Armario sostenible

La moda sostenible (també anomenada “moda ètica” o slow fashion) és un moviment que cada vegada guanya més adeptes. Aquesta tendència busca que la indústria de la moda sigui més responsable tant en l’àmbit social com ambiental, tenint en compte tots els aspectes que envolten la producció tèxtil: primeres matèries, respecte a les persones i als animals, costos mediambientals, qualitat i durabilitat de la roba, comerç de proximitat...; i també que els consumidors optin per una alternativa més responsable a l’hora de vestir, lluny del consumisme massiu dels darrers anys.  La Laura Opazo és una comunicadora experta en moda i una de les principals divulgadores sobre moda sostenible que hi ha actualment. És llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i s’ha format en assessoria d’imatge personal en prestigioses escoles. Concentra gran part de la seva activitat a les xarxes socials, fa xerrades, col·labora en diversos programes i també imparteix classes a la ISEM Fashion Business School.  Si tens ganes de canviar els teus hàbits de consum i apropar-te a una manera de vestir més sostenible, Armario sostenible: aprende a comprar de manera consciente e inteligente és una lectura imprescindible. El llibre explica el passat, present i futur de la indústria tèxtil; presenta diferents alternatives de consum més respectuoses; dona consells pràctics per aprendre a llegir les etiquetes, allargar la vida de la roba, etc.; o proposa coses tan curioses com una llista a l’Spotify per al moment d’endreçar el teu armari o un llistat de documentals de referència per si vols aprendre més sobre el tema. Al final de cada capítol, sempre et convida a reflexionar sobre algun aspecte i proposa accions concretes per ajudar-te a canviar d’hàbits fàcilment.  En definitiva, és una lectura fàcil, entretinguda i pràctica. Atreveix-te a fer el canvi i forma part de la revolució! Més informació: Laura Opazo a les Biblioteques Campanya Roba neta (coalició internacional d'ONG i altres entitats que treballen per la defensa dels drets laborals al sector tèxtil mundial) Pàgina web oficial Article a la revista Opcions Consum de roba: per un canvi radical de paradigma Associació “Moda Sostenible Barcelona” Recomanat per Bib. Ferran Soldevila. Santa Maria de Palautordera. 

La mama se'n va a l'Antàrtida

Homeward Bound és un programa global de dones de diversos camps científics que es proposen liderar el canvi cap a un futur més sostenible. El seu objectiu és crear una xarxa de 1000 dones que, al llarg de 10 anys, participin en aquesta iniciativa.  Anna Cabré, física del clima, oceanògrafa i doctora en cosmologia i astronomia, va participar en la quarta edició del Homeward Bound que va culminar amb una expedició de 21 dies a l’Antàrtida. Però Anna Cabré també és mare i amb aquest llibre va voler explicar als seus fills la seva feina a bord d’un vaixell taronja –junt amb 99 científiques més- solcant el mar gelat de l’Antàrtida per fer del món un lloc més habitable per als animals i per als humans. Adequat de 3 a 6 anys.

Metrópolis

Futur, any 2000. En la megalòpoli de Metròpolis la societat es divideix en dues classes, els rics que tenen el poder i els mitjans de producció, envoltats de luxes, espais amplis i jardins, i els obrers, condemnats a viure en condicions dramàtiques reclosos en un gueto subterrani, on es troba el cor industrial de la ciutat. Un dia Freder, el fill del totpoderós Joh Fredersen, l'home que controla la ciutat, descobreix els durs aspectes laborals dels obrers després d'enamorar-se de Maria, una noia d'origen humil, venerada per les classes baixes i que predica els bons sentiments i a l'amor. El fill llavors adverteix al seu pare que els treballadors podrien rebel·lar-se.

Viatges Charley

L’any 1960, John Steinbeck, reconegut escriptor nord-americà, amb 60 anys i després de patir un ictus, va decidir recórrer 16.000 km de costa a costa dels Estats Units en una camioneta convertida en autocaravana. Amb el seu gos Charley, surt a la recerca de la seva última gran aventura.​​​​​ Durant el trajecte, Steinbeck explora l’ànima dels Estats Units a través de la seva gent, travessa 34 estats i reflexiona sobre identitat del seu país i la d’ell mateix, tot escrivint frases que ens fan pensar, “Un viatge és algú en si mateix. No n’hi ha dos d’iguals. I tots els plans, prevencions, controls i coercions no serveixen de res. Després d’anys lluitant, descobrim que no fem un viatge; el viatge ens fa a nosaltres”. Viatges amb el Charley va ser publicat el 1962, aquell any l’autor va rebre el Premi Nobel. Viena Edicions ens acosta la traducció catalana de l’obra de la mà de Marc Donat.  ​​​​​Recomanat per Marta Mans. Biblioteca Can Pedrals de Granollers

Circulando hacia una nueva economía

José Luis Gallego, naturalista, divulgador ambiental i escriptor, ens proposa en aquest llibre una nova manera d’entendre i fomentar una economia més sostenible i responsable amb el planeta. A través de l’exemple de diferents empreses i negocis que aposten per una economia circular, ens demostra que és possible avançar i reconduir l’economia i el conjunt de la societat cap a un desenvolupament més respectuós amb el medi ambient. En definitiva, i com diuen els entesos en la matèria, el que és bo per al medi ambient és bo per a l'economia i la societat en el seu conjunt. Recomanat per Marta Salas.  Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí

