El Paral·lel i les cupletistes
El Paral·lel i les cupletistes
L’Avinguda del Paral·lel de Barcelona, inaugurada oficialment l’any 1894, va despuntar com al centre neuràlgic de l’espectacle barceloní durant les primeres dècades del segle XX i fins la Guerra Civil Espanyola. L’omplien cinemes, teatres, music halls, cafès concerts, tavernes, terrasses i sales de ball freqüentades per la classe obrera i la petita burgesia. Aquest eix del Paral·lel convivia d’una banda amb el Barri Xino, nucli de locals de prostitució, i d’una altra banda amb l’eix de la Rambla i el Passeig de Gràcia que eren els aparadors de l’opulència de la burgesia i classes altes que tenien el Teatre del Liceu com a màxim exponent.
Els escenaris del Paral·lel van concentrar el major nombre de sales d'espectacles de tota Europa equivalent en importància a la que va tenir el Montmartre de París. El teatre social, teatre polític, vodevil, cuplets, espectacles de revista, mags il·lusionistes o ventrilocs, omplien nit i dia els seus carrers. Durant el dia, les acadèmies de formació d’artistes de varietats del carrer Conde del Asalto (posteriorment carrer Nou de la Rambla) s’omplien de noies, moltes d’elles fugint de la prostitució, que aprenien a cantar i es formaven com a cupletistes o vedets.
L’any 1939, després de la Guerra Civil Espanyola, va canviar tot. La censura i la repressió van transformar i moderar les funcions que van acabar desapareixent o adaptant-se cap a espectacles menys transgressors d’acord amb la moral imperant a l’època.
Ens centrem en el cuplets, les cupletistes, els lletristes, els compositors i les acadèmies de cant.
Les arrels dels cuplets les troben a les cançons medievals, el "couplet" francès i el 'gènere ínfim', introduït pels germans Quintero l’any 1905, que bevia de la tradició del teatre de varietats, el sainet i la sarsuela.
Els primers decennis del s. XX els escenaris del Paral·lel es va convertir en un lloc idoni per rebre els cuplets. Es cantaren en dues llengües -en castellà, interpretats magistralment per Raquel Meller sobretot al Teatre Arnau, i en català, a la part de dalt de la Rambla al Gran Saló Doré i Eldorado- gràcies a les versions de Pilar Alonso i Mercè Serós entre d’altres. Però de cupletistes hi va haver de tota mena, normalment noies que responien als cànons de bellesa de l'època i que esdevenien apressadament les protagonistes indiscutibles d'exitosos espectacles.
Qui recorda les dones del Paral·lel? – Programa Les dones i els dies Catalunya Ràdio - 30/05/2021.
Va néixer a Maó, i es va traslladar a Barcelona, on va debutar al Gran Salón Doré, ubicat a la Rambla de Catalunya, però la seva consagració li va arribar al Teatre Eldorado el 1917, convertint-se en la figura més emblemàtica del cuplet català entre 1915 i 1925. Va immortalitzar èxits com "Les caramelles", "La Fornereta", "La Marieta d'ull viu", "L'Ombrella", "Els focs artificials" i "La Font del Gat" entre molts altres.
A Sant Sebastià va gravar catorze discs amb la casa Inurrieta. No oblidem que Juan Inurrieta va ser el creador de la casa de discos Columbia i pioner a Espanya de la industria del disc.
La seva creació més famosa en el cuplet espanyol va ser "Nena" (1919). Per la seva manera irònica i satírica d’interpretar les cançons, va ser considerada com a precursora de la Nova Cançó Catalana.Va ser una artista atípica, ja que era aficionada a les motos, la vela nàutica i l’equitació, els llibres de Folch i Torres, i al contrari que altres artistes com Raquel Meller, no era fan dels lluentons ni dels excessos. Es va retirar definitivament el 1926 per contraure matrimoni amb un enginyer.
