amor al treball i l’exercici manual, aquest “slow live” i “do it yourself” que tant agrada als països escandinaus i que significa fer salut, connectar amb el bosc, la natura i el saber ancestral.

De recomanable lectura encara que no tingueu llar de foc.

Més informació:

• Lars Mytting a les Biblioteques
• vídeo

Recomanat per Bib. del Casino. Manresa.

El primer assaig il·lustrat de la Llucia Ramis. Un llibre molt personal el que comparteix "50 llibres que canviar la seva vida".

"Cada llibre, en cada persona, te una historia mes enllà d'aquella que explica."
En aquest llibre il·lustrat, Llucia Ramis ens convida a fer un tomb pels moments i els espais de la seva vida que han esdevingut memorables gràcies a la lectura: enfilada al vell garrover de la casadels avis, amb la companyia de Michael Ende i La historia interminable, per exemple, o en descobrir els carrers de Barcelona amb la protagonista de Nada, de Carmen Laforet.

Més informació:

• Llucia Ramis a les Biblioteques
• Llucia Ramis a la Viquipèdia
• Llucia Ramis "La Vanguardia"

Recomanat per Bib. Sant Pere Almató. Sant Feliu Sasserra.

La vida d’April May, una estudiant d’art, no tornarà a ser mai més la mateixa. Tornant a casa a les tres de matinada topa de casualitat amb una misteriosa i gegant escultura amb aspecte de samurai. Meravellada per la descoberta, ho grava amb el seu mòbil, ho envia a l’Andy, el seu millor amic, i ho penja a Youtube. L’endemà el vídeo es fa famós conjuntament amb l’April, ja que les mateixes estàtues, anomenades els Carls, aniran apareixent i desapareixent a varis llocs arreu del món, i ella ha sigut la primera en descobrir-ho. A partir d’aquí, la vida de l’April fa un tomb de 360 graus i descobrirà les conseqüències que comporten la fama i tota la responsabilitat que recau damunt d’ella per descobrir qui són els Carls. 

Una novel·la actual que ens parla del poder de les xarxes socials i que et mantindrà enganxat fins a l’última pàgina.

Més informació:

• Hank Green a les Biblioteques
• Hank Green a la Viquipèdia

Recomanat per Queralt Altarriba. Bib. Sant Antoni Maria Claret. Sallent

La pandèmia, la crisi posterior i ara la guerra d’Ucraïna han posat al descobert l’augment de les malalties mentals, un dels trastorns més freqüents és la ansietat.

L’ autor de “El Pequeño gran libro de la ansiedad : una guía práctica para vencerla paso a paso”, Ferran Cases (Barcelona, 1984), després de patir la malaltia durant 15 anys i de desenvolupar una paràlisi a les extremitats, també a causa de la ansietat, va decidir investigar com funcionava la malaltia i què podia fer per lliurar-se’n, per tal motiu va cursar estudis de Medicina xinesa, PNL, Coaching, fitoteràpia, Chi Kung, psicologia budista, entre altres. Quan ho va aconseguir va determinar que volia difondre la seva experiència i és així que en Ferran s’ha convertit en conferenciant, escriptor i divulgador expert en ansietat, aquest és el cinquè llibre que publica, a més, també és el creador del mètode Bye bye ansietat.

En aquest llibre en Ferran ens presenta una guia pràctica per alliberar-nos de la ansietat. 
Es tracta d’una nova edició, revisada i ampliada de “El pequeño libro de la ansiedad”.
Crida l’atenció l’organització del llibre en forma d’escala d’un edifici de 6 pisos ( capítols ), els pisos són els objectius a aconseguir, per arribar-hi haurem assolir una sèrie esglaons ( subcapítols ) que són els aprenentatges necessaris per arribar als objectius: aprendre a respirar, asserenar la veu interior, , controlar los pensaments negatius, assumir la importància del exercici físic i del Mindfulness o, el que és més important, cultivar hàbits que ens permetin avançar.

Un dels principals valors d’aquest llibre és que està fet des de l’experiència personal, no des del punt de vista del terapeuta, és per això que és tan pràctic i fàcil de llegir, l’autor sap perfectament què llegirà una persona que pateixi ansietat, d’aquí que els capítols siguin tan curts i que hi hagi un resum de 4 punts al final de cada capítol.
L’estructura de l’obra és realment atractiva, fabricar una escala a partir dels avenços anima a seguir i a voler assolir el cim.
En definitiva, un petit llibre, 238 pàgines, per a tots aquells que pateixen ansietat i que volen saber què hi poden fer de manera fàcil i amena, i també per a tots aquells que no pateixen la malaltia però que es volen informar i aprofitar els aprenentatges per afrontat el dia a dia amb molta més serenor.

Més informació:

• Ferran Cases a les Biblioteques
• Pàgina web oficial 

Recomanat per Bib. Guillem de Berguedà. Puig-reig.