Pantera magazine kids save planet

Per què la revista es diu Pantera? Sembla ser que la paraula pantera fa referència a un grup d’animals format per diversos felins; això sí, tots diferents però alhora tots iguals. La diversitat, el poder, el perill d’extinció, l’amenaça i la supervivència de les panteres són moltes de les raons per anomenar-la sota aquest títol. Una revista pensada per a infants a partir de 8 anys que pretén generar, amb la informació dels seus articles, una comunitat de persones petites i grans poderoses –panteres- perquè adopti  mesures per protegir la natura i el planeta. Pantera s’estrena a la tardor del 2019, sota el segell editorial Savanna books, amb una periodicitat quadrimestral i els seus números són temàtics, presentats de manera central i de manera transversal – temes de justícia social, feminisme, filosofia, humanitats, literatura i art-. El primer número comença a treballar el tema dels boscos, el segon se centra en els mars nets, lliures de plàstics... Els articles fan referència a: històries o contes, personatges claus en la defensa del planeta, experiències vàries, xifres explicatives... tots ells amb unes il·lustracions i fotografies d’una alta qualitat. Uns exemples de continguts són: el bosc en xifres, Jane Godall, les dones indígenes com a guardianes de la terra, els mars del passat, la posidònia, entre altres. La publicació s’imprimeix amb paper certificat FSC de boscos sostenibles i utilitza tintes ecològiques. Els continguts ocupen una extensió d’entre unes 70-80 pàgines i el seu format és de 21 x 27 cm. Revista d’un disseny gràfic fresc i modern que amb la seva lectura no deixarà indiferent a mares, pares, mestres i a totes aquelles persones involucrades amb infants. Document recomanat per: Rosa Casas. Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella

La vida futura

Abans que comenci el relat del film, els mateixos títols de crèdits ens mostren una perspectiva de futur i progrés. I aquesta és la intenció general de La vida futura (Things to Come; William Cameron Menzies, 1936)., fer-nos reflexionar sobre el futur de la societat moderna, tot comprimint la narrativa en quatre episodis ben diferenciats: la preguerra, la guerra, les seves conseqüències i la solució. A manera de sinopsi, i en consonància amb els temps de preguerra en què es va rodar la pel·lícula, l’optimisme de les celebracions nadalenques no durarà gaire. Un bombardeig emocional de cartells i informacions anuncien una amenaça imminent. Posteriorment, arriba el bombardeig literal, massiu, sobre la ciutat indefensa d’Everytown: els edificis que abans estaven plens de vida i de preparatius de Nadal cauen fets miques. Quan un dels projectils dona de ple al gran cinema i n’esmicola el gran rètol de la façana, l’espectador ja sap que també s’està esmicolant la normalitat feliç d’una vida diària que està condemnada desaparèixer. A partir d’aquest moment, res no tornarà a ser el mateix. Som davant d’una pel·lícula plena de contradiccions, com queda clar a l’escena en què un aviador enemic ha estat abatut en plena batalla aèria. L’heroi aterra per ajudar-lo. Quan apareix una nena enmig dels gasos tòxics, el pilot moribund diu: “Acabo d’enverinar la família d’aquesta nena i ara li dono la meva màscara de gas per salvar-li la vida a ella, em fan ganes de riure”. És el sarcasme de la guerra, sens dubte. Al llarg del metratge, veiem com el món s’acabarà debatent entre la barbàrie i la civilització, entre el món tribal de Macbeth o el món imperial de Juli Cèsar o Coriolà (totes tres, obres de William Shakespeare), entre les hordes furioses de la saga Mad Max (George Miller, 1979, 1981, 2015; George Miller i George Ogilvie, 1985)  i els exèrcits imperials de la saga iniciada per La Guerra de las Galaxias (Star Wars; George Lucas, 1977), entre la distopia del feixisme i la falsa utopia del progrés. Ens espera doncs, un futur ben magre de tria entre la tirania de la guerra cos a cos, sangonosa i bruta, i la tirania de la guerra tecnològica neta i asèptica. Segurament aquesta no era la intenció del director William Cameron Menzies ni de l’escriptor i guionista H. G. Wells, autor de la novel·la The Shape of Things to Come (1933) en què la pel·lícula s’inspira. La balança es decanta a favor dels abanderats del progrés, es nota que els autors prenen partit per la civilització promesa per la Germandat de l’Eficiència, malgrat que aquesta pugui tenir costos no desitjats. Malgrat que la sala de cinema està enderrocada, davant dels ulls de l’espectador desfilen, amenaçadores i aclaparadores, les ombres dels soldats amb la intensitat de les ombres de Nosferatu (Nosferatu, eine Symphonie des Grauens; F. W. Murnau, 1922) o Vampyr (Vampyr; Carl Theodor Dreyer, 1932). Després, passen els anys i a Everytown ja no queden ni parets ni pantalles on projectar cap mena d’ombres, ni amenaçadores ni redemptores. Veiem que la barbàrie de la dictadura i l’escassedat generalitzada s’ha escampat per tot arreu. L’any 1970 arribarà la salvació de mans del progrés i fins el 2036 no veurem posar en dubte l’ordre civilitzat i asèptic que havia emergit. A algunes pel·lícules de Fritz Lang, com ara Metropolis (Metropolis, 1927) i La mujer en la luna (Frau im Mond; 1929), els decorats d’estil art déco eren una mostra de la modernitat absoluta. A La vida futura, la Bauhaus ens enlluerna amb uns decorats grandiosos i espectaculars de ciència-ficció (o de retrociència-ficció, des de la nostra perspectiva actual). Malgrat que aquesta experiència estètica justifica per si mateixa el visionament de la pel·lícula, no sembla que aconsegueixi l’efecte màgic i místic que sí que experimentem amb Metropolis. Malgrat tot, potser queda una escletxa per a l’optimisme. En sortir d’una celebració de Nadal on els nens han rebut premonitòries joguines bèl·liques, el personatge de Pippa Passworthy desitja «pau als homes de bona voluntat» i sentencia que «les guerres sempre són una oportunitat de progrés». Ai las, el capitalisme no té aturador! Sempre ens quedarà preguntar-nos si aquest progrés ens retornarà la felicitat i la innocència que tenien Adam i Eva al paradís terrenal.   Crítica elaborada per Agustí Lloberas del Castillo de la Biblioteca el Molí (Molins de Rei) en el marc del projecte Escriure de Cinema.