Nascuda l’any 1900 a Saragossa, Mercedes Serós va arribar molt joveneta a Barcelona on va debutar l’any 1915 com a ballarina i cantant de cuplets al mític Gran Salón Doré. Durant els anys vint del segle passat va triomfar a teatres de varieté com l’Edèn concert o el Teatre Eldorado.
Com a cupletista, la Mercedes Serós va triomfar al costat de cantants com Pilar Alonso o Raquel Meller, de qui va ser la gran rival. La Raquel Meller, també aragonesa, que va arribar a posar el nom de “Merceditas” al seu gos pequinès.
Entre els èxits musicals de Mercedes Serós, destaca el cuplet La Barcelonista (1925), dedicada al FC Barcelona dels anys vint, és a dir, el Barça de l'Edat d'Or, i que va versionar amb gran èxit la cantant Guillermina Motta. Mercedes Serós va deixar els escenaris als anys 30, per casar-se amb l’industrial Pelai Rubert.
Considerada una de les grans artistes espanyoles dels anys 20 i 30, Raquel Meller va portar l’estil musical del cuplé als millors teatres i sales del món, dignificant un gènere que fins al moment estava associat als cafès-teatrals populars i vulgars. La Meller va ser la primera que va cantar èxits tan populars, com La violetera, peça musical composta per José Padilla i més tard, interpretada al cinema per Sara Montiel. Però la seva fama i admiració va traspassar fronteres, i a partir del seu debut l’any 1908 a Barcelona, no va parar de realitzar gires internacionals, al Teatre Olympia de París, Buenos Aires, Uruguai, Xile i a EEUU, amb un gran ressò mediàtic i èxit de públic arribant a ser portada el 1926 de la prestigiosa revista Time.
Durant el franquisme, la seva esplendor es va anant apagant a causa de les noves corrents culturals i els canvis en el consum teatral, els quals la van fer caure en l’oblit més enllà de la seva mort l’any 1962. Avui trobem al Paral·lel, davant del Teatre Arnau, una estàtua en homenatge a la seva figura i trajectòria artística.
Nascuda com Agustina Otero Iglesias el 1868 a Valga, provincia de Pontevedra. Amb 10 anys va ser víctima d’una violació. A partir d’aquest moment fuig de casa seva i comença una vida nòmada que la porta a exercir la mendicitat i la prostitució per tot el país. Es canvia de nom i es fa dir Carolina Otero.
El 1888 arriba a Barcelona, on un banquer la vol promocionar com a ballarina per tota França. Però és ella, tota sola, qui aconsegueix convertir-se en una de les figures més destacades de la Belle Époque parisenca. Fingint un accent andalús i un origen gitano, ballant una barreja de flamenc, fandango i danses exòtiques i demostrant una qualitat vocal més que acceptable, la Bella Otero va aconseguir actuar als Estats Units, Argentina i Rússia, i ser l’estrella de “Folies Bergères” i el “Cirque d'Eté” de París. El 1910 es retira dels escenaris, i afectada per una greu ludopatia, que li fa perdre tota la fortuna acumulada al llarg de la seva vida, se’n va a viure a Niça, fins la seva mort.
Nascuda a Cuba el 1885, filla d’un guàrdia civil destinat a la illa caribenya, quan encara era colònia espanyola. Consuelo Portela, coneguda com la Bella Chelito i La Chelito, amb només quinze anys fa la seva primera aparició als escenaris amb molt d’èxit primer a Madrid i més tard a Barcelona. Els seus cuplets tenen força component eròtic i picaresc, a més inclou la rumba en aquest context gràcies a les seves arrels cubanes.
La seva vida despertava tant elogis com crítiques, com va demostrar la publicació la novel·la eròtica “La Coquito” de Joaquín Belda, que pretenia ser la biografia novelada i erotitzada de la Chelito. El 1928 deixà els escenaris per dedicar-se al món dels negocis, on va dirigir el teatre Dorado (actual teatre Muñoz Seca de Madrid).
