La poesia com a espai de llibertat: redescobrint Jesús Lizano

"Mi madre decía: a mí me gustan las personas rectas.

A mí me gustan las personas curvas,
las ideas curvas,
los caminos curvos,
porque el mundo es curvo
y la tierra es curva
y el movimiento es curvo; (...)

A mí me gustan las personas curvas
y huyo, es la peste, de las personas rectas."

Lizania, aventura poética y libertaria (2001-2013) és molt més que un recull de poemes: és una immersió en el pensament i la proposta vital de Jesús Lizano. Publicat per la Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, el volum recull l'etapa de maduresa de la seva obra i en condensa l’essència més combativa i lliure.

Nascut a Barcelona l’any 1931 i mort el 2015, Lizano va ser una figura singular, sempre al marge de corrents o etiquetes. Va articular el seu propi univers, des d’on defensava la poesia com una forma d’alliberament individual i col·lectiu. La seva escriptura està profundament lligada al pensament anarquista, que es manifesta en una crítica constant a les jerarquies, les convencions socials i qualsevol forma d’autoritat.

A les seves pàgines trobareu una poesia directa i provocadora, lluny de convencions. El llibre dialoga amb alguns dels seus textos més coneguts, com ara el cèlebre Personas curvas, que sintetitza la seva aposta per la diferència, la dissidència i la dignitat de totes les formes de vida fora de la norma. En aquest sentit, Lizania no és només una antologia, sinó una invitació a pensar i a viure des de la llibertat.

Llegir Jesús Lizano avui és recuperar una veu que continua interpel·lant-nos: la d’un poeta que va fer de la paraula un espai de resistència. Aquest volum és una porta d’entrada privilegiada per descobrir o redescobrir un autor únic, honest i necessari. En un món cada vegada més immers en el pensament únic, us oferim una mirada radicalment lliure.

Més informació:

• Jesús Lizano a les Biblioteques
• Jesús Lizano a la Viquipèdia
• Fitxa del llibre (Fundación Anselmo Lorenzo)
• Entrevista a Jesús Lizano al programa Negro sobre blanco (RTVE)
• Jesús Lizano recita Personas curvas

Recomanat per Albert Alcántara. Bib. Núria Albó. La Garriga.

Aleksandra Mizielinska i Daniel Mizielinski són una parella de dissenyadors gràfics fundadors de l’estudi Hipopotam de Varsòvia, amb una trentena de llibres publicats, traduïts i premiats a tot el món. Amb el seu estil il·lustratiu, falsament maldestre i ple d’enginy, han editat alguns dels llibres documentals més originals de les darreres dècades: Casas (Coco books, 2013), el best-seller Atlas del mundo (Maeva, 2015) o ¿Cómo se va a Yellowstone? (Maeva, 2021).

Entre tota la seva producció es fa difícil escollir-ne un, però sí que és veritat que ¿Qué será de ti? és una obra bastant única en la seva concepció. Tot i tractar-se d’un inventari d’oficis, la tria que han fet els autors és tan curiosa, que la majoria dels lectors pensen que es tracta d’una obra de ficció. Fins i tot a la biblioteca el trobareu catalogat com a tal. Però no us deixeu enganyar: tots els oficis que s’hi recullen, malgrat semblar estranys i divertits, són reals: acomodador de metro, munyidor de serps, escriptor fantasma, sexadora de pollets, tapisser, arrenca-xiclets, taxador, claquetera, afinador de pianos, alpinista urbans, detectiu d’animals, criador de cucs, especialista a obrir caixes fortes, tastador de menjar de gos…

Quan els especialistes de literatura infantil diuen que tota obra és política, ho fan pensant justament en les eleccions que prenen els autors, en els matisos, en els enfocaments i aquest llibre seria un gran exemple: compareu-lo amb la majoria dels llibres que parlen de professions. Aquí la introducció ens interpel·la preguntant-nos quin és el nostre talent, potser ocult: ser àgil, sensible amb els animals, enamorats de l’aigua, jeure al sofà… Tots fem bé moltes coses i trobar allò que ens apassiona pot ser una manera d’escollir el nostre ofici. Cap d’ells és millor o pitjor, tots són respectables perquè els talents humans són tot un món.
Heus aquí, doncs, cinquanta-dues ocupacions noves per si voleu fer un gir a les vostres vides. Mai és tard per canviar d’ofici!