Minority Report

Washington DC, any 2054. John Anderton (Tom Cruise), al capdavant de la unitat Precrime de la policia, disposa de vint-i-quatre minuts i catorze segons per evitar un doble homicidi. En aquest lapse de temps haurà de reconstruir la cadena d’esdeveniments que donaran lloc al crim i, literalment, volar, per aturar el presumpte homicida i evitar el crim. La seqüència inicial de Minority Report (Minority Report; Steven Spielberg, 2002), adaptació d’un relat de Philip K. Dick (The Minority Report, 1956), comença amb una successió d’imatges fragmentàries, sovint difuminades, presentades en un ordre aleatori, entre les quals s’intercalen visions d’unes tisores i taques de sang, que fan pensar de forma automàtica en el millor Hitchcock. Aquest començament serveix per endinsar-nos en un món futur, però alhora realista i recognoscible, alhora que ens transmet el ritme trepidant que imposa la missió del protagonista: canviar el futur abans que aquest no arribi a tenir lloc. La pel·lícula es pot veure com un producte d’entreteniment, barreja d’història de detectius, thriller i ciència-ficció, dut a terme amb la qualitat d’un director de cinema com és Steven Spielberg, ben acompanyat pel director de fotografia (Janusz Kaminski), el compositor de la banda sonora (John Williams) i un repartiment d’actors perfectament seleccionats per desenvolupar els personatges que han de representar. Dit això, a Minority Report es plantegen també qüestions més profundes. Algunes d’elles han estat presents al llarg de gran part de la història de la humanitat,  com el debat entre la determinació del futur i la llibertat d’elecció de l’ésser humà, tema conductor de les tragèdies gregues, o la necessitat de triar entre seguretat i llibertat. Altres aspectes tenen a veure amb el nostre futur pròxim. Tot i tractar-se d’una pel·lícula de ciència-ficció, l’acció se situa en un futur pròxim d’uns cinquanta anys. Per tant, no ens mostra una altra societat, sinó com pot transformar-se la nostra en uns pocs anys: la privacitat ha deixat de ser respectada, tant per part del govern (que ha establert un programa de vigilància per tal d’evitar els crims) com per part de les empreses (que ofereixen béns de consum de manera individualitzada a cada ciutadà). Una escena emblemàtica d’aquesta manca de privacitat és la que ens mostra unes aranyes robòtiques que recorren un edifici d’habitatges per tal d’identificar a tots els habitants escanejant-los els ulls. Estrenada l'any següent als atemptats de l’11-S als Estats Units, Minority Report exposa qüestions incòmodes en un moment en què els estats occidentals van començar a prendre mesures que limiten els drets dels ciutadans per prevenir futurs actes de terrorisme. Van posar en marxa, per exemple, programes de predicció de futurs delictes, basats en la recollida massiva de dades i la seva anàlisi mitjançant tecnologies d’intel·ligència artificial. Des d’un punt de vista artístic, és molt interessant el tractament del color i la seva utilització, que funciona especialment bé en algunes escenes i que remet en aquestes ocasions als grans clàssics del cinema negre del segle XX. Tècnicament la pel·lícula està molt ben realitzada. Algunes seqüències són una exhibició de mestratge cinematogràfica, com l’esmentada seqüència inicial o una fugida per un centre comercial: des que el protagonista agafa el paraigua fins que l’acaba obrint, es desenvolupa davant els nostres ulls una filigrana de precisió, una coreografia on tot és allà on ha de ser i en el moment en el qual ha de ser. La feina de John Underkoffler, assessor científic de la pel·lícula i responsable en gran part de la creació de l’entorn tecnològic en què es desenvolupa l’acció, mereix una menció a part. Es projecten cap al futur tecnologies ja existents o en desenvolupament, com la tinta electrònica, el reconeixement mitjançant escaneig dels ulls, els cotxes sense conductor, la levitació magnètica o els hologrames en tres dimensions. Això facilita que el film pertany a la ciència-ficció, però, alhora, desprengui una sensació de realitat amb la qual l’espectador es pot identificar. Per sobre de tot, la manera com resol la presentació de les visions del futur, i la manipulació d’aquestes imatges a través d’un dispositiu que respon als gestos i a la veu, va ser una solució brillant que ha esdevingut una de les icones de la pel·lícula. En resum, es tracta d’una pel·lícula molt ben realitzada, visualment molt atractiva, ben interpretada i amb un bon grapat d’escenes remarcables. Al mateix temps, pot donar peu a reflexions sobre temes més profunds i presents a la nostra societat en el moment actual. Crítica elaborada per Tomàs Salas de la Biblioteca el Molí (Molins de Rei) en el marc del projecte Escriure de Cinema.