Ramona Rovira Garriga va néixer a La Fuliola (Lleida), i va anar a servir a Barcelona on va conèixer el compositor i pianista de Manlleu Joan Viladomat amb qui va debutar el 1921. El 1922 ja actuava amb èxit a l’Apolo Palace i va grabar el seu primer disc amb la casa Gramophone “La muller d’en Manelic” i “La filla del pescador”.
Va ser una de les cupletistes de més èxit, actuant també a Madrid, al Teatro Maravillas. Tan notable fou la seva actuació que la revista “Mundo sonoro” li va dedicar la seva portada (2-4-1924). El 8 de Novembre de 1924 va ser escollida per formar part de la Junta Directiva de la Asociación Artística Nacional.
És recordada per ser la primera artista que va grabar el famós “tango-cuplé” Fumando espero el 1924. Escrit per Juan Garzo, amb música de Juan Viladomat, aquest tango es va escriure per una peça teatral -entonat per un cor de fumadores que ballaven tango apatxe- en una revista “La nueva España”, que es va estrenar el 10 de Desembre de 1923 al Teatre Victoria de Barcelona, amb gaire èxit.
Entre 1925 i 1930 va assolir gran èxit, actuant en els teatres Romea, Maravillas i Circo Barcelonés. Després del seu casament, en 1930, només consten actuacions esporàdiques. Va morir a Barcelona el 5 de Febrer de 1964
L’any 2014 es va estrenar una obra sobre la seva figura “La maleta de la cupletista”, a càrrec de Jaume Jovells. I aquest mateix any, l’Ajuntament de la Fuliola ha decretat que convertirà en museu la seva casa natal, Cal Bisbe.
Carme Recasens i Aubert nascuda a Barcelona el 1912 va ser una de les grans estrelles del les revista de varietats als anys trenta sota el nom artístic de Carmencita Aubert i Carmelita Aubert posteriorment.
Filla de l’actriu de varietats Rafaela Aubert (coneguda com La Guayabita) des de ben petita semblava predestinada a seguir la tradició familiar. Va estudiar a l'acadèmia artística de Cariteu, on la descobreix en Carlos Saldaña “Alady”, popular còmic i actor.
Debuta el 1930 a Arenys de Mar formant parella amb en Carlos Saldaña, i després participarà als espectacles de ‘Follies de 1931’ del ballarí Harry Flemming al Teatre Nou de Barcelona i girarà amb aquest muntatge per tota Espanya.
El 1932 formarà duo a Barcelona amb el jove cantant de tangos Mario Visconti, amb qui aconseguirà la popularitat tan en escenaris com en gravacions discogràfiques amb cançons com "Amb tot amor", "No oblidis, no" i "Torneu-me els meus petons".
També va arribar a protagonitzar algunes pel·lícules com Mercedes (1932) dirigida pel cineasta J.M. Castellví i amb el cantautor argentí Héctor Morel i l'humorista Josep Santpere. O el film musical "Abajo los hombres" (1935) de Valentín Rodríguez González.
Carmelita Aubert actuava sovint als locals més selectes barcelonins, com la Maison Doreé, el Cinema Fantasio o la Granja Royal on s’acompanyava de l'orquestra Crazy Boys dirigida per Martín de la Rosa.
Ràdio Associació de Catalunya la va incloure entre els seus artistes, fet que va propiciar que augmentes la seva popularitat. Comença a fer publicitat radiofònica essent molt recordada per les cançons de Jaume Mestres pel perfum Cocaïna en Flor.
Encara que no coneixem molts detalls de la seva vida personal, Antonia Cachavera va ser una de les grans artistes del gènere del cuplé pel seu art i sobretot per la seva provocació. Coneguda en l’esfera artística com “La cachavera”, la seva trajectòria va començar l’any 1907 a Madrid amb l’espectacle La llave al Circo Price i es va consagrar a principis dels anys 20. Juntament amb el seu talent sobre els escenaris es va unir l’escàndol per les seves insinuacions lascives i picares que li van provocar un seguit de problemes amb la justícia, especialment, amb els muntatges "La diosa del placer" i "La reina del violenete".