Recomanat per Glòria Gorchs de la Biblioteca Roca Umbert de Granollers

A en Taro tothom li diu Gotetes, abans o després de fer pipí se li escapen algunes gotes que li taquen els calçotets. No ens hem de preocupar per en Taro, ja que les gotetes sempre s’acaben assecant, però si la mare ho veu segur que s’enfada. Ups! Ha tornat a passar, té la roba interior mullada, així que en Taro decideix sortir a donar una volta, lluny de casa, tot esperant que s’eixuguin els calçotets.
Passejar sempre va bé. Et permet reflexionar, esvair-te i observar els altres vianants. En Tarol es pregunta si a alguna d’aquelles persones també se li escapa el pipí, segur que no és pas l’únic. Necessita saber-ho, així que atura un senyor amb bigoti, vestit amb americana, corbata i una maleta, amb pinta d’anar a l’oficina i sense miraments li diu: “Vostè fa cara que se li escapen gotetes de pipí… No m’equivoco, oi?” Què respondríeu vosaltres? Durant el recorregut intenta esbrinar si algú més té petites pèrdues d’orina.

Amb un humor irreverent i desafiant alguns dels comportaments establerts, a Gotetes s‘exposa el fet que tothom té algun petit problema al qual ha de fer front. Tots tenim les nostres pròpies “gotetes”.

L’autor és Shinsuke Yoshitake, un artista i escultor japonès, amb un estil d’il·lustració molt característic. Els seus personatges són fàcilment reconeixibles, delineats amb un traç negre força gruixut que els remarca i destaca. Moltes de les il·lustracions tenen un fons llis i clar per donar més protagonisme als individus. Tot i un, aparentment, dibuix senzill, sense molta floritura, s’aprecia una gran expressivitat, especialment de les cares, que acompanya l’acció narrativa.
En els seus llibres, Yoshitake juga amb la quotidianitat i la infància i aconsegueix fer-nos riure amb les diferents inventives i disbarats de les criatures. L’autor ens convida a sentir-nos identificats i a apreciar les petites absurditats del dia a dia amb un somriure.

Recomanat per Ingrid Blanch de la Biblioteca Can Pedrals de Granollers

Un àlbum que ens parla d’una àvia que balla, de com la imaginació pot canviar la rutina del dia a dia, de l’amor i dels somnis a totes les edats, al costat dels nets.
De molt bon matí, quan el sol està just eixint, una àvia que viu a prop de la costa, es prepara l’esmorzar. No està sola, sinó que tot de personatges l’ajuden a preparar una taula abundant i ven parada. Llavors, comença la música... i l’àvia recorda i balla, balla tots els ritmes, tots els passos, tots els estils, amb un home escafandre. Llavors ve l’esmorzar amb el net, la vida quotidiana i així la vida continua, ara imaginada.

Un àlbum per a totes les edats on els infants i els adults podran compartir la complicitat de la gràcia de situacions impossibles i /o imaginades per l’infant, mentre l’adult podrà redescobrir la nostàlgia d’un món interior propi, a qualsevol edat, i el valor poètic de la quotidianitat.

Selecció White Ravens 2014
Millors llibres en Espanyol del 2024. Selecció de la Biblioteca Pública de Nueva York

Explicació a Polifonía

Recomanat per Marta Nuet Blanch de la Biblioteca de la Roca del Vallès

La Caspia es veu forçada a passar tot l’estiu lluny de les seves amigues, concretament a un cinquè pis sense ascensor (que funcioni) al barri de Brooklyn.
Un dia, troba unes cartes escrites fa molt de temps entre dues germanes, la Rosalind i la Mina, que amaguen enigmes relacionats amb el regne verd. Aquestes cartes la portaran a forjar noves amistats i a viure un estiu inoblidable.
Cornelia Funke, amb l'ajuda de Tammi Hartung, ens endinsa en el món de les plantes en un relat àgil i lúdic que atrapa des de la primera pàgina.

Web de l'autora

Recomanat per Montse Sibina de la Biblioteca Can Casas de Llinars del Vallès

Si teniu previst anar a la platja aquestes vacances, aquest llibre ha d'anar amb vosaltres. Qui no s’ha aturat mai a recollir petxines amb els infants? Sovint ens emportem aquests "tresors" a casa sense saber ben bé quin món fascinant amaguen.