Sebastià Bennasar, periodista, escriptor i agitador cultural, amb la seva trentena d'obres escrites, entre novel·la curta, novel·la negra, poesia i assaig, moltes d'elles premiades, traspua una gran estimació cap a la literatura i tot el món que l'envolta; ja sigui la docència a la universitat, l'ambient i funció d'obertura de mires de les biblioteques i la lectura o els dubtes existencials dels escriptors amb la seves obres.

En aquesta novel·la breu, molt ben titulada "Un oceà de memòria", podem trobar-hi tota aquesta diversitat de móns culturals, vistos des dels pensaments d'un professor de literatura veterà i un punt escèptic de tot plegat, al qual acaben de fer fora de la seva càtedra de la Universitat de Lisboa. Mentre rumia què fer amb la seva vida, rep la trucada d'un antic amor per incorporar-se a la Universitat de les Açores i cloure el seu periple docent. 

A partir d'aquesta situació inicial de canvi vital, Bennasar ens condueix amb un llenguatge clar i elegant per l'itinerari d'emocions del protagonista, així com també per la Lisboa actual, que ell coneix prou bé després d'haver-hi estat varis anys com a professor de literatura. Amb aquest coneixement de la realitat, l'autor descriu molt bé la manera de ser portuguesa, una societat que ha hagut de lluitar molt per tirar endavant i per canviar les coses després de passar bona part del segle XX sota la dictadura de Salazar.

L'altre pal de paller de la novel·la és la singularitat del fet insular, que Bennasar coneix prou bé, en ser ell mateix mallorquí. Relata que les insularitats són totes molt semblants, ja sigui a Mallorca o, com és el cas, a les illes Açores, al mig de l'oceà Atlàntic. Explica molt bé la sensació d'ofec dels illencs, que sovint estant en la dicotomia de quedar-se en la seva petita pàtria o en la de marxa a conèixer món a la metròpoli i més enllà, sobretot si, com passa a la novel·la, la dictadura existent insisteix que allà en aquest petit, però estimat món, el protagonista no hi té res a fer, o més aviat fa molta nosa per la seva implicació política.

En definitiva, una breu, reposada i magnífica novel·la que ens endinsa en la pròpia memòria personal, però també en la col·lectiva, furgant en la manera com les persones i les societats pateixen i enfronten les dictadures, amb les conseqüències que generen en les vides de milions de persones, fins i molts anys després d'haver-se presumptament acabat; en tenim molts exemples en la nostra pròpia pell com a catalans dins de l'Estat espanyol, amb una transició feta amb un esclop i una espardenya i que havent llegit el llibre d'en Sebastià, et deixa amb el regust que a Portugal sembla que van fer la feina força més ben feta que aquí en el tema transició.   

Amb ganes de llegir més Bennasar!!!

Més informació:  

• Sebastià Benassar a les Biblioteques
• Sebastià Benassar a la Viquipèdia
• Blog de l'autor
• 20 minuts amb Sebastià Bennasar

Recomanat per Joan Alsina. Bib. Gironella. 

Només cal veure la portada de la novel·la (els préssecs no hi són per casualitat) i el seu títol tan suggeridor per sentir l’impuls de començar a llegir. Si a més descobreixes en el pròleg, que l’autor es va inspirar preguntant-se què passaria si la seva mare s’enfrontés al Comte Dràcula, tens la garantia que no et decepcionarà!

En un tranquil barri residencial de Charleston, Carolina del Sud, la vida de Patricia Campbell transcorre entre la rutina domèstica, la cura dels seus fills adolescents i la seva sogra. La única cosa que la fa sortir de la monotonia són les reunions del seu club de lectura, on ella i un grup de amigues discuteixen sobre novel·les de misteri i crims reals. Però tot canvia quan un nou misteriós veí, James Harris, s'instal·la al barri.

Grady Hendrix és un escriptor i guionista nascut el 1971 a Carolina del Sud (EUA). És un autor conegut per les seves novel·les de terror amb tocs d'humor i crítica social.
A l’any 2014, va publicar la seva primera novel·la, "Horrorstör", que fou adaptada a televisió.
Els drets de la novel·la que avui ens ocupa, “Guía del club de lectura para matar vampiros” juntament amb “Grupo de apoyo para final girls” també han sigut adquirits per adaptar-se com a sèrie de televisió.

Grady Hendrix combina magistralment, en aquesta novel·la, el gènere de terror i suspens evocant l’atmosfera de les novel·les d’ Stephen King o Thomas Harris, amb un retrat profund de la vida quotidiana d’una comunitat nord-americana als anys 80-90.
Allà, coneixerem un grup de dones de classe mitjana que semblen sortides del barri de Wisteria Lane de la sèrie de televisió "Mujeres desesperadas" o de la pel·lícula "Las mujeres perfectas". Són esposes i mares dedicades, abnegades i aspirants a la perfecció.