Blade Runner 2049

Blade Runner 2049 (Blade Runner 2049; Denis Villeneuve, 2017), de Denis Villeneuve, és una pel·lícula neo-noir i de ciència-ficció dels Estats Units. Els que coneixem el treball anterior del director potser trobem a faltar aquella atmosfera tan personal i espectacular de La llegada (Arrival; Denis Villeneuve, 2017), però no hem d’oblidar que Blade Runner 2049 és una seqüela i ha de ser coherent amb la seva predecessora. Començant per la fotografia de Roger Deakins, aquest film és una recreació d’un món distòpic amb una escenografia visualment impressionant. Els seus autors ens regalen imatges pel record com K caminant per una Las Vegas desèrtica i de color groc a causa de la radiació. L’atmosfèrica banda sonora, a més, acompanya perfectament les imatges, però podem tenir el dubte si s’ha volgut submergir-nos en un “fabulós” món distòpic per sobre d’altres elements del film. És l’any 2049 i ha tingut lloc un salt tecnològic i sociològic en l’àmbit de la intel·ligència artificial. Els éssers creats mitjançant bioenginyeria s’han integrat a la societat i porten una vida humana. El protagonista, K (Ryan Gosling), treballa caçant i retirant models de replicants clandestins més vells. Els replicants de la cinta original Blade Runner (1982), de Ridley Scott,  compartien una sèrie de preocupacions d’ordre metafísic (“quin és el sentit de la vida?”, “quant temps ens queda?”). En canvi, K s’interroga al voltant d’aspectes més humans: vol dotar de valor la seva existència a partir de l’amor i l’engendrament. Es pregunta sobre el seu naixement i l’autenticitat dels seus records. Com tots nosaltres, vol dotar de contingut real la seva vida. Podríem afirmar que Blade Runner era una història sobre els finals i Blade Runner 2049 ho és sobre els orígens. La idea central del film es reflecteix en l’evolució del protagonista i en la conducta dels replicants Nexus 6. Tot ells, metàfores de l’ésser humà, ens mostren que la humanitat resideix a un altre lloc, més enllà dels nostres orígens i del determinisme genètic: resideix en la capacitat de sacrificar-nos per una idea, per una persona, un objectiu o un somni. Som el que fem. Les nostres accions ens defineixen fins a l’últim alè. La narració és una metàfora de la nostra existència. L’any 2049 no queda tan lluny i el nostre món no és tan diferent del de la pel·lícula: la robòtica cada vegada està més present a les nostres vides; la societat segueix dividida en rics i en pobres, en corporacions poderoses i en consumidors submisos, en agents antidisturbis i en classe treballadora; la reiteració del cos de la dona com a reclam és continu; no es respecten els drets humans ni dels infants; la solitud ens colpeja en un món que mai ha estat més connectat; les càmeres de videovigilància són per tot arreu; el rastrejament i control a través de dispositius que són acceptats i els considerem imprescindibles en la nostra vida; i la publicitat ens bombardeja, amb llums de neó o sense. La pel·lícula de Denis Villeneuve sembla indicar-nos que el progrés tecnològic, inserit al nostre món individualista i alienant, no evitarà la decadència i que la clau de la nostra existència estarà en com decidim viure-la. Fins i tot si no som capaços de veure aquest rerefons tan profund, sempre quedarà una trama ben estructurada i atractiva que t’enganxa a la butaca. L’argument no és simple, però se segueix bé durant tota la pel·lícula i els personatges actuen i s’expressen amb claredat. Per acabar, assenyalaria que el món de Blade Runner 2049 és més que la representació d’un futur no desitjat, d’un context postapocalíptic possible. Va més enllà, i planteja la recerca d’una utopia per part dels replicants en un món distòpic. I no oblidem que els replicants són una al·legoria dels humans. Seria capaç la humanitat d’encaminar-se cap a una utopia? Crítica elaborada per Maria Rosillo Ruiz de la Biblioteca el Molí (Molins de Rei) en el marc del projecte Escriure de Cinema.

L'Home que plantava arbres

“M’agradaria fer estimar el arbres o, per ser més exacte, fer estimar el fet de plantar arbres”, aquesta és la motivació de Jean Giono a l’hora d’escriure aquesta novel·la curta o aquest relat breu, ja que només té 59 pàgines. Aquesta edició de Viena Edicions, a més, està il·lustrada per Francesc Viladot, traduïda per Isabel-Clara Simó i acaba amb un epíleg del geògraf i naturalista Martí Boada, una edició molt acurada com ja ens té ben acostumats aquesta editorial. El lloc on transcorre aquesta història és la regió dels Alps que penetra la Provença, una regió desèrtica on només s’hi troben matolls d’espígol i tota forma de vida humana és desapareguda. Elzéard Bouffier, el seu protagonista, hi viu amb el seu ramat de bens i el seu gos després de traslladar-s’hi a causa d’una crisi personal, cercant la pau i la solitud.  Aquest pastor decideix posar remei a la mort lenta del paisatge que l’acull i, sense que ningú en sàpiga res, decideix transformar el paisatge que l’envolta plantant milers i milers de roures, faigs i bedolls al llarg de la seva vida fins a cobrir les muntanyes de verdor i canviar per sempre la vida de tots els habitants de la regió. Amb una prosa senzilla però plena de matisos i sensibilitat, Jean Giono escriu una al·legoria de l’ecologisme a través de la història d’un home a la recerca de la seva felicitat perquè, tal com diu el narrador de la novel·la “Bouffier ha descobert una forma meravellosa de ser feliç”.  Aquest relat és un cant a l’esperança del renaixement. Una alabança  a la generositat, obstinació i desinterès d’un ésser humà que, desproveït de qualsevol mena d’egoisme, deixa una empremta invisible en el món en un acte tan senzill com és plantar un arbre, un altre i un altre... Els homes poden ser tan eficaços en altres àmbits que els de la destrucció. Llàstima que sigui un personatge de ficció, tant de bo existissin persones amb aquests valors i caràcters. Jean Giono (1895-1970), va néixer i viure sempre a la Provença francesa. Un gran nombre de les seves obres tenen per a marc el món camperol provençal, en les quals  denuncia la societat materialista i reivindica els plaers senzills però autèntics que ofereix la natura. “L’home que plantava arbres” és considerat un llibre amb un missatge ecologista avançat per l'època.  Molt recomanable per a les persones que gaudeixen de la natura, dels boscos i que defensen l’ecologisme i la protecció del medi ambient. Més informació: Jean Giono a les Biblioteques Jean Giono a la Viquipèdia Descarrega't la pe·lícula a eBiblio: Castellà Recomanat per Núria Rossel. Bib. Mont-Àgora. Santa Margarida de Montbui.

