Impossible
L’última novel·la del napolità Erri de Luca arrenca plantejant-nos una situació insòlita ubicada en un dels seus entorns predilectes: la muntanya. El protagonista ens descriu en primera persona com enmig d’un sender complicat i solitari sent unes passes darrera seu. Tot d’un plegat s’adona que un altre home està fent el mateix tram que ell. Al cap d’una estona se’l troba al fons d’un estimball. El mort era un antic company d’una organització política revolucionària que es va convertir en delator de varis membres, entre ells el protagonista. Per tot aquest cúmul de casualitats passa a ser considerat culpable de la mort de l’home al fons del barranc i és tancat a presó en una cel·la d’aïllament.
A partir d’aquí, i al llarg del llibre, assistim a l’interrogatori que fa el fiscal al presumpte assassí, alternant-se en els diferents capítols, els pensaments profunds del protagonista i les cartes que va escrivint a la seva parella.
És possible que sigui cert que és innocent i tot hagi passat per atzar? O és impossible que això sigui fruit de la casualitat i per tant és culpable? En tot cas, el que l’autor va destacant al llarg de les pàgines són dues temàtiques: la defensa a ultrança que fa el protagonista, no només del seu cas, sinó també d’uns ideals; la lluita i la desobediència, les proclames polítiques i la defensa dels drets socials, la importància de les revolucions i de la resistència social davant els abusos i les injustícies. I en segon lloc, les cartes que escriu a la seva companya, així com les seves reflexions, que giren entorn al concepte de llibertat i solitud, també aplicat a l’amor, i per sobre de tot, la capacitat de sentir-se lliure fins i tot estant reclòs en una cel·la.
Més informació:
Recomanat per Bib. Ernest Lluch. Vilassar de Mar.