És aquí on l’autor, gairebé sense que ens n’adonem, ens introdueix en una incisiva crítica social que tracta temes tan rellevants com el rol que tenia la dona en aquella època, el racisme, el masclisme i l’empoderament gradual de la protagonista i les seves veïnes.
A partir d’aquí, veurem com les nostres protagonistes esdevenen heroïnes inesperades que hauran d’enfrontar-se a les seves pors més profundes, tant sobrenaturals (un misteriós vampir que amenaça el seu barri) com personals.

El seu estil narratiu dinàmic i ple de diàlegs enginyosos fa que la lectura de “Guía del club de lectura para matar vampiros” sigui àgil i entretinguda, amb moments que passen de l’humor al terror en qüestió de pàgines. Una novel·la original i addictiva amb un final que no veuràs venir.

Advertència: Aquest llibre inclou escenes de sang i fetge que poden ser força explícites per als lectors més sensibles. Però no deixeu que això us impedeixi gaudir d’una lectura tan captivadora.

Més informació:

• Grady Hendrix a les Biblioteques
• Grady Hendrix a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Cal Gallifa. Sant Joan de Vilatorrada.

La veritable història de la Flora Pomerània, besàvia de la narradora d’aquest llibre, està envoltada de misteri. D’ella en sabem que va desaparèixer l’any 1925, quan tenia 16 anys, i que va tornar 6 anys després amb un títol d’enginyeria sota el braç. Com s’ho va fer, tenint en compte com n’era de difícil per una dona estudiar en aquella època? D’on va treure els diners? I qui era en George Wood, el soldat republicà amb qui va tenir una filla?

A partir d’un treball de recerca, la Flora besneta i els seus germans comencen una investigació que de mica en mica ens anirà descobrint la increïble vida de la Flora Pomerània. Descobrirem la seva infantesa rebel i el desafiament dels valors d’una família burgesa que la volia tancada a casa, i viatjarem fins a Alemanya seguint la seva passió per l’enginyeria i una curiosa amistat amb l’Albert i l’Elsa Einstein. L’acompanyarem també en el seu retorn a Catalunya en el context de la Guerra Civil, on tindrà un paper important com a enginyera responsable d’una fàbrica que va passar de construir joguines de llauna a produir armes i munició.

Mitjançant una estructura d’investigació molt original, Anna Vilar ens fa descobrir la història per parts, desordenada cronològicament. Llegirem cartes antigues, farem recerques a Google i entrevistarem l’àvia de la Flora, una dona temperamental amb els records emboirats que amaga alguns secrets. Al final, totes les peces de la vida de la besàvia Pomerània acabaran encaixant com les d’una maqueta de llauna.

Els personatges dels tres germans estan ben trobats i generen dinàmiques divertides, amb una germana petita golafre i desvergonyida i un germà gran una mica massa saberut. Les il·lustracions de Jordi Vila, molt ben col·locades, ens fan saltar com qui no vol la cosa de l’habitació moderna de la Flora cap a la Barcelona de 1936.

El llibre té poc més de 100 pàgines repartides en 14 capítols força curts, que es devoren ràpidament. Una novel·la històrica ideal per a nens i nenes de cicle superior o una mica més grans, que ens convida a parlar de les desigualtats de gènere del passat i del present, però també de temes tan diversos com la memòria històrica, els dilemes de la ciència o la vellesa. Un bon llibre per compartir amb els companys de classe o de club de lectura i que obre moltes possibilitats per investigar.

Adequat d'11 a 12 anys.

Fragment

Mira com el recomanen al bloc de Jaume Centelles

Recomanat per la Biblioteca Ateneu les Bases de Manresa

Després de diverses novel·les de gènere negre, Jim Thompson va signar amb 1280 hab. una de les seves obres més punyents i corrosives.

L’autor ens endinsa en un petit poble aparentment tranquil del sud dels Estats Units. El xèrif, Nick Corey, es presenta com un home simple i inofensiu, però darrere d’aquesta façana s’hi amaga una ment calculadora, manipuladora i profundament immoral.

A través d’un relat narrat en primera persona, Thompson construeix un retrat inquietant del poder, la hipocresia i la violència que s’amaga dins la quotidianitat d’una comunitat petita. Les relacions amb els habitants del poble, la política local i els seus propis desitjos van revelant progressivament la veritable naturalesa del protagonista.

Amb un estil directe i carregat d’humor negre i cinisme, la novel·la combina situacions grotesques amb una crítica ferotge a la moral i a les estructures de poder. En definitiva, 1280 hab. és un clàssic del gènere negre que converteix la banalitat del mal en una història tan incòmoda com fascinant.

Més informació:

• Jim Thompson a les Biblioteques
• Jim Thompson a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Ressenya

Recomanat per Josep Vilardaga Cunill. Bib. d'Avinyó. Avinyó.

