veritat sobre la llum pv novela recomanacio
La Veritat sobre la llum
Barcelona : Club Editor, maig de 2022
"Enmig de la foscor, en el cor de la foscor, hi ha llum"
Al voltant dels dies de Nadal, l’època més fosca de l’any a Islàndia, quan el dia dura només sis hores, la protagonista de La veritat sobre la llum, una llevadora de l’hospital de Reykjavik, evoca la figura de la seva tia-àvia Fífa, també llevadora, per reflexionar sobre aquest ofici que a la seva família s’ha transmès de generació en generació. Fruit de la seva experiència, Fífa ha deixat per escrit les seves particulars consideracions sobre la condició humana i la seva relació amb la naturalesa en una sèrie de llibres que no ha aconseguit publicar i en una successió de cartes procedents d’una relació epistolar amb una amiga. A mesura que la protagonista va llegint aquesta manuscrits, i va recordant algunes converses mantingudes amb ella, va descobrint la saviesa d’unes paraules on s’hi endevina una cerca constant sobre el sentit de la vida, representada simbòlica i espiritualment a través de la llum.
"La vida humana és un enfilall de coincidències. La coincidència més important de totes és la nostra pròpia concepció, però he constatat que les coincidències juguen un paper important en la majoria de coses rellevants de la vida”.
És per això que al llarg de tota la narració l’autora estableix un joc permanent entre conceptes contraris, entre la vida i la mort, entre la fosca i la resplendor, entre la fragilitat de l’ésser humà i la seva crueltat amb el Planeta. Mentre les dones de la família de la protagonista són per tradició llevadores, la branca familiar s’ha dedicat al negoci funerari. Tot i que la seva història quotidiana transcorre en l’època de més obscuritat és també el moment en que Islàndia celebra el naixement de la llum, quan els dies comencen a guanyar uns minuts de claror.
La veritat sobre la llum és, doncs, una bella i serena meditació sobre la vida i la mort i sobre els contrastos, oposicions i complexitats que comporta l’existència. Un llibre que per l’autora és una celebració de la vida i una reivindicació de la professió de llevadora, una mare de llum segons l’etimologia de la llengua islandesa.
"Durant tota la meva llarga vida he intentat escatir per què naixem els humans. Finalment ho entenc, ara ho entenc, em sembla que ho veig tot clar: naixem per estimar".
Recomanat per Cris Valls Solé. Biblioteca Antoni Comas Mataró