Relat trist i intens que explora en el tema de la viduïtat de manera original.

L'autora fa un paral·lelisme entre la seva experiència personal a la mort del seu company, el també periodista Pablo Lizcano,  i la que va viure Marie Curie a la mort del seu marit, Pierre Curie, i que va plasmar en un diari personal.

El resultat és  un llibre que no és exactament una novel·la, que té trets biogràfics i molt de pensament.

Un obra original que no encaixa en cap gènere, en la que el  lector se identifica perfectament amb els sentiments d' una dona del nostre temps com és Rosa Montero, a la vegada que  queda impressionat per la magnitud de la tragèdia personal que va viure Madame Curie, i que es va intensificar pel masclisme imperant en la seva societat.

Un llibre per sentir i per pensar.

Més informació: 

• Rosa Montero a la Viquipèdia
• Facebook de l'autora

Recomanat per Bib. Francesc Pujols de Martorell