Rutes per valls amagades

L’autor del llibre, Joan Portell Rifà, té dues vessants com a escriptor: l’una dedicada al llibre infantil i juvenil, i l’altre a les guies d’excursionisme. També col·labora amb diverses revistes com Descobrir Catalunya, Cavall Fort o Faristol. Sobre aquesta guia, Rutes per valls amagades, l’autor diu que li ha permès visitar racons de Catalunya que tenia pendents. Són entorns on la solitud és la companya de camí. Fa ruta per diverses valls repartides per tot el país: des de la Vall d’Aran, cap a la Vall de la Muga, baixant cap a Viladrau i Mura, per arribar a la Serra de Pàndols, entre altres. De cada vall en descriu dos o tres recorreguts per fer a peu, ideals per fer una estada de més d’un dia a la zona triada si es busca tranquil·litat. De cada ruta en fa una introducció del paisatge, algun apunt històric i la descripció de la ruta, acompanyada d’un dibuix de la mateixa i fotografies. Així doncs, si el què busqueu es descobrir indrets poc concorreguts, amb paratges d’una bellesa singular entre valls i cims, ermites i masies, aquesta és la vostra guia.   Recomanat per Imma Bover. Bib. Moià. 

La Mà esquerra de la foscor

La mà esquerra de la foscor és una novel·la escrita per Ursula K. Le Guin, escriptora estatunidenca guanyadora dels premis Hugo i Nébula.  El protagonista d’aquesta història és en Genly Ai, un enviat diplomàtic al planeta Hivern. L’objectiu d’aquest viatge és que l’Ai aconsegueixi establir aliances entre la Federació Galàctica de mons habitats per humans i els líders del planeta Hivern.   Amb aquest rerefons, el lector descobreix juntament amb en Genly, el planeta de l’hivern perpetu i les glaçades. La vida quotidiana dels habitants del planeta i la seva manera de pensar conflueix amb els entramats polítics i el poder de l’estat, els quals, són presents al llarg de la novel·la.  Un aspecte que crida l’atenció sobre la vida dels habitants del planeta Hivern és la manera que tenen de viure el gènere i la sexualitat. Els ciutadans viuen en un cicle sexual mensual, en què la majoria del temps no senten desig i són andrògins. Però un cop al mes presenten canvis hormonals alhora que apareix el desig sexual. En aquesta realitat, en Genly, que està sempre en estat sexual és considerat un pervertit.  En aquesta novel·la, K. Le Guin construeix un món complex que obre portes a moltes preguntes. La concepció de la sexualitat i del gènere, les condicions de vida extremes i les diferències culturals i socials marquen aquesta història i conviden al lector a submergir-se en una societat no tan diferent a la nostra. Més informació: Ursula K. Le Guin a les Biblioteques Ursula K. Le Guin a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Ariadna Albiol. Bib. Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes.

El Arte de la fermentación

Bíblia de la fermentació, llibre indispensable en la teva biblioteca si vols practicar aquesta tècnica a casa. És la guia més completa tant si ets principiant com si vols aprofundir més. Vols començar fent un xucrut o un kimchi, un iogurt o un quefir, una kombutxa o aiguamel? Com no podria ser d'una altra manera, el pròleg és de tot un referent com Michael Pollan, el qual contagiat per l'entusiasme de Sandor Katz, no ha pogut evitar provar les receptes i comprovar el seu poder transformador: nous sabors i noves textures, creades a partir d'ingredients molt comuns, per una banda, i per bacteris i fongs, per l'altra. Però, lluny d'intimidar-nos, ens tranquil·litza, ja que elaborar xucrut està a l'abast de qualsevol. Primer trobem una mica d'història de la fermentació i una introducció dels seus beneficis pràctics de conservació i de salut. Tot seguit, Katz explica els conceptes bàsics que cal conèixer i els principals materials i estris necessaris per a començar amb les receptes. Els capítols que segueixen són per aprendre els processos bàsics de fermentació alcohòlica, fermentació de verdures i algunes fruites, begudes tòniques àgries, fermentació làctica, de cereals i tubercles, cerveses, cultius a base de floridures, fermentació de llegums, llavors i fruits secs i, finalment, fermentació de carns, peix i ous. Els dos capítols finals fan referència a consideracions per a les empreses comercials i també sobre aplicacions no alimentaries de la fermentació (agricultura, gestió de residus, art, producció energètica, etc.). El mateix autor va publicar anteriorment Pura fermentación, la segona edició de la qual encara no ha estat traduïda de l'anglès. Aviat te n'adornaràs que aquest és més que un llibre de cuina. Es tracta també d'una altra manera de relacionar-te amb el món, una ideologia o una protesta contra el sistema alimentari industrial que tot ho homogeneïtza. Estàs preparat per passar de ser un passiu consumidor a ser creador de béns únics? Estàs preparat per entrar a la comunitat dels fermentistes? la comunitat dels fermentistes? Més informació: Prestatge de Cuina i Vins Recomenat per Núria Doya. Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat

Estimar sense sucres afegits: repte de 21 dies sense sucre amb reflexions sobre l'autoestima i l'amor