Davant d’aquestes incidències d’ordre públic, La Cachavera, va viure entre València i Barcelona per tal d’intentar saltar-se l'ordre judicial i les prohibicions dels seus espectacles en un ambient més permissiu respecte al gènere musical, però la seva fama va ser tal que el seu públic va manifestar-se el 1914 pel tancament del local on actuava i fou empresonada dos mesos per desordre públic entre d’altres inclemències judicials.
Les últimes referències de l’artista les trobem al Paral·lel de Barcelona, al music-hall Bataclan o els diversos cabarets de la zona, com l’Edén, el Gayarre (després Olympia) o el Petit Moulin Rouge, temptejant el descrèdit a la seva persona, denúncies o multes sense renunciar al seu art i personalitat, fins a l’inici de la guerra civil el 1936, any que va caure en l’oblit com gairebé la majoria de les cupletistes d’aquell temps.
Carmen Tórtola Valencia va desafiar totes les convencions del seu temps. Nascuda a Sevilla l’any 1882, òrfena, i educada per una família de l’alta burgesia londinenca, aquesta ballarina creadora de coreografies exòtiques i sensuals, independent i lesbiana, està considerada una de les tres grans ballarines de principis del segle XX, juntament amb Isadora Duncan i Anna Pavlova.
Conscient de la seva imatge, l’artista va saber envoltar la seva vida privada d’un halo de misteri per preservar la seva vida privada. La fama de Tórtola durant el primer terç del segle XX va arribar a ser tan gran que, a més de ser musa d’intel·lectuals com Pio Baroja i Valle Inclán, va inspirar la imatge icònica dels coneguts sabons “Maja” de l’empresa Myrugia.
Després de la seva mort l’any 1955, l’artista va donar la seva col·lecció de vestits al Museu de les Arts Escèniques, de l’Institut del Teatre de Barcelona, ciutat on hi va viure retirada dels escenaris des de 1930 amb la seva estimada Ángeles Vila-Magret.1. Caramelles - Pilar Alonso
2. Comunista - Carmelita Aubert
3. El dia del corpus - Asuncion Parreño
4. El tango de la cocaína - Ramoncita Rovira
5. El vestir d'en Pasqual - La Goyita
6. Fumando espero - Ramoncita Rovira
7. Jo vui ser Miss - Pilar Alonso
8. La mare - Ramoncita Rovira
9. La pulga - Bella Zulima
10. La Rambla - La Goyita
11. La vaselina - Bella Dorita
12. Mamá comprame un negro - La Goyita
13. Marieta de l'ull viu - Pilar Alonso
14. Mossos de l'Esquadra - Pilar Alonso
15. Relicario - Pilar Alonso
16. Sus pícaros ojos - Raquel Meller
17. Tornant de Paris - Mercè Seròs
18. Tus engaños - Mercè Serós
Més informació: Cuplets – Programa “Donant la nota” Domenys ràdio 107.6 de la FM (Podcast)
Lletristes
Durant els anys vint del segle passat, la producció del cuplets va ser molt prolífica. Les primeres lletres de cuplets en català es van publicar a la revista “Papitu” de la mà del director Francesc Pujols i el col·laborador Joan Casas Vila. Els lletristres més rellevants van ser Rossend Llurba, Joan Misterio (pseudònim de Joan Casas Vila), Faust Casals, Vicenç Andrés, Joaquim Ventalló, Leopold Negre, etc. tot i que els escriptors i intel·lectuals de l’època, a tall d'exemple Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Josep Carner i Ignasi Iglesias, també en van escriure.
Rossend Llurba va ser el primer lletrista que va fer un cuplet en català. Instal·lat amb la família al barri barceloní de Poble-sec, treballava com a autor dramàtic i lletrista de cançons. L’any 1917 a petició de la cupletista Raquel Meyer escriu "La font del Xirineu", el primer cuplet en català amb música del compositor Joan Suñé. Altres cuplets de Llurba són "La Modisteta" i "La Barcelonista". Va escriure el llibre “Història del Paral·lel” publicat l’any 2017.
