L'Home que plantava arbres

“M’agradaria fer estimar el arbres o, per ser més exacte, fer estimar el fet de plantar arbres”, aquesta és la motivació de Jean Giono a l’hora d’escriure aquesta novel·la curta o aquest relat breu, ja que només té 59 pàgines. Aquesta edició de Viena Edicions, a més, està il·lustrada per Francesc Viladot, traduïda per Isabel-Clara Simó i acaba amb un epíleg del geògraf i naturalista Martí Boada, una edició molt acurada com ja ens té ben acostumats aquesta editorial. El lloc on transcorre aquesta història és la regió dels Alps que penetra la Provença, una regió desèrtica on només s’hi troben matolls d’espígol i tota forma de vida humana és desapareguda. Elzéard Bouffier, el seu protagonista, hi viu amb el seu ramat de bens i el seu gos després de traslladar-s’hi a causa d’una crisi personal, cercant la pau i la solitud.  Aquest pastor decideix posar remei a la mort lenta del paisatge que l’acull i, sense que ningú en sàpiga res, decideix transformar el paisatge que l’envolta plantant milers i milers de roures, faigs i bedolls al llarg de la seva vida fins a cobrir les muntanyes de verdor i canviar per sempre la vida de tots els habitants de la regió. Amb una prosa senzilla però plena de matisos i sensibilitat, Jean Giono escriu una al·legoria de l’ecologisme a través de la història d’un home a la recerca de la seva felicitat perquè, tal com diu el narrador de la novel·la “Bouffier ha descobert una forma meravellosa de ser feliç”.  Aquest relat és un cant a l’esperança del renaixement. Una alabança  a la generositat, obstinació i desinterès d’un ésser humà que, desproveït de qualsevol mena d’egoisme, deixa una empremta invisible en el món en un acte tan senzill com és plantar un arbre, un altre i un altre... Els homes poden ser tan eficaços en altres àmbits que els de la destrucció. Llàstima que sigui un personatge de ficció, tant de bo existissin persones amb aquests valors i caràcters. Jean Giono (1895-1970), va néixer i viure sempre a la Provença francesa. Un gran nombre de les seves obres tenen per a marc el món camperol provençal, en les quals  denuncia la societat materialista i reivindica els plaers senzills però autèntics que ofereix la natura. “L’home que plantava arbres” és considerat un llibre amb un missatge ecologista avançat per l'època.  Molt recomanable per a les persones que gaudeixen de la natura, dels boscos i que defensen l’ecologisme i la protecció del medi ambient. Més informació: Jean Giono a les Biblioteques Jean Giono a la Viquipèdia Descarrega't la pe·lícula a eBiblio: Castellà Recomanat per Núria Rossel. Bib. Mont-Àgora. Santa Margarida de Montbui.