La relació entre les emocions i els aliments dolços és motiu de desequilibris anímics i alimentaris que es fan un nus indesxifrable. Per desfer l’entrellat cal la voluntat de posar-hi consciència i fer un treball personal efectiu. I això és que l’autora pretén amb aquest llibre. Neus Elcacho exposa prèviament amb claredat per què necessitem i desitgem el sucre tant a nivell físic com a nivell emocional. Ofereix claus per combatre el sentiment de necessitat de dolç i analitza els tipus de sucres que existeixen, quins efectes tenen sobre el nostre organisme i quins són naturals i recomanables amb mesura. Estem davant d’un llibre eminentment pràctic, que proposa un repte per dur a terme durant 21 dies en els quals no es menja sucre, 21 dies que són els mínims per incorporar un hàbit vital. Cada dia inclou un menú, una recepta dolça saludable i una reflexió. Conté opcions omnívores, vegetarianes i veganes. Les receptes incloses al llibre són de la xef Maria Agustí i tenen ingredients fàcils de trobar, són atractives i moltes d’elles clàssiques. Les reflexions sempre giren al voltant de l’amor, de la forma d’estimar els altres i estimar-se un mateix. Es imprescindible un compromís diari d’escriure i escoltar-se amb atenció al voltant de la proposta, dedicar-hi un temps de qualitat. Són propostes de treball personal  ben àmplies, alguns dies amb recursos per anar més enllà sobre el tema proposat: documentals, pel·lícules, altres llibres, etc. I les receptes dolces són delicioses: pastís de carbassa i ametlles, brownie healthy, creps americanes de xocolata, i moltes altres. Aquest llibre té una col·lecció de recursos pràctics ubicats al web www.neuselcacho.com/recursos. Menús en blanc per fer un seguiment personalitzat del que mengem, propostes de menús, llistes de la compra i restaurants recomanats. També té una playlist a Spotify sota el títol “Amor sin azúcares añadidos” que pot ser un bon acompanyament mentre cuinem o escrivim. Neus Elchacho va estudiar Publicitat i Relacions Públiques  però no va sentir mai que aquest fos el seu camí professional real. Posteriorment va estudiar Dietètica i nutrició, va especialitzar-se en problemes digestius a la Harvard Medical School i forma part de l’equip de treball d’Etselquemenges i de l’Asociación Española de Nutrición y Dietética. A les biblioteques: La Dieta de las emociones Nutrició - Aspectes psicològics Dietoteràpia  El mateix títol en castellà: Amor sin azúcares añadidos  Més informació: Web oficial de l'autora Recomanat per la Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

Fast food saludable

Menja sense remordiments amb les 70 receptes sanes i exprés del Xef Bosquet, el millor foodie 2018 del nostre país. Quan pensem en fast food ens venen al cap els famosos productes processats ​​i de baixa qualitat nutricional. Però les receptes i ingredients de Roberto Bosquet demostren que preparar plats saborosos en poc temps sense caure en les farines refinades ni el sucre és possible. En Fast food saludable trobaràs:  Consells per fer la teva compra i triar els millors productes locals i de proximitat.  Estratègies de la cuina d'aprofitament amb què estalviaràs diners, embrutaràs menys i evitaràs llençar menjar.  Idees claus per deixar de fer dieta i aprendre a menjar sa.  70 receptes fàcils i ràpides per a esmorzars, dinars, sopars i postres deliciosos, que t’inspiraran i t'ajudaran a canviar la teva rutina alimentària per sempre. *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Carro de combate: consumir es un acto político

D'on venen els productes que consumim? Què contenen els aliments que comprem? Semblen preguntes senzilles, però sabem molt poc dels elements que componen la nostra cistella de la compra. Les etiquetes dels aliments que adquirim solen ser inintel·ligibles per al consumidor i resulta virtualment impossible saber d'on venen les matèries primeres amb què van ser elaborats. L'opacitat serveix sovint per ocultar les deficiències nutritives dels aliments, la toxicitat dels detergents i cosmètics o el malbaratament que suposen els embalatges, així com les desiguals dinàmiques entre el Nord i el Sud global.   Com assenyala en el seu pròleg l'economista Joan Martínez Alier, en aquest llibre «dues competents periodistes espanyoles, Natzaret Castro i Laura Villadiego, presenten un llibre-guia per als consumidors de mercaderies. Parlen dels danys que aquestes diverses mercaderies puguin fer a la salut dels consumidors, però sobretot parlen dels danys als humans i a  l'ambient natural en els llocs d'origen. Expliquen d'on ve l'oli de palma i les seves conseqüències a Indonèsia i molts altres llocs, d'on venen els tèxtils barats i quin ha estat el pagament a les seves treballadores a Bangla Desh i altres països, d'on ve la carn, principal responsable de la desforestació de l'Amazònia. D'on venen i quins són realment els costos humans i ambientals de el cafè o el sucre, de la llet i els ous. Com es crien animals en veritables camps de concentració i extermini ». Carro de combate combina les experiències viscudes, els sentiments de compassió i indignació i grans coneixements tècnics per a il·lustrar i remoure les consciències de les i dels consumidors. *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Petropocalipsis: crisis energética global y cómo (no) la vamos a solucionar

Petrocalipsis és una anàlisi crua i clara de les possibles alternatives al nostre sistema energètic actual. Davant el triomfalisme que moltes vegades exhibeixen les notícies sobre la futura utilització de noves fonts energètiques, el llibre planteja amb concisió per què no funcionen ni funcionaran cadascuna de les falses solucions que s’han discutit durant les últimes dues dècades.  No hi ha solucions senzilles ni dreceres al dilema que planteja la transició energètica, doblement necessària no només per a l'impacte ambiental dels combustibles fòssils, sinó també per a un factor sovint ignorat: la seva propera escassetat. Front la fe cega en la tecnologia que semblen professar els responsables polítics i econòmics, l'autor ens explica que res podrà evitar que en les pròximes dècades seguim un camí de descens energètic del  qual ningú en vol parlar.  La lectura d'aquest llibre deixa clar que si volem evitar el pitjor escenari, el «petrocalipsis», hem de deixar d'enganyar-nos, comprendre la nostra situació real i actuar el més aviat en conseqüència. ** Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Conexiones creativas