Amb Què ens diuen les petxines? (editorial Librooks), la biòloga marina Helen Scales i l'artista guardonada Sonia Pulido ens descobreixen els secrets d’aquests mol·luscs amb una frescor que enganxa. És un llibre de coneixements fantàstic, on el format de preguntes i respostes respon a la curiositat infinita dels més petits. Les il·lustracions de la Pulido són tan encisadores que et fan mirar el mar amb uns altres ulls.

Més que un llibre, és una invitació a observar la natura amb rigor però també amb meravella. Un imprescindible per convertir les nostres passejades per la sorra en una autèntica aventura científica. Aquest estiu, no deixeu que les petxines es quedin sense explicar la seva història!

De la mateixa col·lecció, també us recomanem: Què ens diuen les pedres?, sobre l’apassionant món de la geologia.

Web de l'autora

Web de la il·lustradora

Recomanat per Raquel González de la Biblioteca Ferran Soldevila de Santa Maria de Palautordera

"El último verano" cal llegir-lo amb la mirada. Sense cap text, Jihyun Kim construeix una història plena de sensibilitat sobre un nen i el seu gos que comparteixen un estiu inoblidable, descobrint la bellesa dels petits instants i el valor dels records que perduren: el sol i l'aire d'estiu a la cara, passejos entre arbres, capvespres que donen pas als estels i records que quedaran per sempre.

Les il·lustracions en tonalitats sèpia desprenen una delicadesa extraordinària i conviden a aturar-se en cada doble pàgina i a observar els detalls, els silencis, els moments i les emocions. La natura, la llum i el pas del temps es converteixen en protagonistes d'un relat que cada lector pot interpretar a la seva manera.

És un llibre que celebra la bellesa de les coses senzilles i ens recorda que els estius més especials sovint són aquells en què el temps sembla aturar-se.

Recomanat a partir de 6 anys, però especialment per a lectors de totes les edats que gaudeixen dels llibres que emocionen sense necessitat de paraules.

Web de l'autora

Recomanat per Marta Alós de la Biblioteca Bigues i Riells del Fai

L'Adèle es pensava que s'avorriria durant les vacances d'hivern, perquè les seves amigues se n'anaven de viatge. Però la vida tenia uns altres plans per a ella.

L’autora de Les bruixes de Brooklyn ens presenta una nova història, en aquesta ocasió es tracta d’un còmic que també conté tocs de fantasia, més concretament hi apareixen fantasmes!

Però la història de l’Adèle no s’atura aquí, també hi apareixen aspectes socials com la gentrificació, el compromís social, l’autoconcepte, l’acceptació l’empatia i les relacions personals. Així doncs, es tracta d’una història que, a partir d’uns fets paranormals, pretén aportar missatges importants per a la societat.

Els personatges són divertits, molt expressius i diversos. Tots plegats configuren una trama que enganxa, ja que l’Adèle haurà de decidir quin és el seu camí i si vol ser partícip o no de la vida al barri.

Què faríeu vosaltres si poguéssiu parlar amb fantasmes i aquests us demanessin la vostra ajuda?

Recomanar per Rosa Puigdomenech de la Biblioteca Ca L'Oliveres de Lliçà d'Amunt

Només amb la portada ja queda clar que ens trobem davant d’un llibre il·lustrat molt acolorit i ple de detalls, que ens convida a explorar-lo amb calma per no perdre’ns res.

La frase “Quin món tan bonic” ens dona la benvinguda i un mapa mundi a doble pàgina ens prepara per al que descobrirem en les següents 54 pàgines. Amb unes il·lustracions llampants i un text breu i directe, les autores ens proposen un viatge en el que en un sol cop d’ull podrem conèixer i comparar  la riquesa i la diversitat del nostre món: animals, vegetació, construccions, banderes, transports, vestits, músiques…

Cada continent compta amb un capítol propi on hi trobem una fitxa tècnica amb les dades més rellevants: superfície, habitants, rius, ciutats, paisatges, una mica d’història. ..Ja sobre el mapa, hi apareixen il·lustracions divertides i amb un traç viu, dels monuments i paisatges principals, de la vida animal i altres curiositats que conviden a seguir descobrint.