Guardonada amb els premis cinematogràfics més prestigiosos d’Itàlia, Siempre nos quedará mañana és una pel·lícula per gaudir-ne cada vegada que es mira, igual o fins i tot més que la primera. La devem a Paola Cortellesi, actriu, cantant i comediant que debuta com a directora amb aquesta cinta, a més d’encarnar-ne el paper protagonista. La història ens trasllada a la Roma de la postguerra, on la Delia es multiplica fent feines mal pagades per tirar endavant la família mentre sobreviu al maltractament del marit. Tots confien que el compromís de la filla amb un jove benestant els tregui de problemes. Quin color prendrà el demà?

Lluny d’acatar la sentència al drama, el relat es converteix en una sàtira del masclisme. Per mitjà d’una banda sonora que combina clàssics italians amb temes contemporanis, es deixa en evidència el sense-sentit de la violència contra les dones. Lletres i melodies fan de contrapunt perquè puguem assistir a certes escenes sense haver de retirar la mirada o, potser pitjor, aguantar-la com si no res. Ara que l’exposició constant a imatges violentes ens ha fet impermeables, les giragonses d’aquesta pel·lícula ens tornen a despertar els sentits.

L’ús de cançons modernes sobre imatges dels anys quaranta encara ens vol dir alguna cosa més: passat i present s’encadenen en pantalla per advertir-nos que la lluita per la llibertat de les dones continua. Malgrat la distància marcada amb el blanc i negre —un homenatge al neorealisme italià—, Cortellesi aborda un problema vigent: el masclisme incrustat a Itàlia i a les societats pretesament desenvolupades. La pregunta queda ressonant: quantes llars són encara com la de la Delia, darrere del gruix de les parets i dels drets?

Jugar la carta de la comèdia amb un tema tan delicat sense relliscar en frivolitats és tot un repte, i la pel·lícula l’assoleix amb nota. Fa pensar en La vida és bella, pel seu encert a l’hora d’apropar-nos les vivències més dures amb un somriure. L’agudesa del to, de la mà d’una sensacional banda sonora, aconsegueix remarcar l’absurd de les escenes de violència sense restar-los pes dramàtic. Tot plegat fa de Siempre nos quedará mañana una obra difícil d’etiquetar: comèdia, drama, cinema històric, crítica social... moltes definicions li escauen, però cap no n’esgota el potencial.

Més informació:

• Paola Cortellesi a les Biblioteques
• Siempre nos quedará mañana a la Viquipèdia
• Informació de la pel·lícula a la distribuïdora

Recomanat per Mª Elena Mendoza. Bib. Pere Casaldàliga. Balsareny.

Darrerament, en novel·la, es parla molt d’autoficció: vol dir que els autors fan servir les vivències pròpies per fer ficció literària. D’aquesta manera, les històries semblen més reals. Per altra banda, tenim les autobiografies novel·lades, on tot és memòria de debò. En aquest gènere, si l’autor és un bon escriptor, no hi ha res millor per gaudir i viure en la pròpia pell les experiències dels altres. És el cas de Prohibit néixer: memòries d’una infantesa sud-africana.

Hi havia una vegada un règim polític que es deia apartheid, en què les lleis segregaven negres i blancs. Prohibien, per exemple, les relacions sexuals entre persones de «races» diferents. En el cas de Trevor Noah, era evident que els seus pares s’havien saltat la norma: la seva pell mestissa delatava el «delicte» d’un pare blanc i d’una mare negra. De fet, la seva mare va ser empresonada i multada pel govern. Trevor explica en aquestes apassionants memòries la seva infantesa i la seva adolescència. Són les peripècies d’un nen criat en un règim opressiu, que no encaixa enlloc i que es veu obligat a fingir que no és fill dels seus pares. El seu mestissatge desafia les lleis sud-africanes i posa en relleu les absurditats i les incoherències d’un sistema obsessionat pel color de la pell. És també una història protagonitzada per una mare rebel i tossuda, que lluita per donar al seu fill un futur lluny de la pobresa i la discriminació.

El gran atractiu del llibre és el to còmic del relat, amb algunes —no totes— històries divertidíssimes. No en va Trevor Noah és humorista, actor i presentador de ràdio i televisió. Actualment és una de les cares més conegudes de la sàtira política als Estats Units.

Un llibre, doncs, per passar una bona estona i conèixer altres realitats històriques.

Més informació:

• Trevor Noah a les Biblioteques
• Trevor Noah a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Canal de YouTube de Trevor Noah

Recomanat per Quim Crusellas Alberch. Bib. Sant Antoni Maria Claret. Sallent.