Es pot aprendre a ser creatiu, perquè la creativitat consisteix en saber fer connexions entre coses, idees o conceptes que aparentment no tenen res a veure . Amb aquesta premissa treballen les dues autores del llibre “Conexiones creativas: La herramienta secreta de las mentes innovadoras”. Actualment, la creativitat és una eina poderosíssima en molts àmbits de la nostra vida. En l’àmbit educatiu, el foment de la imaginació i la creativitat esdevé un punt clau en l’aprenentatge i el desenvolupament personal. Per altra banda, les empreses busquen que les persones dels seus equips siguin creatives, que aportin solucions i flexibilitat en els seus processos.  I en l’àmbit més personal, la creativitat pot ajudar a l’autorealització i la recerca de la llibertat d’un mateix. La Dorte Nielsen i la Sarah Thurber, expertes en l’àmbit del pensament creatiu i la innovació, presenten un llibre amb un enfocament pràctic i una sòlida base teòrica que inclou: les claus del pensament creatiu, els últims descobriments en neurociència sobre les connexions mentals i exercicis pràctics per entrenar la creativitat.   El llibre està estructurat en quatre apartats molt ben diferenciats i la seva lectura és flexible i molt fàcil de seguir. Les autores parlen de les teories de la creativitat dels darrers anys, de la naturalesa de les connexions creatives: on les podem trobar, com pensen les persones creatives, quins tipus de connexions podem trobar. També proposen exercicis i reptes per a potenciar la creativitat innata de cadascú. I finalment, Nielsen i Thurber regalen als lectors i les lectores un joc de tres eines portàtils per facilitar l’elaboració de les connexions creatives.  Aquest llibre és un curs accelerat de pensament creatiu, farcit d’eines i mètodes provats que ajudaran els lector a connectar idees innovadores, transformadores i lliures. “La creativitat no s’esgota. Quant més la fas servir, més en tens” Maya Angelou Més informació: Dorte Nielsen a les Biblioteques Pàgina web oficial Recomanat per Bibliobús El Castellot. 

Com el temps

Un retrat quotidià i poderós sobre el món d’avui, i un crit d’alerta carregat d’humor que ens fa adonar que la urgència del nostre planeta és també la nostra. Lizzy Benson alterna la seva feina com a bibliotecària amb la de respondre les estranyes preguntes que arriben al podcast sobre el clima i la fi del món que ha fet popular la seva antiga professora. Illes que suren al mar, la desextinció dels mamuts, viure la fi del món a Nova Zelanda... Mentre mira de trobar el sentit de tot plegat, ajuda el seu germà a refer la seva vida, fa classes de meditació i s’escapoleix de les mares de l’escola del seu fill, sospira per trobar una mica de temps per a ella. Només quan el seu marit i el seu fill marxin de vacances, trobarà la lucidesa i la capacitat de seducció que solia tenir. Com el temps és l’expressió que fem servir per descriure un estat d’ànim tan canviant com els núvols i incert com el futur, i també és el títol d’aquesta novel·la que uneix amb mestria les peces d’un món fragmentat. Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

30 passejades pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Us presentem aquesta guia per gaudir del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Una selecció de passejades que durant 10 anys van estar fent un grup de persones ja jubilades, amb uns itineraris a l’abast de tothom. No trobareu les rutes més transitades sinó altres camins no tan explorats però igualment plens d’interès. Els itineraris tenen entre 5 i 10 km màxim i cadascun dels quilòmetres està explicat breument, de manera que si els seguim no ens podem perdre, doncs també afegeix les coordenades que ens situen exactament en cada punt. Al final de cada excursió afegeix un petit tast dels punts d’interès, ja siguin forns de calç, unes ruïnes d’algun mas antic o alguna característica del paisatge, amb un petit mapa de la ruta. Tot aquest llibre està recolzat per unes fotografies molt professionals però alhora precioses que ajuden a reconèixer els diferents llocs per on transcorren les excursions.   Recomanat per: Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa  

Una Europa de bajas emisiones

Cada cop hi ha més consciència de minimitzar l’impacte mediambiental negatiu que pot produir el turisme i s’intenta viatjar d’una manera més responsable. Aquesta guia ens ofereix 80 propostes de ruta per tota la geografia europea utilitzant mitjans de transport més sostenibles que quan utilitzem l’avió. Trens de llarg recorregut, senderisme, rutes en bicicleta ens ajudaran a descobrir nous indrets i a explorar el territori sense presses. Podrem gaudir d’un despertar en qualsevol país d’Europa després de veure com va canviat el paisatge per la finestreta del tren.   *Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Pride (orgullo)

Matthew Warchus, va ser el director d’aquesta pel·lícula creada a Gran Bretanya el 2014 i basada en fets reals.  Ubicada en els temps de la ministra Margaret Thatcher,1984, el Sindicat Nacional de Miners ha convocat una vaga per la clausura de les mines. Durant la manifestació de l'Orgull Gai a Londres, un grapat de lesbianes i gais recapten diners per ajudar als familiars dels miners. Tanmateix, es troben que el sindicat no admet els fons reunits. Els agitadors no es descoratgen, ignoren el sindicat i es dirigeixen als miners.  Així arrenca aquesta pel·lícula amb la qual l’espectador podrà gaudir d’una història emocionant i singular alhora, amb molts tocs d’humor del més autèntic estil anglès, i amb íntim rerefons que mostra la lluita per defendre la dignitat de cada un i les pròpies creences, malgrat la intolerància i el refús social.  Un film molt aconsellable per passar una bona estona.     Més informació: Matthew Warchus a les Biblioteques Matthew Warchus a la Viquipèdia Pride a la Viquipèdia Recomanat per Bib. Ilturo. Cabrera de Mar. 