El llibre està escrit per la reconeguda escriptora francesa Pascale Hédelin, que fa més de vint anys que es dedica a escriure històries i llibres de divulgació per a infants i joves i els acompanya a explorar el món. Les il·lustracions són obra de la xilena Pati Aguilera, que dona vida a l’Atles amb un estil orgànic, acolorit i ple de detalls. Com a curiositat, és la creadora del lloc web Cositas Ricas Ilustradas, on combina el seu amor per la cuina i la il·lustració.

És una lectura molt entretinguda per a infants —o no tan infants—, ideal per mirar sols o acompanyats, i a la qual segurament tornarem una vegada i una altra, perquè sempre hi haurà algun detall nou per descobrir. I ja us dic, que us vindran ganes de comprar un bitllet d’avió cap alguna banda.

Adequat de 9 a 10 anys.

Recomanat per Marta Mans. Bib. Can Pedrals. Granollers.

Per a joves amants de les aventures, la fantasia o la mitologia, qualsevol novel·la de Rick Riordan serà una bona elecció.

“El Lladre del llampec” és la primera novel·la protagonitzada per aquest jove estrany, dislèxic, amb símptomes del que avui s’anomena TDAH i objecte d’assetjament a les escoles on l’han anat expulsant. A en Percy li passen coses que no sap gaire bé com explicar i per mirar de fer-ho s’inventa històries fantàstiques.

Un bon dia els déus de l'Olimp li revelen que és ni més ni menys que un semideu, és a dir, el fill d'un déu i una mortal. I com a tal, haurà de descobrir qui ha robat el llampec de Zeus i així evitar que esclati una guerra entre els déus. Aquí començarà la primera missió del detectiu Jackson.

Aquest és el primer llibre de la saga “Percy Jackson i els déus de l'Olimp” i és altament recomanable si has llegit i t’han agradat d’altres sagues com les de Harry Potter o Cròniques de Narnia.

Més informació:

• Percy Jackson a Wiki Campamento Mestizo
• Videorecomanació de la Biblioteca Lolita Milà de Martorelles (min. 1:16)

Recomanat per la Biblioteca Lolita Milà de Martorelles.

"Els que marxen d'Òmelas", d'Ursula K. Le Guin, és un relat colpidor que planteja una profunda paradoxa moral. La història ens transporta a la ciutat utòpica d'Òmelas, on regnen la felicitat i la prosperitat. Le Guin descriu Òmelas amb imatges vívides, però deliberadament ambigües, que permet que cada lector imagini el seu propi paradís. No obstant això, darrere l'alegria del festival d'estiu, s'amaga una veritat fosca que tots els ciutadans coneixen i accepten: el benestar de la ciutat es basa en el sofriment perpetu d'un infant innocent confinat en un soterrani.

L'autora no ofereix respostes fàcils; ens convida a reflexionar sobre la complicitat i la responsabilitat individual davant les injustícies. El relat esdevé un mirall de la nostra pròpia societat, on sovint el benestar d'uns pocs es construeix sobre l'explotació d'altres. Temes com el treball infantil o les condicions laborals precàries en països en desenvolupament són exemples contemporanis que ressonen amb la història.

Publicat el 1973, "Els que marxen d'Òmelas" va ser nominat al Premi Locus al millor relat curt el 1974 i va guanyar el Premi Hugo al millor relat curt el mateix any. El relat continua sent rellevant avui dia, ja que ens enfronta als compromisos ètics que fem com a societat i ens fa considerar si estem disposats a pagar el preu de la nostra prosperitat o si, com alguns ciutadans d'Òmelas, decidim marxar per buscar una alternativa més justa.

L'edició de Nórdica Libros enriqueix aquesta obra amb les il·lustracions evocadores d'Eva Vázquez, que intensifiquen l'impacte emocional de la narració. La traducció de Maite Fernández preserva la complexitat moral de l'original.

Més informació:

• Fitxa editorial

Recomanat per Daniel González Gil de la Biblioteca de Caldes de Montbui.

La Mona té catorze anys i és aprenent de fornera. Sempre és la primera d'arribar al forn de pa de la seva tieta, ja que és l’encarregada de la massa mare. Un matí quan hi arriba troba un cadàver a terra, al costat del taulell. El cos d’una noia, no gaire més gran que la Mona, és enmig d’un bassal de sang i amb els ulls oberts. És una bruixa. Com ha  acabat una bruixa morta a la fleca? Per què l’han deixada allà si hi ha millors llocs per amagar-la, com ara els canals? Té alguna cosa a veure amb el fet que la Mona també sigui una persona màgica?

