Una Vida sin fin
Diu Beigbeder en aquesta novel·la: “La diferencia entre la ficción y la realidad es que la ficción debe ser creíble”, dijo Mark Twain. Pero ¿qué hacer cuando la realidad ya no lo es? Hoy la ficción es menos disparatada que la ciencia.”
Una vida sin fin és l’última novel·la de l’ enfant terrible de les lletres franceses, Frédéric Beigbeder. En clau de ciència-ficció, tot i que l’autor la qualifica de ciència no-ficció, ens condueix a través d’una delirant road novel a la cerca de la immortalitat acompanyat de la seva filla petita i un robot que sembla sorgit de la imaginació de Douglas Adams en la seva Guía del autoestopista galáctico. Diu Martin Amis a la seva novel·la La información que, al ser humà, a partir dels quaranta anys, en qualsevol moment li arriba la consciència de la mort. A l’alter ego de Beigbeder li arriba aquesta informació als cinquanta anys. De sobte, descobreix que es morirà en un moment indeterminat de les pròximes dècades i s’obstina en buscar la font de l’eterna joventut, que és el que estan investigant en instituts i laboratoris de Ginebra, Viena, Jerusalem, Nova York, Harvard, San Diego i Los Ángeles. En la seva cerca s’entrevistarà amb científics i gurus diversos. Segons explica l’autor, va començar a entrevistar-se amb científics savis fa més de cinc anys i va anar prenent notes de tot el que li explicaven sobre com són els seus treballs per allargar la vida dels humans.
“Quería hacer una novela realista, una suerte de reportaje periodístico sobre la vida eterna, pero después, en la parte final del libro, entro en lo fantástico y en la locura de la ciencia ficción”. Y segueix: "Es un recorrido digno de un Don Quijote, que cada vez se vuelve más delirante. También espero que sea como un viaje hacia el corazón de la humanidad".
El protagonista és un triomfador que es relaciona amb estrelles de Hollywood. A més a més té un gran èxit amb el seu programa d’entrevistes on els convidats prenen una pastilla escollida a l’atzar els efectes de la qual no tenen ni idea. En el seu periple cap a la font de l’eterna joventut practica diferents mètodes com dietes, exercicis, injecció de proteïnes, seqüenciar l’ADN familiar en busca de potencials malalties futures, indagar en els principals avanços en la investigació amb cèl·lules mare o fer-se transfusions de sang de verges adolescents californianes.
Frédéric Beigbeder: intel·ligent, sagaç, provocador, histriònic, desmesurat i genial, ens condueix a una trepidant cerca de la immortalitat on ens fa reflexionar sobre el nostre delirant mon a més a més de qüestionar-nos múltiples facetes Del que significaria viure eternament i acaba pactant amb ell mateix per dir-nos que el que és important és viure, siguin els anys que siguin. Una novel·la divertida, reflexiva i amena on es tracten temes profunds i demostra, un cop més, que Frédéric Beigbederg és un agitador cultural de primera categoria.
Més informació:
Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró.