Alaitz Leceaga (Bilbao, 1982) es va donar a conèixer amb El bosque sabe tu nombre (2018) i amb la novel·la Hasta donde termina el mar va obtenir el Premi Fernando Lara 2021. També ha escrit altres novel·les d’èxit, com Las hijas de la tierra i La última princesa.

La història d’Las dos vidas de Mina Índigo se situa a la Barcelona de l’any 1888, just abans de l’Exposició Universal. Guillermina Índigo, aparentment una mèdium molt sol·licitada, viu envoltada de luxe i d’una clientela poderosa, però no només juga amb l’espiritisme com a espectacle —tot i que té una sensibilitat real cap al món dels morts—, sinó que també actua com a investigadora, utilitzant una xarxa de contactes i informadors per obtenir informació comprometedora dels seus clients. Quan la filla d’una de les seves confidents apareix assassinada en terribles circumstàncies, la Mina i el doctor Ellis, un patòleg britànic que acaba d’arribar a la ciutat, es veuen obligats a involucrar-se en la investigació. A mesura que avancen, la Mina ha d’enfrontar-se també als fantasmes del seu propi passat, mentre que entre ella i el doctor Ellis sorgeix una complicitat molt especial.

El que més destaca d’aquesta novel·la és el personatge de la Mina. Tot i que d’entrada pot resultar una mica difícil empatitzar amb ella, veiem com evoluciona al llarg de l’obra i, a poc a poc, descobrim una dona complexa, amb carisma, contradiccions, un punt de foscor i una força interior addictiva. Sap moure’s en un món que no està fet per a ella i utilitza la seva intel·ligència i la seva intuïció per sobreviure, mentre arrossega un passat que pesa. Aquesta combinació de força i fragilitat la fa molt humana i creïble.

Un altre punt fort és la recreació de la Barcelona de 1888, que mostra una ciutat viva, plena de contrastos, llums i ombres. Tot plegat crea una atmosfera gòtica i vibrant que fa de la ciutat gairebé un personatge més. Las dos vidas de Mina Índigo és una novel·la de ritme àgil i trama molt ben construïda, amb una protagonista potent, una ambientació fascinant i una barreja molt ben equilibrada de misteri, gènere negre i tocs d’ocultisme. Amb una escriptura fluïda i evocadora, aconsegueix mantenir la tensió i l’interès fins al final. Si us agraden les històries de misteri, amb dones fortes, ambients gòtics i secrets del passat, segur que gaudireu molt amb aquesta novel·la.

Més informació:

• Alaitz Leceaga a les Biblioteques
• Alaitz Leceaga a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Maria Solà Cunill. Bib. El Casino. Manresa.

Animals inexpressius, de Xavier Mas Craviotto, és un recull de deu contes que confirma la maduresa literària d’una de les veus més destacades de la narrativa catalana actual. Amb una escriptura precisa i suggeridora, l’autor construeix un mosaic d’històries aparentment independents que comparteixen una profunda mirada sobre la condició humana.

Al llarg del llibre hi desfilen personatges molt diversos: un nen prodigi obsessionat amb les banderes del món, una mare i un fill que s’amaguen en un hotel de muntanya, un actor desaparegut de l’escena pública o un matrimoni que viatja fins a un país polar perseguint un iceberg. Tots ells es mouen en escenaris marcats per la incertesa, el desengany, la mentida o la pèrdua. A mesura que avancem en la lectura, els relats estableixen connexions subtils que reforcen la unitat del conjunt i conviden a reflexionar sobre les màscares amb què ens relacionem amb els altres i amb nosaltres mateixos.

Craviotto combina amb habilitat registres, atmosferes i estructures narratives diverses, tot mantenint una gran coherència temàtica. El resultat és una obra exigent i captivadora, que explora les fragilitats dels seus personatges sense renunciar a l’emoció ni a la complexitat. Un llibre ideal per a lectors que gaudeixen dels contes amb profunditat psicològica i d’una literatura que deixa petja.

Més informació:

• Xavier Mas Craviotto a les Biblioteques
• Xavier Mas Craviotto a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Entrevista a 3Cat
• Vídeo sobre l'obra a 3Cat
• Presentació del llibre

Recomanat per Neus Capdevila. Bib. Ateneu Les Bases. Manresa.

Hermann Hesse (Alemanya, 1877 – Suïssa, 1962) podria haver esdevingut teòleg, però va abandonar-ne els estudis molt aviat. A aquest fet segurament li devem molt, ja que, si no, probablement hauria esdevingut religiós, no hauria viscut totes les experiències que va viure i no n’hauria sorgit aquesta obra literària tan magnífica.

Hesse va escriure més d’una vintena d’obres, entre les quals destaquen Sota la roda (1906), Demian (1919), Siddharta (1922) i El llop estepari (1927). Llibres com aquests el van portar a guanyar el Premi Nobel de Literatura l’any 1946.