El Cocinero de los últimos deseos

“El Cocinero de los últimos deseos” és una pel·lícula japonesa estrenada l’any 2017 i dirigida pel cineasta Yôjirô Takita, molt reconegut des que el seu film “Okuribito” va guanyar l’Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa l’any 2008. Tamio Hayashi va ser el responsable d’adaptar la novel·la de Keiichi Tanaka “Kirin no Shita wo Motsu Otoko”, traduïda com “The Last Recipe”, al cinema.  El protagonista de la història és Mitsuru Sasaki, un prestigiós cuiner amb una sensibilitat insòlita per recrear amb detall qualsevol recepta amb un únic tast. Però aquest virtuosisme va acompanyat d’un nivell d’exigència i perfeccionisme tan incommensurable, que acaba amb la seva carrera i amb el seu gran somni: el seu restaurant. Aquest final d’etapa submergeix al protagonista en una fase d’introspecció i, al mateix temps, en un mar de deutes del qual intenta sortir-ne cuinant per encàrrec per a persones que es troben en el moment final de la seva vida i volen rememorar un moment essencial mitjançant els records continguts en una recepta. I aquesta nova faceta portarà a Mitsuru a un recorregut vital en rebre una sol·licitud molt especial, una petició per recrear el llegendari gran banquet imperial Manchú-Han, dissenyat pel famós chef Naotaro Yamagata en la Manchuria ocupada de 1933. A partir d’aquest moment la pel·lícula es desenvolupa en dos tempos, intercalant el viatge d’en Mitsuru i els contínus esforços de Naotaro per aconseguir crear les cent receptes més insòlites per al gran festí.  Takita filma una pel·lícula brillant, amb escenes de gran bellesa sobre el món gastronòmic, les quals les integra de manera coherent en la trama, i unes interpretacions excel·lents per part dels actors. El moment històric descrit durant bona part del film també és molt interessant, la Manchuria ocupada dels anys 30, tot i que el paper nipó queda força edulcorat. En resum, una molt bona pel·lícula, plena de sensibilitat i bellesa. Més informació: Yojiro Takita a les Biblioteques Yojiro Takita a la Viquipèdia Filmaffinity Recomanat per Bib. Can Llaurador. Teià. 

Handfuls of night

Recentment ha arribat a les biblioteques un d’aquells CD màgics, que et transporten a altres mons sense sortir de casa, que t’obren la finestra a paisatges nous i llunyans, immensos, també íntims i freds, antàrtics. Música que impacta directament als nostres sentits  visionàriament. La Penguin Cafe va ser creada  per Arthur Jeffes el 2009, després de reunir a un grup de músics de gran talent, per interpretar el llegat del seu pare Simon Jeffes,  fundador de la mundialment famosa Penguin Cafe Orchestra, deu anys després de la seva prematura mort el 1997.  El 2009 presenten l’àlbum The Imperfect Sea, inspirat en l’Antàrtida i l’octubre del 2019 presenten el Handfuls of Night. Un  CD que neix per encàrrec de Greenpeace qui li va demanar a Jeffes, que escrivís quatre peces musicals corresponents a quatre races de pingüins antàrtics autòctons, per ajudar a sensibilitzar  sobre la realitat dels mars antàrtics i de la seva  biodiversitat en perill. Quatre espècies  de pingüins cadascuna amb les seves pròpies característiques singulars que queden plasmades i descrites en 4 de les peces de l’àlbum que porten els seus noms: ‘Chinstrap,‘ Adelie ’, l’Emperador ’i el‘ Gentoo Origin . La viola, el violoncel, el contrabaix, la percussió, els pianos verticals i de cua, el sintetitzador... entre tots es crea aquesta màgica música minimalista, profunda, emocional, rítimica i descriptiva d’un paisatge antàrtic i gèlid ple de vida.  Podreu escoltar peces realment colossals, delicades i immenses que segueixen fidels el llegat de la mítica Penguin Cafe Orquestra.     Més informació: Penguin Cafe a les Biblioteques Penguin Cafe a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Anna Artigues. Bib. Salvador Vives Casajuana. Sant Vicenç de Castellet.

Una Passejada en barca i altres històries

Una passejada en barca i altres històries de Sergio Ruzzier ens presenta en Fox i Chick, una guineu i un pollet que viuen mil-i-una aventures quotidianes. Històries curtes plenes d’humor, que capten l’atenció tant de primers lectors com de lectors més avançats gràcies a la ironia dels seus diàlegs. En Fox i en Chick són molt bons amics però no sempre estan d’acord, en Chick s’ho qüestiona tot i posa a prova la paciència d’en Fox. Una lectura deliciosa i fresca sobre l’amistat, la convivència i la diversitat, amb un dibuix i un color a tinta i aquarel·la plens de llum. Aquest primer volum inclou: Una passejada en barca, El pastís de xocolata i La sortida del sol. També disponible en castellà. I si us heu quedat amb ganes de més Fox i Chick, ja podeu llegir el segon volum de la col·lecció: La festa i altres històries que recull: La festa, Una bona sopa i Estigues quiet. Recomanat per Mireia Martínez Bailón. Biblioteca Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar.