L'Alba, una professora universitària jubilada, adquireix una androide o algoritme bioquímic, J-Alba, amb l'objectiu de facilitar-li la vida. Aquest robot està fet a imatge d'ella mateixa, quan tenia vint-i-tres anys. Un thriller de ciència-ficció, una història de robots que parla de les companyies, les solituds i en definitiva, de les relacions humanes. Estem davant d'una obra futurista, guardonada amb el Premi Quim Masó 2017 de Producció Teatral. Marc Artigau, l’autor de l’obra, s'ha convertit en un dels dramaturgs més prometedors del panorama actual. Amb més de mitja dotzena d'obres escrites, entre les seves obres estrenades destaquen "Ushuaïa", "T'estimem tant, Grace", "A una nena nua llepa-li la pell llepa-li la pell a una nena nua" o "Caïm i Abel".

Estrenada a Oslo a finals del segle XIX, “Un enemic del poble” se centra en Thomas Stockmann, un metge que descobreix que les aigües del balneari del seu poble contenen un bacteri perjudicial per a la salut. El balneari és la font principal d’ingressos del poble, així que els habitants del mateix intenten ocultar la denúncia de Stockmann i silenciar al doctor. Ibsen va escriure l’obra el 1882 i continua essent considerada una de les principals peces de teatre anarquista més significatives del teatre contemporani. Política, economia, sanitat, corrupció i abús de poder s’entrellacen en aquest drama amb més de cent anys de vida. La darrera estrena del muntatge a casa nostra va ser el 23 de gener del 2014 al Teatre Lliure de Barcelona, sota la direcció de Miguel del Arco i amb el carismàtic actor Pere Arquillué en el paper de Thomas Stockmann.

Durant les eleccions municipals d'una ciutat sense nom, la majoria dels ciutadans decideix exercir el seu dret a vot. Sense que cap dirigent ho sospités i sense que hagi estat un fet consensuat entre ells, el 80% dels votants, farts dels seus dirigents, ha escollit votar en blanc. El govern, desconcertat, ara ha quedat deslegitimat. En principi, la classe dirigent veu aquest fet com un gest revolucionari i creu que és el resultat d'una conjura anarquista internacional o de grups extremistes desconeguts. Convençuts d'això, cerquen el culpable i acaben convertint la ciutat en un estat de setge. Què passarà quan no trobin el responsable? Què faran per conservar el seu poder i el seu estatus? "Assaig sobre la lucidesa" es planteja com una continuació d'"Assaig sobre la ceguesa". Ara Saramago ens mostra les conseqüències que pot tenir manifestar el desencant amb els polítics, creant un relat al voltant d'una idea: què podria passar si el poble posés a la corda fluixa a la classe dominant? La companyia La Danesa va portar a escena l'adaptació teatral de l'obra, que es va estrenar al Festival Grec l'any 2018. Aquesta faula ens fa reflexionar sobre la democràcia actual i sobre els perills d'una democràcia corrupta i degenerada, entren a debat la relació entre governants i governats i el propòsit d'una democràcia real, uns temes totalment vigents.

”Cuando deje de llover” és la història de quatre generacions d'una mateixa família. Una nissaga que es mou entre 1959 i 2039 i que ens farà viatjar per Europa i Austràlia. Un drama que aborda la complexitat dels llaços de parentiu, les relacions paternofilials a través de nou personatges que pertanyen a la mateixa branca familiar i que hauran de fer front als misteris del passat per afrontar el seu futur. Escrita pel dramaturg australià Andrew Bovell el 2008, l’obra es va estrenar per primer cop al Scott Theater de Adelaide (Australia) un any després i al Lincoln Theater (Nova York) el 2010 en un muntatge dirigit per David Cromer. Fins al 2014 no s’estrenaria una producció en castellà al Teatro Español (Madrid) sota la direcció de Julián Fuentes Reta i amb Jorge Muriel, Pilar Gómez, Consuelo Trujillo, Ángela Villar o Borja Maestre entre el repartiment. Aquest muntatge va guanyar tres Premis Max d’Arts escèniques l’any 2015: millor espectacle de teatre, millor direcció d'escena i millor actriu de repartiment per Susi Sánchez.

Quan coneixem a Tomàs, el protagonista de l'obra, creiem que estem a un centre d'investigació anomenat "la Fundación". Allà Tomàs, Tulio, Asel, Lino i Max treballen en una habitació amb bones vistes i un ambient agradable pertorbat només per una mala olor i la presència d'un malalt. Aviat ens toparem amb la realitat, el protagonista comença a adonar-se que "la Fundación" no existeix i, a poc a poc, descobrirem que estem a una presó on ell i els seus companys estan tancats esperant el dia de la seva execució. Estrenada a 1974, l'obra assenyala els principals problemes polítics i socials d'Espanya en aquella època. Remarca la falta de llibertat d'expressió, amb uns protagonistes condemnats per les seves idees polítiques, o el maltractament dels guàrdies de la presó. Però sobretot denuncia una societat que prefereix no fer res davant les injustícies, representada per Tomàs i la seva negativa a veure la realitat. "La Fundación" és la percepció subjectiva d'un home que vol fugir de la realitat, Tomàs i les seves al·lucinacions representen la societat que crea un món d'il·lusions i somnis per tapar les injustícies i els problemes, una societat insolidària que dóna l'esquena a la realitat i als problemes, que s'amaga darrere els somnis. Amb aquesta obra Buero Vallejo no només ens està donant una lliçó d'ètica, sinó que ens posa al centre de la història, amb les ficcions del protagonista, per integrar-nos en el conflicte i ser part del problema o de la solució. És, per aquest motiu, que "La Fundación" segueix sent una obra actual i que el seu missatge no ha perdut vigència.