Els contes més bells (La Magrana) recull setze relats de temàtica variada, on Hesse demostra que és un virtuós de l’escriptura i fa honor al títol del volum. Tots els contes valen molt la pena i deixen empremta en el lector. L’escriptura de Hesse és molt descriptiva i això ens fa entrar dins de les narracions com mai. Té un estil pulcre, gairebé refinat, segurament lligat al seu perfeccionisme. Alguns contes tenen un deix clarament melancòlic; d’altres desprenen ironia. En la traducció de Pilar Estelrich, cada paraula és escollida amb encert.

Entre els relats més destacats hi trobem El vell hostal del Sol, Dels temps de la infantesa, El pare Mathias, La ciutat i Una classe interrompuda, cadascun amb una veu pròpia i una gran capacitat per emocionar i fer reflexionar. Hesse va escriure tant novel·les com contes i poemes, i en bona part de la seva obra hi trobem influències orientalistes. Fins al centenari del seu naixement se n’havien escrit més de dues-centes tesis doctorals, uns cinc mil articles i una cinquantena de llibres sobre la seva figura i la seva obra.

Més informació:

• Hermann Hesse a les Biblioteques
• Hermann Hesse a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Deu frases de Hermann Hesse

Recomanat per Núria Planas Torrella. Bib. Marc de Cardona. Cardona.

Trèvol és la història d’una nena que viu en una granja al costat del bosc, envoltada dels seus germans i d’animals. El seu dia a dia és ple de decisions constants: anar a buscar bolets o anar a buscar musclos al riu, anar cap a un cantó o cap a un altre... A poc a poc va trobant la manera de seguir endavant.

Qin Leng, la il·lustradora, nascuda a Xangai i mudada a França i després al Canadà, ens apropa a l’escriptura de Nadine Robert, l’escriptora, nascuda al Canadà. Ho fa amb imatges senzilles i de bonics colors. És així com ens endinsem a la vida de Trèvol.

Recomanat per la Biblioteca Sant Valentí de Navarcles

Bioenergia, litúrgia mil·lenària, tradició i supervivència.

Ens trobem davant d’un dels assaigs més rigorosos i complets que parlen de la fusta i de tot el que l’envolta: els boscos, la tipologia d’arbres, la millor manera i més pràctica de talar-los, les eines més adients, com tallar la llenya, l’art d’apilar-la i assecar-la..., I que a pesar de la temàtica, ha sabut captar l’atenció de milers de persones arreu del món convertint-se en un best-seller internacional.

L’autor del llibre, en Lars Mytting, que abans de convertir-se en un dels escriptors més reconeguts de la narrativa escandinava, va ser periodista i editor, ha escrit un manual molt instructiu fruit d’un recull de trobades amb coneixedors de la fusta i de la llenya.

Per fer-ho es va recórrer Noruega de cap a cap a la recerca de llenyataires i entusiastes de les estufes, recollint totes les seves experiències i vivències. Aquest n’és el resultat. Un llibre d’àgil lectura, farcit d’un munt d’anècdotes, curiositats i dites de tots els temps sobre la llenya totes elles fascinants. Descobrim per exemple que als països escandinaus hi ha una llei que obliga cada família a tenir una font d’energia alternativa a l’electricitat. Amb temperatures de 30 i 40 sota zero s’ha d’estar preparat i el fet de disposar de fusta a casa et pot salvar la vida.

És ben sabut que la llenya és la font d’energia més antiga de què disposem, i continua sent imprescindible i a la vegada ben considerada en ser una energia verda, de combustió neta, i amb la idea de respecte a el medi ambient que tenen molt estesa en aquelles contrades.

En definitiva, el llibre de la fusta parla de l’amor al treball i l’exercici manual, aquest “slow live” i “do it yourself” que tant agrada als països escandinaus i que significa fer salut, connectar amb el bosc, la natura i el saber ancestral.

De recomanable lectura encara que no tingueu llar de foc.

Més informació:

• Lars Mytting a les Biblioteques
• vídeo

Recomanat per Bib. del Casino. Manresa.

El primer assaig il·lustrat de la Llucia Ramis. Un llibre molt personal el que comparteix "50 llibres que canviar la seva vida".

"Cada llibre, en cada persona, te una historia mes enllà d'aquella que explica."
En aquest llibre il·lustrat, Llucia Ramis ens convida a fer un tomb pels moments i els espais de la seva vida que han esdevingut memorables gràcies a la lectura: enfilada al vell garrover de la casadels avis, amb la companyia de Michael Ende i La historia interminable, per exemple, o en descobrir els carrers de Barcelona amb la protagonista de Nada, de Carmen Laforet.

Més informació:

• Llucia Ramis a les Biblioteques
• Llucia Ramis a la Viquipèdia
• Llucia Ramis "La Vanguardia"

Recomanat per Bib. Sant Pere Almató. Sant Feliu Sasserra.

