Expliquen les cròniques que una de les escenes de "Con faldas y a lo loco" en que Marilyn havia de dir "Sóc jo, Sugar" es va haver de repetir més de cinquanta vegades. Malgrat que l'equip de producció havia escrit aquest senzill diàleg a miralls, taules i portes del set, l'actriu era incapaç de memoritzar-lo, i deia "Sóc Sugar, jo" o fins i tot "Sugar, sóc jo". Passada la presa cinquanta, el director Billy Wilder se la va endur per parlar en privat i li va dir "No t'amoïnis". "Amoïnar-me, de què?" li va contestar.

El record general de director i equip passat el rodatge era el d'haver transitat un infern. Amb la seva gràcia habitual Wilder diria que, comparant-lo amb la Segona Guerra Mundial, aquesta resultava sobreestimada. Fins i tot Arthur Miller, llavors marit de l'actriu, va acusar el director d'haver-li provocat un avortament (Marilyn estava embarassada durant el rodatge i va avortar dies després d'acabar-lo) i de posar l'equip en contra seva, al que Wilder va contestar, per tancar la polèmica amb humor, "per la present reconec que la teva bona muller Marilyn poseeix una personalitat única i jo sóc la Bèstia de Belsen, però [...] "ningú no és perfecte".

Malgrat tot, també el director, l'equip i els seus companys masculins es posarien d'acord en una cosa: la interpretació de Marilyn supera les expectatives i és capaç de donar profunditat a un personatge, la típica rossa tonta, que resulta alhora innocent, sincera, genuïna, confiada, maliciosa i libidinosament femenina. "Con faldas y a lo loco" es considera una de les millors comèdies de la història, i a pesar de les dificultats del rodatge, una de les millors interpretacions de l'actriu.
 

Recomanat per la Biblioteca Maria Àngels Torrents de Sant Pere de Riudebitlles.