Assaig breu en extensió, però ple de preguntes i reflexions interessants. Partint de les qüestions que han plantejat els filòsofs sobre la música al llarg de la història, Alicja Gescinska, filòsofa belga d’origen polonès, intenta trobar-hi resposta. Com pot fer la música millors les persones i la societat? Hi ha determinats tipus de música que siguin perjudicials? Desprenen els sons més bonics una força civilitzadora?

L’autora afirma que té un paper positiu en molts aspectes: permet desenvolupar la capacitat de concentració, la capacitat d’escolta, la creativitat, etc. L’emoció i els sentiments que generen la música i l’art contribueixen a desenvolupar l’empatia, ens fan conèixer una perspectiva que no és la nostra, a comprendre’ns a nosaltres mateixos, als altres i al món. La música compartida té un potencial per a evitar l’aïllament, el desarrelament, l’odi i el ressentiment.

I mitjançant exemples com el de Chopin ens mostra que l’espai que crea la música té la capacitat de fer-nos sentir a casa. Com que no podia tornar al seu país, Chopin va crear un país de sons en el qual se sentia a casa, i amb ell, els seus oients.

D’on ve el nom de les notes musicals? I la paraula xotis? Com va sorgir el sirtaki? Què vol dir ballar amb un peu? Què és l’ànima d’un violoncel?

Parlant de música era una secció dins el programa Tots els matins del món de Catalunya Música, a càrrec de Margarida Hervàs, llicenciada en filologia catalana i assessora lingüística de Catalunya Ràdio. En aquest espai parlava de l’etimologia del lèxic relacionat amb la música, amb moltes curiositats, dades sorprenents i bon humor.