La vida d’April May, una estudiant d’art, no tornarà a ser mai més la mateixa. Tornant a casa a les tres de matinada topa de casualitat amb una misteriosa i gegant escultura amb aspecte de samurai. Meravellada per la descoberta, ho grava amb el seu mòbil, ho envia a l’Andy, el seu millor amic, i ho penja a Youtube. L’endemà el vídeo es fa famós conjuntament amb l’April, ja que les mateixes estàtues, anomenades els Carls, aniran apareixent i desapareixent a varis llocs arreu del món, i ella ha sigut la primera en descobrir-ho. A partir d’aquí, la vida de l’April fa un tomb de 360 graus i descobrirà les conseqüències que comporten la fama i tota la responsabilitat que recau damunt d’ella per descobrir qui són els Carls. 

Una novel·la actual que ens parla del poder de les xarxes socials i que et mantindrà enganxat fins a l’última pàgina.

Més informació:

• Hank Green a les Biblioteques
• Hank Green a la Viquipèdia

Recomanat per Queralt Altarriba. Bib. Sant Antoni Maria Claret. Sallent

La pandèmia, la crisi posterior i ara la guerra d’Ucraïna han posat al descobert l’augment de les malalties mentals, un dels trastorns més freqüents és la ansietat.

L’ autor de “El Pequeño gran libro de la ansiedad : una guía práctica para vencerla paso a paso”, Ferran Cases (Barcelona, 1984), després de patir la malaltia durant 15 anys i de desenvolupar una paràlisi a les extremitats, també a causa de la ansietat, va decidir investigar com funcionava la malaltia i què podia fer per lliurar-se’n, per tal motiu va cursar estudis de Medicina xinesa, PNL, Coaching, fitoteràpia, Chi Kung, psicologia budista, entre altres. Quan ho va aconseguir va determinar que volia difondre la seva experiència i és així que en Ferran s’ha convertit en conferenciant, escriptor i divulgador expert en ansietat, aquest és el cinquè llibre que publica, a més, també és el creador del mètode Bye bye ansietat.

En aquest llibre en Ferran ens presenta una guia pràctica per alliberar-nos de la ansietat. 
Es tracta d’una nova edició, revisada i ampliada de “El pequeño libro de la ansiedad”.
Crida l’atenció l’organització del llibre en forma d’escala d’un edifici de 6 pisos ( capítols ), els pisos són els objectius a aconseguir, per arribar-hi haurem assolir una sèrie esglaons ( subcapítols ) que són els aprenentatges necessaris per arribar als objectius: aprendre a respirar, asserenar la veu interior, , controlar los pensaments negatius, assumir la importància del exercici físic i del Mindfulness o, el que és més important, cultivar hàbits que ens permetin avançar.

Un dels principals valors d’aquest llibre és que està fet des de l’experiència personal, no des del punt de vista del terapeuta, és per això que és tan pràctic i fàcil de llegir, l’autor sap perfectament què llegirà una persona que pateixi ansietat, d’aquí que els capítols siguin tan curts i que hi hagi un resum de 4 punts al final de cada capítol.
L’estructura de l’obra és realment atractiva, fabricar una escala a partir dels avenços anima a seguir i a voler assolir el cim.
En definitiva, un petit llibre, 238 pàgines, per a tots aquells que pateixen ansietat i que volen saber què hi poden fer de manera fàcil i amena, i també per a tots aquells que no pateixen la malaltia però que es volen informar i aprofitar els aprenentatges per afrontat el dia a dia amb molta més serenor.

Més informació:

• Ferran Cases a les Biblioteques
• Pàgina web oficial 

Recomanat per Bib. Guillem de Berguedà. Puig-reig.

Sebastià Bennasar, periodista, escriptor i agitador cultural, amb la seva trentena d'obres escrites, entre novel·la curta, novel·la negra, poesia i assaig, moltes d'elles premiades, traspua una gran estimació cap a la literatura i tot el món que l'envolta; ja sigui la docència a la universitat, l'ambient i funció d'obertura de mires de les biblioteques i la lectura o els dubtes existencials dels escriptors amb la seves obres.

En aquesta novel·la breu, molt ben titulada "Un oceà de memòria", podem trobar-hi tota aquesta diversitat de móns culturals, vistos des dels pensaments d'un professor de literatura veterà i un punt escèptic de tot plegat, al qual acaben de fer fora de la seva càtedra de la Universitat de Lisboa. Mentre rumia què fer amb la seva vida, rep la trucada d'un antic amor per incorporar-se a la Universitat de les Açores i cloure el seu periple docent. 

A partir d'aquesta situació inicial de canvi vital, Bennasar ens condueix amb un llenguatge clar i elegant per l'itinerari d'emocions del protagonista, així com també per la Lisboa actual, que ell coneix prou bé després d'haver-hi estat varis anys com a professor de literatura. Amb aquest coneixement de la realitat, l'autor descriu molt bé la manera de ser portuguesa, una societat que ha hagut de lluitar molt per tirar endavant i per canviar les coses després de passar bona part del segle XX sota la dictadura de Salazar.