A Ruitrenat, la ciutat on transcorre aquesta història, els grans bruixots estan al servei de la duquessa. Formen part de l’exèrcit i tenen grans poders, com ara llançar boles de foc, o bé arrancar muntanyes de terra o fins i tot curar moribunds; no com ara la Mona, ella té un poder insignificant i poc útil, si més no això és el que ella pensa. Té el talent de fer pujar el pa i evitar que la massa dels pastissos s’enganxi. També pot donar vida a les galetes, sobretot si tenen forma de persona o d’animal. Un poder curiós i pràctic per entretenir a la clientela. Ara bé, aquesta màgia serà suficient quan ella es converteixi en el blanc de l’assassí? Com és que ara ella està en el seu punt de mira?  Però no n’és l’única, tots els magicians estan en perill.

Ursula Vernon, escriptora de còmics estranys i llibres infantils, escriu aquesta història sota el pseudònim de T. Kingfisher, que és el que utilitza quan es dirigeix a un públic més adult i juvenil. Amb aquesta novel·la ha guanyat el Nebula Award del 2021 i el Premi Llibreter 2024 en la categoria Infantil i Juvenil d’Altres literatures; premis que se sumen a la bona acollida de l’obra per part del públic. Una aventura fantàstica plena d’ironia, humor, i també certa crítica cap a les altes esferes. Amb una prosa lleugera i àgil, Kingsfisher ens trasllada a una societat plena de la màgia, lleialtat, caos, assassinats i conspiracions.

Adequat d'11 a 12 anys.

Més informació:

• T. Kingfisher a les Biblioteques
• Ressenya

Recomanat per Íngrid Blanch. Bib. Can Pedrals. Granollers. 

Un cavall anomenat Harley-Davidson

Easy Rider (1969), l’òpera prima de Dennis Hopper com a director, coescrita i coprotagonitzada amb el seu amic Peter Fonda, és una road movie icona de la contracultura, emblema de la generació hippie i precursora del cinema indie americà. Beu del neorealisme italià i de la nouvelle vague francesa. Potser és per això que aquest film low cost va guanyar el premi a la millor òpera prima del Festival Internacional de Cinema de Canes del 1969.

L’obra explica com dos penjats, Wyatt (Peter Fonda) i Billy (Dennis Hopper), homenatgen el western canviant els cavalls per unes Harley-Davidson (màgica seqüència quan arreglen la roda de la moto al costat d’un granger que ferra el seu cavall) i circulen a la carretera al millor estil Kerouac pel sud dels EUA. El duo busca el més proper a la llibertat a través d'escenes caòtiques i personatges que poden semblar contradictoris com una comuna hippie o uns surenys feixistes.

També apareix un meravellós Jack Nicholson, nominat a l'Òscar, que brilla en els diàlegs de les nits al ras a la vora del foc on la marihuana i l'alcohol serveixen de fils conductors, on els actors van mostrar-se de la manera més natural (ja m'enteneu) i aprofitaven per criticar la societat ultraconservadora i racista d'una Amèrica que deien que «havia estat meravellosa i que no sabien quan havia deixat de ser-ho». Afirmaven que la por a la llibertat de l'individu que ells representaven era «el que feia perillosos als seus habitants», com podem comprovar després dramàticament.

No podem deixar de destacar la paranoica escena en forma de clip musical que té lloc al cementiri de Nova Orleans, on baixen de la moto i pugen a l’LSD per reprendre un viatge on afloren els seus fantasmes interiors.

Combinant postes de sol i llargs tràvelings per carretera, se'ns presenta el tercer protagonista de la pel·lícula: una música excepcional amb el bo i millor del rock de l'època (Bob Dylan, Jimi Hendrix, etcètera). Adquirir els drets de la banda sonora va contribuir a multiplicar per cent els guanys del film, juntament amb el fet que els joves es van llençar en massa als cinemes a veure les seves inquietuds reflectides per fi en la pantalla gran.

Crítica feta per Eva Balañà Fontanals de la biblioteca Can Pedrals (Granollers), en el marc del projecte Escriure de cinema.