Col·laborador redactor del setmanari humorístic i satíric "Papitu" va introduir, juntament amb Rossend Llurba, el català al món del cuplet. Sota el pseudònim Joan Misterio, va compondre lletres per les cupletistes Mercè Serós, Pilar Alonso o la Goyita entre els que destaquen "Les caramelles", "La fornera de la Ronda", "Jo vull ser mis", "El vestir d'en Pasqual" o "Els mossos de l'esquadra". Va col·laborar estretament amb els compositors Joan Viladomat, Càndida Pérez, Joaquim Zamacois, Arcadi Rosés Berdiel, Vicenç Quirós i molts altres.
Compositors
Tot i la gran varietat de compositors de cuplets, tres músics destaquen en el panorama musicals del cuplet en català: Joaquim Zamacois, Joan Viladomat i Càndida Pérez. Tots tres, a part de compositors, dirigien acadèmies de formació de cupletistes. Les seves produccions acompanyaven les creacions agosarades i atrevides dels lletristes de l'època. Altres compositors destacats van ser Vicenç Quirós, Enric Morera, Joan Suñé i Arcadi Rosés Berdiel.
Cándida Pérez va ser una cupletista i compositora de cuplets. Autora de “Les caramelles”, “La Marieta de l'ull viu", “Ball de Rams”, “El noi de la mare”, “La fornera de la Ronda”, entre d'altres, va fundar una acadèmia d'interpretació, cant i dansa al carrer Valldonzella, 6 de Barcelona i una productora musical sota la qual publicà diversos discos durant la dècada dels vint. Raquel Meller, la cupletista més famosa de tots els temps, va ser una gran amiga de Càndida i va cantar alguns dels seus cuplets estrenant la seva versió d'El noi de la mare a l'Olympia de París (1919).
Després de passar per la banda de música del seu Manlleu natal amb 21 anys es matricula al Conservatori del Liceu. Amb la seva dona, Ramona Mercader, s’instal·la a Barcelona a tocar dels teatres Arnau, Apolo i Victòria, on va obrir l’acadèmia de varietats La Colosal al carrer Conde del Asalto 106 (actual Nou de la Rambla). Autor prolífic, va composar gairebé un miler de títols, entre ells, els cuplets “Fumando espero” i “El vestir d'en Pasqual”. El llibre “El Músic de l'americana vermella: Joan Viladomat i la Barcelona descordada dels anys vint" explica la seva vida.
Va composar un gran nombre de cuplets molt populars signant com "I. Casamoz" o "J. Casamoz". Va col·laborar amb els lletristes de cuplets Marià Golobardas de la Torre i Joan Misterio (pseudònim de Joan Casas i Vila). Artistes i cupletistes, com Pilar Alonso i Raquel Meller, cantaren i escenificaren alegrement les seves composicions delectant al nombrós públic dels locals d’oci. Va combinar la seva tasca de compositor amb la de professor de música a l'academia "El Couplet Moderno" (Carrer Conde del Asalto, 23) i autor de llibres d’ensenyament de música.
Acadèmies de cupletistes
A l’Anuari Riera consten setze acadèmies l’any 1934 i 23 l’any 1935. Destacaven pel prestigi les acadèmies del pianista Joan Ribé i Copèrnic Olive (El Gordito) a la que va anar Raquel Meller, la Colosal de Joan Viladomat i la d’Armando Duval.
Les acadèmies treballaven a un ritme accelerat per nodrir els teatres de noves estrelles. Normalment tenien una gran sala amb un petit escenari de fusta davant del qual en perpendicular hi havia un piano de paret. El mestre o un dels seus ajudants seien davant les aspirants i donaven les directrius necessàries per convertir-les en estrelles ràpidament.
Les acadèmies de cupletistes – Programa Lletra Menuda Catalunya Ràdio
