Des del projecte inicial de les biblioteques populars que va impulsar la Mancomunitat de Catalunya l’any 1915 per part d’Eugeni d’Ors fins als nostres dies, les biblioteques públiques han tingut una clara vocació de difusió més enllà de la lectura i la literatura. A través dels diferents espais de l’equipament bibliotecari, i sobretot, en l’ús de les seves sales d’actes, espais que ja contemplava Ors per remarcar la funció de les biblioteques com a motors de democratització cultural i socialització segons el Projecte d'instal·lació a Catalunya d'un sistema de biblioteques populars, al llarg de la seva existència han programat un conjunt d’activitats que han significat, en algunes èpoques, la llavor de la normalització cultural del país i la recuperació del català a l’esfera pública, sobretot en el període del segon franquisme (1959-1975).

En aquest sentit, el teatre ha estat una de les disciplines artístiques que des dels orígens, i passant per la consolidació del Projecte a la segona meitat del s. XX, ha tingut un paper rellevant en l’agenda bibliotecària, sigui a través de conferències, on destaquen oradors de la talla de Josep M. Castellet, M. Aurèlia Capmany, Ricard Salvat o Feliu Formosa,  a muntatges teatrals, sota companyies amateurs o professionals, com Els Joglars.

Però, sens dubte, és la celebració de la Festa Nacional del Llibre, tal com s’anomena la Diada de Sant Jordi en els Dietaris de les biblioteques populars, disponible en línia al dipòsit digital Trencadís, on trobem el testimoni de com se celebrava la festivitat amb intensitat i il·lusió en les 10 biblioteques que integren el recurs durant el període 1920-1964. D’aquesta manera, entre el conjunt d’esdeveniments recopilats, localitzem dues efemèrides cabdals per la història del teatre català i la professionalització del sector escènic celebrades en dues de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Biblioteca d'Esparreguera (Festa del Llibre, 1957)

La Biblioteca del Baix Llobregat va presenciar les primeres passes sobre els escenaris d’una de les grans figures que ha donat l’escena catalana, la gran Anna Lizaran (1944 - 2013) que va néixer a la mateixa localitat.

L'any 1957 amb motiu de la Festa del Llibre, va pujar sobre l’escenari (bibliotecari) per representar un dels contes de Jacob Grimm, "Ton i Guida".

[Imatge: Representació de "Ton i Guida", dels germans Grimm, a la Biblioteca Beat Domènec Castellet d'Esparreguerra (1957). A la dreta de la imatge, Anna Lizaran. Font de la imatge: Fons personal de Teresa Rovira]

 

Més informació:

• Anna Lizaran a les biblioteques
• Biblioteca l’Ateneu d’Esparreguera

 

Biblioteca de Sallent (Festa del Llibre, 1961)

També el 1961, l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) fundada l’any 1960 i dirigida per Ricard Salvat i M. Aurèlia Capmany, llavor de l’actual Institut del Teatre, va representar a la Biblioteca Popular Sant Antoni Maria Claret de Sallent (Bages), una de les 4 primeres biblioteques populars creades per la Mancomunitat, un programa teatral triple per la Diada del Llibre del 1961. 

Amb Maria Isabel Giner i Antoni Canal com intèrprets, i amb els següents muntatges, un recital de poesies de Rainer Maria Rilke, una pantomima creada pel mateix Ricard Salvat, sota el nom de "Demà m’aixecaré", i la representació "El bell joc" de Joan Brossa, l’EADAG, va difondre les primeres bases del seu teatre més experimental i europeu al públic lector de les biblioteques malgrat la censura franquista del moment.

 

Més informació:

• Ciurans, Enric. Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) dins Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes (Institut del Teatre)
• L'Escola Catalana d’Art Dramàtic a les biblioteques
• Brossa, poesia sobre els escenaris!
• Biblioteca Sant Antoni Maria Claret de Sallent