Un viaje musical con Muzio Clementi constitueix una aportació extensa, complerta i reveladora dedicada a l’italià Muzio Clementi (1752-1832)  pianista, compositor, pedagog, editor i constructor de pianos. Fruit d’una extensa i rigorosa tasca investigadora, l’obra reconstrueix amb solidesa documental la seva trajectòria vital, artística i empresarial situant-lo com una peça clau per entendre l’evolució del teclat i el desenvolupament de la cultura musical europea d’aquella època.

El llibre recorre la seva vida des dels inicis fins a la seva consolidació a Londres, centre neuràlgic de la seva activitat professional. Especial rellevància tenen episodis com el seu viatge per Europa i Rússia (1802-1810), així com les seves relacions amb figures cabdals com Haydn, Mozart o Beethoven. Tanmateix, l’obra no es limita a l’anècdota biogràfica, sinó que també contextualitza Clementi dins el ric panorama cultural de l’època, ajudant-nos a entendre com funcionava el món musical de l’època.

Els autors del llibre -músics, investigadors i fundadors de l’Associació Muzio Clementi de Barcelona- ens ajuden a conèixer aquest músic desconegut per al gran públic i el reivindiquen com una figura decisiva que va revolucionar la tècnica del piano i que va influenciar generacions posteriors de pianistes.

Llibre molt recomanat per a lectors melòmans, però també per a qui vulgui descobrir una etapa apassionant de la història de la música.

Més informació:

• Muzio Clementi a les Biblioteques 
• Associació Muzio Clementi Barcelona
• El millor de Muzio Clementi

Recomanat per Marta Alós. Bib. de Bigues i Riells del Fai.

Suede, icònica banda dels 90 i representants líders de l’anomenat Britpop, actuaran a Barcelona el pròxim 26 de març dins la programació del Cruïlla Hivern, amb un concert molt esperat a la sala Razzmatazz 1 i amb un sonat sold out, que revela l’expectació que ha aixecat el seu darrer àlbum.

Considerats una de les quatre grans bandes (The Big Four) del moviment cultural i musical de mitjans dels 90 anomenat Britpop, conjuntament amb bandes com Oasis, Blur i Pulp, es caracteritzaven per reivindicar la cultura i l’essència britàniques, amb un so influenciat pel rock i el pop britànic dels anys 60 i 70, i per una estètica estilitzada i cuidada. El Britpop s’estenia per Europa amb la seva base de pop-rock alternatiu melòdic i guitarres energètiques, patriotisme anglès i reivindicació de la classe obrera, com a antítesi del grunge que arrasava als EUA.

Suede es distingia per cultivar una imatge romàntica i decadent, amb reflexos del glam, lletres melancòliques i decadents sostingudes en una atmosfera barroca molt pròxima al glam del seu gran referent en els inicis de la banda, el Gran Duc Blanc, l’omnipresent David Bowie. El 1992 van publicar el seu primer senzill, “The Drowners”, i la crítica musical anglesa es va rendir als seus peus, considerant-los la gran esperança del pop britànic. No van haver d’esperar gaire per comprovar-ho i, el 1993, publiquen Suede, el seu primer àlbum, amb el qual passen a ocupar directament la posició de rei esperat, el rei Artur mitològic del retorn a la glòria britànica del pop-rock anglès de les dècades anteriors. La prestigiosa Melody Maker els presenta en portada com “la millor banda nova de la Gran Bretanya”. Aclamats i en estat de gràcia, la banda mantindrà el seu estilitzat i glamurós regnat fins al 2002, amb la publicació de sis àlbums esperats i aplaudits per la crítica i el públic. A partir d’aquí, la banda es pren un llarg descans personal fins al 2013, any del seu retorn a l’escena. Des de llavors han publicat cinc àlbums, amb els quals l’etiqueta Britpop s’ha anat diluint i ha donat lloc a una proposta més madura que es mou en el post-punk anglès més barroc.

Antidepressants és el seu onzè àlbum i el presenten en gira. Aclamat per la crítica, presenta un so més punk i melancòlic, amb atmosferes melòdiques, arranjaments orquestrals i lletres introspectives que emergeixen de la maduresa personal dels membres i de la trajectòria de la banda a l’escena musical.

Més informació:

• Suede a les Biblioteques
• Suede a la Viquipèdia
• Canal youtube
• Article sobre el retorn de Suede a Ruta 66
• Biografia de Brett Anderson disponible al catàleg Aladí

Recomanat per Joana Moral. Bib. La Roca del Vallès.