Prosa d’alt voltatge. Àngels menors és una obra de ficció distòpica redactada amb un llenguatge absolutament bell i hipnòtic. L’arqueologia del verb, de la paraula-llança, de la resurrecció d’allò que no volem veure, que ens fa por, que pot arribar a passar, que és obscur i indecent, negre com la gangrena d’una cama per amputar.

Antoine Volodine és un autor desconegut al nostre país caracteritzat per una obra al·lucinada i somnàmbula d’un món en putrefacció, amb una manera de mostrar la realitat per capes, fragmentada, en diferents prismes i miralls com el teatre barroc en una distorsió de veus i un ambient oníric. El futur del que parla pot trobar-se molt lluny o ser demà, és indiscernible però igual de catastròfic i en decadència.

Volodine ha definit la seva obra com a literatura post exòtica. Una escriptura dissident, refractària, que ens recorda als poetes maleïts, amb una arquitectura narrativa que apuntala el nostre esdevenir funest. En conjunt, Àngels menors interroga la humanitat, busca l’alteritat, el per què de l’alienació de l’altre amb uns personatges espectrals i anòmals, però que pateixen a carn viva.

L’obra va guanyar el ‘Prix du Livre Inter’ al 2000. La trama s'imbrica en 49 capítols breus que exhibeixen el crepuscle de la Terra: només algunes zones estan poblades, però viuen en precarietat. Serà a partir d’unes ancianes immortals que, amb ritus xamànics, voldran retornar la fertilitat i l’esperança de viure a l’ésser humà. Però no és tan fàcil. Trencant tota mena de convencions, Volodine aconsegueix fer-nos ensopegar amb un llenç ple de bellesa i de martiri sota la rúbrica general de “l’estètica de la lletjor” en una tensió inseparable d’ingredients gràcils i grotescos.

Més informació:

• Antoine Volodine a les Biblioteques

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola.