pv arts escèniques recomanació. Àngels, dimonis... i pastorets
Àngels, dimonis i... pastorets
Premià de Mar : El Clavell, DL 1997
Versions i adaptacions d'Els Pastorets, n'hi ha tantes com viles, escoles o casals on es representa. Davant d'aquest fet teatral tan difícil d'abastar en la seva exhaustivitat, Ferran Baile, com explica ell mateix en l'inici del seu llibre, intenta fer-se ressò de totes aquelles versions i representacions que, a partir de 1980, s'han mantingut continuadament: Martorell, Badalona, Reus, Figueres, Cardedeu, Lleida, Sabadell, Terrassa, Barcelona, Manlleu... són només algunes de les localitats de les que ens n'explica la tradició.
Fa un repàs dels seus orígens medievals i la seva evolució al llarg dels segles amb períodes d'alts i baixos fins que, a finals del segle XIX i principis del XX, s'assenten com a representacions teatrals de gran projecció popular i diversos autors escriuen les seves pròpies versions. Així esdevenen textos cabdals, base per a molts d'altres: El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga (1891), de Frederic Soler Pitarra, L'estel de Natzaret (1906), de Ramon Pàmies, Els Pastorets o l'Adveniment de l'infant Jesús (1916) (Lluquet i Rovelló) de Josep Maria Folch i Torres, El naixement de Jesús o Els pastorets catalans (1931) (Borrego i Carquinyoli) de Lluís Millà i La flor de Nadal (1954), de Francesc d'Assís Picas.
Àngels, dimonis... i pastorets és un llibre amb marcat caràcter divulgatiu, de vegades descriptiu, de vegades com si d'un inventari es tractés, que dóna les pistes clau per a entendre la persistència d'un fet teatral que ha acabat sent patrimoni de la cultura catalana a la vegada que dóna eines per a qui vulgui saber més d'aquest tema.
Ferran Baile (Barcelona, 1950), va estudiar a l'Institut del Teatre. Com a periodista s'ha especialitzat en el món de l'espectacle per a nens i joves. Col·laborador de El Periódico de Catalunya, des dels seus inicis, va ser el creador de la secció "cartellera familiar". També ha col·laborat amb l'Avui, La Vanguardia, Cavall Fort o la revista de teatre Artez, entre d'altres publicacions. Als anys 80 va ser coordinador dels primers programes infantils de TV3, va ser impulsor i coordinador de la Mostra de Cinema-Vídeo i Audiovisuals per a infants a Catalunya i ha col·laborat amb la Feria Europea de Teatro para Niños (FETEN) de Gijón. Darrerament ha escrit, amb en Rafael López Monné, Sant Guim: arrels cap al futur: el pessebre vivent de Sant Guim de la Plana i els pessebres vivents a Catalunya.
Més informació:
Recomanat per Núria Berenguer. Biblioteca Horta-Can Mariner. Barcelona








