Deia Rousseau que allò que un estima de la infància es queda dins del cor per sempre, a Planimetria d'una família feliç, Lia Piano ha volgut immortalitzar la que podria ser la seva família. Ho fa a partir de la mirada de la tapdebassa, la petita d'una família esbojarrada i lliure. Amb ella hi viuen els seus germans, en Giole, un tartamut fascinat per la química, en Marco amb una pubertat explosiva, la mainadera Concepcita Maria, una calabresa que deixa anar estirabots amb un italià barrejat, i òbviament també, la mare que es passeja amb tacons per tota la casa buscant les seves ulleres de llegir, i el pare, sempre construint i desconstruint coses i amb el projecte de fer un veler. Però amb ells també hi viu en Pippo, el gos a qui l'autora li dedica el llibre, amb uns quants gossos més. I també unes cinquanta gallines que es passegen per la casa lliurement, o fins i tot, centenars de granotes que apareixen als estius.

Aquest és el relat d'una família eixelebrada i lliure que sovint es veu obligada a plantejar-se què vol dir ser normal i què és realment la normalitat.
Em vaig presentar a la festa de carnaval de l'escola amb en Pippo, vestit de vaquer. Vam guanyar el premi a la millor disfressa de vaquer i l'endemà la mestra va cridar la mare que l'anés a veure. La nostra infantesa va ser una rastellera infinita d'avisos, citacions, notes, informes al director, senyora ho dic pel bé de la nena, sacsejos de cap i mirades al cel.

Lia Piano és filla de Renzo Piano un arquitecte de renom Italià constructor d'obres emblemàtiques com el Centre Pompidou de París o el Centro Botín de Santander. Podríem identificar-lo amb el personatge esbojarrat i sempre tancat al soterrani de la casa que apareix a la novel·la, però ja a l'inici del llibre Lia Piano ens aclareix que en aquesta història l'única cosa que és real és la casa, i d'aquí el títol de la planimetria, perquè el personatge principal és precisament l'espai on la família es mou, un espai ple d'estances àmplies i amb un gran jardí indòmit. Piano explica que per a ella l'escriptura i l'arquitectura estan entrellaçades, a l'inici del llibre hi ha un dibuix de la casa on va créixer, fet per l'arquitecte Sunji Ishida. Un dibuix que cada dia, abans de posar-se a escriure, observava durant una bona estona.

En definitiva, un llibre on tots ens voldríem quedar a viure.

Més informació:

• Lia Piano a les Biblioteques
• Lia Piano: “Somos una familia de locos competentes”

Recomanat per Gemma Tomàs. Bib. Antònia Torrent i Martori. Arenys de Munt.