L'altre pal de paller de la novel·la és la singularitat del fet insular, que Bennasar coneix prou bé, en ser ell mateix mallorquí. Relata que les insularitats són totes molt semblants, ja sigui a Mallorca o, com és el cas, a les illes Açores, al mig de l'oceà Atlàntic. Explica molt bé la sensació d'ofec dels illencs, que sovint estant en la dicotomia de quedar-se en la seva petita pàtria o en la de marxa a conèixer món a la metròpoli i més enllà, sobretot si, com passa a la novel·la, la dictadura existent insisteix que allà en aquest petit, però estimat món, el protagonista no hi té res a fer, o més aviat fa molta nosa per la seva implicació política.

En definitiva, una breu, reposada i magnífica novel·la que ens endinsa en la pròpia memòria personal, però també en la col·lectiva, furgant en la manera com les persones i les societats pateixen i enfronten les dictadures, amb les conseqüències que generen en les vides de milions de persones, fins i molts anys després d'haver-se presumptament acabat; en tenim molts exemples en la nostra pròpia pell com a catalans dins de l'Estat espanyol, amb una transició feta amb un esclop i una espardenya i que havent llegit el llibre d'en Sebastià, et deixa amb el regust que a Portugal sembla que van fer la feina força més ben feta que aquí en el tema transició.   

Amb ganes de llegir més Bennasar!!!

Més informació:  

• Sebastià Benassar a les Biblioteques
• Sebastià Benassar a la Viquipèdia
• Blog de l'autor
• 20 minuts amb Sebastià Bennasar

Recomanat per Joan Alsina. Bib. Gironella. 

Només cal veure la portada de la novel·la (els préssecs no hi són per casualitat) i el seu títol tan suggeridor per sentir l’impuls de començar a llegir. Si a més descobreixes en el pròleg, que l’autor es va inspirar preguntant-se què passaria si la seva mare s’enfrontés al Comte Dràcula, tens la garantia que no et decepcionarà!

En un tranquil barri residencial de Charleston, Carolina del Sud, la vida de Patricia Campbell transcorre entre la rutina domèstica, la cura dels seus fills adolescents i la seva sogra. La única cosa que la fa sortir de la monotonia són les reunions del seu club de lectura, on ella i un grup de amigues discuteixen sobre novel·les de misteri i crims reals. Però tot canvia quan un nou misteriós veí, James Harris, s'instal·la al barri.

Grady Hendrix és un escriptor i guionista nascut el 1971 a Carolina del Sud (EUA). És un autor conegut per les seves novel·les de terror amb tocs d'humor i crítica social.
A l’any 2014, va publicar la seva primera novel·la, "Horrorstör", que fou adaptada a televisió.
Els drets de la novel·la que avui ens ocupa, “Guía del club de lectura para matar vampiros” juntament amb “Grupo de apoyo para final girls” també han sigut adquirits per adaptar-se com a sèrie de televisió.

Grady Hendrix combina magistralment, en aquesta novel·la, el gènere de terror i suspens evocant l’atmosfera de les novel·les d’ Stephen King o Thomas Harris, amb un retrat profund de la vida quotidiana d’una comunitat nord-americana als anys 80-90.
Allà, coneixerem un grup de dones de classe mitjana que semblen sortides del barri de Wisteria Lane de la sèrie de televisió "Mujeres desesperadas" o de la pel·lícula "Las mujeres perfectas". Són esposes i mares dedicades, abnegades i aspirants a la perfecció.

És aquí on l’autor, gairebé sense que ens n’adonem, ens introdueix en una incisiva crítica social que tracta temes tan rellevants com el rol que tenia la dona en aquella època, el racisme, el masclisme i l’empoderament gradual de la protagonista i les seves veïnes.
A partir d’aquí, veurem com les nostres protagonistes esdevenen heroïnes inesperades que hauran d’enfrontar-se a les seves pors més profundes, tant sobrenaturals (un misteriós vampir que amenaça el seu barri) com personals.

El seu estil narratiu dinàmic i ple de diàlegs enginyosos fa que la lectura de “Guía del club de lectura para matar vampiros” sigui àgil i entretinguda, amb moments que passen de l’humor al terror en qüestió de pàgines. Una novel·la original i addictiva amb un final que no veuràs venir.

Advertència: Aquest llibre inclou escenes de sang i fetge que poden ser força explícites per als lectors més sensibles. Però no deixeu que això us impedeixi gaudir d’una lectura tan captivadora.

Més informació:

• Grady Hendrix a les Biblioteques
• Grady Hendrix a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Cal Gallifa. Sant Joan de Vilatorrada.